S'Estudiantina

Àmbit: 
Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 7/001
Nom propi de l'element: 
S'Estudiantina
Breu descripció: 

L'Estudiantina del Casino 17 de Gener de Ciutadella, popularment coneguda com S’Estudiantina, és un cor de veus masculines de caràcter més o manco informal que es troba cada any per animar amb els seus cants els carrers de Ciutadella el capvespre del dissabte de carnaval, tot esdevenint una manifestació exclusiva del carnaval ciutadellenc, ja que no es dona a cap altre poble de l'illa.

L'entitat Cercle Artístic de Ciutadella ha constituït recentment una altra agrupació musical de característiques similars, però surt el matí del dissabte de carnaval per no coincidir amb la més veterana Estudiantina del Casino 17 de Gener, i està integrada tant per homes com per dones.

Grup i/o comunitat: 

Membres de S'Estudiantina

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Localització: 
DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

L'Estudiantina del Casino 17 de Gener, l’única que es mantenia en actiu fins fa poc temps, surt el dissabte de carnaval, en el marc de les activitats festives que se celebren els Darrers Dies, és a dir, el període de Carnaval que va dels Dijous Llarder al Dimecres de Cendra i que té com a punt culminant el cap de setmana anterior a l'inici de la Quaresma. Ho fa cap a les 14 h de la pròpia seu de la societat recreativa, i sol finalitzar el seu recorregut cap a les 22.30 h o 23 h. La del Cercle Artístic, de recent creació, surt el mateix dia però el matí, per no coincidir amb la més veterana del 17 de Gener.

Els assaigs per a la sortida de l'Estudiantina del Casino 17 de Gener del dissabte de Carnaval s'inicien un parell de mesos abans de la data assenyalada, entre novembre i desembre. Els cantants són agrupats segons la seva tessitura de veu i, per començar, fan un o dos assaigs per corda (tenors, barítons i baixos), per mostrar-los com han de cantar les cançons seleccionades per a aquell any. La quantitat d'assaigs variarà d'uns anys a uns altres i vindrà condicionada pel repertori, que obligarà a assajar més o manco en funció de si hi ha o no cançons noves. Una vegada realitzats aquests primers assaigs, cap el mes de gener, comencen les trobades conjuntes de tots els cantants. Aquests assaigs conjunts es fan dues vegades a la setmana, habitualment els fosquets dels dimarts i els divendres, i tenen una durada aproximada d'una hora. Els assaigs ordinaris es fan a la sala d'actes del Casino 17 de Gener amb l'acompanyament d'un piano o d'un acordió.

Els músics queden una o dues vegades per assajar les quatre cançons seleccionades aquell any amb el director musical i sense els cantaires i, abans del dissabte de carnaval, cantaires i músics fan un parell d'assaigs conjuntament. Els assaigs generals es realitzen a l'escenari del teatre del Casino 17 de Gener.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

L'Estudiantina del Casino 17 de Gener és un cor de veus masculines de caràcter més o manco informal, dependent d'aquesta entitat social, que es troba cada any per animar amb els seus cants els carrers de Ciutadella el capvespre del dissabte de carnaval. L'integren un director, els cantaires ―amb les tessitures de baix, tenor i baríton―, els platers ―que poden ser o no cantaires també― i vuit músics amb els seus instruments ―un baix o tuba, un bombardí, un trombó, una trompeta primera, una trompeta segona, un clarinet primer, un clarinet segon i una caixa―. Pot participar en l'Estudiantina qualsevol home afeccionat a la música o al cant que sol·liciti lliurement la seva inscripció en l'agrupació i que es comprometi a assistir amb regularitat als assaigs que s'organitzen abans de la sortida oficial del dissabte de carnaval, sense que necessàriament hagi de ser soci de la societat ni tengui coneixements musicals previs.

Fa uns anys, l'organització dels assaigs i la sortida de l'Estudiantina del 17 de Gener anaven a compte de la junta directiva de l'entitat. El 2004 es va crear una comissió organitzadora de l'Estudiantina, integrada pel director musical de l'agrupació, un membre de la junta directiva i dos cantaires de cada tessitura de veu. Des de fa uns pocs anys, tot el que envolta la sortida de l'Estudiantina del 17 de Gener del dissabte de carnaval és responsabilitat d'un coordinador, del propi director musical i del president/a de l'entitat. Aquestes tres persones planifiquen els assaigs, defineixen la ruta que faran, mantenen actualitzada la llista de membres de l'agrupació, organitzen el dinar de germanor, etc.

Avui dia els cantaires de l'Estudiantina no duen cap tipus d'indumentària distintiva, però és costum que el dissabte de carnaval vagin mudats, com mereix l'ocasió, amb corbata i americana o jaqueta si cal. En canvi, els platers sí que porten una indumentària identificativa, constituïda per un calçons negres, sabates negres, una camisa blanca amb el distintiu de l'entitat, un llaç al coll de color verd i una faixa a la cintura del mateix color que el llaç (el verd i el blanc són els colors que identifiquen el 17 de Gener). En tot el seu recorregut pels carrers de Ciutadella, l'Estudiantina és presidida pel portador del penó, que és un cantaire més de l'agrupació. Avui dia s'utilitza una reproducció recent del penó de la desapareguda coral La Alborada (l'original, de 1898, es conserva exposat en una vitrina a la seu de l'entitat social).

Tots els membres que integren l'Estudiantina es troben el dissabte de carnaval cap a les 13.30 h a la biblioteca del Casino 17 de Gener per poder començar la seva actuació, amb puntualitat, a les 14 h. A mesura que arriben els cantaires, reben el floc distintiu de l'agrupació ―que és diferent cada any―, que els identificarà i acreditarà com a membres de l'Estudiantina al llarg de tot el seu recorregut. El floc té els colors de la societat, que són el verd i el blanc, i el fixen en un lloc visible de la indumentària amb una agulla, normalment a un trau d'un costat a l'altura del pit, on el mantenen fins al final de la jornada. En aquest mateix moment s'identifica en una llista els assistents entre els convocats i els demanen si assistiran o no al dinar de germanor que s'organitzarà un parell de setmanes després. Mentrestant, es prepara el penó. Atès el seu pes i la incomoditat de dur-lo tot el dia, el portador sol canviar cada hora. Els portadors són elegits per sorteig en el darrer assaig general entre els voluntaris que s'ofereixen per dur-lo en la sortida del dissabte de carnaval.

Una vegada tots reunits i amb el teatre ple de gent, els membres de l'Estudiantina pugen a l'escenari entre les ovacions dels assistents. Abans d'iniciar l'actuació, el president de l'entitat fa una al·locució de presentació i lliura un floc honorífic ―el Floc d'Honor de l'Estudiantina― a un membre veterà, a l'autor d'una cançó de l'Estudiantina, a un lletrista, a un músic o, fins i tot, a un admirador incondicional de l'agrupació. L'homenatjat variarà d'un any a un altre, però sempre és un personatge vinculat amb la pròpia l'Estudiantina, en qualsevol de les seves vessants. A continuació, i sota la batuta del director, s'interpreten les quatre cançons escollides per a aquell any del repertori musical propi (habitualment sempre sol incloure la cançó El 17 de Gener, també coneguda com Himne des Casino, la seva cançó més emblemàtica). Rebuts els aplaudiments, els assistents a la platea del teatre fan passadís perquè els membres de l'Estudiantina puguin passar, i d'aquí surten al carrer i inicien el seu recorregut. En aquest mateix moment, els platers comencen a recollir donatius entre els assistents.

Les visites es fan seguint una relació ordenada i un recorregut preconcebuts, i durant els desplaçaments d'una visita a la següent no canten, només ho fan en les visites. Primer es visiten les seus d'entitats i institucions, i després continua la ronda amb la visita als domicilis dels antics presidents de la societat, els bars més emblemàtics i els domicilis particulars que, prèviament, ho han sol·licitat. Entre les visites obligades hi ha el geriàtric, el convent de Santa Clara, l'Ajuntament de Ciutadella, la seu del Consell Insular de Menorca a Ciutadella i el palau episcopal. A partir de les 19 h, l'Estudiantina esdevé l'autèntica protagonista del capvespre del dissabte de carnaval.

Tot seguint les indicacions del director, l'Estudiantina interpreta a cada visita alguna de les quatre cançons seleccionades i, segons les característiques del lloc, la interpretació es fa al carrer o a dintre. Normalment només s'interpreten les quatre cançons al teatre del Casino 17 de Gener i a l'Ajuntament de Ciutadella. Ocasionalment, i un cop finalitzada l'actuació, els amfitrions obsequien els membres de l'agrupació amb algun tipus de refrigeri. Mentrestant, al voltant dels cantaires ronden els platers que, amb tenacitat i bon humor, recullen els donatius entre els assistents. En les visites no es revela el donatiu que es rep, però hi sol haver una quantitat mínima, que determinarà la quantitat de cançons que es cantaran. Els donatius es posen damunt la safata que porten els platers, a vegades dins un sobre, i cada cert temps els doblers es posen dins un saquet que sol dur algun dels membres de la junta directiva.

Quan es completa tot el recorregut, l'Estudiantina torna al teatre del Casino 17 de Gener i, a la mateixa platea, lliure de seients, tornen a cantar les quatre cançons seleccionades aquell any abans d'acomiadar-se fins l'any que ve. El comiat se sol fer a la platea per comoditat, ja que després hi sol haver ball amb orquestra, la qual ha estat instal·lada i preparada a l'escenari.

Els doblers recaptats es destinen als músics i a organitzar, un parell de setmanes després, un dinar de germanor a la seu de la mateixa societat. Actualment, entre cantaires, platers i músics, l'Estudiantina del 17 de Gener té entre 100 i 110 integrants.

Des de fa uns pocs anys, el Cercle Artístic també ha organitzat una agrupació similar a l'Estudiantina del 17 de Gener. La diferència és que no és un cor de veus masculines, l'integren tant homes com dones, i surten el matí del dissabte de carnaval, per tal que la seva actuació no coincideixi amb la del 17 de Gener.

Història i transformacions de l'element: 

Les estudiantines a Menorca no sorgiren com agrupacions musicals de quadrilles d'estudiants universitaris que sortien tocant música i cantant de lloc en lloc per divertir-se i replegar alguns doblers, sinó que ho feren en l'àmbit de les fàbriques de sabates de Ciutadella, i després dels bars i les societats recreatives, en temps de carnaval. Des dels seus orígens, les estudiantines eren cors de cantors que cantaven cançons populars, acompanyats de diversos instruments i sota la batuta d'un director, que recorrien la població el Dijous Llarder, per animar els carrers durant la celebració del carnaval. El recorregut se solia iniciar amb la visita a les autoritats i després continuava la ronda per bars, fàbriques i altres indrets de reunió de la societat ciutadellenca. L'arribada de l'estudiantina a les fàbriques marcava la fi de la jornada de treball i l'inici de la festa.

Les estudiantines han seguit sempre un model associatiu musical molt més informal que els orfeons o les corals, i han tingut una cabuda molt més àmplia, de manera que hi han pogut participar tot els homes que ho han volgut, sense examen previ ni coneixements especials de cant i música. Al llarg del seu recorregut cada grup duia el seu penó identificatiu, una indumentària específica, i alguns dels seus membres feien de platers, tot recaptant donatius entre els assistents que després destinaven a un dinar de germanor en el qual participaven els seus integrants.

Joan Pons i Francesc Carreras, en el seu estudi sobre La música a la Ciutadella contemporània (2007), afirmen que «La decadència de les estudiantines s'inicià a la dècada dels anys seixanta. Els canvis en el sistema de producció del calçat i la introducció de nous elements en el procés productiu, com foren les manovies, feren que els empresaris cada cop desitjassin un augment de la producció i premiaven la productivitat dels seus obrers. Això provocà el canvi de tradicions, com la sortida dels obrers de les fàbriques quan sentien al carrer el so de les estudiantines, i alhora que aquestes no fossin del tot ben rebudes a les fàbriques per por de perdre productivitat».

D'estudiantines n'hi va haver en el si de les fàbriques de calçat, dels bars i de les societats recreatives, i totes elles es crearen i cessaren la seva activitat a Ciutadella al llarg del segle XX, tot quedant únicament en actiu avui dia l'estudiantina lligada al Casino 17 de Gener. A Maó i a Alaior hi va haver alguns intents d'organitzar estudiantines, però a cap altre indret va arrelar tant com a Ciutadella, on amb el temps ha esdevingut una manifestació exclusiva del carnaval ciutadellenc.

En les darreries del segle XIX era costum que els sabaters de banqueta, el Dijous Llarder de capvespre, es disfressassin i anassin cantant pels carrers de Ciutadella. Amb la fundació de les primeres fàbriques aquells homes s'anaren agrupant fins a passar a ser un bon ranxo de cantants i disfressats, i d'aquí van néixer les primeres estudiantines de les fàbriques. La primera estudiantina que se sàpiga que sorgí en l'àmbit de les fàbriques de sabates de Ciutadella fou la de la fàbrica de Pere Cortès, a principis del segle XX, tot i que tingué una trajectòria breu. A principis de la dècada de 1920, concretament l'any 1921, es té notícia de l'organització d'una nova estudiantina formada pels treballadors de la fàbrica de sabates de Can Roseta, que fou dirigida per Joan Suárez. La darrera coneguda en l'entorn de les fàbriques fou la que va promoure l'industrial Pere Josep Pons Méndez, propietari de la fàbrica de sabates Pons Méndez, batiada amb el nom de Unión y Trabajo. Aquesta darrera estudiantina realitzava les seves actuacions en les activitats festives que es celebraven els Darrers Dies ―és a dir, el període de Carnaval que va dels Dijous Llarder al Dimecres de Cendra i que té com a punt culminant el cap de setmana anterior a l'inici de la Quaresma― i en certes actuacions destinades a fins solidaris.

El segon tipus d'estudiantina que es formà a Ciutadella és el que sorgí en l'àmbit d'alguns bars de la ciutat. El 1934 en sorgí una entorn del bar Aurora ―situat on és encara avui dia, a la plaça d'Alfons III―. A principis de la dècada de 1950 en sorgiren dues més: l'Estudiantina Metropol i l’Estudiantina Violeta. La primera estava vinculada al bar Metropol, situat a la plaça Nova, i només desenvolupà la seva activitat entre 1949 i 1950 sota la direcció de Jeroni Carretero Jover. La segona estava vinculada al bar Cas General ―l'edifici, que fou enderrocat, es trobava a la confluència entre el carrer Mallorca i el carrer Lepant― i desenvolupà la seva activitat en la dècada de 1950 sota la direcció de Bartomeu Carreras Llambias.

De l'àmbit de les societats recreatives de Ciutadella, destacaren les estudiantines vinculades al Circulo Artístico ―actual Cercle Artístic, més conegut com Casino des Born―, creat el 1881, i al Casino 17 de Enero de Unión Republicana ―actual Casino 17 de Gener, conegut popularment com Casino Nou―, creat el 1889. Aquestes dues societats, vigents encara avui dia, sorgiren amb l'objectiu de proporcionar als seus associats llocs i activitats d'esbarjo, instrucció, discussió cultural, socors mutus i formació política i social. I la creació de les corals i les estudiantines lligades a elles les devem a la influència que tingué arreu del país la tasca del mestre Josep Anselm Clavé, gran impulsor del moviment coral i l'associacionisme. És per aquesta raó que, quan els balls de porquejades dels Darrers Dies que se celebraven als llocs i les cases de Ciutadella esdevingueren balls de societat, que eren l'animació dels carnavals, aquestes dues societats competiren entre elles per l'organització de les millors activitats d'oci del carnaval per als seus associats.

L'estudiantina del Cercle Artístic primerament utilitzà com a base l'orfeó El Artístico (1903-1913 i 1926-1927) com a nucli per integrar-la. En les dècades de 1930 i 1940 fou dirigida per Joan Baptista Moll Soliveras (1905-1948), i en la dècada de 1950 per Bartomeu Carreras Llambias (1899-1971). Desaparegué en la dècada de 1960.

L'estudiantina més antiga que continua actualment en actiu és la del Casino 17 de Gener. La majoria de cantants que la integraren en els seus orígens provenien de l'orfeó La Alborada, creat en el si de la societat, amb membres de l'escola de música i cant que dirigia el jove músic ciutadellenc Bartomeu Orpi Orpi (1880-1947) i que fou aprovada oficialment el 1903 amb el nom de Sociedad Coral La Alborada. Aquesta agrupació es va crear, d'una banda, per organitzar festivals musicals i, de l'altra, crear una mutualitat de socors per ajudar els socis en cas de malaltia o alguna altra necessitat greu. El cor funcionava amb un reglament molt estricte, que multava les faltes d'assistència a les proves i podia arribar a l'expulsió en cas de reincidència, i que obligava a assistir a tots els actes que organitzàs la societat. Poc temps després de la seva legalització, entrà a formar part de l'Associació de Cors del mestre Josep Anselm Clavé, que li obrí les portes a actuar fora de Menorca. L'afecció que a partir de la dècada dels anys vint del segle passat començà a tenir el cinema significà el declivi de la coral, fins que l'any 1930 l'assemblea de la Societat va acordar-ne la dissolució.

Malgrat que l'Estudiantina es formà amb cantants i en l'àmbit de l'escola de música de l'orfeó La Alborada, els seus ideals eren totalment diferents. A diferència d'aquell, no cercava l'aprenentatge ni el perfeccionament musical, sinó més aviat la diversió carnavalesca, visitant les autoritats, les fàbriques de sabates i bijuteria, convidant els obrers al primer ball de carnaval, el ball del Dijous Llarder, i rebent donatius per organitzar un dinar de germanor. Així, doncs, no era una coral estable, sinó ocasional i molt més informal, que es formava any rere any amb l'arribada del carnaval i, amb ell, acabava el Darrer Dimarts fins a l'any següent. Mentre sonaven i cantaven pels carrers de Ciutadella, al seu voltant rondaven els platers que, amb tenacitat i bon humor, recollien el que podien entre els assistents. A diferència de l'orfeó, la majoria dels seus integrants no hi estaven obligats ni tenien tot un seguit de drets i deures; al contrari, l'Estudiantina era un lloc d'oci i disbauxa.

El motor i director de la primera estudiantina fou el mateix director de l'orfeó, Bartomeu Orpi Orpi. Quan aquest emigrà cap a l'Argentina, fou substituït pel també director de La Alborada Joan Cortès Camps (1886-1953).

Per tal que els dos grups no es confonguessin, es vestiren de manera diferent. Els cantaires de l'Estudiantina no podien dur la barretina catalana i la insígnia dels Cors de Clavé que duien els de l'orfeó, per la qual cosa els substituïren per un tricorn i un llaç amb els colors de la societat. Per altra banda, la vestimenta dels platers era bastant afí a l'actual; vestien pantalons i una torera de color fosc, camisa blanca i faixa vermella, del mateix color que la baga del coll, distintius de la societat Unión Republicana. Amb el pas del temps, els cantaires abandonaren a poc a poc la capa negra i el tricorni, i els platers la torera; però afegiren a la vestimenta un floc, mentre que, el canvi de color de faixa i la baga del coll deixant el color vermell pel verd no es produiria fins després de la Guerra Civil.

La solidaritat fou una constant al llarg d'aquests anys, ja que la recaptació moltes vegades no tan sols anava dirigida a pagar un dinar de germanor, sinó que en moments de crisi o necessitat, la destinaven a finalitats socials més adients i més necessàries. Quan l'any 1930 es va dissoldre la coral La Alborada, i amb ella va decaure la direcció de l'Estudiantina, aquesta va continuar la seva trajectòria sota la direcció de Josep Piqué de Vall (1903-1972). Tant l'entitat del Casino 17 de Gener com la seva pròpia estudiantina desaparegueren durant els anys de la Guerra Civil.

No seria fins l'any 1947 que l'Estudiantina ressorgiria, però aquesta vegada com a grup musical del Club Deportivo Minerva i sota la direcció de Jeroni Carretero Jover (1909-1985). En el seu nou debut l'Estudiantina assolí un gran èxit, tot i que les autoritats no permeteren que la sortida se celebràs el Dijous Llarder i es passà al divendres. L'any següent es tornà al Dijous Llarder, com era tradició, i el 1954, amb la reviscolada del Casino 17 de Gener, l'Estudiantina recuperà la seva denominació oficial i no hagué d'emparar-se més en la denominació del Minerva, que desaparegué i s'integrà dins el Casino. A principis de la dècada de 1960, la introducció de les anomenades manovies (treball en cadena) a les fàbriques significà el declivi de l'Estudiantina i dels costums carnavalescs del Dijous Llarder.

La trajectòria de l'Estudiantina va ser molt irregular en la dècada de 1970. El 1973 reapareix, tot passant les sortides del dijous al dissabte i llevant les fàbriques dels seus recorregut, però es torna  a aturar el 1975 i no tornà a ser protagonista del carnaval fins el 1983, recuperant la figura dels platers i tot vivint en els últims anys un autèntic període d'esplendor. En la dècada de 1980 i fins a mitjan dècada de 1990 fou dirigida per Enric Villalonga Rigal (1926-2016). El 1995 prengué el relleu en la direcció Enric Ribó. Els últims directors de l'Estudiantina han estat Rita Marquès, Enric Ribó de nou i Joan Caules.

L'Estudiantina, en el seus orígens, sortia el Dijous Llarder després de dinar, ja que per visitar les fàbriques de sabates i de bijuteria s'havien d'adaptar al seu horari i com més prest hi arribassin millor, perquè les seves cançons anunciaven el final de la jornada i el principi del carnaval. Llavors molta gent, en sortir de les fàbriques, acompanyava l'agrupació tot el capvespre fins que començava el ball del Dijous Llarder als salons de les societats. A partir de la dècada de 1970 la festa del carnaval es desplaçà al carrer, i açò obligà que l'Estudiantina s’hagués d’adaptar als nous temps.

En les últimes dècades, la sortida de l'Estudiantina s'ha passat al dissabte capvespre, quan la gent no fa feina i està més disponible per fer bulla. Avui és una agrupació oberta a tothom durant el seu recorregut pels carrers de Ciutadella, i cadascú la viu i en gaudeix a la seva manera. Actualment el penó original de la Coral La Alborada ha estat substituït per una rèplica, i els cantaires ja no vesteixen una indumentària especial. La improvisació i la vessant més carnavalesca de fer bulla i de divertir-se mentre hom canta a l'Estudiantina ha canviat també amb el temps. Si bé encara manté el seu component lúdic, la preparació i el desenvolupament d'aquesta manifestació musical del dissabte de carnaval ciutadellenc s'ha anat formalitzat cada cop més, de manera que avui dia es requereix d'un cert compromís per part dels participants perquè tot surti a la perfecció i tot es desenvolupa seguint uns protocols que es reprodueixen any rere any al llarg de la jornada.

El repertori també ha anat canviant amb el temps, però sempre ha estat de cançons alegres, sense elements crítics o transgressors, per la qual cosa foren autoritzades durant la dictadura franquista, quan, en teoria, estaven prohibides les manifestacions carnavalesques. Al principi eren cançons de moda entre la joventut. Amb la direcció del mestre Jeroni Carreras, però, l’Estudiantina va començar a cantar les seves pròpies melodies. El repertori s'ha anat ampliant amb el temps de la mà dels seus directors i cantaires.

Processos i preparatius: 

L'actuació de l'Estudiantina del dissabte de carnaval es prepara amb dos mesos d'antelació. Es fan un o dos assaigs per tessitura de veu, i després es fan assaigs conjunts un parell de vegades a la setmana, acompanyats per un piano o un acordió i sota la batuta del director. Els músics assagen un parells de vegades sense veus. Abans del dissabte de carnaval es fan dos assaigs generals en els quals participen tant cantaires com músics. Durant tot aquest temps, el coordinador i el director musical de l'Estudiantina hauran fermat tots els aspectes organitzatius de la sortida del dissabte de carnaval (actualització d'inscrits, recorregut i aturades a realitzar, programa d'assaigs, etc.).

Dedicació: 

L'Estudiantina roman inactiva la major part de l'any. El grau de dedicació dels diferents integrants dependrà del paper de cadascú dintre de l'agrupació. La dedicació, la formació i els coneixements varien segons si hom és cantant, director o músic.

L'Estudiantina interpreta cançons del repertori propi, composades entre la dècada de 1950 i l'actualitat. La temàtica és carnavalesca i alegre, d'amor i disbauxa, de despreocupació i convit a ballar, gaudir i fer bulla.

Ofici/Coneixements tècnics: 

L'Estudiantina no està professionalitzada. Els cantaires són amateurs, són homes afeccionats al cant o a la música, que no necessàriament tenen formació musical. en canvi, sí que han de tenir la corresponent formació el director i els músics. Els músics són els únics que reben una contraprestació econòmica per la seva feina.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La indumentària dels platers es compon de calçons negres, sabates negres, camisa blanca amb el símbol distintiu de l'entitat, llaç verd al coll i faixa del mateix color a la cintura. Porten la safata dels donatius. Un membre de la junta directiva duu un saquet de roba per guardar la recaptació.

Els cantaires van mudats, porten el floc distintiu de l'agrupació, i es van tornant per dur el penó de La Alborada. Cada músic porta el seu instrument i les seves partitures, i hi ha un baix o tuba, un bombardí, un trombó, una trompeta primera, una trompeta segona, un clarinet primer, un clarinet segon i una caixa.

Participants/Executants: 

Cantaires aficionats (alguns dels quals fan també de solistes), director musical i platers. Músics contractats. També solen acompanyar l'Estudiantina alguns membres de la junta directiva del Casino 17 de Gener i el president o presidenta. El coordinador de l'Estudiantina sol participar com a cantaire.

Ús i funció: 

Oci. Divertiment. Identitària.

Patrimoni relacionat: 

Com a possibles elements del patrimoni cultural immaterial podem apuntar la societat cultural Casino 17 de Gener i les celebracions del carnaval, mentre que dins el patrimoni moble es podria incloure l'antic penó de la coral La Alborada, tot i no estar catalogat oficialment.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Les estudiantines de Ciutadella van aparèixer en l'àmbit de les fàbriques de sabates i, des dels seus orígens, la seva presència marcava el fi de la jornada de feina i l'inici de la diversió del carnaval, tot esdevenint símbol de la desconnexió de la rutina laboral per donar pas a la bulla i la despreocupació. Si el context socioeconòmic i cultural ha canviat amb el temps, l'Estudiantina també ho ha fet i, malgrat que ha mantingut el seu component lúdic, han canviat les maneres, i la preparació i el desenvolupament d'aquesta manifestació musical del dissabte de carnaval ciutadellenc s'ha anat formalitzat cada cop més, tot perdent part d'aquella improvisació i la vessant més carnavalesca de temps enrere, de manera que avui dia es requereix d'un cert compromís per part dels participants perquè tot esdevengui a la perfecció i tot es desenvolupa seguint uns protocols que es reprodueixen any rere any al llarg de la jornada.

D’altra banda, el cant comunitari esdevé un acte de reafirmació de pertinença a la comunitat, i crea interessants i enriquidors intercanvis culturals i d'informació entre generacions i forts vincles socials i d'amistat entre els seus membres. S'Estudiantina és un exemple molt interessant de reafirmació dels lligams socials entre els membres d'una comunitat i la manifestació d'igualtat i eliminació de les diferències (siguin ideològiques, econòmiques o socials) per damunt de qualsevol altra cosa, amb la qual cosa parlam d’un element que contribueix a reforçar els aspectes socioculturals del desenvolupament sostenible.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

Els cantaires ho poden ser per iniciativa pròpia o per tradició familiar. Participar-hi com a cantaire no requereix formació musical prèvia, i l'aprenentatge de la lletra i la melodia de les cançons es realitza a través dels assaigs previs a l'actuació del dissabte de carnaval, d'oïda (tot els cantaires disposen de fulls amb la lletra de les cançons) o a través de partitures.

Viabilitat / Riscos: 

L'actuació de l'Estudiantina del Casino 17 de Gener està molt arrelada i ha esdevingut una particularitat del carnaval ciutadellenc que ha tingut molt bona acceptació entre la gent del poble. La societat d'oci i del benestar econòmic ha estat la responsable que S'Estudiantina hagi experimentat una autèntica revifada en els últims anys. Cada any s'incorpora algun membre nou a l'agrupació, i l'edat dels participants va de la trentena a la vuitantena, fet que que garanteix el relleu i l'intercanvi generacional. Fins i tot, hi ha cantaires que porten els seus fills petits als assaigs o acompanyen als seus pares en la sortida del dissabte de carnaval.

Es pot dir que S'Estudiantina es troba en una situació de relativa estabilitat i inclou membres de diverses generacions, que semblen garantir-ne la continuïtat. També l'entorn social és favorable a la perduració d'aquesta institució i de la seva tradicional actuació anual.

Caldria, per tant, aprofitar el bon estat actual per dedicar esforços a assegurar-ne la pervivència. En aquest sentit es podria elaborar un pla de salvaguarda amb la participació dels propis membres, d'experts i de representants institucionals. Així mateix és un moment propici per a aprofundir en el coneixement històric, antropològic i sociològic d'aquest element.

D’altra banda, les interpretacions de S'Estudiantina podrien ser objecte d’iniciatives gestionades pels mateixos membres del grup que ajudessin a recaptar fons per dur a terme accions de salvaguarda, com l’edició d’un CD o la comercialització de samarretes, gots, gorres… amb la imatge de l’agrupació.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La sortida de l'Estudiantina és un fet reconegut i valorat tant per l'individu participant com per la societat ciutadellenca. La comunitat la valora com un fet positiu perquè alegra i anima els capvespres del dissabte de carnaval i contribueix a la sociabilització comunitària. Els cantaires ho valoren perquè tant en els assaigs com en la sortida no hi ha diferències entre els participants i es reforcen els vincles socials entre els membres, així com els intercanvis generacionals. El cant coral reforça el sentiment de pertinença a la comunitat.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • ALZINA SEGUÍ, Pere i CARRERAS JAUME, Francesc (2002). El Casino 17 de Gener. Una part de la nostra història. Casino 17 de Gener. Ciutadella
  • JULIÀ, Gabriel (2010). Música i músics a Menorca. Consell Insular de Menorca i Institut d'Estudis Baleàrics. Menorca.
  • PONS, Jordi i CARRERAS, Francesc (2007). La música a la Ciutadella contemporània. Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular de Menorca. Ciutadella de Menorca.
  • PONS, Antoni (1990). 91 anys d'història del cor del Casino Nou. Ciutadella de Menorca.
  • PONS, Antoni (1998). De la coral La Alborada a les Estudiantines 1898-1998. Cent anys de música. Monografies Menorquines, 77. Ciutadella de Menorca.
  • PORTELLA, Josep (1992). «Les festes de Menorca (II). Darrers dies de Carnaval». Quaderns de Folklore, 46-47. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
11/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
11/03/2019