Activitats productives, processos i tècniques

L'ofici de paredador i la tècnica de la pedra en sec

La paret seca i les construccions fetes amb la tècnica de la pedra són el resultat de la necessitat, al llarg dels segles, de retirar el pedreny del terreny per fer-lo conreable i, a la vegada, donar-li una utilitat, tot contribuint a resoldre les necessitats de la unitat principal d'explotació rural de Menorca: el lloc. Així, les diferents construccions realitzades amb la tècnica de la pedra en sec, a més de permetre alliberar les terres de cultiu del pedreny sobrant per llaurar-les, també tenien la funció de delimitar les propietats, compartimentar i ordenar els diferents espais agrícoles dins una mateixa explotació, reduir els efectes del vent sobre els sembrats, evitar l'erosió i els moviments de terra amb les pluges, conduir i canalitzar l'aigua per on es volia i servir d'aixopluc al bestiar en qualsevol indret de l'explotació quan els cicles agrícoles i ramaders no permetien dur-lo fins a les cases del lloc.

Tradicionalment, aquestes necessitats eren assumides pel pagès en el context de les feines que implicava estar al capdavant d'un lloc. De fet, la construcció de parets seques i l'aixecament dels enderrossalls que s'hi produeixen, són encara una feina més de les que desenvolupen els pagesos en la gestió ordinària del lloc. No obstant açò, aquestes feines esdevindrien amb el temps un ofici propi, el de paredador, atesos els coneixements, la dedicació i l'elevat grau d'especialització que requereix el domini de la tècnica de la pedra en sec. I sense deixar de banda els pagesos com a portadors d'aquest saber, avui dia és el paredador el professional que, majoritàriament, conserva i manté vius els coneixements de la construcció amb la tècnica de la pedra en sec, però la seva activitat es desenvolupa més en l'àmbit urbà que en el de la ruralia. Els paredadors en actiu avui dia, duen a terme la seva feina més a prop del sector de la construcció que de l'agrari, i la seva principal activitat se centra en la construcció de parets de camins i carreteres públiques i en la construcció de murs per a cases de camp o xalets en urbanitzacions residencials i turístiques.

L'ofici d'arader

Tradicionalment, l’arader és el fuster especialitzat en l'elaboració de tot tipus d’eines de feina i d'objectes domèstics de la pagesia menorquina. La seva matèria primera és, bàsicament, la fusta procedent de Menorca, amb preferència per l'ús de la llenya d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris). En temps antic, l'especialitat d'aquest artesà era la fabricació i la reparació d'arades. L'arada, introduïda a l'illa pels romans, era un estri quotidià i primordial per a la gent del camp quan no hi havia la maquinària actual, i l’empraven a tots els llocs per llaurar i sembrar. Tan important era, que donà el seu nom a l'ofici d'arader.

La mecanització i els canvis socioeconòmics i tecnològics que ha patit el món rural al llarg de les darreres dècades ha reduït considerablement la feina de l'arader, que s'ha vist obligat a adaptar-se a una nova realitat, a unes noves necessitats i a les demandes d'una nova clientela. Si el client principal de l'arader era abans el pagès, actualment ho pot ser qualsevol persona. Com a conseqüència, l'arader ha hagut de diversificar la seva producció, ja que la demanda ha canviat sensiblement i la feina que més se li sol·licita avui dia és la barrera tradicional d'ullastre, el seu producte estrella, per tancar parcel·les de xalets i cases de camp. Es pot afirmar que la barrera d'ullastre ha contribuït a mantenir aquest ofici fins al dia d'avui.

La feina de formatjar

El formatge de llet de vaca és un dels productes més distintius de Menorca, i el seu procés d'elaboració és el resultat d'una tradició ancestral i un dels pilars de la ramaderia i la gastronomia menorquines. L'extensió, les característiques, les infraestructures o les circumstàncies particulars i les polítiques de cada explotació ramadera determinen els mètodes d'elaboració, el tipus de producte i els canals de distribució i venda.

Actualment, les formatgeries menorquines dedicades a l'elaboració i la comercialització de formatge de Menorca ho solen fer sota estrictes controls sanitaris i, encara que no totes, a l'empara de la denominació d'origen protegida Mahón-Menorca que, a través del seu reglament i del consell regulador depenent de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, recull les característiques que s'han de seguir en el procés l'elaboració, les matèries primeres que s'han d'utilitzar i els tipus de formatge que es poden comercialitzar amb la seva etiqueta distintiva.

La construcció i l'ús de guitarrons i tiples

Els principals instruments que integren els grups folklòrics i que acompanyen habitualment els balls i les músiques tradicionals de Menorca, especialment a Ciutadella, són la guitarra, el guitarró, el tiple, la bandúrria i les castanyoles, encara que també podem trobar el llaüt, el baix, la flauta, el violí i alguns instruments de percussió, especialment a la part de llevant.

El guitarró i el tiple són els dos instruments típicament menorquins que encara es construeixen i se sonen avui dia. En les ballades de fandango, solen anar acompanyats, encara que no sempre, de la veu humana, l'autèntica protagonista de les cobles menorquines. El guitarró és un cordòfon de cinc cordes, i té una forma similar a la guitarra, però és de dimensions molt més petites, amb la caixa de ressonància en forma de vuit i els dors pla. El tiple és un cordòfon de característiques molt similars al guitarró, però és de mida bastant més reduïda i només té quatre cordes. Les dimensions també marquen les característiques del so, de manera que el guitarró és molt més greu i el tiple molt més agut.

La fabricació i l'ús del fabiol

El fabiol és una flauta de bec consistent en un tub sonor de bisell amb forat per modular els sons i adaptat per ser tocat amb una sola mà, amb l'objectiu de deixar lliure l'altra per poder sonar un altre instrument, especialment el tambor. Avui dia és l'instrument musical protagonista en les festes patronals de tots els pobles de Menorca, malgrat que la seva fabricació no està professionalitzada. El fabioler és el responsable de sonar-lo oficialment durant les festes, és el que va al capdavant de la colcada i, amb les tonades del tambor i el fabiol, va avisant dels diferents actes els caixers, els cavallers i els assistents, convidant a la festa.

Amb el fabiol es sona un nombre limitat de tonades. A Ciutadella l’única tonada que se sona durant els actes de les festes de Sant Joan és la que es coneix amb el nom de toc de tambor i fabiol, tot i que s’interpreta amb diferents aires i matisos segons cada moment de la festa. A la resta de pobles, les tonades principals que s'interpreten en els moments i actes més solemnes i rellevants de la festa són Sa colcada i S'aigua-ros. En aquests mateixos pobles, els fabiolers també toquen altres tonades quan volen canviar de melodia i no estan sotmesos a cap protocol. Més recentment s'han recuperat tonades que s'havien deixant de sonar. I, a criteri personal del fabioler, es poden incorporar al repertori melodies del cançoner popular menorquí que gaudeixen de cert arrelament entre la gent.