Manifestacions musicals i sonores

Tonades de fabiol

El fabiol és una flauta de bec consistent en un tub sonor de bisell amb forat per modular els sons i adaptat per ser tocat amb una sola mà, amb l'objectiu de deixar lliure l'altra i poder sonar el tambor. Avui dia és l'instrument musical protagonista a les festes majors d'estiu de tots els pobles de Menorca. El fabioler, el responsable de sonar-lo oficialment durant les festes, és el que va al capdavant de la colcada i, amb les tonades del tambor i el fabiol, va avisant dels diferents actes els caixers, els cavallers i els assistents, convidant a la festa.

A Ciutadella l’única tonada que se sona durant els actes de les festes de Sant Joan no te un nom definit —anomenarem toc de tambor i fabiol— i s’interpreta amb diferents aires i matisos segons cada moment de la festa. A la resta de pobles, les tonades principals que s'interpreten en els moments i actes més solemnes i rellevants de la festa són Sa colcada, Sa tonada des ball des còssil i S'aigua-ros. Més recentment s'han recuperat tonades que s'havien deixant de sonar, com ara Sa crida. I, a criteri personal del fabioler, es poden incorporar al repertori melodies del cançoner popular menorquí que gaudeixen de cert arrelament entre la gent, com ara Es jaleo, Un senyor damunt un ruc o Es Mahón, entre moltes altres.

Deixem lo dol

El Deixem lo dol són els antics goigs que grups reduïts de sonadors i cantaires cantaven el Dissabte de Glòria a Menorca, mentre recorrien diferents cases de lloc al camp i, també, carrers i places del poble, per celebrar l'alegria de l'arribada de la Pasqua, és a dir, el Diumenge de Resurrecció, en el marc de la processó de l’Encontre. Els goigs cantats són oracions de caire popular que es canten i es creen amb la finalitat de lloar una imatge religiosa venerada, sigui una marededéu o qualsevol sant. El contingut de les estrofes, i pel caràcter popular que si li atribueix, habitualment ressalta els fets de la vida de la persona que representa la imatge religiosa, i en alguns casos la relació de la imatge amb la comunitat o població que li canta i la lloa.

Si bé l'origen és clarament religiós, el cant del Deixem lo dol ha adoptat, actualment, un caràcter molt popular que mobilitza centenars de persones i constitueix una de les riqueses  musicals més arrelades i significatives de l'illa.

Jaleo

El Jaleo és una peça musical que interpreten les bandes de música en el marc de les festes majors de tots els pobles de Menorca. La composició original és una peça anomenada «Jota estudiantina» de la sarsuela noucentista El Postillón de La Rioja (1856) que, amb el nom popular de Jaleo, ha esdevingut al llarg de l'últim segle el símbol musical de les festes majors menorquines.

A les festes de Sant Joan de Ciutadella la banda municipal sona el Jaleo durant la primera i tercera volta del Caragol des Born, el dissabte de Sant Joan, i durant la primera i tercera volta del Caragol des Pla, el dia de Sant Joan al capvespre, que es fa abans i després dels Jocs des Pla. També se sol tocar el Dia des Be al fosquet, a l'entrada i sortida dels caixers i dels cavallers de les celebracions religioses, i a la sortida dels caixers i dels cavallers de les begudes organitzades pel caixer senyor i pel caixer capellà. 

En les festes majors de la resta de pobles de l'illa, l'acte en el qual els caixers muntats en els seus cavalls van fent voltes, bots i cabrioles entre la gent, al voltant de la plaça principal, ha adoptat el nom de la peça musical i s'acompanya amb aquesta música. La música es va repetint una vegada rere l'altra durant tot el temps que dura aquest acte de la festa i la interpreta la banda de música de cada poble mentre la gent fa gresca i fa saltar els cavalls.