La Sentència

Àmbit: 
Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 4/003
Nom propi de l'element: 
La Sentència
Breu descripció: 

Temps enrere, el Diumenge de Rams se celebrava un acte que revivia un dels episodis de la passió i la mort de Jesucrist: la lectura de la sentència de Ponç Pilat, vinculada a la immediata processó de la Via Dolorosa o del Viacrucis però que mantenia un desenvolupament dramàtic propi en les cerimònies del dia. Aquest acte es va celebrar a les principals poblacions de Menorca fins a principis del segle XX. Actualment La Sentència, nom amb el qual es coneix, es representa as Mercadal, es Migjorn Gran, Fornells i Maó, on, en la data referida, se celebra aquesta cerimònia que és fruit de la fusió entre la litúrgia cristiana, el folklore popular i l’antiga música religiosa. As Mercadal, a més, també s'interpreta el Dijous dels Dolors, en la representació del Davallament de la Creu.

Grup i/o comunitat: 

La Sentència és interpretada actualment per Josep Pons Villalonga as Migjorn Gran i per José Luis Febrer Ametller a Maó, es Mercadal i Fornells. Assisteixen a la representació la comunitat de feligresos d'aquests pobles i de la resta de pobles de l'illa.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

La Sentència es representa a la parròquia de Sant Martí des Mercadal, a la parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells, a la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran i a la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Maó.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La Sentència es representa al cor de la parròquia de Sant Martí des Mercadal el vespre del Dijous dels Dolors en l'escenificació del Davallament de la Creu, i a l'altar de la mateixa parròquia el vespre del Diumenge de Rams, quan el capellà ha acabat la reflexió sobre la primera estació del viacrucis i abans de la celebració de la processó de la Via Dolorosa pels carrers del poble.

A Fornells es representa a l'altar de la parròquia de Sant Antoni Abat quan el capellà ha acabat la reflexió sobre la primera estació del viacrucis el vespre-fosquet del Dilluns Sant, abans de la celebració de la processó del Viacrucis que se celebra pels carrers del poble.

As Migjorn Gran es representa a l'altar de la parròquia de Sant Cristòfol després de la reflexió sobre la primera estació del Viacrucis el vespre del Diumenge de Rams, abans de la celebració de la processó del Viacrucis pels carrers del poble. A Maó es representa el mateix dia i en el mateix moment a l'altar de la parròquia de Sant Francesc d'Assís.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

La Sentència és el nom amb el qual popularment es coneix el judici de Jesucrist davant del governador Ponç Pilat i la condemna a morir crucificat proclamada davant tot el poble. Entre els actes que es feien per Setmana Santa de reviure els episodis de la passió i la mort de Jesucrist, hi havia aquesta antiga tradició de proclamar o cantar un text de la sentència el Diumenge de Rams a l'església, abans d'iniciar la processó de la Via Dolorosa o del Viacrucis i en acabar la primera reflexió sobre la primera estació del viacrucis dins l'església. Aquesta representació tenia una gran importància i estava envoltada d'una gran solemnitat, per la qual cosa tenia un desenvolupament dramàtic propi en el marc de les cerimònies del dia.

Aquesta tradició, que és fruit de la fusió entre la litúrgia cristiana, el folklore popular i l'antiga música religiosa, estava estesa arreu d'Espanya, i a Menorca es va celebrar a les principals poblacions de l'illa de manera generalitzada fins a principis del segle XX. La ruptura amb la tradició religiosa vigent fins aleshores es produí amb l'esclat de la Guerra Civil i durant el període de la postguerra. As Migjorn Gran, la cerimònia de La Sentència es va recuperar durant la postguerra i, des de llavors, s'ha interpretat de manera ininterrompuda fins avui.

El capvespre-vespre del Diumenge de Rams, dintre de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran es desenvolupa la litúrgia del viacrucis, i la primera de les catorze estacions que la componen és, precisament, la sentència a mort de Jesucrist. Per aquest motiu, abans que surti la processó del Viacrucis del temple per recórrer els carrers principals del poble, un seglar interpreta la peça musical que conté la sentència sense cap tipus d'acompanyament instrumental, excepte el toc de trompeta i tambor que sona abans i després del recital. L'intèrpret puja dalt l'altar i inicia el cant tot just quan el capellà ha acabat la reflexió sobre la primera estació del viacrucis.

La interpretació del cant de La Sentència as Migjorn Gran ha anat sempre estretament unit a la família Pons, coneguda pel malnom de Fumeta, família migjornera que ha estat lligada ineludiblement durant molts anys al camp de la música en tots els seus vessants: cors parroquials, banda de música, ensenyaments musicals als infants, etc.; de fet, la majoria d'homes que l’han cantada han estat membres d'aquesta família. L'intèrpret actual és Josep Pons Villalonga Fumeta, i fa servir la lletra que conté un llibret que era propietat del seu avi, mestre Josep Pons Galmés Bep Fumeta, uns dels primer de qui es té constància que interpretà la peça. Josep Pons Galmés sembla que la va aprendre de son pare, i la va cantar fins que va morir, l'any 1963. Entre els dos Fumeta, va ser interpretada durant anys per Joan Moll Huguet, que no tenia vincle amb la família. Josep Pons Villalonga la va començar a interpretar a partir de la dècada de 1990. L'any 1998, Natàlia Sans va gravar La Sentencia dels Fumeta, la qual va ser dipositada a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. D'aquesta gravació, Bep Cardona (2017) ha fet una transcripció, de la qual apunta que en els quatre compassos que van del sis al nou ha anotat uns nombres; aquests quatre compassos es van repetint de manera seguida fins que s'acaba el text i, com es pot veure, són idèntics, però en algunes ocasions se’n suprimeix un i sols se'n canten tres.

A Maó, la representació de La Sentència a la parròquia de Sant Francesc d'Assís es va recuperar en la dècada de 1980, i s'interpreta el mateix dia i en la mateixa cerimònia que as Migjorn Gran. Als últims anys, i fins al 2013, ha estat interpretada per Joan Mercadal Victory. Del 2014 fins avui és interpretada pel ciutadellenc José Luis Febrer Ametller.

El 2011 es va començar a representar a la parròquia de Sant Martí el Dijous dels Dolors, durant la representació del Davallament de la Creu. El cant el feia el mateix Joan Mercadal Victory. Des del 2013 i fins ara és interpretada per José Luis Febrer Ametller, que ha agafat el relleu a l'anterior tant a Maó com as Mercadal. La seva primera actuació as Mercadal serví de punt de partida per incorporar el cant aquell mateix any a Fornells i, des de llavors, l'interpreta el mateix cantant a la parròquia de Sant Antoni Abat el Dilluns Sant, abans de la Processó del Viacrucis que es desenvolupa pels carrers d'aquesta localitat.

El 2017, José Luis Febrer Ametller va interpretar per primera vegada La Sentència el Diumenge de Rams a la parròquia de Sant Martí des Mercadal, just abans de la Processó del Viacrucis. Com que la cerimònia es va celebrar as Mercadal un poquet més tard que a Maó, açò li va permetre poder-la interpretar, amb molt poc temps de diferència, a les dues localitats el mateix dia. José Luis Febrer preveu seguir interpretant-la els propers anys as Mercadal el Dijous dels Dolors i el Diumenge de Rams, a Fornells el Dilluns Sant i a Maó el Diumenge de Rams, i ha rebut peticions de recuperar aquesta antiga cerimònia en altres pobles de l'illa.

Per altra banda, se sap que La Sentència s'ha llegit (no interpretat) esporàdicament després de l'estació corresponent del Viacrucis dintre del temple i abans de la processó al carrer en altres pobles de l'illa. Així mateix, com que la representació del Davallament de la Creu no és una cerimònia litúrgica pròpiament dita, se solia representar en dies diferents segons la localitat, d'aquí que la recuperació de La Sentència as Mercadal s'iniciàs el Dijous dels Dolors enlloc del Diumenge de Rams, ja que s’incorporà als actes de la representació del Davallament de la Creu.

Si Josep Pons Villalonga des Migjorn Gran va recuperar la lletra d'una llibreta del seu avi; Joan Mercadal Victory ho va fer de la versió extreta del llibre Meditacions ab que se deu exercitar el devot christià quan fa los pasos del Via Crucis, publicat a Palma el 1809. Per altra banda, José Luis Febrer Ametller l'ha recollida d'un antic enregistrament en suport de casset. Tant en un cas com en l'altre, el text és el mateix que es cantava a l'església de Sant Francesc de Ciutadella a mitjan segle XIX i que va recollir l'apotecari Rafael Oleo i Quadrado en un manuscrit inèdit citat per Josep Portella Coll en el seu treball Temps de quaresma, temps de passió (1994), i que coincideix també amb el d'un fullet imprès publicat per Joan Amades en el seu Costumari català (1950); per tant, correspon a la formula estàndard en català cantada a Catalunya. El text que es llegeix diu així:

«Nos Pons Pilat, Governador de tota la provincia de Judea, per el sacro imperi romà; estant en lo tribunal y sala de audiencia, oidas les acusacions criminals de los sacerdots, escribas y fariseos, la conoció y clamor del poble contra Jesús de Nazasreth; concordant tots i dient com ha alborotat y commogut tota la ciutat y pobles, enseñant novas doctrinas contra la lley de Moisés, fentse autors de Nova Lleym prenint alsarse rey, i com á tal haver tengut atreviment de entrar triunfant ab rams y palmas dins la ciutat, per haver menospreciat la jurisdicció y autoridad del gran emperador César, prohibint á los vasalls no li pagasen el tribut, però lo que causa major escandol es que com a presentuos y blasfemo ses gloriat y ha dit moltas y diferents vegadas que era fill de déu essent homo de baxa condició, fill de un pobre fuster y de una pobra dona anomenada Maria. Fingia esser molt sant, essent engañador, homo inquiet, conspirador y destruidor del bé comú. Ha comés molts altres enormes delictes, més dignes de ser castigats que publicats.

»Per tant, havent molt bé considerad y examinat la veritat de las sobreditas acusacions, trobantnser gravissims los sehs delictes, judicam dey ser condemnat y sentenciad com de facto el condemnam y sentenciam, á que sia aportat per los carrers acostumats de la ciutat de Jerusalem de la manera que está coronat de espinas, ab una cadena y dogal al coll, carregat ab la creu, acompañat de dos lladres per major afronta, fins á la montaña del Calvari, ahont acostumam ser ajusticiats los homens facinerosos, y allí sia crucificat en la mateixa creu, en la qual estarà penjar fins que sia mort; y no sia algú que se atrevesca á llevarlo de allí sens nosyta autoridad. Los dos lladres estaran penjats un á la part dreta i s’altre á la part esquerra, residint ell en mitj coma rey, para major afronta y burla, y para que sía ejemplar y escarment de tots los malefactors, la cual sentencia manam publicar ab to de trompeta, y ab veu alta de pregoner, para que venga a noticia de tots y no pugan alegar ignorancia alguna.»

No se'n coneix cap partitura que ens permeti saber com es cantava La Sentència temps enrere, i el cant que es fa avui dia as Migjorn Gran és el que successius intèrprets han anat transmetent per via oral generació rere generació. El que es canta as Mercadal, Fornells i Maó, com s'ha dit, és la repetició d’un antic enregistrament.

El text no és rimat, sinó escrit en prosa, per la qual cosa el cant té unes particularitats concretes per posar música al text. La música de La Sentència és una melodia cantada per un baix tenor i que té les característiques pròpies del cant pla: variant lleugerament decadent del cant gregorià que consisteix en un nucli de cants monòdics (és a dir, d’una sola veu) de formes i d’orígens molt diversos, que es van reelaborant progressivament en funció de les circumstàncies imposades per la litúrgia. En el càntic s'alternen els passatges en el temps ràpid, com una mena de recitatius, amb altres de ritme solemne i major èmfasi que permeten el lluïment de l'intèrpret. El cant no té acompanyament musical, només després que el cantant, cap al final de la peça, hagi dit «la qual sentència manam publicar amb to de trompeta», una trompeta fa un arpegi en mode menor, i posteriorment el cantant reinicia el que ha recitat i acaba la peça amb un dispendi important de potència vocal que diu «i amb veu alta de pregoner, perquè vengui a notícia de tots i no puguin al·legar ignorància alguna»” i signant l'escrit amb el nom de «Ponç Pilat».

Història i transformacions de l'element: 

En relació amb els orígens de La Sentència i d'altres representacions seculars que es duen a terme avui dia a Menorca, el professor Gabriel Julià, en el volum primer de la Història de la Música de l'Enciclopèdia de Menorca (2012) diu:

«El precedent més llunyà del teatre líric és el medieval. Gairebé sempre es tracta de presentacions religioses entorn als cicles més importants de l'any litúrgic: Nadal i Pasqua. Al voltant d'aquestes dues festivitats, que commemoren el naixement, la passió, la mort i la resurrecció de Crist, es configuren les representacions, nascudes a les esglésies, unes per sortir després a les places i de les quals derivarà el teatre profà, i les altres, que continuaren representant-se a l'interior dels temples i esdevindrien representacions sacres, a manera de paralitúrgies».

I continua:

«El teatre medieval va néixer als temples com una explicació popular dels misteris als fidels i una forma d'evangelització. En un principi era el mateix clergat qui intervenia en aquestes accions litúrgiques dramatitzades, però amb el temps s'hi anaren afegint personatges, còmics o grotescs, que resultaren inadequats per a l'església i les representacions sortiren al carrer, a la porta dels temples. Entre els primers tipus de representació, a Menorca tenim El davallament de la Creu, La Sentència i hi podríem incloure la cerimònia de la processó de l'Encontre del diumenge de Pasqua, i entre els segons, l'Adoració dels Reis Mags, Els Pastorells, l'Aparició de la Mare de Déu del Toro, Sant Antoni de Viana o Reconquista de Menorca i la Història de la Presa de Menorca o Conquista de Menorca» (tom I, pàg. 39).

Joan Amades, en el seu Costumari català (1950), en relació amb representacions populars sobre el judici de Jesús davant del governador Ponç Pilat i la condemna a morir crucificat diu:

«Havia estat molt general que un cop finida la funció religiosa i abans de sortir la processó del temple, hom fes pública, dins l'església, la sentència de Jesús. Era llegida per algun congregant i a voltes pel capità Manaia o per algun armat que tingués bona veu i es pogués fer ben sentir. Mai no la llegia un sacerdot, per tal com es creia que els ministres de Déu no podien proclamar la seva sentència. La lectura es feia des de dalt de la trona o des de dalt d'un banc. Al peu del qui llegia solia haver-hi el penitent, que havia de representar a Jesús en la processó. Així que hom acabava la lectura s'organitzava la processó. Hi havia llocs on la lectura es feia des d'algun balcó de la plaça, davant de la multitud fidel que l'escoltava devotament. Un cop s'havia fet pública, els qui feien el paper de jueus carregaven la creu al coll de Jesús i la processó començava el seu curs».

I continua:

«A Constantí i per altres llocs del Camp de Tarragona s'havia simulat la lectura de la sentència de Jesús. Es feia a la plaça, des de dalt d'un banc o d'un balcó, davant de tot el veïnat, que acudia devotament a escoltar-la. Hi havia indrets on abans sortia un simulat nunci de Pilat que pregonava l'acte i convocava el poble perquè hi acudís. Tant el pregó com la sentència eren dictats en castellà i es troben impresos en romanç de literatura de fil i canya» (tom II, pàg. 758).

Representacions similars eren freqüents arreu d'Espanya en temps enrere, en comarques de Castella i Aragó. En la Menorca del segle XIX, com en la resta de terres de parla catalana, era costum fer aquesta representació als principals pobles de l'illa el Diumenge de Rams abans de la processó del Viacrucis. Aquesta tradició va caure en desús a principis del segle XX. En la postguerra es va recuperar as Migjorn Gran i en la dècada de 1980 a Maó. A partir del 2011 se celebra també as Mercadal, i a Fornells a partir de 2013.

En un manuscrit inèdit, l’apotecari i erudit Rafel Oleo Quadrado (1806-1879) recollia, a la meitat del segle XIX, una descripció de la manera com es desenvolupava antigament aquest acte a Ciutadella, a l’interior de l’església de Sant Francesc. Segons ens relata en aquest document, un religiós llegia en veu alta la sentència davant de tots els congregats i davant del grup escènic format per un sacerdot, que representava Jesucrist, amb túnica morada amb dogal al coll, grosses cadenes als peus, coronat d’espines i acompanyat de dos lladres i alguns jueus. Un home vestit de capirota anunciava la lectura amb un toc de trompeta.

De forma semblant també es feia a finals del segle XIX a Maó, a l'església parroquial de Sant Francesc. La cerimònia de la lectura de la sentència tenia lloc a l'església abans de començar la tradicional processó del Viacrucis del Diumenge de Rams, després del càntic de vespres i el sermó de la passió, moment en què un capellà amb capirot negre i bonet sortia de la sagristia acompanyat d’un confrare amb una trompeta. Des del presbiteri, en cant pla, recitava lentament la sentència condemnatòria de Jesucrist. El text que es deia a Maó és el mateix que s’ha documentat a Ciutadella i és el mateix que recull Joan Amades en un full imprès que publica en el seu Costumari català (1950), el que recita avui dia la família Fumeta as Migjorn Gran, el que interpretava Joan Mercadal Victori a Maó i es Mercadal, i el que interpreta avui José Luis Febrer Ametller a Maó, es Mercadal i Fornells.

La cerimònia que envoltava el cant de La Sentència as Migjorn Gran diferia de la que es documenta a Ciutadella i Maó en el segle XIX. En aquestes dues localitats, aquest acte anava acompanyat d'un cert aparat escènic, amb un trompetista i un petit grup escènic que representava el seguici de Jesucrist, i el qui cantava era un capellà o un religiós. As Migjorn Gran el cantant, que era un seglar, apareixia sol, vestia amb un sau negre i mai no pujava dalt l'altar, sinó que quedava a baix, vora el rellotge o vora l’escalinata, i la cantava des d’allà, sense cap més cerimònia. No tenia cap acompanyament instrumental, excepte el toc de trompeta que sonava al principi i al final de la representació. Actualment la situació no ha variat pràcticament gens en aquesta petita localitat menorquina, però l'intèrpret sí que puja dalt l’altar i inicia el cant just quan el capellà ha acabat la reflexió sobre la primera estació del Viacrucis. Així també es fa avui dia el Diumenge de Rams as Mercadal, Fornells i Maó. La representació i l'escenificació difereix quan es celebra el Dijous dels Dolors, abans del Davallament de la Creu.

Processos i preparatius: 

Els cantants de La Sentència preparen poc la interpretació abans de l'actuació perquè la coneixen bé. Mentre la interpreten solen portar el text escrit per fer la lectura.

El Diumenge de Rams, mentre es fa la litúrgia del Viacrucis dintre de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran, la parròquia de Sant Martí des Mercadal i la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Maó, dalt l'altar hi ha el cantant de La Sentència i el músic que ha de tocar el tambor i la trompeta, a punt per quan arribi el moment de la interpretació. Ambdós van mudats, com mereix la solemnitat del moment, però van de carrer. Com s'ha dit abans, a Fornells es fa a la parròquia de Sant Antoni Abat el Dilluns Sant en tost del Diumenge de Rams.

En l'ofici religiós que es realitza dintre del temple abans de la processó del Viacrucis, quan el capellà acaba la primera reflexió de les catorze estacions que componen la cerimònia del Viacrucis que, precisament, és la sentència a mort de Jesucrist per part del governador de Judea Ponç Pilat, es crea un silenci sepulcral. Tot seguit, es toca el tambor i la trompeta i, en acabar, comença el cant de La Sentència. Té una durada aproximada de deu minuts. En acabar, es torna tocar el tambor i la trompeta i, seguidament, el capellà continua amb la reflexió de la segona i les dotze estacions restants del Viacrucis.

Quan es produeix la interpretació de La Sentència, no sona cap instrument, només la veu de l'intèrpret. La veu potent i amb notes repetitives i monòtones de l'intèrpret omple el temple, en un aire de gran solemnitat i amb un to que imposa un gran respecte entre els assistents, entre els quals hi ha els feligresos i les confraries que, en acabar l'ofici, sortiran en processó.

El cant de La Sentència del Dijous dels Dolors as Mercadal s'inclou dintre de l'escenificació del Davallament de la Creu, la qual es fa uns dies abans del Divendres Sant, data en la qual se celebra la cerimònia religiosa pròpiament dita, perquè no coincideixin. El moment central d'aquest esdeveniment és la representació de l'episodi bíblic del davallament de Jesucrist de la creu per dipositar-lo al Sant Sepulcre, la qual cosa es realitza amb la imatge articulada de Jesucrist crucificat que hi ha a la parròquia (es tracta d'una talla elaborada en la dècada de 1940). Abans d'aquesta escenificació, es canta La Sentència acompanyada d'un orgue, i al final del davallament la Banda Municipal de Música des Mercadal interpreta diferents peces religioses. La representació s'acompanya amb efectes lumínics i visuals (com la projecció d'un vídeo mapping a les parets interiors de l'església) que aporten un major dramatisme a la representació. Quan acaba, la imatge és restituïda a l’emplaçament i la posició originals perquè es pugui fer la cerimònia litúrgica el Divendres Sant de la setmana següent.

Dedicació: 

Judici de Jesucrist davant del governador Ponç Pilat i condemna a morir crucificat proclamada davant el poble de Judea.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Instrument de percussió (caixa o tambor) i instrument de vent (trompeta)

Participants/Executants: 

Cantants de La Sentència, que actualment són Josep Pons Villalonga (es Migjorn Gran) i José Luis Febrer Ametller (es Mercadal, Fornells i Maó). Els instruments els sol tocar un músic. En l'acte litúrgic hi ha una representació de l'Església de Menorca i hi assisteixen els feligresos.

Ús i funció: 

Religiosa, però és un procés que va evolucionant cap un sentit més cultural

Patrimoni relacionat: 

Les esglésies on es canta La Sentència formen part del patrimoni cultural local. Entre les expressions de cultura popular susceptibles de ser considerades com a patrimoni cultural immaterial tindríem el conjunt de celebracions religioses tradicionals de la Setmana Santa.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

La interpretació i l'acte litúrgic en el qual s'emmarca el cant de La Sentència té per als assistents un sentit eminentment religiós, encara que hi ha qui hi assisteix més per tradició que per autèntica convicció religiosa. La solemnitat i el context litúrgic en el qual es canta referma ens uns la fe i en la majoria esdevé símbol de cohesió i pertinença a la comunitat i a la cultura cristiana a la qual es pertany. La transcendència econòmica que pugui tenir més enllà del component religiós i identitari no és rellevant.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La transmissió del text de La Sentència s'ha realitzat per diferents vies. La versió que interpreta Josep Pons Villalonga va ser recollida d'una llibreta del seu avi, una de les primeres persones de les quals es té constància que la cantava. En el cas de José Luis Febrer Ametller, li va transmetre Joan Mercadal Victory, el qual l'havia treta d'un llibre publicat a Palma el 1809 amb el títol Meditacions ab que se deu exercitar el devot christià quan fa los pasos del Via Crucis. José Luis Febrer Ametller també la va transcriure d'una gravació que va arribar a les seves mans en suport de casset. En tots els casos és el mateix text.

Pel que fa a la música, Josep Pons Villalonga la va aprendre de la seva família, és a dir, per transmissió oral. Aquesta versió va ser enregistrada el 1998 i va ser dipositada a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. D'aquesta gravació, Bep Cardona Truyol en va transcriure la partitura que ha publicat al seu treball Cançons populars de Menorca (I) (2017) i que s'adjunta a aquesta fitxa. En el cas de José Luis Febrer Ametller, la música la interpreta d'oïda de la gravació en casset abans esmentada.

Tant Josep Pons Villalonga, com Joan Mercadal Victory i José Luis Febrer Ametller van aprendre La Sentència perquè els va interessar participar directament en la transmissió d'una tradició, i ho van fer d'oïda i voluntàriament.

Viabilitat / Riscos: 

La interpretació de La Sentència dintre de la cerimònia litúrgica prèvia a la Processó del Viacrucis va agafant força a Menorca després de dècades d'oblit. Aquesta afirmació es reflecteix en el fet que fins fa pocs anys només es mantenia as Migjorn Gran i, actualment, ja s'interpreta a quatre pobles, i amb perspectives que vagi en augment al llarg dels pròxims anys. Es pot dir, doncs, que l'element viu un bon moment, un moment de consolidació i d'expansió.

No obstant això, l'element presenta algunes debilitats que podrien fer perillar la seva transmissió i supervivència futura. Una d'elles és que els transmissors són avui dia només dues persones, que ho fan voluntàriament per devoció i com a contribució personal a mantenir una tradició religiosa i cultural. I una altra és la progressiva laïcització de la societat en un context socioeconòmic i cultural cada cop més globalitzat. Possiblement la resposta de les autoritats eclesiàstiques davant aquesta realitat mundial ha estat la de facilitar i contribuir a la recuperació de certs rituals i representacions religioses, com ara La Sentència, amb l'objectiu d'apropar el seu discurs a la comunitat a través d'elements identitaris de la cultura pròpia que arrelin el concepte de pertinença a la comunitat i refermin la fe del creient, tot i que, de vegades, la iniciativa de recuperar tradicions d'aquests tipus parteix dels propis fidels. Açò fa que la supervivència i la perpetuació de l'element semblin garantits a curt termini.

A mitjà i llarg termini, hi pot jugar a favor el fet que sigui una tradició vinculada al cant i a la música, que formen part del que es coneix com a “indústries culturals”, les quals semblen constituir actualment el paradigma de la cultura o, en tot cas, són les que reben més atenció dels mitjans de comunicació. La necessitat de reforçar les identitats més properes davant del fenomen de la globalització també pot ajudar a mantenir aquesta expressió.

En la part desfavorable hi trobam que, de moment, no està assegurat el relleu generacional, de manera que caldria preparar aquest relleu a fi que sempre hi hagués almenys dues persones a cada municipi capaces d'interpretar-la.

D’altra banda, aprofitant el bon moment de què gaudeix, seria interessant aprofundir en el coneixement històric i de les variants del text que s'interpreta, perquè seria una bona base si mai arriba el moment de prendre decisions en aquest sentit. El coneixement de l'evolució d'un element sol ajudar a entendre la capacitat d'adaptació que ha tingut al llarg dels anys i, per tant, facilitar-ne l'adaptació futura.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La Sentència té un fort component religiós per allò que té de tràgic el contingut i per la significació que té per al creient.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La interpretació de l'element any rere any és la mesura que l'Església de Menorca i la comunitat apliquen per garantir la salvaguarda de l'element.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • CARDONA, Bep (2017). Cançoner popular de Menorca (I). Col·lecció Capcer, 33. Institut Menorquí d'Estudis. Maó
  • CORBERA, Amadeu (2014). «Notes per a l'estudi del cant de la Sentència del Migjorn Gran». Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, 31. Associació Caramella. Prats de Lluçanès
  • JULIÀ, Gabriel (2012). Història de la Música (I). Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural de Menorca. Menorca
  • PONS, Miquel (2008). «Sa Sentència as Migjorn Gran». S'Ull de Sol. Revista Cultural d'Alaior (abril-maig). Alaior.
  • PONS, Miquel (2009). «Mestre Xico Fumeta. Un músic per al poble». Quaderns de Folklore, 90. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • PORTELLA, Josep (1994). «Les festes de Menorca (III). Temps de quaresma, temps de passió». Quaderns de Folklore, 52-54. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
14/02/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
14/02/2019