Deixem lo dol

Àmbit: 
Manifestacions musicals i sonores
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 5/002
Nom propi de l'element: 
Deixem lo dol
Breu descripció: 

El Deixem lo dol són els antics goigs que grups reduïts de sonadors i cantaires cantaven el Dissabte de Glòria a Menorca, mentre recorrien diferents cases de lloc al camp i, també, carrers i places del poble, per celebrar l'alegria de l'arribada de la Pasqua, és a dir, el Diumenge de Resurrecció, en el marc de la processó de l’Encontre. Els goigs cantats són oracions de caire popular que es canten i es creen amb la finalitat de lloar una imatge religiosa venerada, sigui una marededéu o qualsevol sant. El contingut de les estrofes, i pel caràcter popular que si li atribueix, habitualment ressalta els fets de la vida de la persona que representa la imatge religiosa, i en alguns casos la relació de la imatge amb la comunitat o població que li canta i la lloa.

Si bé l'origen és clarament religiós, el cant del Deixem lo dol ha adoptat, actualment, un caràcter molt popular que mobilitza centenars de persones i constitueix una de les riqueses  musicals més arrelades i significatives de l'illa.

Grup i/o comunitat: 

El goig del Deixem lo dol és interpretat per la comunitat que participa en la festivitat religiosa en la qual es canta, com a coral o orfeó.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

La interpretació del Deixem lo dol és vigent i es troba molt arrelat a les poblacions de la part de llevant de Menorca, concretament as Mercadal, es Migjorn Gran, Alaior, Maó, Sant Climent, Sant Lluís i es Castell. A les poblacions de Ciutadella i Ferreries aquesta tradició s'havia perdut, però en els últims anys hi ha hagut certes iniciatives de recuperar-la, amb més o manco èxit, ja que encara hi continua poc arrelada i no s'interpreta amb la regularitat ni es viu amb la mateixa intensitat que a la resta de pobles de l'illa, on sí que ha viscut una autèntica revifada. No s'interpreta a Fornells ni a Llucmaçanes, tret que l’interpreti una coral convidada d'una altra població en una data diferent del diumenge de Pasqua.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Els assaigs de les corals per a la interpretació del Deixem lo dol del diumenge de Pasqua s'inicien unes setmanes abans de la data assenyalada, a l'inici de la Quaresma. La periodicitat dels assajos sol ser setmanal —normalment els dissabtes—, però s’intensifiquen a mesura que s'atraca el dia de Pasqua. A l'inici dels assaigs es determinen tant la versió que s'interpretarà del Deixem lo dol en la Processó del Sant Encontre com les cançons populars que completaran el repertori que es cantarà en el recorregut pel poble.

La interpretació es fa el dia de Pasqua al matí. L'hora varia d'un poble a un altre, però sempre sol ser abans del migdia i de la missa de Pasqua, és a dir, el Diumenge de Resurrecció, i tot just després de les tres reverències de les imatges de la Mare de Déu i Jesucrist ressuscitat en la processó del Sant Encontre. El cant del Deixem lo dol dura uns pocs minuts, i després les corals fan un recorregut per la població per cantar el goig i altres cançonetes populars a entitats, institucions i altres llocs concorreguts. El recorregut sol finalitzar a l'hora de dinar.

Des de fa uns anys, un parell de setmanes després del Diumenge de Resurrecció, i sense que es facin assaigs previs, se sol organitzar a la parròquia de Santa Maria de Maó una trobada de les corals dels diferents pobles de l'illa per interpretar el Deixem lo dol i altres cançons populars. Aquesta trobada se sol fer un dissabte al fosquet, amb una durada aproximada d'un parell d'hores, i l'ordre de les corals s'acorda abans de l'actuació. El primer esdeveniment d'aquest tipus va tenir lloc el 1982, i partir de 1999 s'ha organitzat de manera més o manco regular cada any.

Per altra banda hi ha aquelles poblacions que conviden corals d'altres pobles a interpretar el Deixem lo dol al seu centre cultural o a la parròquia. Aquestes actuacions s'organitzen puntualment i sense una periodicitat determinada, però sempre en dates posteriors i properes a la Pasqua.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Els goigs cantats són oracions de caire popular que es canten i es creen amb la finalitat de lloar una imatge religiosa. Són composicions poètiques populars que tenen com objectiu l’exaltació de la vida o dels fets concrets de la imatge, sigui una marededéu o qualsevol sant. El contingut de les estrofes, i pel caràcter popular que si li atribueix, habitualment destaca els fets de la vida de la persona que representa la imatge religiosa i en alguns casos la relació de la imatge amb la comunitat o població que li canta i la lloa. Un dels goigs més arrelats a Menorca és el Deixem lo Dol.

El Deixem lo Dol és el nom amb què són coneguts els antics goigs que cantaven el Dissabte de Glòria grupets de sonadors i cantaires, recorrent diferents cases de lloc al camp i, també, carrers i places del poble, per celebrar l'alegria de l'arribada de la Pasqua, és a dir, el Diumenge de Resurrecció. Al matí d'aquest dia s'aturaven mentre es desenvolupava la processó del Sant Encontre, i després continuaven el recorregut. Si bé l'origen és clarament religiós, avui dia ha adoptat un caràcter molt popular, que mobilitza centenars de persones i constitueix una de les riqueses musicals més arrelades i significatives de l'illa.

El contingut del Deixem lo dol fa referència a uns cants d'alegria cap a la Mare de Déu en el dia festiu de la Pasqua de Resurrecció, és a dir, expressen la felicitació a Maria per la resurrecció de Jesucrist. El Deixem lo dol i el context en el que s'interpreta el dia de Pasqua és una manifestació de l'alegria del creient per la resurrecció de Jesucrist tot donant el protagonisme a la Mare de Déu i convertint el seu dol inicial en glòria. El nom del cant prové de les paraules amb què comença la cançó i també la tornada, que diu: «Deixem lo dol / cantarem amb alegria / anirem a dar / les Pasqües a Maria».

Els goigs tenen forma mètrica i les cobles (o estrofes) són contestades cada vegada per la tornada. La tornada repeteix sempre la mateixa glosa, és molt més curta que les cobles, s'interpreta sempre amb el mateix text i és cantada pel cor. Entre tornada i tornada s'intercalen les cobles o estrofes, que van canviant cada vegada de text, tenen normalment una música diferent de la tornada i les canten normalment un solista o un duo. En cada cobla es desglossa cada un dels set misteris de la Verge Maria, és a dir, l'Encarnació, el Naixement, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció.

El text del Deixem lo dol ha perdurat en el temps, però desconeixem quina era la melodia que l'acompanyava en temps més antics. La música més antiga que coneixem és la que va transcriure Francesc Camps i Mercadal (1918), però al llarg del segle XX hi ha hagut diversos compositors i músics menorquins que han compost músiques diverses per cantar aquest poema, per la qual cosa actualment es poden escoltar aquestes mateixes lletres amb diferents orquestracions i melodies.

Actualment, a quasi tots els pobles de Menorca hi ha un grup de cantaires que surten al carrer el matí de Pasqua per cantar el Deixem lo dol, però ja no són grups espontanis d'uns quants amics amb l'acompanyament d'una guitarra o qualsevol altre senzill instrument, sinó que es tracta de cors i agrupacions de cant, no sempre vinculades a una parròquia o congregació, acompanyats d'una rondalla o grup de músics (amb instruments de vent, corda i percussió) que cuiden molt les seves interpretacions. El costum varia d'una població a una altra, però bàsicament el Deixem lo dol es canta en un ambient de gran solemnitat i serietat tot just després de la trobada de les imatges de la Mare de Déu i de Jesucrist ressuscitat en la processó del Sant Encontre del dia de Pasqua, a la qual cosa segueix un recorregut pel poble acompanyat d'un repertori de cançons populars. La participació en aquest esdeveniment cultural, que esdevé un autèntic recital de cant, és avui dia una manifestació festiva i d'orgull tant per als que hi participen directament com per als que hi assisteixen.

Al poble des Mercadal la processó del Sant Encontre surt de la parròquia de Sant Martí i les dues imatges fan les salutacions a la plaça de la Constitució, on esperen el Cor del Deixem lo dol des Mercadal i la rondalla per interpretar tot seguit el tradicional goig. As Migjorn Gran les imatges que encapçalen la processó surten de la parròquia de Sant Cristòfol, i la trobada i el cant per part de la coral parroquial des Migjorn Gran es fan a la plaça de la Constitució. A Alaior la processó no es fa actualment a l'exterior; la Coral del Centre Cultural d'Alaior interpreta el Deixem lo dol dintre de la parròquia de Santa Eulàlia després de les tres salutacions de les imatges de la Mare de Déu i de Jesucrist i tot just abans del començament de la missa de Pasqua. A Maó, la imatge de Jesucrist ressuscitat surt del convent de les concepcionistes i la de la Mare de Déu de la parròquia de Santa Maria; la processó es realitza pels carrers del centre, i la trobada d'ambdues imatges i les corresponents salutacions es fan a la plaça de l'Ajuntament, tot just davant l'església, moment en què, tot seguit, els cantaires de l'Orfeó Maonès interpreten el Deixem lo dol amb una gran solemnitat. As Castell, la processó s'inicia a la parròquia del Roser, i les dues imatges es troben a la confluència entre el carrer Victory i el carrer Gran; allà la Coral del Deixem lo dol des Castell interpreta els goigs. A Sant Lluís i a Sant Climent no es feia processó, i el Deixem lo dol el cantaven la Coral del Deixem lo dol de Sant Lluís i la Coral del Deixem lo dol de Sant Climent a les corresponents parròquies de les dues localitats després de la celebració de la missa de Pasqua. Val a dir, emperò, que el 2019 s'ha recuperat la processó del Sant Encontre a Sant Climent. 

A Ciutadella i a Ferreries la interpretació del cant del Deixem lo dol no està prou arrelada. Des de fa uns pocs anys s'han fet intents de recuperar aquesta tradició, amb més o manco fortuna i amb més o manco regularitat. En aquestes localitats no s'ha recuperat la tradició de fer la processó del Sant Encontre, per la qual cosa les corals surten de les seves seus socials i fan un recorregut urbà pels llocs més emblemàtics i concorreguts del poble el diumenge de Pasqua. Aquestes són l'Agrupació musical de l'Associació de Gent Gran i Pensionistes de Ciutadella (Coral l'Esplai), la Coral de l'Associació Democràtica de Jubilats i Pensionistes de Ciutadella i la Coral Clau de Sol de Ferreries.

A les poblacions on se celebra la processó del Sant Encontre treuen les imatges de la Mare de Déu —coberta amb un vel blanc que substitueix el negre del dol— i de Jesucrist ressuscitat de les respectives parròquies. Acompanyades del clergat i els fidels en processó fan un recorregut pels carrers més propers i es troben en una plaça o lloc cèntric, on es fan tres reverències, l'una davant l'altra i alhora, en un silenci absolut. La coral, preparada en el seu lloc i acompanyada dels músics, interpreta tot seguit el Regina Coeli, l'estrofa de salutació i d'enhorabona a la Mare de Déu per la resurrecció de Jesucrist. Immediatament després, es canta el Deixem lo dol. La interpretació dura una pocs minuts, i just finalitzada les dues imatges es retornen juntes a l'església mentre repiquen les campanes i es col·loquen a banda i banda del presbiteri. Seguidament es dona pas a la missa de Pasqua. Després de la missa, o en alguns casos quan acaba la processó, la coral comença el seu recorregut pel poble en un ambient més festiu i distendit, visitant les seus d'entitats i institucions i aturant-se a les places i llocs més cèntrics, emblemàtics i concorreguts del poble. A cada parada interpreten el Deixem lo dol i altres cançons del seu repertori, i quan acaben de cantar, tots a la vegada criden: «Que passin bones festes! Molts d’anys!».

Un parell de setmanes després, es fa una trobada de corals i ofereixen un concert totes juntes a la parròquia de Santa Maria de Maó. Es conviden a totes les corals, però no sempre hi acudeixen totes. Tant en el dia de la Pasqua de Resurrecció com en la trobada de corals que es fa un parell de setmanes després, hi participen moltes persones, sigui com a membres de les corals o rondalles que interpreten el cant o com espectadors.

Història i transformacions de l'element: 

La citació més antiga de la pràctica del cant del Deixem lo dol a Menorca la trobam en un document del Sant Ofici de la Inquisició, datat el 1596-1597, que es refereix al procés obert contra Joan Ginard, mallorquí i resident a Menorca, que havia cantat la tornada del Deixem lo Dol canviant-ne la lletra, i fou declarat culpable per blasfem i condemnat a pena i desterrament del terme per deu anys.

Francesc Salord, en el seu recull Goigs menorquins (1990), diu que «Era costum molt antic i ben arrelat dins la pagesia el d'ajuntar-se uns quants amics músics i cantadors; i anar pels llocs a cantar el Deixem lo dol, les Cobles de la Pasqua i del Bon Jesús. Cada ranxo en menava un de més respecte que els altres i aquest tocava a la porta si era de nit o entrava si era de dia i demanava per l'amo de la casa i li deia: “Què teniu goigs?” Si contestava afirmativament, entraven a la casa i cantaven […]. El Deixem lo dol el començaven a cantar el dissabte de Pasqua al vespre i durava tota la nit; i el dematí arribaven al poble; només s'aturaven el temps de la Processó de l'Encontre; llavors tornaven a partir a cantar fins més enllà del migdia. Antigament no hi havia més música que la tradicional, que tothom la sabia. D'allò que arreplegaven feien una vega el diumenge després del Diumenge de l'Àngel» (pàg. 36).

Tot apunta que aquest costum era ben vigent a la Menorca del segle XVIII, i que fou exportat a Amèrica del Nord pels menorquins que emigraren a New Smyrna —actualment a l’estat nord-americà de la Florida— el 1768, en plena dominació britànica de l’illa, per a treballar en la plantació de l’escocès Andrew Turnbull, amic de James Grant, llavors governador britànic de la Florida. Els descendents d'aquells menorquins conservaren durant molt de temps aquesta tradició. A la ciutat de Saint Augustine, on s’establiren el 1777 els menorquins que sobrevisqueren a l’esclavitud a la qual foren sotmesos a New Smyrna, el Deixem lo dol era conegut com la Cançó de les formatjades, perquè la nit del Dissabte Sant els joves menorquins de Saint Augustine recorrien els carrers de la ciutat tocant les finestres de les cases. Si rebien resposta de l'interior, volia dir que eren ben rebuts i cantaven, acompanyats de guitarres, i al final rebien algun obsequi dels homenatjats en forma de formatjades amb carn, formatge o brossat, ous, pastissos, etc. Aquesta tradició es va anar perdent amb el temps, fins que a començament del segle XX pràcticament ningú recordava la lletra dels goigs. A mitjan segle XIX la va recollir l'escriptor i periodista Willliam Cullen Bryant després de visitar aquesta població, i la va publicar al seu llibre editat a Nova York Letters of a Traveler, or Notes of Things seen in Europe and America (1850). L'any 1919, a la mateixa ciutat de Saint Augustine, Howard Manucy i L. Hosher van tornar a transcriure la melodia, amb acompanyament de piano, amb el nom de Fromajadas, i va ser enregistrada per Alton Chester Morris amb el nom de Fromajardis (Minorcan folk Song) amb la veu de Stella Burke el 1939. És aquest l'enregistrament sonor més antic que tenim del Deixem lo dol.

Curiosament, en la novel·la de Frank Gill Slaughter En un jardí obscur (In a dark garden), publicada per primera vegada als Estats Units d'Amèrica el 1946, diu: «[...] en la plantació de Chisbolm Hundred s'havien cantat moltes vegades aquestes belles notes en mode menor […] un himne menorquí que els nostres treballadors van portar, anys enrere, de Sant Agustí».

Si al llarg del segle XIX es va anar perdent a Amèrica la interpretació del cant del Deixem lo dol, sabem que a Menorca seguia viu encara a les primeries del segle XX. El migjorner Francesc Camps i Mercadal, en el seu treball Folklore menorquí. De la pagesia (1918), diu que «Per les festes de Pasqua es cantaven aquests goigs a tota la pagesia de Menorca. Encara es canten avui a Maó, Sant Lluís, Sant Climent, Alaior i Migjorn Gran» (edició de 1986, tom I, pàg. 57). De principis del segle XX també és el testimoni de mestre Andreu Ferrer Ginard que, en el seu treball Ethologia de Menorca o sien costums i preocupacions que se conserven en aquesta illa (1927), diu que «El dia de Pasqua de capvespre, la segona festa i en les vetlades de casi tota la vuitada se passegen estols de jovent, i de vegades vells i tot, cantant el típics Goigs de Pasqua, que també se'n diuen Deixem lo dol. Van a cantar-los en les cases més conegudes i són obsequiats en elles amb formatjades i crespells que guarden dins un covo per després fer-ne vega. A certs pobles aquest costum s'ha perdut ja. A altres segueix encara, però va perdent-se a poc a poc» (edició de 2002, pàg. 16). A la «Página Menorquina» d'El Bien Público de 16 d'abril de 1927 i de 15 de febrer de 1935 també hi trobam la referència del costum encara viu de cantar per Pasqua el Deixem lo dol, les Cobles de la Passió de N. S. Jesucrist i les Cobles del Bon Jesús.

És evident, doncs, que la tradició musical del Deixem lo dol es mantingué més enllà del segle XVIII, al llarg de tot el segle XIX i fins a les primeres dècades del segle XX. El declivi del camp i el desenvolupament de la indústria podrien haver estat les causes de la desaparició de moltes tradicions fortament arrelades a la pagesia, la qual cosa afecta la cançó popular i la tonada del Deixem lo dol. El fet de deixar d'anar a cantar pels llocs va repercutir en el canvi dels noms de les cançons, ja que en traslladar-se als pobles, on la gent ja no donava formatjades ni cap altre tipus d'aliment, el nom de Cançó de les formatjades va perdre el seu sentit. A tot açò cal afegir la implantació a Menorca, a les acaballes del segle XIX i els inicis del segle XX, del moviment coral que tanta força havia anat agafant a Catalunya de la mà del músic Josep Anselm Clavé. En aquest sentit, una de les primeres formacions menorquines va ser l'Orfeó Maonès, creat amb l'objectiu de fomentar i divulgar la cultura musical pròpia. Així, doncs, el cant coral, que fins aleshores només s'havia emprat a l'interior de les esglésies, sortia al carrer i açò degué influir en el fet que els tradicionals ranxos de cantaires que anaven de lloc en lloc i que fins aquells moments havien estat els protagonistes d'aquesta tradició anessin perden força, donant pas a poc a poc a les formacions corals que amb el temps han estat les que han mantingut la tradició del Deixem lo dol.

Si en temps enrere els cantaires del Deixem lo dol deixaven de cantar en el moment de la processó del Sant Encontre i continuaven després, actualment les corals el canten tot just després de les reverències que es fan les imatges de la Mare de Déu i de Jesucrist ressuscitat en el moment de l'encontre d'ambdues. Val a dir que la incorporació del Deixem lo dol a aquest moment de la processó és recent. La pràctica de la processó de l'Encontre es remunta a Menorca a segles enrere, i sembla que es va mantenir al llarg de tot el segle XIX i fins ben entrat el segle XX a la majoria de poblacions de l'illa. El fet que, a Ciutadella, els franciscans, que eren els encarregats d’organitzar la processó, fossin exclaustrats amb la desamortització, podria explicar per què es va perdre a ponent aquesta tradició, mentre que als altres pobles no succeí així. La processó del Sant Encontre es va mantenir ferma en els actes del Diumenge de Pasqua a quasi tots els pobles fins a la dècada de 1960, moment en què es deixà de celebrar possiblement per la manca de participació, tret del poble des Migjorn Gran, on s’ha celebrat de manera ininterrompuda fins avui. És a principis de la dècada de 1990 quan es torna a instaurar aquesta manifestació a Maó, es Castell i es Mercadal, i sense èxit a la resta de poblacions. La recuperació de la processó del Sant Encontre portarà la inclusió del Deixem lo dol al moment fortament simbòlic en què es troben les imatges de la Mare de Déu i de Jesucrist ressuscitat al centre de la població.

Si el context del cant del Deixem lo dol ha canviat amb el temps, també ho ha fet la melodia. Desconeixem quina era la música dels primers segles del cant i si el text va anar canviant fins que va ser recollit per primera vegada. Hi ha diferents transcripcions de la tonada tradicional del Deixem lo dol, totes elles amb subtils variacions i arranjaments. La més antiga és la que recull Francesc Camps i Mercadal al seu Folklore Menorquí. De la pagesia (1918), que és la tonada que recolliran després Deseado Mercadal a Folklore musical de Menorca (1979) i Llorenç Galmés a Cançons i balls de Menorca (1983), encara que aquest hi afegeix un acompanyament pianístic. Aquesta versió té tan sols una frase musical, per la qual cosa se sobreentén que aquesta servia tant per a les cobles com per a la tornada, cosa poc normal dins l'estructura musical dels goigs.

Una altra versió és la que recull Felip Pedrell en el Cancionero Musical Popular Español (1958), una melodia que li va proporcionar el mestre Jeroni Taltavull. Aquesta versió és molt similar a la que va recollir Francesc Camps, però el mestre Taltavull va separar musicalment la tornada de les cobles. Altres variacions de la melodia tradicional són les publicades per Joan Amades a Folklore de Catalunya (1979) —amb el nom de Cant de ses panades—, Antoni Riera a Cent i tantes tonades tradicionals de Mallorca (1988) —amb el nom d’Els Set Goigs—, Josep Massot i Muntaner al seu Cançoner Popular de Catalunya —que li fou proporcionada per Andreu Ferrer Ginard— i, finalment, la versió de Saint Augustine de la Florida —amb el nom de Fromajadas.

Tot fa pensar que, al principi, el costum devia ser cantar els set goigs de la Verge Maria i res més. Però amb el pas dels anys s'hi començaren a afegir altres texts. A l’inici del segle XX, Francesc Camps recull una melodia a manera de cloenda del cant dels goigs molt curta, que anomena Despedida, i que es va repetint. A més d'aquest comiat, en alguns cants trobam estrofes de Les cobles del Bon Jesús i Les cobles de la passió de de Nostre Senyor Jesucrist, la majoria de les quals comencen per la paraula «contemplem», per la qual cosa es coneixen com Els contemplems.

Es pot deduir que la versió tradicional amb els seus afegitons es va cantar fins a les primeres dècades del segle XX. La progressiva desaparició del Deixem lo dol entre la pagesia, la permanència al poble i la consolidació del cant coral van provocar que comencessin a sortir noves versions musicals del Deixem lo dol que res tenien a veure amb la tonada autòctona.

Antoni Pons Morlà, en la seva anàlisi històrica i musical inclosa en el treball El cant del Deixem lo dol a Menorca (2009), afirma que hi ha més de quaranta-cinc versions musicades del Deixem lo dol. La més antiga és la del mestre José Villalonga Paloma (1861-1939), datada el 1903, i la més recent és de finals de la dècada de 1980. Segons aquest autor quasi totes tenen un concepte i un plantejament musical bastant semblant. Aquest autor conclou que «de l'antic cant del Deixem lo dol en queda molt poca cosa. Hem salvat una part del text original. Quant a la melodia […] cap empra ni tan sols una cèl·lula rítmica de la tonada antiga. […]. És cert que deixar desaparèixer una melodia que havia estat tan arrelada és perdre un tros del tresor que ens van deixar els nostres avis, però també és cert que si no fos per totes aquestes versions que s'han fet, possiblement la pràctica del cant pasqual hauria desaparegut a l'illa» (pàg. 84-85).

Entre els múltiples versions que hi ha i que s'interpreten actualment destaquen les composicions de José Villalonga Paloma (1861-1939), Damià Andreu Sitges (1851-1935), Ignasi Gutiérrez (1865-1949), Bartomeu Carreras (1890-), Bartomeu Coll Tudurí (1912-2008), Pere Tudurí Olives (1875-1943), Joan Pons Preto (1897-1936), Bartomeu Mir (1882-1940), Josep Maria Taltavull Saura (1898-1957), Joan Sintes Baüer (1873-1938), Marlén Coll Pérez (1939), Josep Martínez Febrer (1876-1951), Joan Gomila Riudavets (1871-1971), Dolores Mir (1941), Mateu Barceló Ferrer Uetam (1879-1960), Pere Riudavets Vallori (1865-1925), Antoni Pons Morlà, etc.

Les diferents composicions que s'interpreten avui del Deixem lo dol es basen en les composicions per a cor de Josep Anselm Clavé. Segons Antoni Pons Morlà (2009) totes aquestes composicions del segle XX tenen els trets comuns següents: són peces relativament curtes, de setanta a cent compassos; només porten escrites les parts de les veus i no escriuen la partitura instrumental; comencen amb una introducció instrumental; no hi ha pràcticament indicació de matisos; després de la introducció se sol cantar la tornada; la versió de la tornada sol ser sempre l'original; se solen interpretar el primer i el segon goig, però no la resta; les melodies solen tenir ritme de vals; s'interpreten una o dues cobles del Bon Jesús que canta un solista; el mode major és present en la introducció i la primera tornada i el menor en les cobles; hi ha molt poques modulacions; les tonalitats són quasi les mateixes per a tothom; les harmonitzacions estan escrites per a tres veus, normalment veus masculines (tenors, barítons i baixos); solen acabar amb una coda normalment coral; encara que les partitures indiquen només un acompanyament de guitarres, se sol executar amb acompanyament de rondalla: bandúrries, llaüts, violins, acordions, etc.; són melodies cantabiles, agafadisses, alegres, molt tonals i amb unes tessitures poc amples (pàg. 82-83).

La interpretació del cant del Deixem lo dol és una tradició que al llarg del segle XX ha anat i vingut amb diferent fortuna i amb major o menor presència en funció dels seus impulsors, directors i participants, però en els darrers anys ha experimentat una forta revitalització, sobretot als pobles de la part de llevant de Menorca, on ha esdevingut una cita obligada del dia de Pasqua. Avui el Deixem lo dol ha assolit un gran arrelament i es manté amb força i esplendor. La varietat de composicions musicals per a la seva execució, el nombre de cors que el canten i la quantitat de gent que hi participa ho posen ben de relleu.

A tot açò s'han d'afegir les trobades de corals del Deixem lo dol que, des de fa uns anys, es celebra unes setmanes després de la Pasqua. El primer esdeveniment d'aquest tipus es va realitzar l'any 1982, i partir de 1999 s'organitzen de manera ininterrompuda cada any sota la organització de la parròquia de Santa Maria de Maó. I a més a més, hi ha les actuacions del Deixem lo dol que fan per invitació les corals d'uns pobles a uns altres.

El Deixem lo dol tradicional té la lletra següent:

COR
Deixem lo dol,
cantarem amb alegria,
i anirem a donar
les Pasqües a Maria
 
COBLES
I
Sant Gabriel
qui Vós que portàreu l'ambaixada
d'aquell Rei del cel
de qui n'estàveu gloriada,
i humiliada;
doncs, veim aquí el seu ventre
per fer a Déu contenta
i fer lo que Déu vol
 
Deixem lo dol.
 
II
A mitja nit,
periguéreu Vós Regina
un Déu infinit
dintre l'establia;
i al mig lo dia
els àngels van cantant
i Maria abundant
en la glòria d'un Déu sol.
 
Deixem lo dol.
 
III
Quan d'Orient
los tres Reis l'estrella veren
a Déu Omnipotent
per adorar-lo vingueren,
i presents n'hi feren
de mirra, encens i or,
a lo beneït Senyor
que coneix lo qualsevol
 
Deixem lo dol.
 
IV
El tercer jorn,
que Jesús ressuscità;
devia ser homo
de la mort triomfà,
i als Llims baixà
per robar a Llucifer
lo seu gran poder,
que demostra ser Ell sol.
 
Deixem lo dol.
 
V
Amb gran Majestat
Jesús al cel pujava,
i tot espantat
el poble n'estava,
i interrogava
a cada àngel sorgent:
dient: -qui és Aquell
qui puja amb gran estol?
 
Deixem lo Dol.
 
VI
Tot foguejant,
per complir lo promès,
de l'Esperit Sant,
un àngel fonc remès;
i amb gran foc encès
cremà lluny coratge;
hi havia tal llenguatge;
que cada u parlà el que vol.
 
Deixem lo Dol.
 
VII
Quan traspassà
d'aquest món nostra Senyora,
al cel se'n pujà
que son Fill a sa mateixa hora;
l'Emperadora
del cel, sou elegida
Oh rosa florida!
Més resplendenta que el sol.
 
Deixem lo dol.
 
DESPEDIDA
Los set goigs hem cantat,
Oh Regina celestial!
Déu mos do pau i alegria
i bones festes tingau!
Tema/Tipus de repertori: 
Dedicació: 

Goig de felicitació a la Mare de Déu per la resurrecció de Jesucrist. Les cobles desglossen cada un dels set misteris de la Verge Maria, és a dir, l'Encarnació, el Naixement, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció.

Classificació: 

Celebració litúrgica. Recital de cant

Modalitat / Sistema d'execució : 
Modalitat/sistema d'execució: 

Cantada amb acompanyament musical d'una rondalla de músics que toquen diversos instruments de vent, aire i percussió.

Participants/Executants: 

Cantaires (membres de les corals), músics i directors de corals i rondalles

Ús i funció: 

Religiós. Adoctrinador. Identitari. Lúdic

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els únics objectes són els instruments que sonen els músics que acompanyen les agrupacions corals. Bàsicament són instruments d'aire (tromba, fagot, clarinet, etc.), corda (bandúrria, guitarra, violí, etc.) i percussió (tambor, etc.).

Formes organització social / Organitzacions formals o informals: 

El goig en si mateix no té relació amb un model d'organització. Tot i això, per a la seva pervivència i interpretació, són les corals, els cors parroquials o els orfeons els responsables de cantar-lo. Actualment interpreten el Deixem lo dol agrupacions musicals o corals que tenen activitat artística tot l'any i de manera permanent; a més de les corals que només s'ajunten per a la interpretació del goig. De les primeres hi ha l'Orfeó Maonès, el Cor de l'ASPEMA de Maó, la Coral del Centre Cultural d'Alaior, el Cor de la Parròquia des Migjorn Gran, l'Agrupació Musical de l'Associació de Gent Gran i Pensionistes de Ciutadella (Coral L'Esplai), la Coral de l'Associació Democràtica de Jubilats i Pensionistes de Ciutadella i la Coral Clau de Sol de Ferreries. Del segon grup són les Corals del Deixem lo dol des Mercadal, des Castell, de Sant Lluís i de Sant Climent.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Els goigs tenen una funció simbòlica i social de caràcter devocional en el sentit que representen i són un reflex de la relació que la comunitat estableix amb l’element sagrat, tant en el sentit de gratitud com d’aixopluc o de protecció. La interpretació del goig far evident i valoritza part de la identitat en tant que fa referència a la relació o la llegenda que relaciona l’element sagrat i la comunitat. Pel que fa a la comunitat, el cant comunitari, la interpretació i l’oració en comú és per si sola, independentment de la imatge lloada, un estat i un acte de reafirmació comunitària. Representa la reafirmació dels lligams, així com la presentació d’igualtat i eliminació de les diferències per sobre de tot.

El cant del Deixem lo dol contribueix al manteniment de la identitat menorquina.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

Les diferents versions del Deixem lo dol han estat escrites per ser interpretades. La seva transmissió es recolza en les corals i agrupacions de cant que l'interpreten el diumenge de Pasqua. Els cantaires de les corals són persones que en formen part de manera voluntària, que volen compartir l'afecció pel cant o la música amb persones afins. Els cantaires ho poden ser per iniciativa pròpia o, també, per tradició familiar. Participar com a cantaire no requereix formació musical prèvia i l'aprenentatge de la lletra i la melodia de les cançons es fa a través dels assaigs previs a les actuacions, a través de partitures, o per iniciativa pròpia. No hi ha distinció de gènere ni d'edat.

Viabilitat / Riscos: 

Actualment la interpretació del Deixem lo dol el dia de Pasqua i les trobades de corals gaudeixen de molt bona salut, fet que garanteix la seva pervivència a curt termini.

Comparat amb èpoques precedents, actualment la interpretació del cant del Deixem lo dol, així com les trobades de corals, gaudeixen de molt bona salut, fet que en garanteix la pervivència a curt termini. Entre els factors favorables per al mitjà i llarg termini tenim que és una tradició vinculada al cant i a la música, que formen part del que avui es coneix com a «indústries culturals», les quals semblen constituir actualment el paradigma de la cultura o en tot cas són les que reben més atenció dels mitjans de comunicació. La necessitat de reforçar les identitats més properes davant el fenomen de la globalització també ajuda a mantenir aquesta expressió.

Tanmateix, no podem obviar que hi ha riscos a llarg termini, com poden ser, a part de la falta de relleu generacional, la progressiva laïtzació de la societat actual i algunes actituds, avui minoritàries, d’oposició absoluta a qualsevol forma de manifestació religiosa. Això no només pot arribar a afectar la supervivència de la tradició, sinó que també l’ha situada en un procés evolutiu que n’està alterant la funció, en la mesura que el sentit religiós va minvant en benefici d’un sentit més cultural.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

El Deixem lo dol és una manifestació musical i social que reafirma la fe dels creients, i és un tret fortament arrelat que esdevé un símbol de cohesió de la societat menorquina.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La pròpia comunitat és la que manté aquesta tradició a través de la interpretació dels goigs el dia de Pasqua. Tanmateix, convindria integrar els intèrprets del Deixem lo dol en un òrgan encarregat de salvaguardar-lo, ja sigui un òrgan específic o un òrgan general destinat a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió: 

A part de la interpretació dels goigs el dia de Pasqua, les trobades de corals del Deixem lo dol que organitza cada any la parròquia de Santa Maria de Maó constitueixen per si mateixes una bona mesura de salvaguarda d’aquest element.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AMADES, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1918). Folklore menorquí. De la pagesia. Impremta de M. Sintes Rotger. Maó.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1978). Cançons popular menorquines. Col·lecció Capcer, 7. Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca i Entitat Local des Migjorn Gran.
  • CARDONA, Bep (2017). Cançoner popular de Menorca (I). Col·lecció Capcer, 33. Institut Menorquí d'Estudis. Maó.
  • FERRER GINARD, Andreu (1927). Ethologia de Menorca o sien Costums i preocupacións que se conserven en aquesta Illa. Folk-lore Balear, vol. V. Artà. [reeditat el 2002 pel Col·lectiu Folklòric Ciutadella als Quaderns de Folklore, núm. 70]
  • GALMÉS I CAMPS, Llorenç (1983). Cançons i balls de Menorca. Edicions Nura. Menorca.
  • JULIÀ, Gabriel (2010). Música i músics a Menorca. Consell Insular de Menorca i Institut Menorquí d'Estudis. Maó.
  • JULIÀ, Gabriel (2012). «Història de la Música I». Enciclopèdia de Menorca, vol. XVIII. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • JULIÀ, Gabriel (2015). «Història de la Música II». Enciclopèdia de Menorca, vol. XIX. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • MASSOT I MUNTANER, Josep (2001). Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Missions a Valls i Aiguafreda (1932), Menorca i Mallorca (1932), la frontera catalana d'Aragó, la Ribera del Segre, les Garrigues i la Baixa Segarra (1932), i les terres del Montsant (1932)). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
  • MERCADAL, Deseado (1979). El folklore musical de Menorca. Gráficas Miramar. Palma de Mallorca.
  • MERCADAL VICTORY, Josep (2003). «L'Orfeó Maonès estrena enguany el Deixem lo dol del mestre Villalonga Paloma». Diari Menorca de 17/4/2003.
  • PEDRELL, Felip (1958). Cancionero Musical Popular Español. Barcelona.
  • PORTELLA, Josep (1994). «Temps de Quaresma. Temps de Passió». Quaderns de Folklore, 52/54. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • RASICO, Philip D. (1987). Els menorquins de la Florida: història, llengua i cultura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
  • SALORD, Francesc i PONS, Guillem (1990). «Goigs menorquins». Quaderns de Folklore, 38. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • SEGUÍ, Toni (coord.) (2009). El cant del Deixem lo dol a Menorca. Edicions Llevant S.C. Sant Lluís.

 

Discografia:

  • Fromajadis, minorcan folk song. Stella Burke. American Folklife Center. 1939.
  • Deixem lo dol Sant Lluís (LP). CSJ-331.001, 1972.
  • El Cant del Deixem lo dol a Menorca (CD). DK-90 CD 1101, 1994.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
08/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
15/09/2019