Creences, festes, rituals i ceremònies

S'Àvia Corema

La representació antropitzada de la Quaresma, que a Menorca es coneix amb el nom de s'Àvia Corema o sa Corema, és una de les figures més populars de la tradició de les terres de parla catalana i un personatge molt habitual encara avui a les llars menorquines durant aquest període de temps, sobretot en aquelles on hi ha infants.

En la tradició cristiana, la Quaresma és el període de temps durant el qual l'Església prescriu entre els seus feligresos certs dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. És un període penitencial, un temps per a la reflexió, per a la intensificació de la pregària i, sobretot, un període d'austeritat. És, de fet, una preparació ascètica per a la Pasqua. La Quaresma pròpiament dita comença l'endemà de l’enterrament del Carnestoltes, és a dir, el Dimecres de Cendra, i es perllonga fins el migdia del Dijous Sant, abans de la missa In Coena Domini, moment en el què es commemora la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, com a primera part del tríduum pasqual, a la qual seguirà la commemoració de la crucifixió i la celebració, el diumenge següent, de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

En el context de les prohibicions i els compliments propis d'aquest període, sorgeix en l'àmbit popular la representació de la Quaresma com una dona vella i lletja la figura de la qual es penjava a les llars menorquines amb un doble objectiu: recordar el període de dejuni i abstinència que es vivia, i per altra banda, servir com a calendari casolà, molt pràctic i entenedor, per comptar el període quaresmal.