Tonades de fabiol

Àmbit: 
Manifestacions musicals i sonores
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 5/001
Variants terminològiques: 
Fabiol o flabiol. Tot i que la forma normativa és flabiol, en la fitxa utilitzam el terme fabiol, ja que és la forma que s’usa a Menorca per anomenar aquest instrument.
Nom propi de l'element: 
Tonades de fabiol
Breu descripció: 

El fabiol és una flauta de bec consistent en un tub sonor de bisell amb forat per modular els sons i adaptat per ser tocat amb una sola mà, amb l'objectiu de deixar lliure l'altra i poder sonar el tambor. Avui dia és l'instrument musical protagonista a les festes majors d'estiu de tots els pobles de Menorca. El fabioler, el responsable de sonar-lo oficialment durant les festes, és el que va al capdavant de la colcada i, amb les tonades del tambor i el fabiol, va avisant dels diferents actes els caixers, els cavallers i els assistents, convidant a la festa.

A Ciutadella l’única tonada que se sona durant els actes de les festes de Sant Joan no te un nom definit —anomenarem toc de tambor i fabiol— i s’interpreta amb diferents aires i matisos segons cada moment de la festa. A la resta de pobles, les tonades principals que s'interpreten en els moments i actes més solemnes i rellevants de la festa són Sa colcada, Sa tonada des ball des còssil i S'aigua-ros. Més recentment s'han recuperat tonades que s'havien deixant de sonar, com ara Sa crida. I, a criteri personal del fabioler, es poden incorporar al repertori melodies del cançoner popular menorquí que gaudeixen de cert arrelament entre la gent, com ara Es jaleo, Un senyor damunt un ruc o Es Mahón, entre moltes altres.

Grup i/o comunitat: 

Fabiolers i sonadors de fabiol

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

Les diferents tonades de fabiol no se sonen igual a tots els pobles de l'illa. El toc de tambor i fabiol es toca només a les festes de Sant Joan de Ciutadella. A la resta de pobles, les tonades principals que s'interpreten en moments i actes concrets de la festa són Sa colcada, Sa tonada des ball des còssilS'aigua-ros. La melodia de Sa crida s'havia deixat de tocar, però s'ha recuperat recentment i s'ha començat a sonar de nou a les festes des Castell. Als pobles de llevant, els fabiolers també toquen altres melodies secundàries que, habitualment, solen formar part del cançoner popular menorquí i que gaudeixen de cert arrelament entre la gent. La selecció de cançons i el moment d'interpretar-les no es regeixen per cap protocol concret de la festa, sempre que no se sonin en els actes principals, i s'interpreten a criteri personal del fabioler per canviar de melodia en un moment determinat. Entre elles hi ha Un senyor damunt un ruc, Volem vi, Som els des Castell, Es Mahón, Es jaleo o Sa balada d'en Lucas, entre altres. Moltes altres tonades que se sap que formaven part del repertori de tonades que tocava el fabioler a les festes majors en temps antic, han passat a l'oblit.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les diferents tonades de fabiol se senten exclusivament a cada poble de Menorca els dies propis de la celebració de les festes majors d'estiu; ara bé, l'aprenentatge d’aquests tonades es pot fer en qualsevol moment de l'any. Les pot aprendre qualsevol persona que vulgui amb certa facilitat i en poc temps, especialment el toc de tambor i fabiol de les festes de Sant Joan de Ciutadella, que se sona amb el fabiol de dos forats. Les tonades que se sonen a la resta de pobles de l'illa (Sa colcada, S'aigua-ros i Sa tonada des ball des còssil, principalment), amb el fabiol de set forats, són més complexes i requereixen més coneixements i pràctica. Qui les sap tocar ho ha après d'oïda, a través d'una partitura o a través de l'aprenentatge amb una persona que ja en sabia.

La tonada ciutadellenca, a més dels dies de la celebració de Sant Joan, també se sol sentir pels carrers els dies previs, com a divertiment que indica l'arribada de la festa gran; però aquest fet no succeeix a la resta de pobles de l'illa. No obstant això, l'autèntic sonador del fabiol és el fabioler, que sona les tonades de manera oficial quan se celebren les festes majors dels pobles i en els moments que marquen els protocols. A Ciutadella, segons els protocols tradicionals, el fabioler ha de tenir la funció d'algutzir notificador de l'Ajuntament de Ciutadella. Els criteris d'elecció dels fabiolers de la resta de pobles de l'illa varia d'uns anys a uns altres però, en qualsevol cas, és un requisit imprescindible que coneguin i sapiguen tocar les tonades principals de fabiol (Sa colcada, Sa tonada des ball des còssilS'aigua-ros).

Les diferents tonades de fabiol se sonen a les festes de Sant Joan (Ciutadella), Sant Martí (es Mercadal), Sant Antoni (Fornells, es Mercadal), Sant Jaume (es Castell), Sant Cristòfol (es Migjorn Gran), Sant Gaietà (Llucmaçanes, Maó), Sant Llorenç (Alaior), Sant Climent (Sant Climent, Maó), Sant Bartomeu (Ferreries), Sant Lluís (Sant Lluís) i la Mare de Déu de Gràcia (Maó). També es toquen a les festes de Sant Llorenç de Binixems (Alaior), Sant Nicolau (el Toro, es Mercadal), Cala en Porter (Alaior), Sant Miquel (es Migjorn Gran) i a la Festa des Caixers (Alaior).

Les festes majors de Menorca se celebren els mesos d'estiu. Comencen amb les festes de Sant Joan de Ciutadella (23 i 24 juny) i acaben amb les de la Mare de Déu de Gràcia de Maó (6 a 8 de setembre). Més recentment s'han incorporant al calendari de festes les de Sant Nicolau (es Mercadal), Cala en Porter (Alaior) i la Festa des Caixers d'Alaior, totes elles el mes de setembre. Cada cinc anys es Migjorn Gran també celebra la festa de Sant Miquel, a les acaballes del mateix mes.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

El fabiol és l'instrument musical protagonista de les festes majors dels pobles de Menorca, ja que va al capdavant de la colcada avisant i convidant a la festa. És un instrument de vent senzill i de fabricació artesana, de la família de les flautes, que té la particularitat que es toca amb una sola mà, mentre que amb l'altra mà es fa sonar un instrument de percussió, que habitualment és un tambor. Qui el sona és el fabioler. A Menorca, els fabiols tradicionals són de canya, i n'hi ha de dos tipus: el de Ciutadella, més curt i només amb dos forats melòdics, i el que se sona a la resta de pobles de l'illa, més llarg i amb set forats melòdics. Recentment, i de manera progressiva, el fabiol de canya de set forats s'ha anat substituint pel fabiol de llenya i d'altres materials, més eficient, efectiu i durador que el de canya.

Amb el fabiol de Ciutadella es fa sonar només la melodia del toc de tambor i fabiol amb la qual es convoquen les festes de Sant Joan de Ciutadella. Amb l'altre es pot sonar qualsevol melodia, però les més comunes són les lligades a les festes majors d'estiu. Les principals són Sa colcada, Sa tonada des ball des còssilS'aigua-ros, encara que se'n toquen altres.

El fabiol de Ciutadella es fa sonar amb la mà esquerra, perquè amb l'altra es pica el tambor amb una maceta. Mentre se sona, el fabiol s'aguanta en posició horitzontal amb els dits polze i anular de la mà esquerra, i els dos forats melòdics es van tapant i destapant convenientment amb els dits índex i cor, mentre que el dit petit no té cap funció. Es fa sonar fent entrar l'aire de la boca pel foradet on hi ha el tall de fabiol amb el suro, que el canalitza directament cap el tallavent i cap a l'interior de la canya tot provocant una fricció que produeix un so i, tapant i destapant convenientment els dos forats de l'extrem oposat amb els dits, es produeix la melodia desitjada. El fet de que el fabiol de Ciutadella només tengui dos forats i que només pugui emetre tres notes fa que la melodia que sona el fabioler a les festes de Sant Joan sigui curta, senzilla i molt repetitiva. Les tres notes s'obtenen bufant per l'embocadura amb els dos forats destapats, amb un forat tapat i l'altra destapat, o amb els dos forats tapats.

La melodia que es toca amb el fabiol de Ciutadella, que és una mena de toc d'avís per als integrants de la cavalcada per arreplegar-los i conduir-los a tots i cadascun dels actes de la festa, té tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), i és de caràcter lliure quant a intensitat, tempo i durada dels calderons, més llargs o manco en funció de l'intèrpret. Tant és així que la mateixa melodia es pot fer sonar amb diferents aires o matisos, segons el moment en què aquesta s'interpreta dintre del programa d'actes i protocols de la festa, tot despertant sensacions i emocions ben diferents entre els que l'escolten. Per exemple, quan la festa comença es fa el primer toc, molt solemne, i és el que sona el Diumenge des Be al matí quan surt la comitiva de cal caixer senyor, inici oficial de la festa, i el Dissabte de Sant Joan en el moment en què el fabioler demana permís al caixer senyor, màxima autoritat de la Colcada, per començar el replec dels cavalls; tot seguit, per avisar els caixers que s'afanyin a afegir-se a la comitiva, el so del fabiol és més urgent, és el que s’anomena toc de replec. Si el fabioler s'atura a una casa que tenen dol el Dia des Be, amb la porta tancada, el fabioler hi fa el toc de dol, que esdevé lent i llastimós; en el toc de comiat de la capellana i de fi dels protocols, el darrer toc, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s'acaba l'acte; quan el fabioler ha d’avisar els caixers que participen en els jocs des Pla perquè tornin al lloc de sortida, emet el toc d’avís, amb una nota llarga amb els dos forats destapats, i finalment, quan els cavallers van a peu i se’ls ha d'avisar perquè s'agrupin, llavors només se sona el tambor, però de manera més urgent, fent un quants cops ràpids.

El fabiol que s'utilitza a la resta de pobles de l'illa també se sona amb una mà mentre es percudeix el tambor amb l'ajuda de la maceta amb l'altra. En aquest cas, el fabiol es manté en posició horitzontal recolzant-lo en els dits polze i petit, que tapen els dos forats inferiors, i estabilitzant-lo amb l'ajut dels llavis del fabioler. Els dits índex, cor i anular es fan servir per tapar i destapar convenientment els forats superiors més propers a l'embocadura, i per aguantar-lo també quan es destapen els forats inferiors, produint-se així les corresponents notes. El forat superior de l'extrem oposat a l'embocadura no s'utilitza, ja que sols és funcional quan es toca amb les dues mans com si fos una flauta. Aquest tipus de fabiol es fa sonar fent entrar l'aire de la boca pel foradet de l'embocadura amb tall de fabiol, el tros de llenya canalitza directament l'aire cap el tallavent i cap a l'interior de la canya tot provocant una fricció que produeix un so i, tapant i destapant convenientment els forats superiors —els més propers a la boca del fabioler— i els dos inferiors amb els dits corresponents, es produeixen les melodies desitjades.

Si a Ciutadella la melodia que sona el fabioler al capdavant de la colcada és el toc de tambor i fabiol, a la resta de pobles de Menorca la melodia que sona és Sa colcada i és completament diferent a la que s'interpreta a Ciutadella. Aquesta melodia es toca en els actes principals de la festa i a l'inici i al final dels moments en què la comitiva de caixers passeja pels carrers. El fet que aquest fabiol tengui set forats, permet sonar melodies amb un marge més ampli damunt el pentagrama que el fabiol de Ciutadella, la qual cosa fa que la melodia de Sa colcada sigui molt més complexa i difícil de tocar que la melodia ciutadellenca. Les diferències de Sa colcada d'uns pobles a altres o d'uns fabiolers a uns altres són insignificants, i la majoria es deuen a qüestions merament interpretatives de cada fabioler. La tonada s'acompanya sempre amb el tambor, amb tocs al primer temps de cada compàs.

La segona tonada que es toca a tots els pobles de Menorca, excepte a Ciutadella, és S'aigua-ros. Aigua-ros és l'equivalent a aigua de roses, un perfum que s'extreu dels pètals d'aquesta flor. Si bé la seva procedència ve de temps molt antic, s'ha mantingut a la nostra illa pel fet que durant les diferents festes patronals es reparteix en uns moments determinats entre els habitants del poble i els participants de la festa. Avui dia, el perfum és d'elaboració més senzilla que en temps enrere, ja que es fa mesclant aigua i colònia. Una vegada preparada la mescla, s'aboca dins un petit càntir de vidre amb molts de brocs, conegut com a marraixa —o morratxa—, i sovint ornat amb alfàbrega o amb adorns de diferents colors. Els caixers reparteixen l'aigua aromatitzada durant la cerimònia de les Completes, durant la missa i posteriorment entre la població amb la finalitat de recaptar doblers per a la festa. Mentre es reparteix cerimoniosament l'aigua-ros durant les funcions religioses emmarcades en la festa, és costum que el fabioler interpreti una melodia específica per aquesta ocasió amb el tambor i el fabiol o amb el fabiol tot sol. Aquesta melodia és S'aigua-ros.

La melodia de S'aigua-ros s'ha transmès oralment d'uns fabiolers a uns altres. La seva complexitat ha fet més difícil retenir-la i evitar-ne modificacions amb el temps, per la qual cosa no hi ha una única versió d'aquesta tonada.

Abans de la festa, el dissabte matí, en algunes poblacions és costum que els caixers facin una visita a l'hospital o als geriàtrics. Al llarg d'aquestes visites també es reparteix l'aigua-ros, i encara que el fabioler hi pot ser present, no s'interpreta la melodia. En alguns pobles també és habitual que el capvespre del dia de la festa els caixers, en parelles, reparteixin aigua-ros per les cases del poble. El que sí és clar és que actualment S'aigua-ros no se sona a cap poble de l'illa al carrer. La seva interpretació es circumscriu a l'interior d'una església, per la qual cosa és, possiblement, una de les tonades principals de fabiol manco conegudes, ja que no és la majoria de gent la que assisteix als oficis religiosos de la festa, i açò fa que sigui la manco interioritzada i sentida per la comunitat.

Si Sa colcada, Sa tonada des ball des còssilS'aigua-ros són les tonades principals, que tenen el seu moment específic en la festa, no succeeix el mateix amb la resta de melodies, que no són rellevants dins els actes festius. Totes aquestes altres tonades, que es poden sentir a tots els pobles tret de Ciutadella, les interpreta el fabioler a voluntat quan vol canviar de melodia.

Finalment, hi ha una tonada que pràcticament havia desaparegut de totes les festes de Menorca. És la melodia coneguda com Sa crida. No fa gaire temps, quan els caixers anaven a repartir l'aigua-ros per les cases, ho feien tots junts i acompanyats del fabioler. Avui dia, amb l'augment del nombre de cavalls i de gent, les festes s'han anat allargant i l'aigua-ros es reparteix més tard, la qual cosa comporta que els caixers s'hagin de distribuir pels carrers en petits grups, quasi sempre en parelles i, normalment, sense el fabioler. Hi ha gent que recorda que Sa crida es tocava quan hi havia qualque caixer que es destorbava pel carrer, amb la finalitat de cridar-lo perquè tornés amb la comitiva. A les poblacions on el fabioler encara acompanya els caixers, en aquest punt no està sotmès a cap protocol concret i acostuma a fer diferents tonades, cançons que ell mateix va seleccionant. De la tonada de Sa crida hi ha tres variacions melòdiques, totes elles bastant similars, que van ser tocades pel fabioler migjorner Joan Huguet Moll (1919-1997) i que foren recollides en una gravació que es conserva a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. Aquestes tonades de fabiol s'estan recuperant actualment entre alguns fabiolers, i una d'elles ja s'ha començat a tocar amb regularitat a les festes des Castell.

Història i transformacions de l'element: 

La primera referència documental de l'ús del tambor i el fabiol que trobam a Menorca és del segle XVIII, concretament de 1703, al Llibre de Consells de la Universitat de Ciutadella (al volum XV, que va de 1686 a 1705) conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Ciutadella, que diu «[...] Y en totes les cavalcades han acostumat aportar davant el penó, persona qui toca el tamborino i flauta». En aquest document no s'utilitza la paraula fabiol, però el fet que es toqui amb una sola mà —amb l'altra s'ha de fer sonar el tambor— és un indicatiu que, amb tota probabilitat, es tracta d'un fabiol en tost d'una flauta. No podem determinar a partir d'aquest document quines eren les melodies que es tocaven.

Les primeres transcripcions de les tonades de tambor i fabiol que es tocaven a Menorca a les festes majors les devem a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en el seu Die Inseln Menorca (1890-1891) del Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891). En la descripció que fa de certs aspectes de les festes majors dels pobles de Menorca, transcriu diferents tonades per a flauta —és a dir, fabiol— i tamborí de diverses poblacions, i recull les tonades de Sa colcada, S'aigua-ros i Sa tonada des ball des còssil, les que encara avui es toquen amb el tambor i el fabiol.

Quan l'Arxiduc descriu les festes de Sant Joan de Ciutadella i fa referència a la Comitiva des Be, en els actes del diumenge anterior al dia de Sant Joan, diu que «[...] van per aquest ordre a convidar a les cases principals, precedits per un tamborer que toca al mateix temps tambor i flabiol» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 267), sense que transcrigui la melodia. Per altra banda, quan es refereix a les carreres de cavalls que es celebraven als pobles de Menorca diu que «A moltes carreres toquen amb el flabiol i el tamborí la senzilla i antiga melodia anomenada Sa Colcada. A Ciutadella toquen només el flabiol, i concretament de diferents notes. A Villacarlos, fins fa tres anys el dia de les carreres tocaven Es Ball d'Escosil» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 271). La tonada que diu que es toca a Ciutadella amb notes diferents de Sa colcada podria ser el precedent del toc de tambor i fabiol que se sona avui, i que es devia sonar amb un fabiol més complex que l'actual de dos forats melòdics.

En aquest mateix sentit, l'Arxiduc descriu que en un moment de la festa s'ofereix l'aigua-ros, i en proporciona dues transcripcions. S'ha de tenir en compte que aquest costum s'ha perdut en les festes de Sant Joan, però es manté a les festes majors de la resta de pobles de l'illa, fet que, si és cert, ens indicaria que el fabiol que es tocava a Ciutadella en la segona meitat del segle XIX permetia tocar melodies més complexes que l’actual toc de tambor i fabiol.

Bep Cardona Truyol, en el seu treball Cançoner popular de Menorca (I) (2017), és del parer que, temps enrere, les tocades del fabioler no eren ni tan protocol·làries ni tan encotillades com ho són actualment, i que hi devia haver una certa llibertat a l'hora de triar la melodia i la manera com tocar-la per anunciar i proclamar el pas dels cavalls. Per corroborar aquesta afirmació es refereix a uns documents inèdits conservats pels hereus del músic ferrerienc Biel Cardona, fabioler a les festes de Sant Bartomeu entre 1890 i 1899, el qual va aprofitar la seva condició de músic per transcriure les diferents melodies que va sonar durant el temps que va fer de fabioler. En va reportar fins a cinc, dues de les quals, Sa colcada i Sa tonada des ball des còssil, estan ben documentades i són encara vigents. Les tres més que recull – Nadó de s'oli, Sa vella rabisca i Cançó de gegant – han caigut en l'oblit i ja no formen part de les melodies que s'interpreten en les festes de Sant Bartomeu.

Bep Cardona no pot assegurar en quin moment de la festa s'interpretaven aquestes melodies, ni si eren de creació pròpia o de caràcter popular, i tampoc si es tocaven a les festes dels altres pobles de Menorca, però tot apunta que les melodies tocades amb el tambor i el fabiol en les festes majors han anat canviant amb el temps, com ho demostra el fet que el mestre Biel Cardona no recull la melodia de S'aigua-ros —possiblement per la seva dificultat—, que actualment sí que se sona a Ferreries, i que l'Arxiduc la recull per les festes de Ciutadella, quan no es toca avui dia. D'aquesta mateixa opinió és l'estudiós Pere Cortès Fernández, que considera que les tonades de tambor i fabiol en les festes majors dels pobles de Menorca servien per amenitzar i avisar, i que, per tant, el repertori de melodies seria molt més ampli i se sonarien de manera més espontània. Aquest especialista considera que el temps ha encotillat les melodies i els actes de les festes, i que els pobles les han anat normativitzant tot agafant com a referent les protocol·litzades festes de Sant Joan, un fenomen que ell denomina «sanjoanització» de les festes majors de la resta de pobles de l'illa (informació proporcionada a través d'una entrevista mantinguda amb motiu de la elaboració d'aquesta fitxa).

No obstant això, la incorporació de qualque tonada de caràcter menorquí al llarg del recorregut no és actualment un fet estrany entre els fabiolers dels pobles del llevant de l'illa; ben al contrari, és bastant habitual. Els protocols de les festes no especifiquen les melodies que s’han de tocar en cada moment, excepte en els actes principals, per la qual cosa el fabioler disposa de certa llibertat per demostrar el seu domini del fabiol. Fins i tot, alguns fabiolers més agosarats han interpretat altres melodies en ocasions solemnes, com en el comiat de la colcada o en el mateix moment de repartir l'aigua-ros.

Classificació: 

Festes majors. Lleure. Oci.

Modalitat / Sistema d'execució : 
Participants/Executants: 

Fabiolers de les festes majors d'estiu. Hi ha persones que han après a tocar les tonades del fabiol de Ciutadella i el toquen els dies previs a Sant Joan com a preludi a les festes i com a divertiment. Açò no succeeix a la resta de pobles de l'illa, atesa la major complexitat de les melodies que s’interpreten amb el fabiol de set forats.

Ús i funció: 

Festiva, identitària i lúdica

Patrimoni relacionat: 

Festes majors d'estiu dels pobles de Menorca. Fabiols històrics d'antics constructors de fabiols. Recull de melodies que ja no es toquen. Gravacions de tonades perdudes de l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Fabiol i tambor

Formes organització social / Organitzacions formals o informals: 

Les tonades de fabiol en si mateixes no tenen relació amb un model d'organització. Les tonades són interpretades oficialment pels fabiolers, l'elecció dels quals és competència de l'ajuntament de cada poble. El cas de Ciutadella és especial. El fabioler o els fabiolers de les festes de Sant Joan formen part de la plantilla laboral de l'Ajuntament de Ciutadella, tradicionalment han tingut la funció d'algutzir notificador, i la seva preparació i dedicació a la festa és remunerada.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Cada tonada, la manera de sonar-les i el moment de sonar-les dintre dels actes de les festes desperta sentiments ben diferents a les persones que les escolten. En qualsevol cas, però són part indissociable i intrínseca de les festes majors de tots i cadascun dels pobles de Menorca, i tenen un cert component identitari. Les tonades que se sonen amb el fabiol són manifestacions sonores que tenen com a finalitat avisar dels diferents actes de la festa i convidar als presents, tot esdevenint el símbol sonor de la festa i, per tant, una manifestació d'alegria i diversió, d'identitat cultural menorquina i de pertinença a una comunitat.

La interpretació de les tonades no té rellevància econòmica, com tampoc transcendència més enllà d'aquest context. Cal dir, emperò, que el fabioler de les festes de Ciutadella, com algutzir notificador de l'Ajuntament de Ciutadella que és, cobra per la feina que fa; mentre que els fabiolers de la resta de pobles de l'illa reben un agraïment econòmic —en metàl·lic o per transferència bancària— per la seva participació a les festes.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La melodia de les festes de Sant Joan de Ciutadella es transmet de pares a fills. També hi ha aquelles persones que, de manera voluntària i per conèixer i mantenir la tradició, aprenen a sonar-la d'altres persones que la coneixen sense necessitat que hi hagi un vincle familiar. En el cas de Ciutadella és obligatori que la sapi tocar l'algutzir notificador de l'Ajuntament de Ciutadella, perquè ell és, tradicionalment, el fabioler de les festes de Sant Joan.

En la resta de pobles de l'illa les tonades s'aprenen bé d'oïda, a través d'una partitura o a través de l'aprenentatge voluntari amb una persona que les sap tocar.

Viabilitat / Riscos: 

La celebració anual de les festes majors, amb els seus corresponents protocols i actes, de tots i cadascun dels pobles de Menorca garanteix la salvaguarda del fabiol i, per tant, de les seves tonades. I més enllà dels fabiolers, també les interpreten les persones que han après a fer-ho, com un divertiment que es practica i anuncia l’arribada imminent de les festes. En el cas dels pobles de llevant de l'illa, els protocols de les festes majors d'estiu han donat protagonisme a certes tonades, que salvaguarden, i donen llibertat a la incorporació de tonades noves en moments secundaris de la festa, que l'enriqueixen i amplien les possibilitats de l'instrument.

Contràriament, el context socioeconòmic de la globalització del temps present du a la banalització de festes i tradicions, tot transformant la seva essència i raó de ser primigènies. D’altra banda, la laïcització pot portar a desbancar les melodies vinculades als actes festius de caire religiós en favor de noves melodies sense cap altre rerefons que el divertiment.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

No hi ha mesures de salvaguarda específiques per a les tonades de fabiol. Els ritus de les festes en garanteixen la seva supervivència sempre en l'àmbit de la festa.

Des del 2013, com a esdeveniment previ a les festes de Sant Joan, s'organitza a Ciutadella un concurs de sons de fabiol obert a tothom. També es fan trobades de fabiolers a altres pobles de l’illa.

A més, fabiolers d'altres poblacions realitzen recerques d'antigues tonades i les van incorporant al seu repertori.

Podria ser interessant, per tal de garantir la salvaguarda del fabiol i de les seves tonades, incloure en el currículum escolar, en matèries noves o ja existents, la música tradicional i, entre altres, la fabricació de fabiols i l'aprenentatge de les tonades tradicionals d’aquest instrument. En aquest sentit s'haurien de posar les bases per formar convenientment al professorat i, si s'ampliàs l'aprenentatge d'aquestes tonades, caldria editar i comercialitzar materials que facilitessin aquesta tasca.

També es podrien desenvolupar activitats i campanyes de sensibilització per a la recuperació i l’ús dels instruments tradicionals entre els fabiolers; així com explorar si entre els visitants estrangers amants de la música hi hauria un mercat que permetés generar algun tipus de producte relacionat amb les tonades de fabiol.

D’altra banda, per tal de salvaguardar totes aquests melodies és imprescindible garantir que les festes majors mantenguin els actes que impliquin tonades de fabiol.

Tanmateix, totes aquestes mesures de salvaguarda haurien de coordinar-se amb les mesures relacionades amb la fabricació i l’ús del fabiol.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió: 

Recentment, l'Institut Menorquí d'Estudis, en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i l'Institut d'Estudis Baleàrics, ha editat el llibre de Bep Cardona Truyol Cançoner popular de Menorca (I) (2017), que recull les partitures de la melodia del toc de tambor i fabiol de Ciutadella, diferents transcripcions de Sa colcada i S'aigua-ros, i d'altres d'antigues com Nadó de s'oli, Sa vella rabisca, Cançó de gegant, Sa colcada des Pla de Sant Joan, Sa tonada des ball des còssil i Sa crida. Aquest treball esdevé un mitjà molt adequat per a la difusió i l'aprenentatge de les tonades de fabiol.

Algunes de les melodies antigues de tambor i fabiol que ja no s'interpreten, han estat recollides i enregistrades, i es troben arxivades convenientment a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AUTORS DIVERSOS (1999-2003). Gran Enciclopèdia de la Música. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1987). Cançons populars menorquines. Institut Menorquí d'Estudis i Entitat Local d'es Migjorn Gran. Ciutadella de Menorca.
  • CARDONA, Bep (2017). Cançoner popular de Menorca (I). Col·lecció Capcer, 33. Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca i Institut d'Estudis Baleàrics. Maó.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].Julià, Gabriel (2012). «Història de la Música I». Enciclopèdia de Menorca, vol. XVIII. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • JULIÀ, Gabriel (2015). «Història de la Música II». Enciclopèdia de Menorca, vol. XIX. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • MERCADAL, Deseado (1979). El folklore musical de Menorca. Gráficas Miramar. Palma.
  • MOLL, Maria Antònia i MOLL, Xavier (2001). «La música popular a l'illa de Menorca». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol VI. Música popular y tradicional. Edicions 62. Barcelona.
  • VILLALONGA, Miquel (2007). «Música per a una festa. La música a les festes». Quaderns de Folklore, 84. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
14/02/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
15/09/2019