Anglicismes de Menorca

Àmbit: 
Tradició oral i particularitats lingüístiques
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 3/001
Nom propi de l'element: 
Anglicismes de Menorca
Breu descripció: 

Menorca va viure bona part del segle XVIII sota domini de la corona britànica, i durant uns trenta anys del segle XIX els nord-americans van establir al port de Maó la seva primera base naval a l'estranger. La presència permanent a l'illa d'una comunitat de parla anglesa en certs períodes de la història va fer que la població menorquina anés incorporant a poc a poc en el seu lèxic habitual paraules i expressions d'aquesta llengua, els anomenats anglicismes del menorquí. Així doncs, els anglicismes que formen part de la variant dialectal del català de Menorca són, bàsicament, les paraules i expressions que romangueren a l'illa com a seqüela de les dominacions britàniques que visqué Menorca en el segle XVIII i de la presència nord-americana a l'illa en la primera meitat del segle XIX i que són exclusives del català de Menorca.

Atès que el context en el qual s'incorporaren moltes de les paraules de l'anglès en la parla menorquina ha canviat, i que molts dels mots fan referència a elements o objectes que actualment ja no s'utilitzen –especialment les paraules que formaven part del lèxic de certs oficis que visqueren un gran impuls en aquella època, com ara el de fuster o el de la construcció–, la majoria de les paraules i expressions preses de l'anglès s'han deixat d'emprar amb el temps i han desaparegut del vocabulari habitual. No obstant això, alguns d'aquests anglicismes encara es mantenen vius avui dia i, fins i tot, s'han adaptat normativament a la grafia de la llengua catalana.

Grup i/o comunitat: 

Ús generalitzat en la població menorquina

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

Els anglicismes de Menorca no formen part del lèxic habitual dels menorquins de manera igual en els diferents pobles de l'illa. Mentre que uns són més coneguts i utilitzats als pobles de llevant, uns altres ho són més als de ponent.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Contínua
DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Menorca va viure bona part del segle XVIII sota domini de la corona britànica –concretament entre 1708 i 1756, entre 1763 i 1781 i entre 1798 i 1802–, i entre 1815 i 1848 els nord-americans van establir al port de Maó la seva primera base naval a l'estranger. La presència permanent a l'illa d'una comunitat de parla anglesa durant certs períodes de la seva història va fer que la població menorquina anés incorporant a poc a poc en el seu lèxic habitual paraules i expressions d'aquesta llengua, els anomenats anglicismes del menorquí. Així doncs, els anglicismes que formen part de la variant dialectal del català de Menorca són, bàsicament, les paraules i expressions que romangueren a l'illa com a seqüela de les dominacions britàniques que visqué Menorca en el segle XVIII i de la presència nord-americana a l'illa en la primera meitat del segle XIX i que són exclusives del català de Menorca.

Atès que el context en el qual s'incorporaren moltes de les paraules de l'anglès en la parla menorquina ha canviat, i atès que molts dels mots fan referència a elements o objectes que actualment ja no s'utilitzen –especialment les paraules que formaven part del lèxic de certs oficis que visqueren un gran impuls en aquesta època, com ara el de fuster o el de la construcció–, la majoria de les paraules i expressions preses de l'anglès s'han deixat d'emprar amb el temps i han desaparegut del vocabulari habitual. No obstant això, alguns d'aquests anglicismes encara es mantenen vius avui dia i, fins i tot, s'han adaptat normativament a la grafia de la llengua catalana.

Tot tenint en compte que les llengües són vives i en contínua transformació, la pervivència dels anglicismes en la variant del català a Menorca es redueix avui dia a un grup ben petit de paraules i expressions. En un dels reculls més exhaustius sobre el tema, Els anglicismes de Menorca. Estudi històric i etimològic, de Xavier Campos i Vicente Ortells (1983), es conclou que a principis de la dècada de 1980 hi havia una seixantena de paraules preses de l'anglès plenament vigents en aquell moment. No obstant això, en poc més de trenta anys, el lèxic d'etimologia anglesa a Menorca s'ha reduït considerablement, i actualment els anglicismes vigents es redueixen a poc més d'una vintena.

Les raons per les quals els anglicismes que s'incorporaren a la parla dels menorquins en el segle XVIII han caigut en desús en els últims anys són diverses. La principal és, sens dubte, el mateix pas del temps, amb l'evolució dels oficis i els canvis de costums. Les llengües canvien al ritme que ho fan les societats que les fan servir, ja que amb l'aparició de noves realitats les llengües van incorporant paraules que es refereixen a aquestes realitats i, alhora, en perden unes altres que fan referència a realitats ja obsoletes. En aquest sentit, entre els anglicismes hi ha unes quantes paraules molt específiques que donen nom a eines lligades a certs oficis i unes altres que formen part del lèxic propi d'alguns jocs infantils. Tanmateix, des del moment en què aquestes eines es deixen d'emprar i els jocs es deixen de practicar —és a dir, quan la societat perd l'ús d'aquests objectes o es perd el fet en si mateix— es perd l'ús de les paraules que els definien.

Els anglicismes que encara formen part del lèxic comú dels menorquins són els següents:

BLEC adj. Ull blec: ull inflat o congestionat per un cop violent.
Fon.: úј blέ̞k
Etim.: de l'anglès black.
Comentari: L'expressió encara forma part de lèxic comú, però es va perdent de mica en mica, i en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat, en favor d'adjectius d'ús més generalitzat com 'negre' o 'morat'. També es pot afirmar que el terme és més viu a ponent, especialment a Ciutadella, que als pobles del centre i del llevant de l'illa.
 
BOI m. LOC. Haver-hi quatre jans i un boi: poques coses, quasi ningú.
Fon.: bɔ̞́ј
Etim.: de l'anglès boy, 'al·lot'.
Comentari: La locució encara forma part del lèxic comú, però també es va perdent gradualment, de la mateixa manera que en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat, en favor d'expressions més usades com 'haver-hi quatre rates' o 'haver-hi poca gent'. També es pot afirmar que la locució referida és més viva a ponent, especialment a Ciutadella, que als pobles del centre i del llevant de l'illa.
 
BOÍNDER m. Balcó tancat de vidrieres pels tres costats.
Fon.: buíndəɾ o buíndi
Etim.: de l'anglès bow-window, mateix significat.
Comentari: Paraula reconeguda d'ús comú arreu de l'illa, ja que és un element que forma part del paisatge urbà de Menorca, i que no sol ser substituïda amb freqüència per altres mots com 'galeria', 'mirador' o 'balconada'.
 
BORN o BORD m. Safata.
Fon.: bóɾn o bóɾt
Etim.: de l'anglès board, 'post' o 'safra'.
Comentari: Es considera una paraula vigent, però no de manera igual a tot el territori illenc. L'ús i el coneixement del mot és més generalitzat als pobles del centre i del llevant de l'illa, i minva en funció de l'edat. Al ponent, és més freqüent l'ús de la paraula 'safra', i de manera generalitzada a tot Menorca, i especialment entre la gent jove, el castellanisme bandeja.
 
FÀITIM m. Atupada; acte de pegar fort a qualcú.
Fon: fáјtim
Etim.: de l'àngles fighting, 'lluita'.
Comentari: És una paraula coneguda entre la gent major, més a ponent que a llevant, però desconeguda entre la gent jove i de mitjana edat. És un mot en desús progressiu .
 
ENCLOVA f. Planta lleguminosa de l'espècie Trigonella foenum graecum, que es conra per a servir d'aliment al bestiar.
Fon.: əŋklóvə
Etim.: de l'anglès clover, 'trèvol'.
Comentari: És una paraula coneguda i usada a tota l'illa per a denominar l'espècie en qüestió, especialment entre la gent que treballa al camp. El coneixement i l'ús d'aquesta paraula, però, ha minvat especialment entre els joves.
 
ESQUÈNDIL i ESQUENDILADA f. Diarrea i diarrea abundant, respectivament. LOC. Anar d’esquèndil: tenir diarrea.
Fon.: əskέndil, əskəndiládə
Etim.: de l’anglès scandel, ‘vergonya, escàndol’.
Comentari: Paraules no recollides en l’estudi més exhaustiu sobre anglicismes de Campos i Ortells (1983), però que segons observa el filòleg i professor Joan F. López Casasnovas provenen de l’anglès i només són documentades a Menorca. Sí que les recullen Alcover i Moll (1932-1962), però no consten com a anglicismes. Es poden considerar termes actualment vius.
 
GREVI m. Greix o suc que es desprèn de la carn mentre la couen.
Fon.: ɣrévi
Etim.: de l'anglès gravy, mateix significat.
Comentari: És una paraula que encara s'utilitza entre la gent de certa edat, però pràcticament no la coneix la gent jove. És una paraula en desús progressiu.
 
JAN m. Soldat o mariner anglès. LOC. Estar vermell com un jan: molt vermell de cara. En temps dels jans: en l'època de les dominacions britàniques del segle xviii. Haver-hi quatre jans i un boi: poques gent, quasi ningú.
Fon.: ʒán
Etim.: de l'anglès John o del francès Jean, 'Joan', nom freqüent entre els soldats i mariners que capllevaven per Menorca durant els segles xviii i xix.
Comentari: Les locucions encara formen part del lèxic comú, però es van perdent de mica en mica i tant el seu ús com el seu coneixement disminueixen en funció de l'edat en favor d'altres expressions.
 
MÈRVEL m. II 1. Bolla de pedra, de terra o de vidre que els al·lots fan servir per jugar pegant-li amb el dit i procurant tocar-ne una altra (Menorca). II 2. Testicle (Ciutadella).
Fon.: mέɾvəɫ (Maó, Ciutadella); mέɾviɫ (Ferreries); mέɾvuɫ (Ciutadella).
Etim.: de l'anglès marble, 'marbre'.
Comentari: A ponent de l'illa es diu 'mèrvol', mentre que a llevant 'mèrvel' o 'mèrvil'. És un mot vigent i viu, i s'utilitza amb diferents significats. La paraula en si mateixa defineix la bolla del joc de les bales (joc des mèrvels). Tanmateix, els canvis d'hàbits de la població infantil ha fet gairebé desaparèixer aquest joc com a entreteniment en favor de la televisió, Internet o els videojocs, si més no, tal com es jugava abans, per la qual cosa està en perill de desaparició el lèxic propi que es feia servir en el joc, format per tot un seguit de paraules d'etimologia anglesa ('avavol' de even all, 'clin' de clean, 'esquics' de kick, 'estonx' de stance, 'estop' de stop, 'eut' de out, 'int' de into, 'nòquel' de knuckles, 'pol·lís' de pollex i 'plis' de please) i el significat de les quals explicam més avall. Malgrat tot, aquesta és una paraula viva i generalitzada arreu de l'illa, ja que també s'utilitza per referir-se als testicles i en algunes expressions com 'anar mèrvel' que es fa servir per dir que hom va begut.
 
MITJAMÈN m. Home pobre amb pretensió de ric per dissimular la seva pobresa.
Fon.: miʤəmέ̞n
Etim.: de l'anglès midshipman, ' guàrdia marina'.
Comentari: El coneixement i l'ús de la paraula no són idèntics a tota l'illa. Es pot considerar un terme actualment viu, però el seu coneixement es redueix en funció de l'edat, i es pot afirmar que és poc conegut entre la gent més jove.
 
MOGUIN o MÒGUINI m. Caoba.
Fon.: mɔ̞́ɣin (Ciutadella); mɔ̞́ɣini (Maó)
Etim.: de l'anglès mahogany, mateix significat.
Comentari: El coneixement i l'ús de la paraula varia entre les diferents zones de l'illa. Es pot considerar un terme actualment viu, tot i que però el seu coneixement es redueix en funció de l'edat, ja que és poc conegut entre la gent més jove.
 
OCS. Crit amb què els pagesos fan moure els bous, per fer-los venir o fer-los apartar.
Fon.: óks (Maó, Ciutadella), wóks (Ciutadella)
Etim.: de l'anglès ox, 'bou'.
Comentari: El mot és vigent en l'àmbit de la pagesia, però no forma part del lèxic comú. No és coneguda ni utilitzada entre la gent jove, i pot arribar a desaparèixer de manera progressiva.
 
PÈNEL m. Post que va subjecta entre els muntants i els travessers d'una porta.
Fon.: pέ̞nəɫ
Etim.: de l'anglès panel, mateix significat.
Comentari: És una paraula vigent avui dia, però especialment en l'àmbit dels fusters. Tanmateix, l'especificitat del seu significat fa que sigui una paraula poc utilitzada i que pot arribar a desaparèixer progressivament. És una paraula poc o gens coneguda entre la gent jove.
 
PENI m. Unitat monetària equivalent a tres diners, usada a Menorca des del segle XVIII fins a principis del XX. LOC. Valer quatre penis o No valer un peni: cosa barata o de poc valor. No tenir un peni: no tenir doblers.
Fon.: pέ̞ni
Etim.: de l'anglès penny, mateix significat.
Comentari: La paraula encara s'utilitza en les locucions referides, però no està excessivament generalitzat a tota l'illa ni és coneguda entre la gent jove. És un terme que tendeix a desaparèixer progressivament.
 
PINXA f. II 1. Arengada. II 2. Persona molt magra. LOC. Estar com a pinxes o Estar estrets com a pinxes: estar molt estret, haver-hi moltes persones en un lloc petit. Tenir una altra pinxa as foc: haver resolt un assumpte de tot un seguit d'assumptes a resoldre.
Fon.: píɲʃə
Etim.: de l'anglès pilchard, 'sardina'.
Comentari: Paraula viva arreu del territori en les locucions referides. Atès que actualment no és comuna la venda d'arengades salades, no s'utilitza el substantiu individualment per definir el producte, i per al peix fresc o enllaunat s'utilitza el mot 'sardina'. Encara que sí que s'empra en el menjar conegut com a 'coca amb pinxa', l'expressió perd força entre la gent més jove.
 
PLE m. Joc de pilota basca.
Fon.: plέ̞
Etim.: de l'anglès play, 'jugar'.
Comentari: És una paraula coneguda als pobles del ponent de l'illa, però fora d'ús en la resta. El fet que actualment el jovent ja no jugui actualment al joc de ple, fa que la paraula no la conegui ni l'utilitzi aquest sector de la població.
 
PÚDING m. Pastís anglès, blan o poc dur, fet generalment de farina barrejada amb mel i llet, ous i altres ingredients.
Fon.: púdɪŋ
Etim: de l'anglès pudding, mateix significat.
Comentari: És una paraula que defineix diferents tipus de postres segons la localització, per la qual cosa encara és viva. A Ciutadella no s'utilitza, i és poc coneguda entre la gent més jove. Per tant, podria ser un terme que es podria anar perdent gradualment amb el temps arran de la substitució d'aquestes postres per unes altres. Segons Alcover i Moll (1932-1962) «A Menorca, i sobretot a Maó, el púding és un pastís que encara es fa i que té certa tradició popular, per haver dominat en aquella illa els anglesos durant bona part del segle xviii. Els púdings menorquins es poden fer de moltes classes de fruites, d'albergínies, de patates, de moniatos, de farina, de llet, de brossat, d'arròs, de panses, etc.».
 
QUEP m. Cobricap de roba que duien les dones i els infants de bolquers.
Fon.: kέ̞p
Etim.: de l'anglès cap, mateix significat.
Comentari: És un terme vigent encara avui dia, però en tractar-se d'una peça de roba que fa temps que no s'utilitza, no ha estat substituïda per una altra paraula i, per tant, es deixarà d'emprar fins que arribarà a desaparèixer.
 
QUIC. Exclamació o crit amb què els jugadors d'un joc de córrer avisen el qui para en el moment en què ja estan amagats, perquè comenci a cercar-los. També és la manera d'anomenar aquest joc.
Fon.: kik
Etim.: de l'anglès quick, 'ràpid', 'de pressa'.
Comentari: És una paraula en ús encara, però que es va perdent de mica en mica perquè és un joc al qual de cada vegada es juga manco. Comunament se substitueix pels castellanismes 'jugar a l'escondite' o 'jugar a salvadas'.
 
RÒFILS m. pl. Guarnició de randa a la part alta de la pitrera d'una camisa.
Fon.: rɔ̞́fils
Etim.: de l'anglès ruffles, mateix significat.
Comentari: És una paraula que s'emprava a tot Menorca, però actualment s'està extingint del lèxic menorquí perquè és un element de la indumentària que ha caigut en desús. El mot és conegut entre la gent major, però no de manera homogènia a tots els pobles de l'illa, i és del tot desconegut entre la gent més jove.
 
TORNESCRÚ m. Tornavís. Eina per caragolar i descaragolar els perns.
Fon.: toɾnəskɾú, toɾnəskɾús, toɾnəsklús
Etim.: de l'anglès turnscrew, mateix significat.
Comentari: És una paraula ben viva als pobles de ponent de l'illa, no així a la resta. A llevant de l'illa és una paraula que fàcilment se substitueix pel castellanisme destornillador.
 
XENC m. Part de la cama de davant d'un animal, vora l'articulació.
Fon.: ʃέ̞ŋk
Etim.: de l'anglès shank, 'canella'.
Comentari: Paraula en ús arreu de l'illa. És especialment coneguda entre les dones, pel rol que tradicionalment se'ls ha assignat, i manco coneguda entre la gent jove. Substitució progressiva per la paraula catalana normativitzada 'canella' o pel mot castellà codillo.
 
XOC m. Guix per dibuixar o escriure.
Fon.: ʃɔ̞́k
Etim.: de l'anglès chalk, mateix significat.
Comentari: És un anglicisme viu i estès arreu del territori illenc, entre la gent de totes les edats. El fet que la gent jove també el conegui i l'usi es podria deure a la introducció del català com a llengua vehicular en l'educació, ja que és un objecte d'ús habitual a les escoles.

 

A més d'aquests, però, cal fer esment a una sèrie de paraules conegudes i usades en àmbits molt restringits que són d'etimologia anglesa; especialment les referides a jocs (concretament als mèrvels o la marraquinca), a certs oficis (com el de fuster) i a alguns topònims.

Anglicismes que formen part del lèxic propi del joc dels mèrvels

AVAVOL adv. Fer avavol: fer el mateix nombre de punts entre dos jugadors, és a dir, empatar.
Fon.: əvəvɔ̞́ɫ
Etim.: de l'anglès even all, 'tots iguals'.
Comentari: Recollida per nombrosos autors, entre ells Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Tots ells coincideixen que l'etimologia de la paraula és anglesa. Els autors esmentats es refereixen a diferents jocs (daus, dòmino, la bolla o mèrvels), però si la paraula és vigent avui ho és només en l'àmbit del joc dels mèrvels o la bolla. Està en desús.
 
CLIN
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983). Els autors defensen que es tracta d'una paraula d'etimologia anglesa, de to clean, 'neteja'. Paraula que s'emprava en el joc de mèrvels quan hi era necessari netejar el terreny de qualsevol obstacle. Paraula en desús.
 
ESQUICS
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Badia (1953) i Campos i Ortells (1983). Aquests autors coincideixen que l'origen de la paraula es anglès, de kick, 'peuada'. Afirmen que és un terme que s'utilitza en l'àmbit del joc de mèrvels: si un jugador llança el seu mèrvel i aquest és interferit pel peu o cos d'un contrari, aleshores hi ha 'esquics', i cal repetir la jugada. Badia i Campos i Ortells apunten que las paraula anglesa squeaks dóna l'anglicisme 'esquic' amb el sentit de crit. Moll (1932) vincula la paraula en l'àmbit del joc del mèrvels, però no fa referència a que es tracti d'un anglicisme. Com tampoc ho fan Alcover i Moll (1932-1962), que defineixen la paraula com el que en castellà es coneix amb el nom de chito. Melis (1988-1995) és del parer que la paraula ve del mot squirt, que significa, entre altres coses, 'tirar'. Segons records d'aquest autor quan jugava a mèrvels a Ciutadella, si un contrari deia 'estop' ja no podia moure la bola, però si el que havia tirat deia primer 'esquits' podia tornar tirar o donar impuls al mèrvel que havia xocat. Melis defensa que, en aquest sentit, és un anglicisme clar i lògic. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, per tant, d'ús molt restringit i, consegüentment, en desús.
 
ESTONX
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Aquests autors coincideix que la paraula ve de l'anglès stance, 'postur' o 'posició'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i correspon a punt de partida o posició de tir inicial del jugador. Paraula en desús.
 
ESTOP. Exclamació amb què, en el joc de mèrvels, es prohibeix que es mogui la bolla del lloc on ha anat.
Fon.: əstɔ́p o əstɔ́ps
Etim.: de l'anglès stop, mateix significat.
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Clara etimologia anglesa de la paraula, de to stop, 'aturar' o 'aturada'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitza com exclamació amb la que es prohibeix que es mogui la bolla del lloc on ha quedat al quedar aturada per qualsevol obstacle. Paraula en desús.
 
EUT
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que ve de l'anglès out, 'fora'. En la parla menorquina formava part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitzava per dir quan el mèrvel era fora del forat de joc. És una paraula perduda avui dia.
 
IN o INT
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que es tracta d'un anglicisme, de in o into, 'dintre'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitzava quan la bolla era dins el rotlle. És una paraula actualment fora d'ús. Alcover i Moll (1932-1962) dóna al terme el significat de joc de fillets, del clotet, però sense fer referència a l'etimologia anglesa del mot.
 
NÈPEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Riudavets (2018). Terme que s'utilitza popularment per referir-se als testicles. Però, pròpiament, el terme és una posició del joc de la marraquinca. L'autor diu que ve de l'anglès an apple, 'una poma'. En el seu significat popular és una paraula en ús.
 
NÍQUEL
Comentari: Recollida per Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). En la parla menorquina els 'níquels' són les bolles més petites del joc de mèrvels, per la qual cosa aquests autors li atribueixen a la paraula un origen anglès, de nickel, 'moneda petita'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels i és una paraula en desús.
 
NÒQUEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Coincideixen que ve de la paraula anglesa knuckle, 'artell'. Manté el mateix significat en la parla menorquina, però és un terme que només s'utilitza en el joc de mèrvels per referir-se a posar la bolla a l'articulació del dit (l'artell) i pressionar per llançar-la. És un terme en desús.
 
PLIS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Ruiz (1908), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). De la paraula anglesa please, 'per favor'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'empra quan es poden començar a netejar d'obstacles el terreny on s'ha de jugar. Paraula en desús.
 
POL·LÍS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983). Li atribueix l'origen anglès de l'antiga paraula pollex, 'polze'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, amb el significat de tir de polze. Paraula en desús o fora d'ús.
 
REFE
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Riudavets (2018). Li atribueix l'origen en la paraula anglesa to refill, 'reomplir', o del seu derivat refill, 'recanvi'. En el joc dels mèrvels veu que es fa quan torna a posar-ne en joc qui havia perdut els que tenia.
 

Anglicismes que formen part del lèxic propi d'alguns oficis

BIT
Comentari: Recollida per Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula, de bit, 'cisell'. A Menorca s'utilitza el terme com a eina de fuster per fer motllures a la fusta. Alcover i Moll (1932-1962) la recullen, però no es refereixen a l'etimologia anglesa del terme. És una paraula en ús entre els fusters.
 
BLECVERNIS m. Vernís negre.
Fon.: blɛ̞bvέ̞ɾnis o blɛ̞bvέ̞ɾni
Etim.: de l'anglès black varnish, mateix significat.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Badia (1953), Donalson (1978) Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Tots els autors coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula. La paraula menorquina conserva el significat originari. També s'utilitza per designar les bolles de quitrà de les platges. Anglicisme en desús, conegut encara en l'àmbit dels fusters.
 
BÒDREM m. Bocins de pell que posen dins la sabata , entre la jus-sola i la sola.
Fon.: bɔ́ðɾɛm
Etim.: de l'anglès bottom, 'sòl', 'fons', 'solatges' .
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que ve de bottom. És un terme utilitzat pels vells sabaters de banqueta per referir-se als trossets de pell que es posaven dintre de la sabata entre la jus-sola i la sola. La desaparició de l'ofici de sabater manual de banqueta ha fet entrar en desús aquesta paraula.
 
BRED
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Guiter (1943), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que la paraula ve de l'anglès brad, 'clau' o 'tatxa'. El mot menorquí conserva el significat anglès primigeni. Paraula viva entre fusters i vells sabaters de banqueta però en desús progressiu.
 
ESCREP
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983). Els autors consideren que es tracta d'una paraula d'etimologia anglesa, de scrap, 'fragment' o 'tros petit'. Afirmen que l'utilitzen a Ferreries per definir un trosset petit de goma que es posa a la sola de les sabates. Paraula en desús.
 
ESCRÈPEL m. Ganiveta de fuster per allisar la fusta.
Fon.: əskɾέ̞pəɫ
Etim.: de l'anglès scraper, 'raspador' o 'gratador' .
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962) i Campos i Ortells (1983). Acceptada l'etimologia anglesa del terme pels referits autors. Mot vigent i usat en l'àmbit de l'ofici de fuster, però amb tendència a desaparèixer.
 
ESCRÚS m. Pern de rosca.
Fon.: əskɾús
Etim.: de l'anglès screw, mateix significat.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). La paraula és ben viva en el mot compost 'tornescrú' o 'tornescrús', de l'anglès turnscrew, sinònim menorquí de tornavís.
 
ESTANFÉS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen en l'etimologia anglesa del mot, de stand i face, 'estar' i 'cara'. La procedència anglesa ve del terme militar de mantenir-se ferm i mirant al front. En la parla menorquina designava una eina de fuster posada a la taula per fixar qualsevol objecte. Paraula en desús en l'àmbit dels fusters.
 
ESTÈPEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Aquests autors defensen que ve de la paraula staple, 'grapa' o 'grapadora'. El terme s'empra en l'àmbit dels fuster com a sinònim de pestell o objecte que serveix per tancar.
 
ESTIC m. Eina de sabater, consistent en un bastonet de fusta de faig o d'ullastre, molt llis, acabat en punta per un cap, i que serveix per brunyir les soles i alçar les vires.
Fon.: əstík
Etim.: de l'anglès stick, 'bastó' o 'pal'.
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideix en l'etimologia anglesa de la paraula. És una paraula que és manté viva, però en desús progressiu en l'àmbit professionals de fuster i sabaters degut a la mecanització de les feines, l'ús de nous estris i l'evolució de l'ofici.
 
LET
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Es coincideix en l'origen anglès de la paraula, de lath, 'llistó'. Els autors el recullen per definir diferents tipus de peces de llenya usats en l'àmbit de la fusteria. Mot fora d'ús.
 
MÀITER
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets (2018). Tots els autors defensen que ve de la paraula anglesa miter, 'angle'. En la parla menorquina s'utilitza per definir l'angle que uneix les portes. És una paraula encara en ús.
 
RENX m. Instrument de ferro que subjecta els mascles de fer vies als perns.
Fon.: rέ̞ɲʃ
Etim.: de l'anglès range, 'distància'.
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Aquests estudiosos coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula. És una paraula fora d'ús.
 
RUL m. Mida de tres pams; instrument que porta marcades fins a 24 polzades i és emprat per fusters, mestres de cases i altres menestrals per a prendre mides.
Fon.:
Etim.: de l'anglès rule, 'regla'.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Alcover i Moll la defineixen com l'equivalent a peu de rei. Paraula en desús en l'àmbit dels fusters.
 
SUBASTON o SUPASTON
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Segons el filòleg i professor Joan F. López Casasnovas, aquesta paraula prové de l’anglès soap stone, ‘pedra de sabó’, i forma part de l’argot de la construcció per anomenar una pedra de tall. Recollida recentment per Riudavets (2018).
 
UEIT
Comentari: Mot no recollit per Alcover i Moll (1932-1962). Recollit per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Unanimitat entre aquests autors de la procedència anglesa de la paraula, de white, 'blanc'. En la parla menorquina s'utilitzava en l'àmbit dels fusters per definir la cola blanca de fuster, que és de color blanc. Paraula en desús.
 

Presència dels anglicismes en la toponímia menorquina

De la presència britànica del segle XVIII es conserven molt pocs topònims a Menorca. Els que trobam actualment vigents són el carrer des Bèrecs, a Alaior (etim. barracks, 'caserna'), que podria indicar l'emplaçament de casernes militars britàniques en aquest lloc; es Jugador de Ple (etim. to play), a Fornells, i es Bèrecs de Santa Anna, a Ciutadella.

Algunes curiositats

Hi ha alguns topònims de Menorca que contenen llinatges anglesos, però no són pròpiament anglicismes. Per una banda, hi ha el topònim camí d’en Kane. Aquest és un vial obert entre 1713 i 1720 pel governador Richard Kane (1662-1736), d'aquí el seu nom, per connectar el castell de Sant Felip amb Ciutadella, i que fou restaurat entre 1800 i 1801 pel governador Henry Edward Fox (1755-1811). Actualment es pot transitar lliurement en el tram que va de Maó as Mercadal, en algun tram del terme de Ferreries, i bona part del tram que transcorre per Ciutadella coincideix amb la carretera general —la Me-1—, mentre que altres trams es poden resseguir en el paisatge però han desaparegut o han estat privatitzats.

I per altra banda, hi ha el nom d'alguns carrers de Maó que encara es conserven avui dia, com el carrer de Hannover, que originàriament partia de la porta de la muralla amb el mateix nom, obert en temps de Richard Kane i batiat així en homenatge a la dinastia alemanya que regnava llavors Gran Bretanya; i el carrer Stuart, que recorda Charles Stuart (1753-1801), governador de l'illa durant la tercera i darrera dominació britànica.

També hi ha la fortificació coneguda com Fort Marlborough, en record del militar anglès John Churchill, duc de Marlborough (1650-1722), i alguns topònims del litoral d'arrel anglesa com el penyal de n'Smith, l’escull de Negajans (Maó) i diverses coves o endinsades de costa que duen el nom de cova dels Anglesos.

Altres topònims perduts, només recuperats per promocionar i donar a conèixer l'herència britànica de l'illa, són la Bloody Island (illa del Rei); la Golden Farm (el casat del lloc de Sant Antoni) i la Collingwood House (actual Hostal del Almirante), al port de Maó, i Georgetown (actual població des Castell).

Finalment, també com a curiositat, trobam la paraula neversó. Recollida per Ruiz (1908), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets (2018). Aquesta paraula és avui vigent per referir-se a un tipus de fruita, les 'prunes de neversó'. Els diferents autors coincideixen a cercar l'origen de la paraula en un fet succeït durant la dominació anglesa de l'illa en el segle xviii. Es diu que el governador de Menorca Richard Kane, passejant pel mercat de Maó va exclamar “I never saw such plums” ('no havia vist mai prunes com aquestes') davant d'unes prunes desconegudes per a ell. De la contracció never-saw podria haver nascut el nom de 'neversó'. Campos i Ortells es refereixen, emperò, que l'origen d'aquest nom podria derivar d'un noble francès de llinatge semblant. L'etimologia de la paraula és, per tant, incerta.

Història i transformacions de l'element: 

Els anglicismes de la parla menorquina tenen el seu origen en el segle XVIII, moment en què Menorca fou moneda de canvi entre les grans potències marítimes de l'època en els seus conflictes internacionals. Des d'abans, Menorca ja era un objectiu de les potències marítimes europees a causa del seu elevat valor estratègic per al control de la Mediterrània occidental, però aquest interès s'accentuaria amb l'esclat de la Guerra de Successió (1701-1713), el conflicte generat com a conseqüència de la instauració de la dinastia borbònica a la corona espanyola després de la mort sense descendència de Carles II, darrer representant de la dinastia dels Habsburg.

La corona britànica va creure que el domini de Menorca, i concretament del port de Maó i del castell de Sant Felip, seria fonamental per a la guerra contra les potències borbòniques. Així, el 1708, el general James Stanhope (1673-1721) desembarcà a l'illa i sotmeté, després d'una dèbil resistència, les guarnicions francoespanyoles, de manera que l'illa quedà ocupada per una guarnició militar britànica. La cessió definitiva de Menorca per part de la corona espanyola a la Gran Bretanya es va fer efectiva al final de la guerra amb el Tractat d'Utrecht (1713), que marcà l'inici d'un període que es caracteritzaria pels repetits canvis de domini de l'illa per part les potències militars de l'època: Gran Bretanya, Espanya i França. Menorca, en poc menys d'un segle, patí cinc dominacions: un primer domini britànic (1708-1756), un domini francès (1756-1763), un segon domini britànic (1763-1782), un domini espanyol (1782-1798), un tercer domini britànic (1798-1802) i, finalment, amb la Pau d'Amiens (1802), Menorca tornaria definitivament a la corona espanyola.

Durant els dos primers dominis britànics de l'illa (1708-1756 i 1763-1782), Menorca fou convertida en una base naval de primer ordre, i el castell de Sant Felip en una de les fortaleses més importants de la Mediterrània. Aquests períodes es caracteritzarien per la concessió per a l'illa d'una franquícia comercial que impulsaria el comerç exterior en el port de Maó. Paral·lelament, es desenvoluparia una important activitat edilícia centrada, principalment, en l'enderrocament del raval del castell de Sant Felip i l'aixecament d'un nou nucli de població a l'emplaçament on actualment hi ha el poble des Castell; en la construcció i millora de l'eix que travessava l'illa i que posava en comunicació el castell de Sant Felip amb Ciutadella, i en la construcció naval en el port de Maó. Totes aquestes activitats foren una important font d'ingressos per a l'economia menorquina, i expliquen per què una part important dels anglicismes de la parla menorquina són termes que s'emmarquen en el context d'oficis, activitats o elements lligats a la dinàmica econòmica que envoltava el port de Maó, llavors centre neuràlgic de l'illa. Dels governadors britànics que més destacaren hi ha Richard Kane (1662-1736) que, amb diverses interrupcions, governà l'illa des de 1713 fins a la seva mort, el 1736. A tot açò cal afegir la influència que tingué també en el lèxic menorquí el període comprès entre 1815 i 1848, quan el port de Maó esdevingué base naval nord-americana.

En la segona meitat del segle XIX, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, al seu Die Inseln Menorca (1890-1891) del Die Balearen in Worth und Bilt Geschildert (1869-1891), ja destaca que «La facilitat amb què els menorquins són capaços d’assimilar paraules d’altres idiomes i el trànsit intern de gent forastera varen fer que el menorquí adoptàs mots castellans, francesos, italians i sobretot, com veurem tot seguit, moltes paraules angleses en la parla dels maonesos pròpiament dits, com a conseqüència de les tres dominacions britàniques» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 122). I afegeix, també referint-se a Maó que «El llenguatge conté també a més alguns centenars de paraules estrangeres que rebé dels ocupants, sobretot de l’anglès: Lesi (Lazy), peni (penny), bebi (baby), etc. Particularment són totalment anglesos els noms de moltes eines de menestral i denominacions en jocs d’infants que encara es poden sentir pel carrer a la ciutat (in, out, stop, please, etc.)» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 123).

Uns dels primers treballs monogràfics sobre la influència de l'anglès en la parla menorquina és Rastre que varen deixar en el llenguatge menorquí les dominacions ingleses, d'Àngel Ruiz i Pablo (1908), al qual han seguit molts altres, entre ells Lista de varias de las palabras que usamos en Menorca tomadas del Inglés durante las tres dominaciones Británicas de la Isla, con expresión de las voces inglesas de que derivan y significado de éstas, de Bartomeu Escudero Manent (1915); Étude de linguistique historique du dialecte minorquin, de Henry Guiter (1943); Anglicisms in the Catalan Language of Menorca, d'Antoni Badia i Margarit (1953); Contribución del inglés al menorquín, dialecto catalán, de D. W. Donalson (1978), o, més recentment, Els anglicismes de Menorca. Estudi històric i etimològic, de Xavier Campos i Vicente Ortells (1983). Un buidatge de tots aquests treballs permet reunir un gran nombre de paraules i expressions que han estat considerades d'etimologia anglesa o suposadament anglesa.

Els mots que es recullen en les publicacions dedicades al tema es poden dividir en tres grups: els anglicismes que es recolliren de documents o de la tradició oral en el moment en què es feren els estudis però que, passat el temps, han deixat de ser part del lèxic de la parla menorquina, és a dir, que s'han deixat d'emprar i s'han perdut amb el temps; els falsos anglicismes, és a dir, aquells termes als quals s'ha atribuït una etimologia anglesa però estudis més rigorosos ho han descartat, i els anglicismes vigents avui dia.

Els anglicismes desconeguts actualment són aquelles paraules preses de l'anglès que consta que calaren en la parla menorquina però que avui s'han perdut totalment del lèxic menorquí i tan sols se'n recorden o els han recollit persones interessades o estudioses del tema. L'especificitat d'allò que definien, la restricció del seu ús a certes professions o contextos o la incorporació del castellà com a llengua oficial, podrien ser algunes de les causes de la seva desaparició.

Xavier Campos i Vicente Ortells, en Els anglicismes de Menorca. Estudi històric i etimològic (1983), recullen, a partir de les enquestes que realitzaren per fer el seu estudi sobre anglicismes de la parla menorquina, tota una sèrie de mots que ja no s'utilitzaven a les primeries de la dècada de 1980. Inclouen nombroses paraules relacionades amb l'ofici de fuster, especialment eines i conceptes de mobiliari, fet prou obvi si es té en compte que els anglesos desenvoluparen força aquesta indústria. Són, per exemple, les paraules: 'bèc' (etim. back), 'bètem' (etim. batten), 'bred' (etim. brad), 'estanfès' (etim. stand i face), 'flor' (etim. floor), 'let' (etim. lath), 'rèl' (etim. rail), 'renx' (etim. range), 'rul' (etim. rule), 'saidboard' (etim. side-board), 'sutimbor' (etim. setting board) i 'ueit' (etim. white). Recullen també els següents adverbis de temps i quantitat o adjectius qualificatius: 'baienbai' (etim. bay and bay), 'lesi' (etim. lazy), 'plenti' (etim. plenty) i 'xebof' (etim. shake off). I termes d'ús col·loquial o relacionats amb la llar: 'nèbera' (etim. neighbour), 'bèguer' (etim. beggar), 'bòdrem' (etim. bottom), 'guènc' (etim. gang), 'píquels' (etim. pickles), 'quítil' (etim. kettle), 'tibord' (etim. tea-board), 'tíquitil' (etim. tea-kettle), 'xel' (etim. shell) o 'xèri' (etim. sherry), i paraules vinculades amb el joc dels mèrvels, com 'eut' (etim. out) i 'in' (etim. in) o 'int' (etim. into), o d'altres joc, com 'estec' (etim. sitck). Per altra banda, Àngel Ruiz i Pablo, en el seu treball Rastre que varen deixar en el llenguatge menorquí les dominacions angleses (1908), es refereix al fet que als pobles de llevant de Menorca, a principis del segle xx, encara era freqüent sentir un grapadet de paraules i expressions angleses que, en el cas que fossin autèntics anglicismes heretats de les dominacions del segle xviii, ja no eren vigents quan Campos i Ortells realitzaren el seu estudi sobre el tema. Finalment, hi ha el treball de la nord-americana D. W. Donalson, Contribución del inglés al menorquín, dialecto catalán (1978), en què també recull uns quants mots de documentació diversa procedent de la Universitat de Maó del segle XVIII, entre els quals pocs tenen rel anglesa i els que podrien haver estat presos de l'anglès no han sobreviscut al pas del temps.

De tots aquests mots actualment desapareguts, Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll, en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear (1932-1962), en recullen alguns però altres no. No recullen els termes 'bèc', 'bètem', 'bred', 'estanfès', 'let', 'rel', 'saidboard', 'sutimbor', 'ueit', 'baienbai', 'lesi', 'plenti', 'xebof', 'nèbera', 'guenc', 'tibord', 'tíquitil', 'xeri' i 'eut', fet que ens podria indicar que ja eren termes en desús o desapareguts. D'altra banda, sí que recullen els termes següents, als quals atribueixen l'etimologia anglesa: 'flor' (etim. floor), 'renx' (etim. range), 'rul' (etim. rule), 'bòdrem' (etim. bottom), 'píquels' (etim. pickles), 'quítil' (etim. kettle), 'xel' (etim. shell), 'int' (etim. into) i 'estec' (etim. stick).

Del grup dels mots que, erròniament, diversos autors han recollit com a paraules o expressions d'etimologia anglesa n'hi ha un bon grapat, també. En aquesta tria, ha influït la tendència anglòfila o la procedència de l'investigador, la metodologia emprada i els coneixements i el rigor científic de l'estudiós en qüestió. En aquest sentit, les paraules tingudes com a anglicismes en diversos estudis i que avui es descarta que ho siguin realment són: 'asquens' (etim. incerta, però no de to ask), 'bidoix' (etim. del castellà bidojo, no de bedash), 'bigal' (etim. del català biga, no de bigger), 'bòtil' (etim. incerta, però no de bottle), 'coc' (etim. del català coca, no de cake), 'esclòquins' o 'clòquins' (etim. onomatopeia cloc-cloc, no de clogs), 'escurar' (etim. del llatí curare, no de to scour), 'estisores' (etim. del llatí tonsorias, no de scissors), 'estocafix' (etim. de l'italià stocafisso, no de stock fish), 'estrop' (etim. del llatí stroppum, no de strop), 'estrep' (etim. del germànic streup), 'guetes' (etim. de l'itàlia ghetta, no de gaiters), 'helo!' (etim. de l'hebreu eli eli, no de hello), 'jac' (etim. incerta), 'jané' (etim. del llatí ianuariu, no de january), 'jeq' (etim. incerta), 'juli' (etim. del llatí iubilum), 'piló' (etim. del llatí pila, no de pillory), 'quec' (no de cake), 'quen' (no de can), 'quitat' (etim. del llatí quietare, no de quits), 'raor' (etim. del llatí rasore), 'reble' (etim. del llatí replere, no de rubble), 'recés' (etim. del llatí recessus, no de recess), 'rèvol' (etim. del llatí retiolu, no de raven), 'serjant' (etim. del francès serjeant), 'sit' (etim. del llatí sitius, no de to sit), 'testar' (etim. del llatí tangere, no de to taste) i xebel (no de shake off); i les paraules recollides per Donalson (1978) dels arxius històrics: 'celler', 'infant', 'sac' o 'taxa'.

Quan Xavi Campos i Vicente Ortells van publicar el seu estudi, van concloure que a principis de la dècada de 1980 hi havia en la parla menorquina una seixantena de paraules vigents d'etimologia anglesa, unes amb un ús normalitzat entre la població i moltes altres que tan sols formaven part de l'argot de certes professions o contextos.

Del grup de substantius de la família semàntica més nombrosa hi havia els referents a begudes i menjars. En relació amb termes de joc, Campos i Ortells diuen que era conegut a tota l'illa el joc de 'mervèls' (etim. marbles), i que les persones més afeccionades recordaven els termes més utilitzats en el joc. També afirmaven que eren d'ús normal a Menorca els termes 'joc de ple' (etim. to play), 'els dèvils' (etim. devil), 'tirar a pin' (etim. pin) i el 'tèpel' (etim. taper) del bòlit. Així mateix, fan referència a la importància dels termes referents a eines de fuster i mobiliari, i com a conclusió afirmen que els anglicismes més generalitzats en el moment de la publicació eren 'bèrecs', 'blèc' ('ull blèc'), 'boínder', 'born' o 'bord', 'enclova', 'estop', 'fàitim', 'gin', 'grog', 'mèrvels', 'moc', 'moguin' o 'mòguini', 'nòquel', 'ox!' o 'ocs!', 'peni', 'pinxa', 'plè', 'plis', 'puding' o 'púdin', 'quep', 'quic', 'ròfils', 'sengri', 'tornescrús', 'xenc', 'xoc' i 'xumeca'.

Dels mots que Campos i Ortells van donar per vigents a principis de la dècada de 1980, Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll, en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear (1932-1962), en recullen alguns, però no tots.

Tanmateix, de l'estudi de Campos i Ortells (1983) fins ara (2017) han passat més de trenta anys, i dels seixanta termes que els autors asseguren que eren vius a principis de la dècada de 1980, avui només són vigents una vintena, els que es relacionen al començament de la fitxa.

En relació amb aquest tema, recentment s'ha publicat el llibret Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) de Francesc Riudavets (2018), en el qual es recullen algunes paraules noves que l'autor pensa que podrien tenir un origen anglès. En concret són les següents: 'bic-bèc' (de big-badge), 'melao' (possiblement de melow), 'pèpel' (de pepper), 'píquel' (de pickle), 'quen' (de can), 'tèpel' (de taper) o 'becus' (de backwards).

Ús i funció: 

Comunicativa

Patrimoni relacionat: 

La presència britànica a l'illa que va originar l'existència d'aquests anglicismes, va deixar també un ric patrimoni arquitectònic, convenientment catalogat.

Entre els possibles elements del patrimoni cultural immaterial podem esmentar els oficis en què encara es mantenen vius alguns anglicismes, els jocs de mèrvels o el ple, i el costum de celebrar l’1 d’abril el que a Menorca es coneix amb el nom de Dia d’Enganar (en què es fan bromes fent passar per bones notícies falses), en comptes de celebrar-lo el dia dels Sants Innocents.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Els anglicismes de Menorca són un element del patrimoni cultural immaterial amb una clara significació simbòlica per als menorquins, ja que aquest conjunt de paraules, que no es troben a la resta de territoris de parla catalana, formen part de les peculiaritats de la llengua catalana que es parla a Menorca i li donen una certa unicitat.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

El lèxic comú d'arrel anglesa s'ha transmès de generació en generació, de pares a fills. Alguns anglicismes han estat normativitzats i estan inclosos en el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll (1932-1962). D'altra banda, els termes més específics vinculats a certs oficis s'han transmès de mestre a aprenent. No obstant això, la pervivència dels anglicismes en la variant del català a Menorca es redueix avui dia a un grup molt petit de paraules i expressions, algunes d'ús general i unes poques conegudes i usades en contextos molt concrets.

Viabilitat / Riscos: 

Els anglicismes menorquins es troben en situació de risc com a conseqüència d'un procés progressiu d'abandonament i de substitució.

Les raons per les quals els anglicismes que s'incorporaren a la parla dels menorquins en el segle XVIII han caigut en desús en els últims anys són diverses. La principal és, sens dubte, el mateix pas del temps, amb l'evolució dels oficis i els canvis de costums. Les llengües canvien al ritme que ho fan les societats que les fan servir, ja que amb l'aparició de noves realitats les llengües van incorporant paraules que es refereixen a aquestes realitats i, alhora, en perden unes altres que fan referència a realitats ja obsoletes. En aquest sentit, entre els anglicismes hi ha unes quantes paraules molt específiques que donen nom a eines lligades a certs oficis i unes altres que formen part del lèxic propi d'alguns jocs infantils. Tanmateix, des del moment en què aquestes eines es deixen d'emprar i els jocs es deixen de practicar —és a dir, quan la societat perd l'ús d'aquests objectes o es perd el fet en si mateix— es perd l'ús de les paraules que els definien.

Per altra banda, també hi ha influït la inclusió del castellà com a llengua oficial a partir del segle XIX, i especialment el procés de minorització que patí la llengua catalana durant els anys de dictadura franquista en el segle passat, que va fer que moltes expressions i paraules pròpies de la parla menorquina, i entre elles alguns anglicismes, fossin substituïts per castellanismes com bandeja (en tost de 'born' o 'safra') o destornillador (en comptes de 'tornescrú' o 'tornavís'), per exemple.

Una altra causa de la pèrdua de vitalitat d'aquestes paraules, així com d'altres paraules pròpies de la variant dialectal de Menorca, és el fenomen de la globalització i l'aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en les quals predomina l'ús de formes manllevades d'altres llengües, especialment de l'anglès però referides a aquestes noves realitats, o de formes adaptades al català a través dels diferents mecanismes que fa servir una llengua a l'hora d'incorporar neologismes (derivació, composició, etc.).

Finalment, el procés de normalització de la llengua catalana iniciat als anys vuitanta del segle passat, gràcies al qual s'ha aconseguit refermar els lligams lingüístics entre tots els territoris de parla catalana, ha donat homogeneïtat a la llengua, la qual cosa sempre comporta una interacció lingüística entre les varietats dialectals i l'estàndard, amb la lògica adopció de formes més estàndards entre els parlants.

Una llengua és viva quan els parlants incorporen nous mots i expressions en detriment d'altres. El coneixement dels anglicismes de la parla menorquina disminueix com més jove és l'individu, fet que pot dur a la desaparició progressiva dels pocs mots i expressions que encara avui es conserven. Són els mateixos menorquins, i especialment la gent jove, qui, de manera gradual, ha anat substituint aquests anglicismes per altres expressions de la mateixa llengua catalana o per paraules provinents del castellà o d'altres llengües com a conseqüència d'un món cada cop més globalitzat. A més a més, una part important d'aquests anglicismes han desaparegut quan s'han deixat d'utilitzar els objectes o s'han deixat de practicar els fets a què es refereixen. Totes aquestes circumstàncies indiquen que hi ha un clar procés de desaparició d'aquestes paraules. Tanmateix, aquest procés no s'ha de considerar tant una pèrdua com un fenomen del tot natural en tota llengua viva i moderna.

Davant aquesta situació, caldria adoptar algunes mesures de salvaguarda per tal de preservar aquest element.

En primer lloc, convindria identificar quina població podria ser considerada com la que manté viu aquest element i integrar-la en un òrgan encarregat de salvaguardar-lo, ja sigui un òrgan específic o un òrgan general destinat a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Entre aquesta població hi hauria d’haver els grups que mantenen vives algunes de les activitats especialment associades a alguns anglicisme, com el joc de mèrvels o determinats oficis.

També es podrien incorporar els anglicismes encara vius entre la població de l'illa, com a paraules pròpies de la parla menorquina, en els mitjans de comunicació d'àmbit local i insular, alternant-los amb fórmules més estandarditzades.

Les administracions i entitats culturals també han de difondre l'existència d'aquestes paraules amb l'objectiu de promoure'n l'ús i assegurar-ne la pervivència. La col·laboració de persones molt conegudes en la difusió dels anglicismes seria un estímul per a la resta de la població.

Així mateix, en l’àmbit de l’ensenyament, es proposa que, en les unitats didàctiques de Llengua de l’educació secundària, es faci una correcta referència al fet menorquí que lligui història i llengua i que vagi més enllà dels tòpics del boínder o dels falsos anglicismes bòtil i gin. Així mateix, es podrien introduir alguns dels anglicismes vius en l’ensenyament primari a través dels jocs (mèrvels, ple…) i de les expressions més vives i els costums (com ara la pinxa que duu s’Àvia Corema, l’expressió “fer la volta des milord”, etc.).

Finalment, el foment del joc de mèrvels, actualment força en desús, contribuiria a mantenir els anglicismes en aquest àmbit.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La pervivència de paraules d'etimologia anglesa en la parla menorquina és valorada positivament per la comunitat, pel fet que és l'herència d'un període de la història de l'illa vist com a singular, únic a la resta del territori espanyol, i valorat com un període d'un gran dinamisme econòmic i cultural. Esdevé un símbol identitari, que ens fa únics i que ens diferencia de la resta de territoris de parla catalana i de la resta d'Espanya. El període de les dominacions estrangeres del segle XVIII és vist com un període de prosperitat i, per tant, d'orgull per als menorquins; fins i tot hi ha una tendència a exaltar-ne en excés les conseqüències que tingueren aquestes dominacions per a la població illenca.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Entre les mesures de salvaguarda que s'han pres es troben els treballs i els diccionaris que inclouen les paraules pròpies de la varietat dialectal del català de Menorca, entre ells els anglicismes, alguns dels quals es refereixen en l'apartat de recursos d'aquesta fitxa.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • ALCOVER, Antoni Maria i MOLL, Francesc de Borja (1932-1962). Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). 10 vols. Palma de Mallorca.
  • BADIA MARGARIT, Antoni (1953). “Anglicisms in the Catalan Language of Menorca”. English Studies, XXXIV. Groningen (Holland).
  • BALLESTER, Pedro (1923). De re cibaria. Cocina, pastelería, repostería menorquinas. Barcelona. [hi ha una edició de l'Editorial Sintes de 1973].
  • CAMPOS, Xavier i ORTELLS, Vicent (1983). El anglicismes de Menorca. Estudi històric i etimològic. Editorial Moll. Palma de Mallorca.
  • COROMINES, Joan (1954). Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. Editorial Francke. Berna.
  • COROMINES, Joan (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes. Barcelona.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • DONALSON, D. W. (1978). “Contribución del inglés al menorquín, dialecto catalán”. Revista de Menorca. Ateneo Científico, Literario y Artístico. Maó. Pàg. 31-54.
  • ESCUDERO, Bartolomé (1915). “Lista de varias de las palabras que usamos en Menorca tomadas del Inglés durante las tres dominaciones Británicas de la Isla, con expresión de las voces inglesas de que derivan y significado de éstas”. Revista de Menorca. Ateneo Científico, Literario y Artístico. Maó.
  • GUITER, Henry (1943). Étude de linguistique historique du dialecte minorquin. Montpellier.
  • LÓPEZ CASASNOVAS, Joan F. (1980) “La lengua de los menorquines”. A: Mascaró Pasarius, J. [dir.] Geografia e historia de Menorca. Menorca.
  • MELIS, Pere (1988). “La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (I)”. Quaderns de Folklore, 33. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • MELIS, Pere (1990). “La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (II)”. Quaderns de Folklore, 42. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • MELIS, Pere (1992). “La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (III)” Quaderns de Folklore, 48. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • MELIS, Pere (1995). “La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines (IV)”. Quaderns de Folklore, 57. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • MOLL, Francesc de Borja (1932). “Estudi fonètic i lexical del dialecte de Ciutadella”. Miscelánia Filológica dedicada a D. Antonio Mª Alcover. Palma de Mallorca. Pàg. 397-460. [reeditat amb modificacions en la revista Randa núm. 18 de 1979, i per Edicions Nura el 2003].
  • PONS BORRÀS, David (2010). Pervivència dels anglicismes introduïts al segle XVIII en la variant del català de Menorca. Treball de recerca / Treball d'observació directa amb entrevistes 2n batxillerat IES Lluís Vives. Palma de Mallorca. [treball inèdit].
  • REÑÉ I REÑÉ, Josep (ed.) (2009). Estudis de dialectologia catalana. Vol. XVII (dedicat a Menorca). Edicions Palestra. Fondarella.
  • RIUDAVETS, Francesc (2018). Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll). Col·lecció Petit Format, 35. Consell Insular de Menorca i Institut Menorquí d'Estudis. Menorca.
  • RUIZ I PABLO, Àngel (1908). “Rastre que varen deixar en el llenguatge menorquí les dominacions ingleses”. I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona. Pàg. 345-348.
  • SINTES, Aida (2013). The evolution of Anglicisms in the vocabulary of Minorca. Treball de Fi de Grau Filologia Anglesa. Universitat de Menorca. Barcelona. [treball inèdit].
  • SUREDA, Jeroni (1993). L'aprenentatge de la llengua anglesa a Menorca en el primer període de la dominació britànica (1708-1756). Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
  • TIMONER, Juan (1965). “Sobre anglicismos”. Revista de Menorca. Ateneo Científico, Literario y Artístico. Maó. Pàg. 333-335.

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
14/02/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
16/02/2019