Confraries de Setmana Santa

Àmbit: 
Formes de sociabilitat col·lectiva i d'oganització social
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 7/002
Nom propi de l'element: 
Confraries de Setmana Santa
Breu descripció: 

Les confraries de Setmana Santa menorquines són agrupacions de fidels laics cristians que tenen com a principal objectiu la participació activa dels seus integrants en les celebracions litúrgiques i els actes de devoció popular de la Setmana Santa o de qualsevol altre que s'organitza des de l'església o la parròquia a la qual s'adscriuen. També poden tenir una projecció eclesiàstica i social més enllà de les referides celebracions, com ara dur a terme accions caritatives i assistencials, tenir cura del patrimoni de la confraria, etc. Aquestes germandats gaudeixen del reconeixement jurídic del dret canònic i s'erigeixen a partir d'uns estatuts aprovats per l'autoritat eclesiàstica competent, que en el cas de Menorca és el bisbe diocesà. El model constitutiu i de funcionament de les confraries és, en trets generals, similar al de les associacions sense ànim de lucre de l'àmbit civil, i es troben, bàsicament, a les poblacions grans de l'illa, és a dir, Ciutadella de Menorca i Maó. També gaudeixen d'estructura estatutària les confraries de Sant Lluís, es Castell i Ferreries.

A les poblacions més petites hi ha agrupacions de fidels, més informals, que no s'organitzen com les resta de confraries i que no solen regir-se per uns estatuts. En aquestes, prendre-hi part sol ser tradició i es transmet de pares a fills. La seva principal finalitat és l'organització i participació en les diferents processons de Setmana Santa que tenen lloc a les localitats on s'ubiquen. Són els casos de les agrupacions de fidels des Mercadal, Fornells i es Migjorn Gran.

Grup i/o comunitat: 

Confraries, confrares, fidels, Diòcesi de Menorca

LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

Les confraries que participen de manera activa en les manifestacions populars de Setmana Santa es troben a Ciutadella de Menorca, Ferreries, es Mercadal, Fornells, es Migjorn Gran, Maó, Sant Lluís i es Castell. Actualment no hi ha confraries ni se celebren processons de Setmana Santa a Alaior ni a les poblacions maoneses de Sant Climent i Llucmaçanes.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les confraries estan constituïdes tot l'any i els seus membres participen de manera més o manco activa en les diferents activitats que s'organitzen a l'església o parròquia a la qual s'adscriuen. Malgrat tot, el període de màxima activitat per a les confraries menorquines és el període de la Quaresma i el punt àlgid és la seva participació en les processons que s'organitzen durant la Setmana Santa, les quals varien d'unes poblacions a unes altres. A Menorca es fan les processons del Viacrucis del Diumenge de Rams, la del Silenci o de la Sang del Dijous Sant, la del Sant Enterrament del Divendres Sant i la del Sant Encontre del Diumenge de Pasqua.

La processó del Viacrucis se celebra el Diumenge de Rams al capvespre-fosquet, i es fa a les poblacions de Ciutadella de Menorca, Ferreries, es Mercadal, es Migjorn Gran i Maó. A Ciutadella surten la Confraria de la Pietat, de la parròquia del Roser; la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís; la Confraria de la Bona Mort, del Santuari de Maria Auxiliadora, i la Confraria del Sant Crist, de l'església del Sant Crist dels Paraires. A Ferreries surt la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol. As Mercadal, la Confraria del Natzarè, de la parròquia de Sant Martí. As Migjorn Gran, la Confraria de la parròquia de Sant Cristòfol. I a Maó surten totes les confraries, que són: la Confraria de la Sang, de l'església de Sant Josep; la Confraria del Sant Sepulcre, de la parròquia de Santa Maria; la Confraria de Sant Pere Apòstol, de la parròquia de la Concepció; la Confraria de Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, de la parròquia de la Mare de Déu del Carme; la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís; la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, de la parròquia de Santa Maria, i la Confraria de Centurions de Sant Corneli, de la parròquia de Santa Maria.

A Fornells, la processó del Viacrucis es fa el Dilluns Sant al capvespre-fosquet, i hi participen els membres de la Confraria de la parròquia de Sant Antoni Abat. Mentre que as Castell té lloc el Dimarts Sant, i hi participen els components del Grup de Religiositat Popular de la parròquia del Roser.

La processó del Silenci o de la Sang es fa només a Maó el Dijous Sant al vespre. Hi participen la Confraria de la Sang, de l'església de Sant Josep, amb el seu pas, acompanyada de representants de les diferents confraries de Maó i, de vegades, dels membres d'algunes altres confraries convidades d'altres pobles de l'illa.

La processó del Sant Enterrament s'organitza el Divendres Sant al vespre a les poblacions de Ciutadella de Menorca, Ferreries, es Mercadal, es Migjorn Gran, Maó i Sant Lluís. A Ciutadella surten la Confraria de la Pietat, de la parròquia del Roser; la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís; la Confraria de la Bona Mort, del Santuari de Maria Auxiliadora; la Confraria del Sant Crist, de l'església del Sant Crist dels Paraires; la Confraria del Sant Sepulcre, de la parròquia del Roser; la Confraria de la Soledat, de la parròquia del Roser; la Confraria Hosanna, de la parròquia de Sant Rafael; i la Confraria dels Honorables Pagesos de Sant Guillem i Santa Escolàstica, de la Catedral de Menorca. A Ferreries surten la Confraria del Viacrucis, la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de la Soledat, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol. As Mercadal surten la Confraria del Natzarè, la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de la Soledat, de la parròquia de Sant Martí. As Migjorn Gran surt la Confraria de la parròquia de Sant Cristòfol. A Maó surten totes les confraries, i a Sant Lluís surten la Confraria de Jesús de Natzaret, la Confraria de la Soledat i la Confraria del Sant Sepulcre, de la parròquia de Sant Lluís.

El Diumenge de Resurrecció és quan es fa la processó del Sant Encontre. Aquesta se celebra actualment as Mercadal, es Migjorn Gran, Maó i es Castell. As Mercadal hi participen els membres de les tres confraries de la parròquia de Sant Cristòfol. A Maó també hi participen totes les confraries i as Castell els membres del Grup de Religiositat Popular de la parròquia del Roser.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Les confraries de Setmana Santa menorquines són agrupacions de fidels laics cristians que tenen com a principal objectiu la participació activa dels seus integrants en les celebracions litúrgiques i els actes de devoció popular de la Setmana Santa o de qualsevol altre que s'organitza des de l'església o la parròquia a la qual s'adscriuen- També poden tenir una projecció eclesiàstica i social més enllà de les referides celebracions, com ara dur a terme accions caritatives i assistencials, tenir cura del patrimoni de la confraria, etc. Aquestes germandats gaudeixen del reconeixement jurídic del dret canònic i s'erigeixen a partir d'uns estatuts aprovats per l'autoritat eclesiàstica competent, que en el cas de Menorca és el bisbe diocesà. El model constitutiu i de funcionament de les confraries és, en trets generals, similar al de les associacions sense ànim de lucre de l'àmbit civil, i es troben, bàsicament, a les poblacions grans de l'illa; és a dir, Ciutadella de Menorca i Maó. També gaudeixen d'estructura estatutària les confraries de Sant Lluís, es Castell i Ferreries.

A les poblacions més petites hi ha agrupacions de fidels, més informals, que no s'organitzen com les resta de confraries i que no solen regir-se per uns estatuts. Prendre-hi part sol ser tradició i es transmet de pares a fills. La seva principal finalitat és l'organització i participació en les diferents processons de Setmana Santa que es realitzen a les localitats on s'ubiquen; són els casos de les agrupacions de fidels des Mercadal, Fornells i es Migjorn Gran.

Les confraries, com les associacions sense ànim de lucre de l'àmbit civil, solen disposar d'un òrgan de govern constituït per una assemblea o junta general i una junta directiva, els càrrecs de les quals es renoven cada cert temps. La junta directiva de cada germandat acorda una dotació econòmica definida anual per a cada membre de la confraria en concepte de donatiu, el qual es destina a les despeses que es deriven del manteniment del patrimoni de la confraria i a cobrir els preparatius i l'organització de les processons de Setmana Santa. Si es tracta d'una família, els pares assumeixen la quota dels fills, però el donatiu no es realitza fins que aquests no tenen una certa edat. En les confraries és habitual la participació i el relleu generacional, especialment en tots els actes que impliquen la participació directa en les processons; però, com en qualsevol associació sense ànim de lucre civil, resulta difícil que hom vulgui afegir responsabilitats a les pròpies, i no és fàcil el relleu dels càrrecs directius. Hi ha casos de famílies en què tots els membres hi participen activament i que, amb el pas dels anys, van incorporant els nous integrants, transmetent la tradició de pares a fills i nets. També és comú que els membres d'una confraria, encara que no tots, tenguin una participació activa en altres activitats eclesiàstiques més enllà de la confraria i que no redueixin la seva activitat en l'organització i participació en les processons de Setmana Santa. Els motius que porten a voler formar part d'una confraria i a participar en les processons de Setmana Santa poden ser diversos: religiosos, socials, identitaris, familiars o de sentiment de pertinença a la comunitat, entre molts altres.

Les confraries actualment constituïdes i les agrupacions de fidels que de manera activa participen de les manifestacions litúrgiques populars de Setmana Santa a Menorca són les que es detallen a continuació.

A Ciutadella hi ha la Confraria de la Pietat, de la parròquia del Roser (Catedral de Menorca); la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís; la Confraria de la Bona Mort, del Santuari de Maria Auxiliadora; la Confraria del Sant Crist, de l'església del Sant Crist dels Paraires; la Confraria del Sant Sepulcre de la parròquia del Roser (Catedral de Menorca); la Confraria de la Soledat, de la parròquia del Roser (Catedral de Menorca); la Confraria Hosanna, de la parròquia de Sant Rafel, i la Confraria dels Honorables Pagesos de Sant Guillem i Santa Escolàstica, de la Catedral de Menorca.

A Ferreries hi ha la Confraria del Viacrucis, la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de la Soledat, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol.

As Mercadal hi ha la Confraria del Natzarè, la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de la Soledat, de la parròquia de Sant Martí; mentre que a Fornells hi ha la Confraria de la parròquia de Sant Antoni Abat.

As Migjorn Gran hi ha la Confraria de la parròquia de Sant Cristòfol.

A Maó hi ha la Confraria de la Sang (Confradía de la Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo), de l'església de Sant Josep; la Confraria del Sant Sepulcre, de la parròquia de Santa Maria; la Confraria de Sant Pere Apòstol, de la parròquia de la Concepció; la Confraria Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, de la parròquia de la Mare de Déu del Carme; la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís; la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, de la parròquia de Santa Maria, i la Confraria de Centurions de Sant Corneli, de la parròquia de Santa Maria.

A Sant Lluís hi ha la Confraria de Jesús de Natzaret, la Confraria de la Soledat i la Confraria del Sant Sepulcre, de la parròquia de Sant Lluís.

Finalment, as Castell hi ha el Grup de Religiositat Popular de la parròquia del Roser.

Els actes i les celebracions principals en les quals participen les confraries i en què, per tant, esdevenen el moment en què es fan més visibles entre la població, són les processons de Setmana Santa. Actualment a Menorca se celebren processons a diferents pobles de l'illa el Diumenge de Rams, el Dilluns Sant, el Dimarts Sant, el Dijous Sant, el Divendres Sant i el Diumenge de Pasqua. Les processons fan un recorregut ja establert més o manco llarg pels carrers més cèntrics de la població.

Els integrants d'una confraria surten en processó generalment en l’ordre següent: l’encapçala el portador de l'estendard o la creu de guia, a banda i banda hi ha els portadors dels fanals, els segueixen els confrares portant un ciri i, després, el pas o els passos de la confraria, tots ells presidits, al darrere, pels caps de la junta directiva. Finalment sol haver-hi la banda de tambors i cornetes i, després, els fidels que a títol individual volen seguir la confraria, que duen un ciri.

Les processons més completes són les que se celebren a Maó i a Ciutadella. L'ordre de les confraries en les processons es deu a raons de caire cronològic segons el pas o els passos que porten.

A Maó, l'ordre de les confraries de la processó del Viacrucis del Diumenge de Rams és el següent: en primer lloc, la Confraria de Sant Pere Apòstol, amb el pas de Jesucrist rentant el peus a sant Pere; en segon lloc, la Confraria del Viacrucis, amb el pas del Natzarè; en tercer lloc, la Confraria de la Sang, amb el pas de Jesucrist crucificat i Maria Magdalena abraçant la creu al peu; en quart lloc, la Confraria Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, amb el pas de la caiguda de Jesucrist amb el Cirineu i el pas de la Pietat; en cinquè lloc, la Confraria de Centurions de Sant Corneli; en sisè lloc, la Confraria del Sant Sepulcre, sense pas, i en setè lloc, la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, també sense pas. Darrere de tot hi va el clergat en processó.

A Ciutadella, l'ordre de les confraries en la processó del Viacrucis del Diumenge de Rams és el següent: en primer lloc hi van els fidels; en segon lloc, la Confraria del Sant Crist, sense pas; en tercer lloc, la Confraria de la Bona Mort, sense pas; en quart lloc, la Confraria de la Pietat, sense pas, i finalment la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, amb el pas del Natzarè seguit dels penitents. Seguidament ve la banda de tambors i cornetes i el clergat presidit pel bisbe diocesà.

La processó del Silenci o de la Sang del Dijous Sant només se celebra a Maó i va ser recuperada l'any 2014. L'ordre de les confraries és el següent: en primer lloc, els representants de totes les confraries de Maó sense passos; en segon lloc, la Confraria de la Sang, amb el pas de Jesucrist crucificat i Maria Magdalena abraçant la creu al peu; en tercer lloc hi ha un músic que toca un tambor, i en quart lloc, hi ha el clergat.

A Maó, les confraries participen en la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant en l’ordre següent: en primer lloc, la Confraria de Sant Pere Apòstol, amb el pas de sant Pere plorant; en segon lloc, la Confraria de Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, amb la caiguda de Jesucrist amb el Cirineu (però sense la imatge de Jesucrist) i el pas de sant Joan Evangelista amb Nicodem i Josep d'Arimatea; en tercer lloc, la Confraria del Viacrucis, amb el pas de la Verònica; en quart lloc, la Confraria de la Sang, amb el pas de Maria Magdalena; en cinquè lloc, la Confraria de Centurions; en sisè lloc, la Confraria del Sant Sepulcre, amb el pas de Jesucrist jacent, i en setè lloc, la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, amb el pas de la Mare de Déu plorant. Tot seguit hi ha la banda de música i, finalment, el clergat presidit per l'arxipreste de Maó portant un bordó.

A Ciutadella, les confraries participen en la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant en l’ordre següent: en primer lloc, la Confraria Hosanna, amb el pas de l'entrada de Jesucrist a Jerusalem muntat dalt d'un ase i acompanyat de dos fillets hebreus portant palmes; en segon lloc, la Confraria de la Bona Mort, amb el misteri de Jesucrist pregant en l'hort de Getsemaní davant l'àngel amb els símbols de la Passió; en tercer lloc, hi ha la banda de música; en quart lloc, la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, amb el pas del Natzarè i seguit dels penitents i fidels portant ciris; en cinquè lloc, la Confraria del Sant Crist, amb el pas de Jesucrist crucificat; en sisè lloc, la Confraria de la Pietat, amb el pas de la Mare Déu al peu de la creu amb Jesucrist als braços; en setè lloc, la coral Capella Davídica; en vuitè lloc, la Confraria dels Honorables Pagesos de Sant Guillem i Santa Escolàstica; en novè lloc, la Confraria del Sant Sepulcre, amb el misteri de Jesucrist mort jacent portat pels pelegrins; en desè lloc, la Confraria de la Soledat, amb el pas de la Mare de Déu amb els claus de la Passió, i finalment el clergat presidit pel bisbe diocesà i l'escolania Pueri Cantores de la Catedral de Menorca, que canten cançons de la Passió.

A Maó, en la processó del Sant Encontre del Diumenge de Resurrecció hi participen, en l’ordre següent: la Confraria de Sant Pere Apòstol, la Confraria de Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, la Confraria del Viacrucis, la Confraria de la Sang, la Confraria del Sant Sepulcre ―que du el pas amb la imatge de Jesucrist ressuscitat―, la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors ―amb el pas amb la imatge de la Mare Déu―, la banda de música, les bandes de tambors i cornetes i, finalment, el clergat. Les confraries no porten els passos, excepte les que duen la imatge de la Mare de Déu i la de Jesucrist ressuscitat. Els confrares tampoc vesteixen la indumentària distintiva, sinó que vesteixen de carrer, mudats, i porten la insígnia de la confraria penjada amb un cordill al coll.

Història i transformacions de l'element: 

Des dels orígens, les confraries eren comunitats de laics amb un vincle comú que fomentaven les relacions fraternals entre els seus membres i que es reunien sota una advocació religiosa (Jesucrist, la Mare de Déu, un sant, un moment de la Passió, una relíquia, una imatge miraculosa, etc.). Des de l'època medieval, el vincle principal que unia els membres d'una confraria era un ofici; és a dir, tenien fins gremials i el seu objectiu era, principalment, la representació i la defensa dels interessos d'una professió a més de fomentar la solidaritat entre els seus membres, propugnar la caritat, la beneficència i l'assistència als més desvalguts i, com no podria ser d'altra manera, fomentar la devoció religiosa i la protecció d'un sant patró. En aquest sentit, la pregària conjunta de tots els confrares reunits i la manifestació pública d'aquesta devoció esdevenia una valor afegit a la pregària individual, aconseguint així un benefici conjunt. D'aquesta manera, la població estava vinculada a les pràctiques religioses i a l'Església a través de les confraries, que, directament vinculades amb els gremis, abastaven la pràctica totalitat de la societat de temps enrere. En aquest context general sorgeixen les antigues confraries i obreries de Menorca, que apareixen documentades ja en el segle XVI.

El temps quaresmal i la Setmana Santa són, segons la tradició cristiana, períodes de grans celebracions litúrgiques que commemoren els episodis de la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Els actes de fe i de devoció popular es fan visibles amb la celebració de diverses processons a través de les quals els fidels, agrupats en confraries i portant els seus misteris, en són els principals participants. Des d'antic, a les processons també hi participaven la noblesa i els representants civils, militars i religiosos, en un ordre preconcebut que esdevenia la representació de l'estratificació de la societat. Si bé cal pensar que a Menorca aquestes manifestacions es remunten a un moment posterior a la incorporació d'illa a la Corona d'Aragó, no trobam testimonis d'aquest tipus de manifestacions religioses fins als segles XVII i XVIII, especialment a Maó i Ciutadella. Tanmateix, es pot determinar que els elements estructurals de processons i confraries es manté de manera més o manco similar, amb els canvis propis de cada època, fins al segle XIX.

La manifestació pública de la fe dels membres d'una confraria es realitzava en les processons dels darrers dies del període de Quaresma, per commemorar la passió, la mort i l'enterrament de Jesucrist i, després, la resurrecció, que dona pas al temps pasqual. Des de temps seculars aquestes processons eren una escenificació popular dels episodis bíblics de l'entrada de Jesucrist a Jerusalem fins a la seva crucifixió, mort, sepultura i resurrecció. Els orígens no poden ser altres que el de la voluntat de l'Església de divulgar el coneixement de les sagrades escriptures i la doctrina cristiana entre una població que era majoritàriament analfabeta. En aquells temps, l’única manera d'arribar a la gent era oralment (a través dels oficis religiosos) o visualment (a través de les imatges i la dramatització).

Josep Portella Coll, en el seu treball Temps de Quaresma. Temps de Passió (1994), en referència a la celebració de la processó del Viacrucis del Diumenge de Rams de Ciutadella ens remet a un manuscrit inèdit de Rafel Oleo i Quadrado (1806-1879) de 1850 que descriu en què consistia aquesta celebració als inicis del segle XIX. Relata que les estacions es marcaven en dotze quadres a l'oli que es penjaven a diferents punts fixos de la ciutat, i que entre els membres que integraven la comitiva, a part dels flagel·lants i penitents amb diferents maneres de manifestar públicament l'automortificació, hi havia un capellà que representava el Natzarè i la representació en viu de les principals escenes en les diferents aturades de la processó. Sembla ser que aquest tipus de manifestació era extensiva a altres pobles de l'illa.

La resta de processons que es feien temps enrere a les diferents poblacions de Menorca eren la de la Sang del Dijous Sant, la del Sant Enterrament del Divendres Sant i la del Sant Encontre del Diumenge de Resurrecció. Aquestes manifestacions de religiositat popular patiren canvis constants al llarg del temps i visqueren moments de major i menor participació. La desamortització de 1835, que tingué com a resultat l'exclaustració dels ordes religiosos (entre els quals hi va haver la dels franciscans, els principals organitzador de les processons del viacrucis) va ser una de les causes que va fer que les manifestacions públiques de Setmana Santa patissin una important defallida, que afectà les confraries i les dugué a la progressiva dissolució.

Amb la Restauració, es recuperaren antigues celebracions i sorgí un nou associacionisme religiós que res tenia a veure amb les antigues confraries, encara que algunes de les existents resistiren a la desaparició de les estructures gremials tot centrant la seva existència en la celebració de les processons de Setmana Santa. S'incorporaren noves imatges als passos i es recuperà la figura dels participants en comitiva amb indumentària distintiva. En l’última dècada del segle XIX la concurrència a les processons de Maó i Ciutadella minvà fins a la seva pràctica desaparició. Les processons es mantingueren en alguns pobles de l'illa, però la ruptura definitiva amb la tradició religiosa vigent fins aleshores es produí amb l'esclat de la Guerra Civil.

En la dècada de 1940 es recupera la religiositat popular anterior, i aquesta revifada afectà tots els elements que participaven d'aquestes celebracions. Al llarg de les dues dècades següents les processons de Setmana Santa no només serien manifestacions públiques de penitència i dolor dels fidels, sinó també una manera de demostrar el paper preeminent de l'Església en el panorama de l'Espanya de la postguerra. Així, les processons, amb la participació directa de les confraries, esdevingueren actes multitudinaris organitzats amb objectius diversos que, moltes vegades, anaven més enllà dels merament religiosos.

En aquest context històric es reinstauren a Menorca algunes confraries antigues i se'n creen de noves, que poca cosa tindran a veure amb les confraries originals. La unió dels seus membres ja no serà un ofici o una devoció concreta a un patronatge sinó el lloc d'associació i que tindran en la participació en els actes de la Setmana Santa la seva principal raó d'existir. A Ciutadella, tot just acabada la guerra, es reinstauren la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de la Soledat, de la parròquia del Roser (1939-1941), a més de la Confraria dels Honorables Pagesos de Sant Guillem i Santa Escolàstica, de la Catedral de Menorca. I s'hi afegeixen la Confraria de Jesús de Natzaret i Penitents, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís (1944); la Confraria de la Pietat, de la parròquia del Roser (1947), i la Confraria de la Bona Mort, del Santuari de Maria Auxiliadora (1948). Després vindrà la Confraria Hosanna, de la parròquia de Sant Rafel de Ciutadella, en uns orígens vinculada al Col·legi Joan Benejam o des Born (1951), i es reinstaura la Confraria del Sant Crist, de l'església del Sant Crist dels Paraires (1961).

A Maó es reinstauren la Confraria del Sant Sepulcre i la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad” (1940-1941), de la parròquia de Santa Maria; la Confraria de la Sang, de l'església de Sant Josep (1940); i la Confraria de Centurions de Sant Corneli, de la parròquia de Santa Maria. A més, s’hi afegeixen la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís (1942), i la Confraria Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, de la parròquia de la Mare de Déu del Carme de (1943). A finals de la dècada de 1990 es crea la Confraria de Sant Pere Apòstol, de la parròquia de la Concepció de Maó.

A la resta de pobles també es reinstauren les confraries que ja existien abans de la guerra i se'n creen de noves. En les dècades de 1940 i 1950 reprenen l’activitat les confraries del Viacrucis, del Sant Sepulcre i de la Soledat, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de Ferreries; les confraries del Natzarè, del Sant Sepulcre i de la Soledat, de la parròquia de Sant Martí des Mercadal; la Confraria de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran, i les confraries de Jesús de Natzaret, de la Soledat i del Sant Sepulcre, de la parròquia de Sant Lluís. Finalment, en la dècada del 2000 es crea el Grup de Religiositat Popular de la parròquia del Roser des Castell i la Confraria de la parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells.

Les processons de Setmana Santa i l'acció de les confraries han tingut alts i baixos al llarg de les últimes dècades. A mitjan dècada de 1970 les processons perden certa força arran dels canvis que viu la societat menorquina. La coincidència de la Setmana Santa en el període de vacances, la pèrdua d'influència de l'Església en la societat illenca i l'adveniment de la democràcia, són alguns del factors que provoquen aquesta defallida. A partir de la dècada de 1990 hi ha una certa recuperació que ha anat en augment fins a dia d'avui, ha augmentat la participació en el si de les confraries i s'han recuperat algunes pràctiques desaparegudes. Aquesta revifada en gran part es deu a la integració i la participació activa de la dona en les activitats organitzades per les confraries. Les processons, les confraries participants, la indumentària distintiva dels confrares, els passos i la major o menor assistència de fidels i confrares ha anat canviant i evolucionant amb el temps i ho seguirà fent en un futur com a tradició viva que és.

Processos i preparatius: 

Les confraries de Setmana Santa estan constituïdes tot l'any, però el període de màxima activitat es durant el període quaresmal per preparar les celebracions de Setmana Santa. Pocs dies després de la festivitat de Sant Antoni Abat (17 de gener) es reuneixen els presidents (els germans majors) de totes les confraries de cada poble per concretar el programa d'actes i la participació de cada germandat en les celebracions religioses que es duran a terme en el decurs de la Setmana Santa. En aquesta reunió (o reunions) es determinen els oficis religiosos als quals assistiran les diferents confraries, i es tracten temes diversos relatius a la conservació i al manteniment del patrimoni de cada confraria i la seva participació en les processons, entre altres qüestions. També es concreta la realització d'actes extraordinaris, habitualment per celebrar alguna efemèride relacionada amb les confraries, com pot ser la commemoració de la creació d'una germandat, per exemple, a través de l'organització d'actes especial (una missa o un processó extraordinària, l'edició d'una publicació, etc.).

El president de cada confraria convoca en junta general tots els confrares i exposa els temes tractats per iniciar els preparatius. Uns dies abans del Diumenge de Rams es tornen a trobar els confrares a la parròquia o l’església corresponent per començar a preparar el muntatge dels passos (es fan net tots els elements, es preparen els ciris, etc.). Finalment, es tornen a trobar unes hores abans de la mateixa processó per ultimar detalls, acabar d'organitzar la sortida, vestir-se amb la indumentària distintiva, col·locar les imatges damunt les andes i enramar el pas amb flors fresques. Amb els donatius dels confrares i les aportacions derivades de la venda de petits records devocionals, es compren ciris i flors. Aquests preparatius es repeteixen en cada processó en què participa la confraria.

Quan els passos estan preparats i tots els confrares s'han vestit, abans de sortir, es determina el lloc que ocuparà cadascun en la processó, tenint molt en compte que la distribució respongui a criteris estètics (altures, edat, etc.) i a la funció que tengui cada confrare dins el seguici. La distribució sol ser la següent. Davant de tot hi ha el portador de l'estendard o la creu de guia, que sol ser un confrare a elecció, i a banda i banda hi ha els portadors dels fanals, que es decideixen al moment. Tot seguit hi ha els fillets (els aspirants), que se solen distribuir per altures, acompanyats d'algun major que els vigila. Després venen els confrares adults, que es distribueixen sense cap ordre establert prèviament. A continuació hi ha els confrares que substituiran els portadors del misteri passat un cert tram del recorregut (se solen escollir en funció de la força i, sobretot, l'altura, que ha de ser homogènia). I darrere hi va el confrare que marca el canvi de torn dels portadors (a Ciutadella ho fa el maçoler amb la maçola, mentre que a Maó ho fan amb un toc d'anda o amb un bastó al terra). Tot seguit ve el pas i, darrere, presidint-lo, els representants de la junta directiva, és a dir, el president, el vicepresident i el tresorer. La figura del maçoler esdevé fonamental, ja que manté el solemne silenci i l'ordre que acompanya la processó durant tot el seu recorregut en el moment del canvi de torn dels portadors. Tots aquests preparatius se simplifiquen a les poblacions petites.

El punt de trobada de les confraries és l'església principal (la Catedral a Ciutadella, Santa Maria a Maó, i les parròquies corresponents a la resta de pobles). El punt d'inici és on acaba la processó. A la processó del Sant Enterrament, quan acaba el recorregut, tots es reuneixen davant l'església principal, resen un parenostre i a fora es fa el Sermó de la Soledat. A continuació, entren les imatges del Sant Sepulcre i la Soledat, i els confrares de cada germandat, amb els seus passos, retornen a la seva seu. Ensoldemà, o el mateix dia, els confrares i els fidels presents són obsequiats, com a símbol de devoció, amb una flor fresca del pas. L’endemà ho fan tot net i recol·loquen la imatge a la capella corresponent, fins a la propera processó.

Habitualment els confrares ja no es tornen a trobar fins al Corpus Christi, per celebrar l'Eucaristia, que té lloc unes dues setmanes després de Cinquagesma i uns seixanta dies després del Diumenge de Resurrecció. La junta directiva convoca tots els confrares per assistir a la processó. Aquest dia se sol fer una missa pontifical, a la qual assisteixen els confrares per, després, participar en la processó del Corpus, vestits de paisà amb la medalla de la confraria ―tot i que alguns van vestits d'ajust― i un ciri a la mà.

Dedicació: 

L'objectiu principal de les confraries és organitzar i participar activament en les celebracions litúrgiques i els actes de devoció popular de la Setmana Santa, concretament en les processons que es fan pels carrers de les poblacions, de manera que serà en aquest període de temps quan dedicaran més hores a preparar tots aquests actes i al manteniment dels passos corresponents.

Ofici/Coneixements tècnics: 

Formar part d'una confraria no requereix coneixements tècnics concrets.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les confraries utilitzen diferents estris i objectes en les seves processons. Cada confraria porta la seva indumentària distintiva i la seva insígnia i, en les processons, cadascuna està encapçalada per un portant que dur el penó, l’estendard o la creu de guia, al qual segueixen els dos portadors dels fanals. Després hi ha els confrares vestits amb la indumentària distintiva portant un ciri (de cera o elèctric). A continuació, ve el pas o els passos de la confraria duits pels portadors, seguits de la junta directiva i, després, de la banda de tambors i cornetes, si n'hi ha. Finalment venen els fidels simpatitzants de cada confraria amb un ciri en la mà.

Els confrares de la Pietat, de la parròquia del Roser de Ciutadella (Catedral de Menorca), vesteixen hàbit en forma de túnica de color blanc cru amb botonadura davantera de color verd, capirota (també anomenada en altres pobles caperutxa o, col·loquialment, careputxa) rígida i punxeguda amb esclavina de color verd amb insígnia pectoral (la mateixa de la desapareguda Acción Católica), cordó cenyit a la cintura de color verd amb caiguda cap a l'esquerra, guants blancs i sabates negres. El pas és la imatge de la Mare de Déu al peu de la creu amb Jesucrist en braços. És una marededeu recent, de guix policromat d'Olot, duita per vuit portadors. Surten en la processó del Viacrucis del Diumenge de Rams amb la indumentària distintiva, però sense el pas, i en la del Sant Enterrament de Divendres Sant amb la vestimenta i el pas.

Els confrares de Jesús de Natzaret i Penitents, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Ciutadella, es divideixen en dues seccions. Per una banda hi ha els penitents, que vesteixen hàbit en forma de túnica de color negre amb botonadura davantera del mateix color, capirota caiguda negra sense insígnia, cinturó d'espart cenyit a la cintura, guants negres i espardenyes d'espart o sabates negres, i porten una creu a l'espatlla com a símbol de penitència. L'altra secció és la de Jesús de Natzaret, portadors del pas, que vesteixen túnica de color blanc cru amb botonadura davantera de color morat, capirota rígida i punxeguda amb esclavina de color morat amb insígnia pectoral (una corona d'espines), cordó morat cenyit a la cintura, guants blancs i sabates negres. El pas és la imatge del Natzarè, és a dir, Jesús portant la creu en direcció cap a la muntanya del Gòlgota. És una imatge de guix policromat de la dècada de 1940, d'Olot, duita per vuit portadors. Surten en la processó del Viacrucis i en la del Sant Enterrament amb la indumentària distintiva i el pas.

Els confrares de la Bona Mort, del santuari de Maria Auxiliadora de Ciutadella, vesteixen túnica de color blau marí amb botonadura davantera de color negre, capirota rígida i punxeguda amb esclavina de color negre amb insígnia pectoral (de la Unió d'Antics Alumnes Salesians), faixa negra cenyida a la cintura, i guants i sabates del mateix color. El pas és la imatge de Jesucrist pregant a l'hort de Getsemaní davant l'àngel amb els símbols de la Passió. Són dues imatges recents de guix policromat d'Olot duites per vuit portadors. Surten en la processó del Viacrucis amb la indumentària distintiva però sense el pas, i en la del Sant Enterrament amb la vestimenta i el pas.

Els confrares del Sant Crist, de l'església del Sant Crist dels Paraires de Ciutadella, vesteixen amb roba de carrer, però mudats, i el seu distintiu és una capa curta negra amb una creu vermella a la part pectoral esquerra i cinturó metàl·lic amb l'Arma Christi. El pas és la imatge del Sant Crist dels Paraires, és a dir, Jesucrist crucificat després d'haver expirat. La imatge és una talla policromada del segle XVII d'autor anònim. Surten en la processó del Viacrucis, mudats i amb els distintius de la confraria però sense el pas, i amb el pas en la del Sant Enterrament.

Els confrares del Sant Sepulcre, de la parròquia del Roser de Ciutadella (Catedral de Menorca), vesteixen la indumentària distintiva de pelegrí, que consisteix en un hàbit en forma de túnica de color blanc amb la part inferior plisada, gorgera blanca al coll amb floc de vellut negre, cinta negra cenyida a la cintura amb rosaris i mocador blanc penjat, cap descobert, guants blancs i sabates de vellut negre amb sivella de plata. El pas és la imatge de Jesucrist jacent. És una talla policromada de la dècada de 1940 realitzada per Jaume Bagur Arnau duita per quatre portadors acompanyats de dos fillets que duen un fanal a banda i banda. Només surten en la processó del Sant Enterrament, amb la indumentària distintiva i el pas (abans de sortir, la imatge es cobreix amb un mantell que es coneix amb el nom de diversa).

Els confrares de la Soledat, de la parròquia del Roser (Catedral de Menorca), vesteixen la indumentària d'ajust (camisa blanca, frac, cobrepit, calçó negre curt, calces ajustades i sabates de vellut negre amb sivella de plata, corbatí negre, sense guants i amb el cap descobert). El seu pas és la imatge de la Mare de Déu portadora dels claus de la Passió, vestida de dol amb un mantell de vellut suspès per la cua per un àngel. La imatge principal és una talla policromada amb vestimenta realitzada per Jaume Bagur Arnau en la dècada de 1940. Surten només en la processó del Sant Enterrament, amb la indumentària distintiva de la confraria i el pas.

El confrares d’Hosanna, de la parròquia de Sant Rafel de Ciutadella, vesteixen la indumentària distintiva d'hebreu, que consisteix en una túnica de color beix cru cenyida a la cintura amb un cordó, i un turbant al cap. El pas es compon de tres imatges que representen l'entrada de Jesucrist muntat dalt d'un ase i acompanyat de dos fillets hebreus portant palmes. Són imatges recents de guix policromat d'Olot, i les porten vuit confrares, que surten només a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.

El confrares Honorables Pagesos de Sant Guillem i Santa Escolàstica, de la Catedral de Menorca, vesteixen de carrer amb coll i corbata, i surten en la processó del Sant Enterrament. Porten un penó amb la imatge de santa Escolàstica a l'anvers i de sant Isidre als revers, acompanyat de dos grans fanals.

Els confrares de la Sang (Cofradia de la Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo), de l'església de Sant Josep de Maó, vesteixen hàbit en forma de túnica de color negre amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa (col·loquialment, a Maó i altres pobles del llevant, pronunciat careputxo) rígida i punxeguda amb esclavina de color vermell amb la insígnia pectoral de la confraria (les cinc llagues de Jesucrist), faixa vermella cenyida a la cintura, amb caiguda a un costat, i guants i sabates negres. La Confraria de la Sang té dos passos. El pas titular és la imatge de Jesucrist crucificat i Maria Magdalena abraçant la creu. Les dues imatges, que són portades per vuit confrares, són talles policromades realitzades per Walderman Fenn en la dècada de 1940 i fetes amb llenyes del vaixell Atlante. El segon pas és la imatge de Maria Magdalena portant un recipient per ungir el cos de Jesucrist. Aquesta és una talla recent policromada i vestida, feta per un taller andalús. Surten en la processó del Viacrucis de Maó del Diumenge de Rams amb la indumentària distintiva i el pas titular, en la processó del Silenci de Maó del Dijous Sant amb la indumentària i el mateix pas acompanyats de les diferents confraries de Maó i de fidels amb ciris, en la processó del Sant Enterrament de Maó del Divendres Sant amb la indumentària i amb el pas de Maria Magdalena, i en la processó del Sant Encontre de Maó del Diumenge de Pasqua, en aquest cas vestits de carrer amb la insígnia de la confraria al coll.

Els confrares del Sant Sepulcre, de la parròquia de Santa Maria de Maó, vesteixen túnica de color negre sense lluentor amb botonadura davantera de color negre, caperutxa rígida sense punta i esclavina del mateix color (amb els forats per als ulls de forma quadrada) amb la insígnia pectoral de la confraria (creu roja del sepulcre de Jerusalem), faixa blanca cenyida a la cintura amb caiguda cap a l'esquerra, i guants i sabates negres. El pas és la imatge de Jesucrist jacent dintre d'una urna de vidre. És una talla policromada realitzada per Walderman Fenn en la dècada de 1940 i duita per vuit portadors. La confraria surt en la processó del Viacrucis de Maó amb la indumentària distintiva però sense el pas, en la processó del Sant Enterrament amb el pas i la indumentària distintiva de la confraria, i en la del Sant Encontre, vestits en aquesta ocasió de carrer amb la insígnia al coll i portant la imatge de Jesucrist ressuscitat.

Els confrares de Sant Pere Apòstol, de la parròquia de la Concepció de Maó, vesteixen túnica de color blau fosc amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina de color blau cel amb la insígnia pectoral de la confraria (les dues claus de sant Pere entrecreuades), cordó blau cenyit a la cintura amb caiguda cap a un costat, guants blancs i sabates negres. La confraria té dos passos. El primer és la imatge de Jesucrist rentant els peus a sant Pere i el segon és la imatge de sant Pere plorant. Les imatges d'ambdós passos són de guix policromat de factura recent, fetes a Olot, i són portades per dotze confrares. Surten en la processó del Viacrucis amb la indumentària distintiva i el pas de Jesucrist rentant els peus a sant Pere, en la processó de Silenci de Dijous Sant amb la indumentària però sense els passos, en la del Sant Enterrament amb la indumentària i amb el pas de sant Pere plorant, i en la del Sant Encontre vestits de carrer i amb la insígnia al coll.

Els confrares de Nuestra Señora de la Piedad y San Juan Evangelista, de la parròquia de la Mare de Déu del Carme de Maó, vesteixen túnica de color blanc (que alguns completen amb una capa del mateix color) amb botonadura davantera de color morat, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina de vellut morat i amb insígnia pectoral de la confraria (corona d'espines amb creu grega al mig), cordó morat cenyit a la cintura, guants blancs i sabates negres. La confraria té quatre passos. El primer és la Pietat, la Mare de Déu amb Jesucrist mort als braços. És possiblement el pas més voluminós de Menorca. Les imatges són de guix policromat de realització recent a Olot i la duen setze portadors. El segon pas són les imatges de sant Joan Evangelista al costat de Nicodem i Josep d'Arimatea amb una creu al darrere. Les tres imatges són de guix policromat, realitzades en la dècada de 1940 a Olot, i les duen setze portadors. El tercer pas són les imatges de Jesucrist portant la creu i el Cirineu. La primera imatge és de resina i vestida amb roba, i la segona tota de resina, ambdues de fabricació recent en un taller andalús. La confraria surt a la processó del Viacrucis amb la indumentària distintiva i els passos de la Pietat i de Jesucrist amb la creu i el Cirineu; en la del Silenci amb la indumentària però sense els passos; en la del Sant Enterrament amb la indumentària, el pas de la Pietat, el de Jesucrist amb el Cirineu (sense Jesucrist) i el de sant Joan Evangelista amb Nicodem i Josep d'Arimatea, i en la del Sant Encontre de Maó vestits de carrer amb la insígnia al coll i sense passos.

Els confrares de la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Maó, vesteixen un hàbit en forma de túnica de color blanc amb botonadura davantera de color verd, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina del mateix color amb insígnia pectoral de la confraria (creu llatina blanca amb els estigmes de la Passió), creu roja del Sepulcre de Jerusalem en la bocamàniga esquerra, cordó verd cenyit a la cintura amb caiguda a l'esquerra, guants blancs i sabates negres. Recentment s'hi han incorporant els confrares aspirants (menors de disset anys), que vesteixen la mateixa indumentària que la resta, però amb la caperutxa blanca. Tenen tres passos. El primer és la imatge del Natzarè; és a dir, Jesús portant la creu. En tenen tres exemplars, però la que surt en processó és una talla policromada vestida, de la dècada de 1950, duita per setze portadors. El segon pas és la imatge de Jesucrist amb l'àngel consolador (l'oració a l'hort de Getsemaní). Es tracta d'una imatge de guix policromat de factura recent a Olot i que solen dur dotze portadors però que està preparada per setze. El tercer pas és la Verònica, una talla policromada vestida, de la dècada de 1940, duita per setze portadors. La confraria surt en la processó del Viacrucis amb la indumentària i els passos del Natzarè i l'oració a l'hort de Getsemaní, en la del Silenci amb la indumentària però sense passos, en la del Sant Enterrament amb la Verònica, i en la del Sant Encontre amb els confrares vestits de carrer amb la insígnia al coll.

Els confrares de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, de la parròquia de Santa Maria de Maó, porten túnica blanca amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina de vellut negre amb insígnia pectoral de la confraria (cor travessat per una espasa), faixa blanca cenyida a la cintura, guants blancs i sabates negres. La secció d'aspirants vesteixen igual però amb la capirota de color blanc. El pas és la imatge de Nostra Senyora dels Dolors “La Soledad”, és a dir, la Mare de Déu tota sola, plorant. És una talla policromada vestida feta per Walderman Fenn en la dècada de 1940, duita per vuit confrares sota pal·li. Surten en la processó del Viacrucis i en la del Silenci amb la vestimenta però sense pas, en la del Sant Enterrament amb la indumentària i amb el pas, i en la del Sant Encontre vestits de paisà amb la insígnia de la confraria i portant la imatge de la Mare de Déu.

Els confrares de la Confraria de Centurions de Sant Corneli, de la parròquia de Santa Maria de Maó, vesteixen guardapits metàl·lic d'estil romà, falda groga, casc amb plomes metàl·liques de colors, botines fermades amb cinta vermella, i llança. Els qui presideixen la confraria porten faixet. Duen tambors i banderes i no tenen pas. Surten en la processó del Viacrucis amb la indumentària característica, i només una representació en la processó de Dijous Sant, també amb la indumentària, per escoltar el pas de la Sang. També surten en la processó del Sant Enterrament, davant el pas del Sant Sepulcre, i en la del Sant Encontre vestits amb la seva indumentària distintiva. En totes les processons porten guants negres, excepte en la del Sant Encontre, que els substitueixen per uns de blancs. Porten la indumentària no només durant les processons, sinó també en els oficis previs a les processons de Dijous Sant i de Divendres Sant i en l'ofici que es fa després de la processó del Sant Encontre.

Els confrares de la Confraria del Viacrucis, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de Ferreries, vesteixen túnica de color blanc cru amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa (també col·loquialment anomenada careputxa) rígida i punxeguda amb esclavina de vellut morat i insígnia pectoral (creu greca), cordó blanc cenyit a la cintura, guants dels mateix color i sabates negres. El pas és el Natzarè, una imatge de guix policromat de factura recent, d'Olot, duita per quatre portadors. Surten a Ferreries en la processó del Viacrucis del Diumenge de Rams i en la del Sant Enterrament de Divendres Sant, amb la indumentària i el pas.

Els membres de les confraries del Sant Sepulcre i de la Soledat, de la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de Ferreries, vesteixen de carrer. El pas de la primera representa Jesucrist jacent dintre d'una urna de vidre, i és una imatge de guix policromat d'Olot procedent de Sant Francesc de Maó. El pas de la segona confraria és la Mare de Déu plorant, una imatge de guix policromat de factura recent, també d'Olot, duita per quatre portadors. La Confraria del Sant Sepulcre surt en la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, mentre que la Confraria de la Soledat ho fa en la del Viacrucis del Diumenge de Rams i en la del Sant Enterrament.

Els confrares de la parròquia de Sant Martí des Mercadal vesteixen de carrer. El pas de la Confraria del Natzarè és Jesucrist portant la creu, una imatge recent de guix policromat d'Olot que duen quatre portadors. Aquesta confraria surt amb el pas en la processó del Viacrucis i en la del Sant Enterrament des Mercadal, del Diumenge de Rams i Divendres Sant respectivament. El pas de la Confraria del Sant Sepulcre és Jesucrist jacent dintre d'una urna, i és una imatge articulada que es desclava de la creu i es col·loca dintre del sepulcre. La duen quatre portadors. Aquesta confraria surt en la processó del Sant Enterrament des Mercadal que té lloc en Divendres Sant. El pas de la Confraria de la Soledat és la Mare de Déu, feta de cartó pedra, vestida i portada sota pal·li. Aquesta confraria surt en la processó del Viacrucis i en la del Sant Enterrament. Tots els membres d'aquests germandats surten també a la processó del Sant Encontre del Diumenge de Pasqua, portant les imatges de la Mare de Déu i de Jesucrist ressuscitat.

Els membres de la Confraria de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran vesteixen també de carrer. Els seus passos són el Natzarè i la Soledat, dues imatges de guix policromat fetes recentment a Olot. Surten en la processó del Viacrucis que es fa as Migjorn Gran el Diumenge de Rams, quan treuen les dues imatges. En la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant treuen una imatge de Jesucrist jacent de guix policromat d'Olot i una pas amb la imatge de la Soledat, realitzada en la dècada de 1940 per Jaume Bagur Arnau. També surten en la processó del Sant Encontre que es celebra as Migjorn Gran el Diumenge de Pasqua.

Els membres de la Confraria de la parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells vesteixen de carrer, i tenen un pas de Jesucrist crucificat i un altre de la Soledat, ambdós amb imatges recents dels tallers d'Olot. Surten en la processó del Viacrucis que celebren en aquesta localitat el fosquet del Dilluns Sant.

Els confrares de la Confraria de Jesús de Natzaret, de la parròquia de Sant Lluís, vesteixen túnica blanca amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa (col·loquialment careputxo) rígida i punxeguda amb esclavina de color morat i insígnia pectoral de la confraria (una creu rodejada amb una corona d'espines), cordó morat cenyit a la cintura, guants blancs i sabates negres. El pas és el Natzarè, una imatge de guix policromat de factura recent d'Olot. Els confrares de la Confraria de la Soledat, de la mateixa parròquia, porten túnica blanca amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina blanca i insígnia de la confraria (Cor de Maria travessat per una espasa), cordó blanc cenyit a la cintura, guants blancs i sabates negres. El pas és una imatge de la Mare de Déu, una talla policromada vestida, articulable i de factura moderna que es porta sota pal·li. Els confrares de la Confraria del Sant Sepulcre, també de la parròquia de Sant Lluís, vesteixen túnica negra amb botonadura davantera del mateix color, caperutxa rígida i punxeguda amb esclavina negra i insígnia pectoral de la confraria (les creus de Jerusalem), cordó cenyit a la cintura, guants i sabates negres. El pas és Jesucrist jacent dins una urna de vidre amb un àngel plorant recolzat en el sepulcre; és de guix i fet recentment a Olot. Les tres confraries de Sant Lluís surten en la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant que se celebra en aquesta localitat.

Finalment, el membres del Grup de Religiositat Popular de la parròquia del Roser des Castell vesteixen de carrer amb la insígnia del Natzarè. El pas és una imatge del Natzarè, feta recentment a Olot, de guix policromat. Surten en la processó del Viacrucis que organitzen el Dimarts Sant al fosquet as Castell. També surten a la processó del Sant Encontre del Diumenge de Rams a la mateixa població, en què els homes duen la imatge de Jesucrist ressuscitat i les dones la de la Mare de Déu; ambdues són imatges recents fetes a Olot.

Participants/Executants: 

Els membres de la confraries són els confrares. A les processons de Setmana Santa hi participen les confraries, els fidels que volen assistir-hi i les autoritats religioses. Acompanyen la processó bandes de música, bandes de tambors i cornetes, i corals.

Respecte a les confraries, la participació i el relleu generacional dins de la germandat comporta que la comitiva de cada confraria estigui constituïda per grups de diverses edats amb interessos diferents, i la desfilada del seguici condiciona on s'han de situar els fillets i els adults. Normalment, els fillets es col·loquen a l'inici de la desfilada de la confraria de la qual formen part, en la figura dels aspirants. En el cas dels adults, la distribució ve determinada per cada confraria, i habitualment és bastant aleatòria i voluntari. L'excepció està en els grup de portadors, que han de tenir complexió i altura similars, així com en els membres que presideixen la confraria darrere del pas, que són els càrrecs de la junta directiva. Per últim, hi ha doble representació religiosa. La processó és presidida pel clergat, que tanca la processó darrere de tots els passos. Els càrrecs eclesiàstics canvien d'unes poblacions a unes altres. A Ciutadella, per exemple, hi participen preveres, els canonges del Capítol de la Catedral, el bisbe diocesà, el vicari general i l'arxipreste. Mentre que a Maó són preveres presidits per l'arxipreste de Maó.

Ús i funció: 

Religiosa, adoctrinadora, identitària

Patrimoni relacionat: 

Com a possibles elements del patrimoni cultural immaterial podem apuntar les processons i la celebració de la Setmana Santa. Dins del patrimoni material immoble s’hi podrien incloure les esglésies i parròquies a les quals s'adscriuen les confraries i els nuclis històrics per on transcorren les processons de Setmana Santa, i dins del patrimoni moble el patrimoni religiós i artístic de cada confraria.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Els interessos que duen els membres de la comunitat a participar en el si d'una confraria, i de manera activa a les processons de Setmana Santa, poden ser de naturalesa molt diversa, però en qualsevol cas esdevenen símbols identitaris i de cohesió i pertinença a una comunitat, encara que la seva finalitat original sigui la de solemnitzar un dels períodes de l'any més importants per als fidels cristians com és la Setmana Santa.

L'existència de les confraries ―així com l'organització de les processons de Setmana Santa―, es deu a la iniciativa dels confrares, i es mantenen amb les quotes i els donatius de fidels i participants. Les processons de Setmana Santa a Menorca són comptades, els seguicis són relativament reduïts i la seva durada és curta, per la qual cosa la transcendència econòmica que puguin tenir més enllà del sentit religiós i identitari és poc significativa.

Tanmateix, es tracta d’una pràctica que podria donar lloc a productes comercialitzables, com ara reproduccions de les imatges que es porten o d'alguns dels seus complements. Cal tenir en compte que el turisme religiós és un fenomen creixent, vinculat en part al turisme cultural.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La integració en una confraria es pot deure a motius molts diversos (religiosos, familiars, socials, identitaris, etc.). El manteniment de les confraries és a través de la pràctica, la transmissió i la participació activa.

Viabilitat / Riscos: 

Actualment les confraries i la celebració de les processons de Setmana Santa es troben actualment en una situació de relativa estabilitat i inclouen membres de diverses generacions, que semblen garantir-ne la continuïtat. També l'entorn social és favorable a la perduració d'aquestes entitats i de les seves sortides anuals en les processons.

En la part desfavorable trobam, en primer lloc, no només la progressiva laïcització de la societat, sinó algunes actituds, avui minoritàries, d’oposició absoluta a qualsevol forma de manifestació religiosa. Això no només pot arribar a afectar la supervivència de la tradició, sinó que també l’ha situada en un procés evolutiu que n’està alterant la funció, en la mesura que el sentit religiós de les accions que duen a terme les confraries va minvant en benefici d’un sentit més cultural i social, fins i tot amb una certa tendència a la folklorització.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La pertinença a una confraria i la participació en les processons de Setmana Santa reafirmen i reforcen la fe del creient, i esdevenen símbols de cohesió de la societat menorquina.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

L'organització i la celebració any rere any de les processons de la Setmana Santa i la participació i implicació directa de confrares, les confraries i els fidels són les mesures que salvaguarden aquest element. La vigència de les confraries afavoreix la restauració i el manteniment del patrimoni religiós i artístic de les germandats i la realització de nous passos.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió: 

No existeixen, de moment, altres mesures de salvaguarda, però convindria integrar els representants de les diferents confraries de Setmana Santa en un òrgan encarregat de salvaguardar-les, ja sigui un òrgan específic o en un òrgan general destinat a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

També caldria iniciar una reflexió sobre la conveniència o no de fer compatibles els valors més religiosos amb els valors més culturals i socials, de manera que persones d'inquietuds diferents poguessin formar part d'aquestes entitats.

Pel que fa a les administracions públiques, podria ser positiva l'aprovació d'ajuts específics per a la restauració i el manteniment del patrimoni artístic i religiós relacionat amb les confraries.

L'agermanament amb confraries d'altres països i l'organització d'activitats d'intercanvi podria reforçar i estimular la pertinença al grup, alhora que ampliaria horitzons que podrien revertir en una millora de la salvaguarda.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AMADES, Joan (1950). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA. Barcelona.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1918). Folklore menorquí. De la pagesia. Impremta de M. Sintes Rotger. Maó.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • HERNÁNDEZ SANZ, Francesc (1908). Compendio de Geografia e Historia de la isla de Menorca. Maó.
  • PORTELLA, Josep (1994). «Festes de Menorca (III). Temps de Quaresma. Temps de Passió». Quaderns de Folklore, 52-54. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
11/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
11/03/2019