Creences, festes, rituals i ceremònies

S'Àvia Corema

La representació antropitzada de la Quaresma, que a Menorca es coneix amb el nom de s'Àvia Corema o sa Corema, és una de les figures més populars de la tradició de les terres de parla catalana i un personatge molt habitual encara avui a les llars menorquines durant aquest període de temps, sobretot en aquelles on hi ha infants.

En la tradició cristiana, la Quaresma és el període de temps durant el qual l'Església prescriu entre els seus feligresos certs dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. És un període penitencial, un temps per a la reflexió, per a la intensificació de la pregària i, sobretot, un període d'austeritat. És, de fet, una preparació ascètica per a la Pasqua. La Quaresma pròpiament dita comença l'endemà de l’enterrament del Carnestoltes, és a dir, el Dimecres de Cendra, i es perllonga fins el migdia del Dijous Sant, abans de la missa In Coena Domini, moment en el què es commemora la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, com a primera part del tríduum pasqual, a la qual seguirà la commemoració de la crucifixió i la celebració, el diumenge següent, de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

En el context de les prohibicions i els compliments propis d'aquest període, sorgeix en l'àmbit popular la representació de la Quaresma com una dona vella i lletja la figura de la qual es penjava a les llars menorquines amb un doble objectiu: recordar el període de dejuni i abstinència que es vivia, i per altra banda, servir com a calendari casolà, molt pràctic i entenedor, per comptar el període quaresmal.

Festes de Sant Joan de Ciutadella

Les festes més destacades de Ciutadella són les de Sant Joan, que se celebren els dies 23 i 24 de juny. Sembla ser que aquesta festa té els seus orígens en una romeria que l'Obreria de Sant Joan feia a l'ermita rural de Sant Joan de Missa per honorar el seu patró i per recaptar almoines per al seu finançament i per al manteniment del temple i del culte. Amb els afegits i les incorporacions pròpies d'una festa que s'ha anat celebrant de manera més o manco regular des del segle XIV i de manera pràcticament ininterrompuda des de finals del XVI, actualment s'articula entorn d’una sèrie d'actes i protocols que es defineixen en el segle XIX i que han arribat als nostres dies transmesos oralment generació rere generació, tot esdevenint una de les celebracions més particulars de les Illes Balears.

Avui és una festa viscuda intensament i molt sentida per la comunitat, i s'ha convertit en l'emblema de la identitat ciutadellenca. Al marge d'açò, atreu un gran nombre de visitants forans, per la qual cosa propicia una notable activitat econòmica al voltant seu. Els principals protagonistes són els caixers i cavallers muntats dalt dels seus cavalls i, també, la gran gernació de gent que hi assisteix, la qual ha passat de ser simple espectadora dels actes que es van succeint a participar-hi activament.