Jaleo

Àmbit: 
Manifestacions musicals i sonores
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 5/003
Nom propi de l'element: 
Jaleo
Breu descripció: 

El Jaleo és una peça musical que interpreten les bandes de música en el marc de les festes majors de tots els pobles de Menorca. La composició original és una peça anomenada «Jota estudiantina» de la sarsuela noucentista El Postillón de La Rioja (1856) que, amb el nom popular de Jaleo, ha esdevingut al llarg de l'últim segle el símbol musical de les festes majors menorquines.

A les festes de Sant Joan de Ciutadella la banda municipal sona el Jaleo durant la primera i tercera volta del Caragol des Born, el dissabte de Sant Joan, i durant la primera i tercera volta del Caragol des Pla, el dia de Sant Joan al capvespre, que es fa abans i després dels Jocs des Pla. També se sol tocar el Dia des Be al fosquet, a l'entrada i sortida dels caixers i dels cavallers de les celebracions religioses, i a la sortida dels caixers i dels cavallers de les begudes organitzades pel caixer senyor i pel caixer capellà. 

En les festes majors de la resta de pobles de l'illa, l'acte en el qual els caixers muntats en els seus cavalls van fent voltes, bots i cabrioles entre la gent, al voltant de la plaça principal, ha adoptat el nom de la peça musical i s'acompanya amb aquesta música. La música es va repetint una vegada rere l'altra durant tot el temps que dura aquest acte de la festa i la interpreta la banda de música de cada poble mentre la gent fa gresca i fa saltar els cavalls.

Grup i/o comunitat: 

El Jaleo és interpretat per les bandes de música, principalment, en el context de les festes majors d'estiu dels pobles de Menorca, i amb la participació dels caixers muntats dalt cavall i la comunitat que hi assisteix.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

El Jaleo s'interpreta en les festes majors d'estiu de tots els pobles de Menorca, en l'acte conegut també com Jaleo, excepte a Ciutadella. A Ciutadella s'interpreta durant la primera i la tercera volta del Caragol des Born i abans i després dels Jocs des Pla de les festes de Sant Joan.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

El Jaleo se sona en les festes majors de tots els pobles de Menorca, que s’inicien amb les festes de Sant Joan de Ciutadella i acaben amb les de la mare de Déu de Gràcia de Maó. Les dates de celebració de totes les festes de Menorca són: Sant Joan (Ciutadella, 23 i 24 de juny i el diumenge anterior), Sant Martí (es Mercadal, el tercer cap de setmana de juliol), Sant Antoni (Fornells, es Mercadal, el quart cap de setmana de juliol), Sant Jaume (es Castell, 24 i 25 de juliol), Sant Cristòfol (es Migjorn Gran, cinquè cap de setmana de juliol o primer cap de setmana d’agost), Sant Gaietà (Llucmaçanes, Maó, primer cap de setmana sencer d’agost), Sant Llorenç (Alaior, el cap de setmana del 10 d’agost o posterior), Sant Climent (Sant Climent, Maó, tercer cap de setmana d’agost), Sant Bartomeu (Ferreries, 23 i 24 d’agost), Sant Lluís (Sant Lluís, quart o cinquè cap de setmana d’agost) i la Mare de Déu de Gràcia (Maó, 7 i 8 de setembre).

També es toca el Jaleo a les festes de Sant Llorenç de Binixems (Alaior), de Sant Nicolau (el Toro, es Mercadal), de Cala en Porter (Alaior), de Sant Miquel (es Migjorn Gran, cada cinc anys) i en la Festa des Caixers (Alaior), que s’han incorporat més recentment al calendari festiu i se celebren el mes de setembre, excepte la festa de Sant Llorenç de Binixems, que se celebra el cap de setmana abans de les festes d’Alaior. També se sol tocar en la celebració de Sant Lluïsset (el cap de setmana després de les festes de Sant Lluís), i en els replecs de cavalls que es realitzen els dies i setmanes anteriors a les festes.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

El Jaleo és, possiblement, la peça musical més coneguda i popular de Menorca, i l'interpreten les bandes de música en el marc de les festes majors de tots els pobles de l'illa. La composició original és una peça anomenada «Jota estudiantina» de la sarsuela noucentista El Postillón de La Rioja (1856) que, amb el nom popular de Jaleo, ha esdevingut al llarg de l'últim segle el símbol musical de les festes majors menorquines.

Dintre dels protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella, la música del Jaleo la toca la Banda de Música de Ciutadella tot acompanyant la primera i la tercera volta del Caragol des Born, el capvespre del 23 de juny. Es torna a tocar en els caragols que es fan abans i després dels Jocs des Pla, el capvespre-nit del 24 de juny. També se sol tocar el Dia des Be al fosquet, a l'entrada i sortida dels caixers i dels cavallers de les celebracions religioses, i a la sortida dels caixers i dels cavallers de les begudes organitzades pel caixer senyor i pel caixer capellà. 

A la resta de pobles de l'illa, l'acte en el qual els caixers muntants en els seus cavalls van fent voltes, bots i cabrioles entre la gent, al voltant de la plaça principal, ha adoptat el nom de la peça musical i s'acompanya amb aquesta música. La música es va repetint una vegada rere l'altra durant tot el temps que dura aquest acte de la festa i la interpreta la banda de música de cada poble mentre la gent fa gresca i fa saltar els cavalls. Aquest acte, el Jaleo, es fa el vespre anterior a la festa (habitualment el dissabte) cap a les 21 h, i també el migdia del dia del patró, que sol caure en diumenge, cap a les 12-12.30 h.

Història i transformacions de l'element: 

L'origen i el motiu pel qual la melodia del Jaleo s'ha convertit en l'emblema de les festes de Menorca no té secrets. La composició és una peça anomenada «Jota estudiantina (A la orilla del Ebro)», un fragment de la sarsuela en dos actes El Postillón de La Rioja, del llibretista Luis de Olona y Gaeta (1823-1863) i amb música del compositor Cristóbal Oudrid y Segura (1825-1877), ambientada en temps de Felip V. La peça en qüestió se sona en l'escena XII del segon acte, al final de l'obra, i la música és acompanyada per la lletra que canta el cor. El Postillón de La Rioja es va estrenar al Teatro del Circo de Madrid el 7 de juny de 1856. Sis anys més tard, concretament el 7 de desembre de 1862, la companyia propietat de Rafael Ribas i José Castelló la va estrenar al Teatre Principal de Maó, junt amb la sarsuela El último mono, del llibretista Narciso Saénz Díaz Serra (1830-1877) i musicada pel mateix Cristóbal Oudrid. El 1866 es tornaria a representar en el mateix teatre maonès.

La composició musical d'aquesta peça té un caràcter molt popular, la qual cosa fa que es puguin trobar jotes sorprenentment semblants arreu de la geografia espanyola. Com a exemple proper, hi ha l'adaptació del compositor i organista ciutadellenc Onofre Rexach Marquès (1793-1868) de la popular cançó infantil vuitcentista Mambrú se fue a la guerra, de la qual l'estudiós Gabriel Julià, en el seu treball El músic Onofre Rexach (1991), constata la similitud amb la tonada del Jaleo però apunta que, per qüestions de dates, és completament impossible que Rexach sentís en algun moment la sarsuela d'on procedeix la peça.

Tradicionalment es diu que la música del Jaleo sorgeix en les festes a Ciutadella el 1888. Des de feia alguns anys, per tal d'animar el Caragol des Born i els Jocs des Pla de les festes de Sant Joan, la Banda Popular, creada el 1880 i dirigida per Guillem Alba Llorens, sonava algunes peces de moda, i aquell any la interpretació durant el Caragol des Born de la jota d’El Postillón de La Rioja, va causar furor. La peça en aquells moments era molt popular als concerts musicals i als teatres de finals del segle XIX a Menorca, i la seva inclusió al pas del cavalls quan feien les tres voltes del Caragol des Born provocà que aquells, espantats, fessin bots i cabrioles, d'aquí que es batiàs amb el nom de Jaleo. Aquesta música es va fer tan popular que es va incorporar a les festes de la resta de pobles de Menorca i és la peça que sona ininterrompudament i repetidament durant l’acte central de la festa, el Jaleo, al qual ha donat nom.

Miquel Villalonga, en el seu estudi Música per a una festa. La música a les festes (2007), diu que la «Jota estudiantina» d’El Postillón de La Rioja va agradar especialment, i les bandes de música ben prest la van incorporar en els seus repertoris. En la primera dècada del segle XX, la cançó va començar a tenir una certa rellevància en les festes majors, i tot apunta que a partir d'aquí es va començar a interpretar en el moment principal de la festa dels cavalls. De fet, l'escriptor des Castell Àngel Ruiz i Pablo (1865-1927), en la novel·la costumista Del cor de la terra (1910), ja fa referència al Jaleo de les festes de Sant Joan de Ciutadella. És molt probable que la seva interpretació fos quelcom recent, atès que en la sarsuela costumista Foc i fum (1885), escrita per Joan Benejam Vives (1846-1922) i musicada després per Francesc Rosselló Sintes (1828-1898), ambientada en les festes de Sant Joan de Ciutadella, no apareix, encara que posteriorment es va incorporar en les representacions que es fan anualment els dies previs a la festa.

Bep Cardona, en el treball Cançons populars de Menorca I (2017, pàg. 63), es fixa en una notícia publicada en el diari Heraldo de Menorca els dies previs a la celebració de les festes de Sant Bartomeu de Ferreries de 1916, que informa als lectors que el capvespre del 23 d'agost, durant la colcada, la banda tocaria, entre altres, la jota «El Jaleo», modificada pel director de la banda, el músic Biel Cardona. Aquest no realitzaria la primera partitura adaptada fins al 1920, i és aquesta la més antiga que es conserva del Jaleo i la més fidel a la jota original. Aquesta versió es toca encara a les festes de Ferreries avui dia i té lleugeres diferències respecte a la que sona a la resta de pobles. El Jaleo de Biel Cardona es toca el dia anterior a la festa al vespre, i el migdia del dia del patró en l'acte amb el mateix nom que la peça musical, però només es toca una vegada, a l'inici, per donar pas després al Jaleo que sonen a la resta de pobles de l'illa de manera repetitiva fins al final de l’acte.

A partir de la dècada de 1950 i al llarg dels últims anys s'han realitzats nombroses transcripcions de la peça i també s'han fet diversos enregistrament sonors de la melodia, tant per part de grups folklòrics com per bandes de música i altres formacions musicals.

Els temps ha anat modelant les festes dels pobles de Menorca i la interpretació del Jaleo també ha anat canviant al llarg dels anys. Quant a la durada, la interpretació del Jaleo no té res a veure amb la de principis del segle XX, i és que el nombre actual de cavalls fa que s’hagi d’allargar, i repetir la música una vegada rere l'altra. I pel que fa a la manera de tocar-lo també ha canviat, ja que abans les bandes tenien manco músics i el seu nivell interpretatiu era més baix.

Tema/Tipus de repertori: 
Classificació: 

Celebració festiva. Festa. Lleure. Oci

Modalitat / Sistema d'execució : 
Participants/Executants: 

Músics de les bandes de música dels pobles de Menorca, caixers i cavallers, i comunitat que participa de la festa.

Ús i funció: 

Festiva, identitària, lúdica

Patrimoni relacionat: 
Patrimoni relacionat: 

Com a possibles elements del patrimoni cultural immaterial podem apuntar les festes majors dels diferents pobles de l'illa, així com la cria de cavalls de raça menorquina.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Instruments de vent i de percussió

Formes organització social / Organitzacions formals o informals: 

La melodia del Jaleo en si mateixa no té relació amb un model d'organització. Tot i això, els responsables d'interpretar-lo són els músics de les bandes de música de cada població, sota les pautes d'un director, en l'àmbit de les festes majors dels pobles de Menorca. La interpretació de la peça s'acompanya amb els caixers i cavallers muntats en els seus cavalls i la participació directa de la comunitat, que els fa voltar i saltar mentre sona la melodia.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

El Jaleo està estretament lligat a la celebració de les festes majors dels diferents pobles de l'illa, per la qual cosa la seva interpretació té un fort component sentimental per a la comunitat, ja que evoca la diversió, l'alegria i la gresca que es viu en les festes de poble a l'estiu. Per altra banda, la seva interpretació en moments concrets de la festa, en què al so de la melodia del Jaleo la gent fa voltar i saltar els cavalls a la plaça, reafirma els lligams i la pertinença dels participants a la comunitat en un context de despreocupació, confraternitat i igualtat. És, per tant, un element de cohesió social.

D’altra banda, en la mesura que la música va associada a l'actuació dels cavalls, la cria d'aquests també contribueix al desenvolupament sostenible.

Finalment, tenint en compte que els actes en què se sona la música del Jaleo tenen una part inqüestionable d'espectacle que pot atraure visitants forans, aquest element pot ser susceptible de contribuir al desenvolupament econòmic, però sempre cal estar atents que l’increment del nombre de persones de fora que participen en la festa no n’alterin el caràcter.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La protocolarització i l'encotillament dels actes de les festes majors dels pobles de Menorca ha fet ineludible la interpretació del Jaleo en moments concrets de la festa (com el Caragol des Born i els Jocs de Pla de Sant Joan durant les festes de Sant Joan de Ciutadella i el Jaleo de la resta de pobles). Açò fa que la peça formi part del repertori musical de totes les bandes de música, i que sigui d'aprenentatge obligat entre els músics que les integren.

Viabilitat / Riscos: 

La celebració anual de les festes majors, amb els seus corresponents protocols i actes, garanteix la salvaguarda de l'element, ja que tant la interpretació per part de les bandes de música de la melodia del Jaleo en les festes majors dels pobles de l'illa com l'acte en si de les festes que n'ha adoptat el nom gaudeixen d’una molt bona situació, que en garanteix la continuïtat a curt i mitjà termini.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

Com a mesures de salvaguarda preses per la comunitat cal tenir en compte totes aquelles iniciatives que van més enllà de la interpretació de la peça musical fora de l'àmbit de la festa, des d'enregistraments sonors o audiovisuals, publicacions, trobades i interpretacions ens altres contexts, com per exemple en l'àmbit de les actuacions dels grups folklòrics.

Ara bé, convindria integrar representants de les bandes municipals de música en un òrgan encarregat de salvaguardar l'element, ja sigui un òrgan específic o un òrgan general destinat a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

Així mateix, caldria establir mecanismes per evitar que aquesta música pugui arribar a ser substituïda per una altra o que l'acte en què es toca perdi la seva naturalesa. En aquest sentit sembla que la vinculació entre les actuacions eqüestres i la música pugui ser una garantia mútua. Ara bé, si es vol salvaguardar especialment la música, independentment del seu context, caldria buscar nous contextos on es pogués interpretar.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • CARDONA TRUYOL, Bep (2017). Cançoner popular de Menorca (I). Col·lecció Capcer, 33. Institut Menorquí d'Estudis. Maó
  • JULIÀ, Gabriel (1991). El músic Onofre Rexach. Cercle Artístic de Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • RUIZ I PABLO, Àngel (1981). Obres completes. Edicions Nura. Menorca.
  • VILLALONGA, Miquel (2007). «Música per a una festa. La música a les festes». Quaderns de Folklore, 84. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.

 

Discografia:

  • «Jaleo». Grup Folklòric de Maó. Cançons i danses de Menorca (LP). GMF 30481-D, 1981
  • «Es jaleo». Grup Folklòric Castell de Sant Felip. Estela de 15 anys (CD). DK-90 CD 1088, 1993
  • «Davallada de la Mola – Jaleo de Ciutadella». Balls i cançons populars de Ciutadella (casset homònim). DK-90 C-1097 D.L.B. 28062-94, 1994
  • «Jaleo». Diego Monjo. Menorca. Auba de tardor (casset). 1994
  • «Es Jaleo de Ciutadella». Grup Folklòric Arrels de Sant Joan (CD homònim). DK-90 CD-1222, 2001
  • «Jaleo». Banda de l'Agrupació Municipal de Ciutadella. Música i festes (CD). E.I.363-CD, 2002
  • «Jaleo». Grup de Ball Es Penell. 15 anys cantant i ballant (CD). DL Mh-371, 2003
  • «Jaleo de Ciutadella». Grup Folklòric des Born. Música, tradició i cultura... (CD). DL A-1179, 2007
  • «Jaleo de Sant Bartomeu». Banda de Música de Ferreries. En record del mestre Biel Cardona (CD). CDF-2112, 2008
  • «Jaleo». Grup Folklòric Tramuntana. 35 anys de folklore (CD). DL ME 67-201, 2010
  • «Jaleo de Sant Bartomeu»; «Jaleo». Banda de Música de Ferreries. En festes (CD). CDF-2401, 2011.
  • «Jota estudiantina (El Postillón de la Rioja)». Banda de Música des Mercadal. Festa! (CD promocional). 2014

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
11/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
15/09/2019