Ball des còssil

Àmbit: 
Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 4/001
Nom propi de l'element: 
Ball des còssil
Altres denominacions: 
Ball d'Escòcia, ball des cossi
Breu descripció: 

Les músiques i els balls que actualment s'emmarquen en el context menorquí han estat una expressió d'alegria, diversió i seducció, com passa arreu del món, que han acompanyat esdeveniments de caire festiu, com ara noces, porquejades, mesurades, festes patronals, etc. Un dels balls tradicionals que es conserven a la nostra illa, a part del fandango, la jota i el bolero, és una dansa del llevant menorquí anomenada ball des còssil.

Aquest ball, també denominat “ball d’Escòcia”, s’ha de considerar d'una manera molt especial, perquè és una dansa molt arrelada al poble des Castell i de la qual, durant molt de temps, s'ha dit que va ser introduïda a Menorca amb les dominacions estrangeres de l'illa del segle XVIII, teoria que descarten estudis més recents que el relacionen amb altres danses rituals religioses medievals pròpies de la cultura catalana arribades entre els segles XIII i XVIII, com el ball des cossiers de Mallorca.

Grup i/o comunitat: 

El ball des còssil el ballen i el sonen balladors i sonadors del Grup Folklòric Castell de Sant Felip des Castell.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

El ball des còssil el ballen actualment membres del Grup Folklòric Castell de Sant Felip, des Castell. Altres grups folklòrics de Maó han intentat d'incloure’l en el seu repertori de ball, però els intents no han acabat de reeixir. El Grup Folklòric Castell de Sant Felip el representa ocasionalment en altres pobles de l'illa.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Ocasional
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

El ball des còssil el balla el Grup Folklòric Castell de Sant Felip des Castell, constituït legalment com una associació sense ànim de lucre. La periodicitat de la pràctica del ball ve condicionada per diferents aspectes.

En primer lloc, hi ha l'aprenentatge del ball a l'escola de ball del grup folklòric des Castell. Aquest col·lectiu l'integren molt pocs membres, i les seves classes de ball s'organitzen segons la demanda, que habitualment sol ser baixa. Actualment unes poques persones hi assisteixen per aprendre els balls tradicionals menorquins, i les trobades solen ser setmanals. Com que no hi sol haver un grup mínim d'aspirants a balladors que permetin fer la coreografia completa que requereix el ball des còssil per aprendre’l (es necessita un mínim de dotze persones), no es transmet per aquesta via. En el cas que algú volgués aprendre el ball en l'àmbit del grup folklòric, es podria aprendre fàcilment en dues o tres sessions pràctiques, sempre que l'aprenent ho fes en un grup en el qual la resta de balladors ja conegués el ball. En el cas hipotètic que s’hagués d’ensenyar a un grup complet de balladors, farien falta entre deu i quinze sessions per arribar a dominar-lo.

En segon lloc, hi ha les trobades que fa el Grup Folklòric des Castell de Sant Felip per practicar els balls menorquins, que solen ser setmanals. Els balladors queden per practicar un dia a la setmana. Un altre dia queden els sonadors, i un altre solen quedar per provar tots junts, balladors i sonadors. No solen assajar el ball des còssil en aquestes trobades. Quan s'ha de representar, el grup es troba un parell de vegades per refrescar-lo i practicar-lo abans de l'actuació.

Finalment, hi ha la ballada pròpiament dita. En el cas del ball des còssil sempre és una ballada de demostració; és a dir, que els balladors es vesteixen amb la indumentària corresponent i realitzen els passos i les figures perfectament coreografiades, perquè és un ball que no permet la improvisació. La representació habitualment sol ser pública. Se sol escenificar com a mínim una vegada a l'any, normalment dintre del programa d'actes de les festes patronals des Castell, per Sant Jaume. No obstant això, es pot arribar a representar una o dues vegades més a l'any, segons la demanda, que normalment sol ser amb motiu d'algun esdeveniment destacat. El ball en si mateix té una durada d'uns vuit minuts.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Les músiques i els balls que actualment s'emmarquen en el context menorquí han estat una expressió d'alegria, diversió i seducció, com passa arreu del món, que han acompanyat esdeveniments de caire festiu, com ara noces, porquejades, mesurades, festes patronals, etc. Com en qualsevol procés de traspàs d’informació oral, a Menorca hi ha hagut músiques i balls que han perdurat en el temps, i mentre que uns han caigut en l'oblit pels canvis de gustos i modes, altres s'han adaptat als usos i costums populars i avui se segueixen ballant en molts esdeveniments i actes festius. Un dels balls tradicionals que es conserven a la nostra illa, a part del fandango, la jota i el bolero, és una dansa del llevant menorquí anomenada ball des còssil, molt arrelada al poble des Castell.

El ball des còssil és una dansa coreografiada que es balla en equip i que necessita d'un nombre determinat de participants per poder-lo executar. Habitualment es fa amb dotze balladors, però també es pot ballar amb setze i amb divuit persones. Encara que el nombre de participants pugui semblar reduït, sol ser difícil reunir tots els qui el ballen dintre del Grup Folklòric Castell de Sant Felip i fixar una data que vagi bé a tots. Açò fa que el ball des còssil es representi molt poques vegades a l'any, i quan es fa es converteix en tot un esdeveniment. El ball l'executen, actualment, dones vestides amb una indumentària específica per a aquesta dansa. El fet que la indumentària que s'utilitza per al ball des còssil difereixi de la que duen en la resta de balls menorquins, obliga que es balli de manera aïllada (vestir-se, desvestir-se i canviar-se de roba dur el seu temps) o que es representi en actuacions en les quals participin grups folklòrics d'altres pobles que vesteixin a la menorquina per acompanyar-lo amb altres balls tradicionals.

Actualment, la indumentària del ball des còssil es compon de brusa blanca, cosset negre (designat popularment amb la paraula castellana corpinyo), falda de quadres escocesos fins als genolls, calcetins de color beix o blancs, sabates negres o espardenyes, i gorra allargada de color negre amb una franja de la mateixa tela que la falda, és a dir, de quadres escocesos, i adornada amb una ploma a la banda dreta. Les balladores i la dama, que dirigeix el ball, porten la mateixa vestimenta. Cada balladora porta un garrot o bastó, guarnit amb vetes de color blau i vermell, que tenen la funció de formar les diferents figures en el desenvolupament de la dansa. El color de les vetes coincideix amb el color del cordill que ferma el cosset per la part davantera que duen les balladores. Les balladores senars duen les vetes de color blau, i les parells les de color vermell. El pas consisteix en un petit bot a cada compàs o, millor dit, un rebot constant i igual durant tot el ball, canviant de peu a cada compàs. El ball l'acompanya un sonador, que toca la melodia amb el tambor i el fabiol.

En entrar a l'escenari del ball, les balladores comencen fent dues fileres, com si fos una formació militar, i les presideix la dama, que és la darrera d’entrar. Aquesta és qui dirigeix el ball i fa possible el desenvolupament de les cinc figures que es creen durant la dansa. Les dues fileres es col·loquen paral·lelament l'una respecte a l'altra i mirant cap a una mateixa direcció; la dama es col·loca davant d'elles mirant cap a les balladores. A partir d'aquí –a un senyal de la dama tocant les paletes, que són dues peces de llenya que es piquen una contra l'altra marcant el ritme de la dansa– s'inicia el ball i les balladores comencen a desfilar, enllaçant els bastons i formant les diferents figures. Aquestes són la serp, l'estrella gran, el caragol, les tres estrelles i el pont. En primer lloc, es dibuixa la serp amb els bastons, que es repeteix després de cada nova figura; seguidament es representen les diferents figures en l'ordre abans referit. Finalment, les balladores es tornen a col·locar en dues fileres, la dama fa una giravolta, dóna l'esquena a les balladores i, fent una senyal amb les paletes que porta a la mà, indica el final del ball, que coincideix amb l'acabament de la melodia.

La melodia del ball des còssil, que té tres moviments o mudances, té similituds amb la cançó nadalenca El noi de la mare, i la interpreta una sola persona amb el tambor i el fabiol. Altres instruments que hi intervenen són les paletes, amb les quals la dama indica l'inici i el final del ball, a més del canvi de figura, i les rengleres de picarols que les balladores porten fermades a les cuixes i davall la falda, que marquen el ritme de la melodia.

Història i transformacions de l'element: 

L'origen del ball des còssil no és clar. Tradicionalment s'ha dit que el nom de la dansa és una corrupció fonètica de 'ball d'Escòcia', introduït a l'illa pels soldats escocesos pertanyents a un regiment britànic establert a Menorca, més concretament al Castell de Sant Felip, durant les dominacions britàniques de l'illa del segle XVIII, fet que explicaria perquè només es representa actualment al poble des Castell, l'antic raval d'aquella fortificació. Tanmateix, estudis recents apunten cap a un altre origen.

El folklorista Francesc Camps i Mercadal, a Cançons populars menorquines (obra que va restar inèdita fins a 1987), diu:

«A s'Arraval nova i aumon més de Menorca, hi roman ben dreta i sencera, com fita folklòrica de s'estada dels Jans, es ball des còssil, terme que segons diuen, és corrupció de ball d'Escòcia. Veritable quarter general dels anglesos durant ses seves estades a Menorca (1713-1802). S'Arraval Nova, a on hi deixaren abundor de sa saba, conserva, com a penyora, entre altres, aquest devertiment popular, que es reserva per dies de festa grossa. Es una mena de ball de bastons, una dansa militar atlètica, o d'esport, com diuen ara. Sa música té es ritme de sa tonada de s'aigo-ròs de la pagesia i també es toca amb fabiol, a solo o a duo, acompanyant-se amb es mateix tu-tutum-tum d'es tambó i endemés amb es ring-riring-ring de sa ringlera de cascavells que a cada antiparó porten els balladors» (edició de 1987, pàg. 72).

En la mateixa línia, Pedro Riudavets i Tudurí, a Història de la isla de Menorca (1885-1887), diu el següent:

«La variedad de los bailes en nuestra isla, y particularmente en Mahón, guarda analogía con sus distintos dominadores. Los ingleses se significaron con la introducción del Ball des Còssil, corrupción del baile de Escocia, que sin duda algún regimiento de escoceses introdujo en el pueblo o Arrabal de San Felipe, cuyos habitantes lo han venido perpetuando en la nueva población de Villacarlos, y que durante el carnaval suelen correrse hasta Mahón para ejecutar en público aquella vistosa danza» (tom I, pàg. 628-629).

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, en el tom Die Inseln Menorca (1890-1891) de la seva obra Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891), recull el següent:

«A Villacarlos s’ha conserva el ball d'Escosil, una corrupció d’Escòcia, que va ser introduït pels anglesos, en el sentit que per regla general es balla almanco una vegada a l’any. Consisteix en diferents voltes que fan els homes vestits a l’escocesa i duen un bastó a la mà. Consta de tres estrofes anomenades mudances, acompanyades per un home que toca al mateix temps un tamborí (abans un tambor) i un pífol...» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 264-265).

Tanmateix, en una nota de l’edició castellana de 1980, supervisada per l'historiador Tomàs Vidal Bendito, es fa constar que aquest origen és dubtós, i que podria venir del folklore mallorquí, concretament del 'ball des cossiers' o 'ball de cossis', típic de Mallorca des del segle XVII. L'Arxiduc recull la partitura de la melodia per ser tocada amb tambor i fabiol, i la melodia amb acompanyament per a cordes (violins, violoncels i contrabaix) o fusta (clarinets i fagots), i diu que no s'han d'emprar més que els instruments esmentats perquè l'objectiu és imitar el so del sac de gemecs (o gaita).

Deseado Mercadal, en la seva publicació El folklore musical de Menorca (1979), afirma que «Se ha fantaseado no poco sobre la procedencia del 'Ball d'Escòcia', evidentemente introducido por soldados escoceses pertenecientes a un regimiento inglés de guarnición en Menorca durante la ya citada segunda dominación británica (1763-1781). El que el vulgo, por corrupción, haya venido denominando 'Ball des còssil' en vez de 'Ball d'Escòcia' a dicha danza» (pàg. 44).

Tots aquests autors, com es veu, coincideixen en la procedència britànica del ball des còssil, arribat a l'illa durant les dominacions estrangeres del segle XVIII, fet que confirmaria per què només es balla a la població des Castell. No obstant això, estudis més actuals han rebatut l'origen estranger de la dansa. Per una banda, tenim Maria Antònia Moll i Xavier Moll que, a La música popular de l'illa de Menorca de la col·lecció Música Popular y Tradicional (2001), i citant treballs d'altres estudiosos, apunten que el ball des còssil de Menorca, el ball des cossiers que trobam en algunes poblacions de Mallorca al segle XVI i el ball de cossis o des cossis de la Catalunya del segle XV podrien tenir un origen comú, i que podria ser un dels balls més antics de Menorca, tot descartant-ne l’origen britànic.

En aquest mateix sentit hi ha la teoria del professor Xavier Martín que, en l'article «Una nova interpretació del Ball des Còssil», del número especial de les festes de Sant Jaume de la revista S'Auba (2003), defensa que aquesta visió tradicional és fruit de la tendència pseudoanglòfila d'explicar l'origen de determinats aspectes de la cultura de Menorca, especialment de la zona del llevant de l'illa. Martí considera que les característiques generals del ball –antigament format per homes i dones–, la seva representació en solemnitats religioses, l'ús dels bastons, la presència de la figura de la dama, la melodia o l'etimologia de la paraula, mostren una relació més propera amb les danses rituals religioses medievals pròpies de la cultura catalana, arribades entre els segles XIII i XVIII, que amb els balls procedents d'Escòcia. Aquesta teoria defensa, doncs, que el ball des còssil menorquí es relaciona més amb els dels cossiers de Mallorca, i que l'etimologia de la paraula 'còssil' procedeix del llatí currere, que significa 'correguda'; no debades, la melodia d'aquest ball s'utilitza encara avui per donar sortida als cavalls en les carreres o corregudes (les corregudes en el cós) celebrades en les festes patronals des Castell.

De fet, la representació del ball des còssil està molt ben documentada en les festivitats de Sant Jaume i Santa Anna, així com en altres actes solemnes tant de caire religiós com civil celebrats as Castell. La cita més antiga de la qual es té constància que s'interpreti el ball des còssil és de 1816, amb la visita del bisbe de Menorca Jaume Creus i Martí (1815-1820) a la parròquia de la Mare de Déu del Roser des Castell. El capità Joan Roca, en una anotació del seu diari del 16 de juliol, ho descriu així:

«A la tarde S. Ilma. ha passat ab una barca ab toldo a VilaCarlos, y ha desembarcat a Cala Corp, ahont lo han rebut solemnament aquells magistrats, y el poble ab el ball del cosil. De la casa del cura ab proceso ha pasat a la iglesia comensat la visita havent enremat la Iglesia, la pasa i carrers».

Altres cites rellevants de les quals es té notícia que es va interpretar el ball des còssil van ser l'estada d'una esquadra holandesa al port de Maó el 1821, la celebració de la jura de la princesa Isabel com hereva de la corona espanyola el 1833 (el Boletín Oficial de 30 de juliol de 1833 descriu que «la banda de música tocó piezas de gusto bailando una comparsa graciosamente vestida, el difícil y divertido baile denominado el Cosil»), o la seva visita, ja com a reina, a la fortalesa de la Mola el 1860. Antonio Flores, cronista oficial de la corona espanyola en temps d'Isabel II i autor de la Crónica del viaje de sus Majestades y Altezas Reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861), fa referència a la representació del ball durant aquesta llegendària visita real a Menorca de la següent manera: «Mientras los aldeanos depositaban ante las gradas del trono las primicias de sus campos, otros payeses de Villa Carlos ejecutaban a la puerta del Palacio el baile tradicional des Cozil, especie de contradanza de raras y vistosas figuras» (pàg. 156).

Així, fins a mitjans del segle XIX, les úniques referències escrites que es tenen del ball des còssil constaten que aquesta dansa només es representava coincidint amb visites de personatges il·lustres a l'illa o en actes oficials rellevants. No fou fins al 1880 que el segon tinent de batle des Castell, Pedro Prats, sol·licità a l'Ajuntament l'oficialització d'aquest ball i demanà una subscripció popular –amb el suport de l'ajuntament– per a l'adquisició de la vestimenta de catorze balladors. Tot indica, doncs, que a partir d'aquest moment aquesta dansa es ballaria amb certa regularitat, coincidint amb esdeveniments i dates assenyalades.

Es té constància que el ball des còssil es va seguir ballant en les dècades de 1920 i 1930. I que va experimentar una revifada important en les dècades de 1940 i 1950, en el context de la política franquista d'impulsar els “bailes tradicionales” i el “traje regional”. Així, a iniciativa de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), es recuperen i es fomenten la música i els balls de temps antic, i es crea així mateix la necessitat de confeccionar una indumentària tradicional per escenificar aquestes representacions. Se sap que amb la filmació de la pel·lícula El correo del rey (1951), del director Ricardo Gascón, la productora Pecsa Films va finançar la confecció d'un nou vestuari per a filmar-lo en una de les darreres escenes de la pel·lícula, ambientada en la Menorca britànica del segle xviii. Aquest fet esdevindria un referent en la indumentària que s'ha confeccionat a partir d’aleshores per representar el ball.

En les dècades de 1960 i 1970, el ball des còssil va perdre certa força, i no es torna a representar amb certa continuïtat fins a 1978 quan, en el context del ressorgiment de la identitat cultural pròpia menorquina que va tenir lloc amb l'entrada de la democràcia, es creen grups folklòrics per a la recerca, la difusió i el foment dels balls populars menorquins. Aquell any es crea el Grup Folklòric Castell de Sant Felip des Castell que, de la mà de Pilar Esbert, una de les seves principals impulsores, incorporà el ball des còssil al seu repertori. Des de 1988, han realitzat trobades i intercanvis culturals en diversos indrets d'Espanya, han participat a les festes patronals dels diferents pobles de l'illa, han organitzat trobades folklòriques amb motiu de les festes de Sant Jaume des Castell, han realitzat exhibicions per diferents hotels durant les temporades d'estiu i han participat en actes organitzats per l'Ajuntament des Castell o altres entitats ciutadanes, tot donant a conèixer, promovent i mantenint viu el ball des còssil entre la gent.

Actualment, la falta de balladores obliga a representar-lo amb dotze persones, el mínim possible per executar-lo, però les diferents referències que hi ha del ball al llarg de la història parlen d'un nombre variable: catorze, setze, divuit o fins a vint balladors.

En relació amb el gènere dels balladors, val a dir que hi ha hagut canvis al llarg del temps. Els documents del segle XIX parlen que el ballaven tant homes com dones, la qual cosa constaten les fotografies més antigues que se’n conserven –de finals de la dècada de 1920–. Tot indica que va ser en la dècada de 1940, quan la Sección Femenina va promoure els balls regionals, que la participació en aquest ball es restringí només a les dones. Segurament que hi degué tenir molt a veure la definició del vestuari, caracteritzat per l'ús de falda, peça de roba generalment d'ús femení.

Precisament és la indumentària l'aspecte que més canvis ha patit des que es té constància de la pràctica del ball. Francisco Aledo Preto, en un diari inèdit escrit entre 1830 i 1833, diu que els balladors van «...uniformemente vestidos de blanco, es decir, llevando unos pantalones ajustados, un faldellín hasta las rodillas que va puesto sobre una camisa muy fina, un pañuelo también blanco puesto en la cabeza con mucho aseo y los zapatos correspondientes arreglados al vestido, todo primorosamente guarnecido de cintas de colores y hermosas botonaduras ofreciendo este atavío una belleza imponente...». Contràriament, l'Arxiduc, a finals del segle XIX, apunta que vesteixen a l'escocesa.

Les imatges més antigues del ball són de 1929-1930. Els balladors són un grup de fillets i filletes vestits amb una camisa llisa de color clar sense mànigues amb una banda travessada que va d'una espatlla fins a la cintura tot passant per damunt del pit, una falda llisa fins als genolls, calcetins i sabates o espardenyes blanques, i tocat consistent en una gorra o mocador blanc adornat amb una ploma. En alguna fotografia que es conserva de la dècada de 1940, la indumentària és una brusa blanca de màniga curta, floc al coll, falda de quadres, calcetins blancs que no deixen veure la pell de les cames, espardenyes i cap cobert, o no, amb un gorret blanc.

El vestit actual sembla que és el que s'imposà en la dècada de 1950, amb motiu de la filmació de El correo del rey (1951). És d'inspiració pseudoescocesa i, des de llavors, ha patit poques modificacions.

Independentment de tot açò i en relació amb la melodia que acompanya el ball, Bep Cardona Truyol, en el seu treball Cançoner popular de Menorca (I) (2017), apunta que a les festes patronals de Menorca és habitual que les bandes de música toquin alguns popurris, en moltes ocasions adaptacions de temes clàssics populars que s'enfilen els uns amb els altres. Entre alguns d'aquests temes podem trobar la música del ball des còssil que acompanya el ball actual. Aquesta, probablement, no degué ser la música original, sinó que en el seu procés històric podria haver adoptat la melodia d’una cançó nadalenca popular molt coneguda a Catalunya El noi de la mare, que té similituds amb la popular catalana El senyor Ramon, encara que aquesta darrera es toqui a temps ternari i l'altra a temps binari. A la melodia s'hi ha adaptat, a més a més, la cançó No en volem cap. L'autor conclou que, sigui quin sigui l'origen de la melodia, en un principi degué ser instrumental i, amb el temps, se li van anar adaptant diferents texts, sorgits aquí i fora de l'illa, de manera que avui es troben diferents variacions d'una mateixa melodia que han arrelat molt bé a Menorca. Es Castell és l'únic poble de l'illa que acompanya aquesta melodia amb un ball, que ha donat nom a la melodia, o a l'inrevés.

Processos i preparatius: 

La dedicació i els preparatius depenen de diferents factors. En primer lloc hi ha el temps de dedicació per aprendre a ballar la dansa. Aprendre’l individualment, dintre d'un grup en què tots els seus integrants el sabem ballar excepte l'aprenent, és possible en dues o tres sessions pràctiques. Mostrar-lo a un grup sencer requeriria d'unes quantes sessions més.

Practicar el ball des còssil una vegada que s'ha après no requereix excessiva dedicació ni preparació. Actualment el ballen les balladores del Grup Folklòric Castell de Sant Felip que dominen el ball. No el practiquen en les trobades que fan setmanalment per practicar els altres balls tradicionals menorquins. Només ho fan una o dues vegades abans d'una actuació.

Finalment, hi ha el temps dedicat a la representació pròpiament dita. Com a mínim es fa una vegada a l'any, dintre del programa d'actes de les festes patronals de Sant Jaume. La dedicació, en aquests casos, és el temps necessari per vestir-se, executar-lo i tornar-se a vestir de carrer.

Quan el Grup Folklòric Castell de Sant Felip representa el ball des còssil no en sol ballar cap altre. El grup té pocs membres, i açò fa que sigui inviable que en una mateixa representació puguin ballar diferents danses tradicionals amb les indumentàries corresponents. Així, o ballen els balls tradicionals comuns a tota l'illa (fandango, bolero i jota) amb la indumentària típica, en solitari o amb altres grups folklòrics, o bé només ballen el ball del còssil amb la indumentària específica per aquesta dansa. En el primer cas, la durada ve condicionada pel tipus d'esdeveniment i pel nombre de participants; en el segon cas, el ball no dura més que vuit minuts, la durada de la melodia. En aquest segon cas, o bé es balla aïlladament o amb la participació d'altres grups que executen els seus propis balls abans o després de la representació del ball des còssil.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La indumentària actual es compon de brusa blanca, cosset negre sense mànigues obert per davant i fermat amb cordills, falda de quadres escocesos fins als genolls, calcetins de color beix o blanc, sabates negres o espardenyes, i gorra allargada de color negre, amb una franja de la mateixa tela que la falda i adornada amb una ploma a la banda dreta.

La resta d'objectes que s’utilitzen per executar el ball són els bastons, uns amb vetes de color blau i uns altres amb vetes de color vermell, les paletes i els picarols. Els instruments necessaris per executar la melodia són, ara per ara, el tambor i el flabiol.

El ball des còssil requereix, així mateix, d'un cert espai escènic per poder-lo representar. Es necessita una superfície lliure aproximada d'uns deu metres quadrats. Actualment se sol representar cada any a l'esplanada de Cala Corb.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Grup Folklòric Castell de Sant Felip des Castell, legalment constituït com una societat civil sense ànim de lucre. Com a tal, es regeix per un estatuts, té una junta directiva, i els seus membres es reuneixen en junta general. Actualment el formen uns vint-i-cinc membres, units la majoria per vincles familiars o d'amistat.

Participants/Executants: 

Balladores del ball des còssil del Grup Folklòric Castell de Sant Felip (Es Castell)

Ús i funció: 

Festiva, d’oci, identitària

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

El ball des còssil és una dansa particular a Menorca, que res té a veure amb la resta de danses tradicionals que es ballen arreu del territori illenc. Açò el converteix en un ball únic i exclusiu de la població des Castell. Esdevé, doncs, una senya identitària i cohesionadora de la comunitat des Castell que ha contribuït i contribueix avui, erròniament o no, a recordar els orígens britànics del poble, una altra particularitat de Menorca.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

S'ha transmès de generació en generació. Per a la seva recuperació, salvaguarda i promoció han tingut un paper fonamental els membres fundadors del Grup Folklòric Castell de Sant Felip des Castell, especialment Pilar Esbert, una de les principals transmissores del ball avui dia.

Viabilitat / Riscos: 

El Grup Folklòric Castell de Sant Felip té actualment molt pocs integrants, fet que impossibilita que el mateix grup pugui representar en un mateix esdeveniment el ball des còssil i els altres balls tradicionals menorquins. A part, no tots els seus membres el ballen, la qual cosa fa que els perpetuadors del ball siguin avui dia poquíssimes persones.

Per altra banda, l'escola de ball des Castell, la única que podria mostrar las dansa, està habitualment inactiva per manca de demanda i de resposta de la població. Actualment no hi ha més de tres aprenents. Es detecta manca de relleu generacional, així com un minvant interès entre la gent jove des Castell per conèixer i aprendre els balls i la música propis. Actualment, el ball des còssil és representat ocasionalment per la voluntat de certes persones de mantenir-lo i que, des de fa ja uns quants anys, són les mateixes.

Podem dir, per tant, que el ball des còssil requereix mesures urgents de salvaguarda, ja que es representa en molt poques ocasions i són molt poques les persones que el saben executar. A més, es detecta una manca de relleu generacional. En aquest sentit, seria interessant que es constituís un òrgan, integrat per l’Ajuntament des Castell, el Grup Folklòric Castell de Sant Felip, especialistes en balls tradicionals i en patrimoni cultural immaterial i representants dels veïns del poble més sensibilitzats, encarregat d’estudiar les mesures de salvaguarda necessàries.

Les mesures que es podrien proposar són, entre altres, difondre l’existència d’aquest ball entre la població a través de fullets informatius o dels mitjans de comunicació, organitzar actes públics i tallers per ensenyar el ball des còssil, promoure l’estudi de la història del ball i dels contextos en què es ballava, eixamplar els contextos en què es representa amb l’objectiu que la resta dels menorquins i les menorquines s’hi sentin identificats i el valorin com a part del seu patrimoni cultural immaterial.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La representació anual del ball des còssil as Castell esdevé tot un esdeveniment popular, i és valorat com una senya identitària exclusiva des Castell, que evoca en la comunitat els orígens britànics del poble. Fora d'aquest context esdevé una curiositat, una dansa inexistent més enllà d'aquesta localitat i que és vista generalment com un reducte de les dominacions estrangeres de l'illa, una idea afermada en la tradició i, sobretot, en la indumentària distintiva del ball, confeccionada segons aquesta creença.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

L'existència d'un grup folklòric al poble des Castell que el representa cada any i el suport de les administracions locals a aquest tipus de manifestacions de la cultura popular són algunes de les mesures de salvaguarda que la comunitat ha posat en marxa.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • BOSCH, Damià (2011). «Música i balls populars a Menorca. Inventari de grups folklòrics». Quaderns de Folklore, 96. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1987). Cançons populars menorquines. Col·lecció Capcer, 7. Institut Menorquí d'Estudis i Entitat Local des Migjorn Gran. Ciutadella de Menorca.
  • CARDONA, Bep (2017). Cançoner popular de Menorca (I). Col·lecció Capcer, 33. Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca i Institut d'Estudis Baleàrics. Maó.
  • COSTA, Josep (1993). «Els balls popular a Menorca». A: I Jornades de Cultura Popular a les Illes Balears. Ajuntament de Muro i Universitat de les Illes Balears. Muro. Pàg. 137-159.
  • GALMÉS, Antoni (1950). Mallorca, Menorca, Ibiza. Folklore. Danzas, costumbres, canciones. Ajuntament de Palma. Palma.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8 vol.)].
  • HERNÁNDEZ MORA, José (1953). «Fiestas de ayer y hoy». Diari Menorca de setembre de 1953.
  • MARTÍN, Xavier (1995). «El Ball des Còssil». II Jornades de Cultura Popular a les Balears. Formentera. Pàg. 59-63.
  • MARTÍN, Xavier (2005). Imatges del passat. Es Castell. Edició S'Auba. Sant Lluís. Menorca.
  • MARTÍN, Xavier (2003). «Una nova interpretació del Ball des Còssil». Revista S'Auba, especial festes de Sant Jaume. Es Castell.
  • MERCADAL, Deseado (1979). El folklore musical de Menorca. Gráficas Miramar. Palma de Mallorca.
  • MOLL, Maria Antònia i MOLL, Xavier (2001). «La música popular a l'illa de Menorca». A: Aviñoa, Xosé [dir.]. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol VI. Música popular y tradicional. Edicions 62. Barcelona.
  • RIUDAVETS I TUDURÍ, Pedro (1885-1887). Història de la isla de Menorca. Maó.

 

Discografia

  • Ball des còssil. Agrupación Folklórica Villacarlina (EP). Alhambra EMGE 70380, 1962.
  • Ball des còssil. Grupo Folklórico de Menorca. M. Pilar Escandell (EP). Belter 51.051, 1964.
  • El ball des còssil. Maria Jesús Martí. Es tresor d'Albranca (LP). B-15543, 1979.
  • Ball d'Escòcia. Traginada. Pels camins de Menorca (LP/CD). PZL-17 / DM-BL 1063, 1979/1999.
  • Ball des còssil – o d'Escòcia. Grup Folklòric Castell de Sant Felip. Estela de 15 anys (CD). DK-90 CD 1088, 1993.
  • Ball d'Escòcia. Diego Monjo. Menorca. Auba de tardor (casset). 1994.
  • Es ball d'Escòcia. Himne a Llucmaçanes (casset). DK-90 C-1128, 1995.
  • Ball d'Escòcia. Joana Pons amb ses Guiterres. Influències (CD). CDF-871, 2001.
  • Ball d'Escòcia. Jo sé una cançó.....menorquina. L'escola canta. Volum 4 (CD). 200702, 2007.
  • Ball d'Escòcia. En record del mestre Biel Cardona (CD). CDF-2112, 2008.
  • Fin de juerga. Banda de Música de Ferreries. En festes (CD). CDF-2401, 2011.

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
14/02/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
15/09/2019