Les actuacions de gegants

Àmbit: 
Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 4/005
Nom propi de l'element: 
Les actuacions de gegants
Breu descripció: 

Els gegants i els capgrossos són figures de grans dimensions que són portades per una persona situada al seu interior que les fa moure i ballar. Els gegants i els capgrossos, introduïts a l’illa a partir de l'any 1900, participen en els esdeveniments festius d'alguns pobles de Menorca, especialment durant les festes patronals.

Grup i/o comunitat: 
Colla Gegantera i Grallera d'Alaior (24 membres)
Colla de Geganters de Maó (40 membres)
Associació de Geganters i Grallers des Castell (65 membres)
Colla d'Amics i Geganters de Llucmaçanes (60 membres)
Colla de Gegants i Capgrossos de Sant Lluís (20 membres)
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

En totes aquestes poblacions s'organitzen regularment actuacions dels gegants, però només a Alaior, es Castell, Llucmaçanes, Maó i Sant Lluís ha arrelat suficientment l'afició pels gegants com perquè s'hi hagin constituït colles estables. As Mercadal tenen una parella de gegants que són portats per membres de colles d'altres poblacions. A Ferreries només tenen capgrossos.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Ocasional
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Les actuacions dels gegants i els capgrossos tenen lloc especialment per les festes patronals, i en aquest sentit es podria dir que tenen una periodicitat anual. També la seva presència en altres esdeveniments, com el carnaval de Llucmaçanes, segueix la mateixa periodicitat. Però la seva vistositat i el caràcter festiu que transmeten són molt apreciats i han fet que cada vegada se'ls demani la seva participació en més esdeveniments festius, tant públics com privats. Així, els gegants de Llucmaçanes, uns dels més actius, poden arribar a realitzar quaranta actuacions en un any.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Les actuacions de gegants formen part de les celebracions que s'organitzen a la majoria de pobles de Menorca amb motiu de les festes patronals, si bé cal remarcar que a Ciutadella, as Migjorn Gran i a Ferreries no tenen gegants ni hi actuen habitualment, tot i que en aquest darrer poble sí que tenen capgrossos. Aquests personatges també participen en altres actes festius, públics o privats, i quan participen en les festes patronals, els gegants solen seguir un protocol determinat, que en alguns casos s'ha plasmat en un document escrit, com a Sant Lluís. Aquest protocol fa referència, entre altres coses, al comportament davant de les autoritats, el tipus de ball que han de fer i la música que els ha d'acompanyar. En general, però, podem dir que en les festes patronals els gegants fan un passacarrer el capvespre del dissabte de festes, i en molts casos participen en la diana florejada el dia de festes de bon matí (cap a les 8 h). A més, poden participar en altres actes. Així, as Castell, fan l'anada a missa i la davallada acompanyant les autoritats i els caixers i cavallers; a Llucmaçanes fan un passacarrer el dia de la festa al fosquet; a Alaior i Sant Lluís participen a la nit en la desfilada de carrosses, obrint la comitiva, i a Maó participen en el pregó de festes dia 6 de setembre i dia 9 de setembre davallen al port.

Tradicionalment els gegants van acompanyats d'una banda de música, que sol ser la del mateix poble, però l'increment del nombre d'actuacions i l'elevat cost d'una banda fan que, fora de les festes patronals, cada cop sigui més freqüent un acompanyament de gralles, que no sembla agradar tant al públic assistent.

Normalment els gegants són propietat de l'ajuntament respectiu i són portats per persones adultes, tot i que en el cas de la Colla d'Amics i Geganters de Llucmaçanes les figures són propietat de l'associació i inclouen uns gegants dissenyats especialment per ser portats per fillets de 6 a 12 anys. Les persones que porten els gegants solen estar agrupades en una colla o agrupació, que tenen una activitat molt desigual. La Colla d'Amics i Geganters de Llucmaçanes i la Colla de Geganters de Maó són les més antigues i les que s'han mantingut més estables al llarg dels seus més de vint-i-cinc anys de vida, mentre que la Colla Gegantera i Grallera d'Alaior, l'Associació de Geganters i Grallers des Castell i la Colla de Gegants i Capgrossos de Sant Lluís han patit diversos alts i baixos, fins al punt que els respectius ajuntaments s'han vist obligats, alguns anys, a recórrer a les colles de Maó i de Llucmaçanes perquè portessin els gegants municipals. As Mercadal no hi ha hagut mai cap colla i els gegants locals són portats per la colla de Maó. As Migjorn Gran hi han actuat de vegades els geganters de Llucmaçanes, i de vegades els de Maó.

Història i transformacions de l'element: 

L'origen dels gegants està relacionat amb la celebració del Corpus Christi, que es remunta a finals del segle XIII, però que no s'estén per tot el món fins a partir del 1316. En les processons del Corpus es representaven escenes de l'Antic Testament, entre les quals hi havia el combat entre David i el gegant Goliat, que devia ser del grat de la població, perquè a partir d'aquí van anar sorgint altres figures de gegants. Amb el pas del temps els gegants van sortir de la processó del Corpus per incorporar-se com a element festiu en altres celebracions populars.

A Menorca els primers gegants es van veure l'any 1900 a Maó, amb motiu de la representació de la sarsuela Gigantes y cabezudos. El dia de l'estrena, la companyia teatral va passejar les figures pels carrers de la ciutat, segurament com a promoció de la funció que representaria a la nit. No va ser fins al 1929 que se'n van tornar a veure, en aquesta ocasió amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, quan l'Ajuntament va llogar a una casa de Barcelona una parella de gegants i quatre capgrossos. Les figures, acabades les festes, van tornar a marxar de l'illa. El 1934 l'Ajuntament de Maó va tornar a llogar dues figures per a les festes, però aquesta vegada va decidir comprar-les al final de les celebracions, ja que la geganta havia patit greus desperfectes. Això va facilitar que s'incorporessin de manera permanent a les festes. Els gegants van arribar vestits de rei i reina, però com que només es van comprar les figures, l'any següent diversos modistes de la ciutat els van confeccionar unes vestits de menorquins del segle XVIII als Tallers Terrés. La vestimenta de la geganta la va fer Margarita Pons. L'any 1956 Antònia Gomila els va fer uns nous vestits de menorquins. Joana Olives en va fer uns altres l’any 1979 i el 1990 va ser Joana Pons qui va confeccionar la roba que van portar fins que, el 2014, la cosidora Isabel Cardona, assessorada per membres del Grup Folklòric Es Rebost, va elaborar els vestits de menorquí i menorquina que porten actualment. L'any 1992 els gegants van ser batejats amb els noms de Tomeu i Guida, i es va crear la Colla de Geganters de Maó. Llavors van arribar nous gegants: en Pere i na Gràcia del Casal de Gent Gran, en Miquelet es Salero i s'Àvia Corema, que surt al carrer tots els dissabtes de la Quaresma i en cada un d’ells perd un dels set peus que representen les setmanes d'aquest cicle litúrgic.

La gran acceptació popular que van tenir aquells primers gegants de Maó i les seves actuacions va fer que altres poblacions de llevant volguessin tenir també una parella de gegants que sortissin per les festes patronals. L'any 1954 van arribar els d'Alaior (n'Eulàlia i en Llorenç) juntament amb uns capgrossos; el 1964 van venir els gegants des Castell; en Martí i na Maria des Mercadal daten de 1979, i els de Llucmaçanes i Sant Lluís de 1989.

L'estiu de 1954 el consistori alaiorenc es va posar en contacte amb la barcelonina El Ingenio (lloc d’on van néixer els Gegants de Maó) per sol·licitar informació sobre com adquirir una parella de gegants que representessin dos pagesos menorquins vestits a l'antiga. El Ingenio, davant el poc temps del qual disposava per crear uns gegants de nova planta i per poder atendre la comanda, tenint en compte que faltava poc per les festes Sant Llorenç, van plantejar una solució a l'Ajuntament: enviar una parella nova sense estrenar, ben polida, amb perruques naturals que tenien al magatzem i que, segons el fabricant, era del millor que s'estava fent en aquell moment en gegants. L’Ajuntament va acceptar l'oferta i el tracte es tancaria amb la quantitat de 4.832,20 pessetes per dos gegants sense vestir més una comparsa de sis capgrossos. La vestimenta de menorquí antic ja es va fer al mateix poble d'Alaior, tot i que el vestuari es va canviar en dues ocasions. El primer de renovar part del seu vestuari seria el gegant, l'any 1970, perquè la capa pesava massa. I el 1988 fou el torn de la geganta, que renovà totalment tota la seva vestimenta. La modista de les dues actuacions va ser M. Magdalena Benejam.

L'any 1992 els dos gegants, per iniciativa de l’Ajuntament, van ser batiats com a Llorenç i Eulàlia, en honor del patró del poble i del nom de l'església principal del poble, respectivament. Aquell any va ser important per a en Llorenç i n'Eulàlia, ja que van ser repintats totalment, van fer una sessió a fons de perruqueria, amb permanent inclosa per a n'Eulàlia, i per primera vegada rebrien convidats de fora poble i de fora de l'illa, els gegants vells de Lliçà d’Amunt i els gegants maonesos.

Com totes les figures gegantines que ballaven a l'illa, des del principi els gegants d'Alaior van ser portats per persones contractades per a l'ocasió. No va ser fins al desembre del 1993 que s'estrenà la primera colla de geganters al poble, durant la segona trobada de gegants insular de Menorca. La colla de geganters va recuperar un acte que s'havia perdut durant els últims anys, la vestida dels gegants, que durant molts anys s'havia convertit en moment d'alegria i festa i avui no hi ha Sant Llorenç que no comenci sense la tradicional vestida dels gegants a la plaça. L'any 1997 els gegants d'Alaior van veure néixer el seu propi grup de músics, els grallers d'Alaior, que són els que des d'aleshores els acompanyen pertot.

Les darreres intervencions que s'han fet sobre els gegants d'Alaior van ser el 2009 i el 2010. El 2009, a causa del pes excessiu de les figures, l'Ajuntament va decidir renovar-les, feina que van encomanar a Víctor Pons, de Llucmaçanes, que va construir uns nous cavallets i va fer una reproducció exacta dels cossos i els braços dels dos gegants en fibra de vidre, de manera que actualment les figures no pesen més de 50 kg. L'any 2010 va ser el torn dels caps, que després de més de vint anys tornarien a ser destapats i serien reconstruïts per tal de recuperar la seva forma original.

Per Sant Llorenç de 2012, els gegants van veure com, després de cinquanta-vuit anys, la família creixia amb la incorporació d’un nou gegant construït per Víctor Pons i que representa un personatge present en la llegenda de la Cova d'en Xoroi. El gegant va ser patrocinat per l'empresa que regenta el lloc d'oci situat en aquest indret de l'illa i va ser entregat en propietat a l'Ajuntament d'Alaior. L'any 2013, durant l'acte de vestir els gegants, arribà la parella de Xoroi, la geganta Fadrina de Biniedrís, també construïda per Víctor Pons.

Els gegants del poble més oriental de l'illa van arribar l'any 1964, després que, un any abans, un grup de veïns del poble des Castell va promoure una comissió amb l'objectiu de fer reviscolar les festes de Sant Jaume, que en aquell moment necessitaven algun incentiu. Els gegants van arribar des de Barcelona, concretament d'El Ingenio, i van costar 2.780 pessetes. Aquelles figures van arribar sense els vestits, i les encarregades de fer-los, perquè representessin dos monarques, van ser Josefina Seguí i Catalina Victory.

Aquells dos gegants van passejar per les festes de Sant Jaume durant anys vestits de rei i reina, fins que a l'any 1980 els van treure les corones de monarques. A ell, li van posar un capell i a ella li van remodelar el pentinat seguint l'estètica de la resta de gegants que ja hi havia. L'encarregada de fer el nou vestuari de menorquins del segle XVIII per als gegants des Castell va ser Joana Olives Vidal. D'aquesta remodelació destacam que tant el gegant com la geganta van conservar els anells de reis durant uns quants anys. Els dos gegants van ser repintats l'any 1987, i el 1989 van ser de nou restaurats i també es van confeccionar i canviar algunes peces de la seva vestimenta.

Els gegants des Castell, que durant molts anys van ser portats per gent contractada, l'any 1993 van començar a ser portats per la colla de geganters de Maó durant les festes de Sant Jaume. El 1995, quan els al·lots de l'escola del poble, en una una visita que van fer a l'Ajuntament, van demanar els noms dels gegants, l’Ajuntament va proposar fer una votació per elegir-ne els noms, tot i que en algun moment abans d'aquest any es van dir Gornés i Celeste, noms que mai no van arribar a ser populars. Així, dia de Sant Antoni de l'any 1996, en el marc de la Diada del Poble de Menorca, els gegants van ser batejats amb els noms de Jaume i Roser.

L'any 1997 arribaria un dels moments més importants, ja que és quan la parella va conèixer la seva primera colla de geganters, nascuda del grup cultural Es Cossil. En Jaume i na Roser han estat sempre acompanyants per diferents bandes de música, però just un any després de la creació de la colla també va néixer el seu propi grup de grallers. Aquella colla gegantera que durant uns anys va portar en Jaume i na Roser es va dissoldre el 2002 i, després d’un temps, el grup de grallers, que es va mantenir, va agafar el relleu per continuar mantenint els gegants.

Durant l’any 2004 en Jaume i na Roser van ser restaurats per Víctor Pons, però el mes de novembre del mateix any van ser víctimes d'un acte de vandalisme. En Jaume no va patir cap mal, però la geganta va quedar en molt mal estat. Per decisió de la colla de grallers, les parts danyades de la geganta van ser portades de nou a El Ingenio, quaranta anys després, per fer-ne una rèplica, de manera que la geganta actual sols conserva els braços i les mans de la figura original. La nova Roser va ser estrenada per Sant Jaume de 2005, quan els dos gegants també van estrenar faldes. El 2006 la geganta va tornar a ser retocada a El Ingenio a causa d'un error de construcció, i en Jaume va passar pel taller de la Colla de Geganters de Maó per uns problemes d'humitat que havien deformat part del bust.

Dia 1 de maig del 2008 va ser el dia elegit per el bateig del nou gegantó des Castell, en Xec. Aquell mateix any, durant les festes de Sant Jaume, la geganta Roser va tornar a ser víctima d'un acte vandàlic que va provocar que, per primera vegada en quaranta-quatre anys, la geganta no sortís al carrer el dia de Sant Jaume. L'any 2009 na Roser va ser restaurada pel taller dels geganters de Maó i és la imatge que avui podem veure. Durant el carnaval de l'any 2011 el poble des Castell va estrenar un nou gegant, molt particular, en Homer Simpson, de propietat i realitzat per Vladis Febrer. Aquest gegant participa activament en les sortides de la colla gegantera del poble, acompanyant en Xec, i també surt per Sant Jaume. L'any 2012 el poble des Castell recupera, gràcies a Víctor Pons Arnau, el cap original de la geganta Roser, que va ser restaurat i actualment roman exposat a les dependències de Cultura. El 2013 la colla des Castell decideix construir na Marge Simpson per acompanyar en Homer, i el 2014 una membre de la colla repintà en Jaume i na Roser per renovar-ne la policromia amb motiu del 50è aniversari de la parella. També han estat anys de canvis els passats 2016 i 2017, en què en Jaume primer i l'any següent na Roser han vist renovats els vestuaris.

Els gegants des Mercadal van ser adquirits per l’Ajuntament l'any 1979, per donar vistositat a les festes de Sant Martí. Els va comprar a l’empresa Aragonesa de Fiestas i els van triar del catàleg que tenien de «gigantes regionales». Van costar 56.000 pessetes. Van decidir vestir-los de pagesos menorquins i les vestimentes van ser confeccionades per Auxili Fàbregues as Mercadal, en una sucursal de la sastreria Matías Sansaloni de Ciutadella. Els noms dels gegants no els van posar fins a l'any 1995, per votació popular, i els van batejar per Sant Martí d'aquell any. En els primers anys els gegants van ser portats pels membres de la brigada d'obres, moltes vegades ajudats per soldats del quarter d'artilleria instal·lat al poble, fins que el 1994 la Colla de Geganters de Maó va agafar el relleu, tot i que els geganters de Llucmaçanes i de Sant Lluís també els han carregat ocasionalment. Durant els seus més de trenta anys d'història, en Martí i na Maria han mostrat quatre aspectes diferents. El primer, amb el qual van venir des de Saragossa, va durar fins al 1991, en què la pintura va rebre unes tonalitats més fosques. El 1995 es va confeccionar un nou davantal per a na Maria, que també va estrenar trunyella, un ventall i un mocador de mà. El 1997 els van repassar els cossos i els braços, es van reparar i repintar bustos i les mans i es va donar més expressivitat als rostres. Finalment, el 2003 Víctor Pons en va fer una restauració a fons que encara perdura. Des de la seva arribada, els gegants no han deixat de sortir mai el dissabte de Sant Martí, i alguns anys ho han fet també el dia següent, en la diana. Des de l'any 2000 participen activament en les festes de Fornells i tampoc solen faltar a les de Sant Nicolau.

A Llucmaçanes, el 1989 Joan Pons decidia construir ell mateix, com a joguina per al seu fill, en Kikus i na Kika, dos gegants petits. Algunes persones del poble, en veure els gegants, van demanar-los que sortissin a les festes de Sant Gaietà, i així va néixer el 1990 la primera colla gegantera de les Illes Balears. Als dos primers gegants s'hi va sumar aviat n'Abú Umar, que representava el darrer governador àrab de Menorca, però aquesta figura va desaparèixer el 1995 i fins al 2003 no va ser reproduït. El 1994 en Joan Pons, animat pels veïns, va decidir crear una segona parella de gegants, aquests ja més grans, que va batejar com l'Avi Perico i s'Àvia Aguedet, que són portats per persones adultes. El 1999 fa la seva aparició la Princesa, una geganta una mica més gran que en Kikus i na Kika, per poder ser portada per fillets més grans. L'any 2001 la família gegantera de Llucmaçanes creix amb en Toni es Saig, una figura que representa un guàrdia municipal de Maó amb uniforme de gala, que va trobar la seva parella el 2002 en na Tònia de la Sala, un homenatge a Antònia Gomila, veïna de Sant Lluís i gran amant dels gegants. Entre el 2003 i el 2005 es van construir els cinc gegants que formen la comparsa de carnaval ―el Rei Bernat, la Reina Pili, la Bruixa Gorguina, na Xisca i en Xim―, tots ells de faccions caricaturesques i amb vestits llampants i divertits, com s'escau al Carnaval. Aquesta comparsa ha sortit als carnavals de Llucmaçanes, de Maó, d'Alaior i des Castell, i na Xisca també ha col·laborat en altres festes i actes, com as Mercadal el dia de la Creu Roja de 2013 i 2014. Els següents gegants que es van incorporar al grup de Llucmaçanes van ser, el 2006, na Rita i en Joan, que representen dos pagesos menorquins del segle XVIII.

L'any 2010 la Colla de Geganters de Maó va tenir la iniciativa que els gegants sortissin en la cavalcada de Reis: en Tomeu de Maó representava en Melcior, Llucmaçanes va crear per a l'ocasió el rei Gaspar, i en Martí des Mercadal feia de Baltasar. La iniciativa va durar només dos anys, però el 2012 a Llucmaçanes van donar la benvinguda a un rei Baltasar que reproduïa la fesomia de Franklin Cousins, un representant d'aquest rei mag durant anys. El 2014 van completar la comparsa dels reis amb en Melcior, que es va estrenar durant la cavalcada del patge reial de Sant Lluís.

Posteriorment, el 2013, els geganters de Llucmaçanes donen a conèixer una nova imatge d'Abú Umar i una geganta jove, na Nura (porta el nom fenici de l'illa de Menorca), que substitueix la princesa. A ells se suma, l'any següent, el Rei Alfons III per completar els protagonistes d'una història llegendària de la conquesta de l'illa que es representa per Sant Antoni.

A Sant Lluís els primers gegants es van veure l’any 1965. Eren els gegants de Maó, que van participar a les festes d’aquell any juntament amb els capgrossos des Castell. Fins al 1988 els gegants de Maó i es Castell van anar participant en les festes de Sant Lluís, però el 1989 l'Ajuntament va decidir adquirir la primera parella pròpia, vista la gran acceptació que tenien. Els van comprar a Saragossa, a Aragonesa de Fiestas, una empresa especialitzada, i van costar 297.696 pessetes. La roba la va fer Antònia Gomila (na Tònia sa cosidora o na Tònia de la Sala, com tots la coneixien, la qual uns anys més tard acabaria sent ella mateixa convertida en geganta per la colla de Llucmaçanes, com a homenatge a tota la seva labor) i els va fer uns magnífics vestits de pagesos del segle XVIII. Una altra persona que també hi va col·laborar va ser na Joana Preto que va cedir la seva trunyella de cabell natural per al pentinat de la geganta. I així va ser com, en les festes de 1989, es van estrenar aquesta parella. Els gegants van ser portats per Paco i Jaume Cardona, dos germans veïns del poble que els van fer ballar per tots els carrers de la població. Pocs dies després de l’estrena, ja van participar a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, de Maó, juntament amb la resta de gegants menorquins.

L'any 1994, els fillets de l'escola van escollir, per votació popular, els noms de Lluís i Maria per als gegants, i també va néixer la colla de geganters. Per Sant Antoni del 1996 en Lluís i na Maria van ser els padrins dels gegants des Castell, que van rebre els noms de Jaume i Roser. Durant l'auge geganter dels anys 1990, Sant Lluís també va estrenar una nova figura. El 1998, Llorenç Nuevo, un dels membres de la colla de capgrossos de Sant Lluís, que en aquell moment estava separada dels gegants, partint d'un capgròs de l'any 1965 va construir la geganta Tecla, de la qual foren padrins en Kikus i na Kika de Llucmaçanes, que van rebre un pin honorífic com a distinció. Na Tecla en un principi portaria a les seves mans un io-io, però al cap d'un temps fou modificada i li col·locaren uns braços bojos, similars als dels populars gegants del carnaval de Solsona. A més, li incorporaren el sistema per llançar aigua a través del seu xumet.

En Lluís i na Maria van passar diverses vegades pel taller. Destaquen les restauracions de l'any 1998, realitzada pel migjorner Josep Moll, i de l'any 2001, a càrrec d'Ascensión Pozuelo, veïna del poble de Sant Lluís. El 2005, per iniciativa de l'Associació de Veïns de Sant Lluís, es va fer per primera vegada l'acte de vestir els gegants en públic el matí del dissabte de festes, una experiència que es va repetir la nit del pregó. Ara els gegants són vestits en públic una setmana abans de festes.

En Lluís i na Maria han ballat sempre amb diferents bandes de música, fins que el 2007 es va formar un grup de grallers de la pròpia colla que els acompanyà durant uns anys, tot i que mai es va perdre la presència de la banda de música. Aquell mateix any els gegants de 1989 es van acomiadar per un període de temps i van donar pas a una nova parella, que intentaven reproduir-los però amb una estructura i un cos molt més lleugers que els originals i amb una imatge similar que, tanmateix, no s'assemblava prou a la de les figures originals. Durant la nit pregonera de l'any 2008 van reaparèixer els nous Lluís i Maria construïts a la mateixa empresa que els gegants originals.

L'any 2012 la colla pateix una nova decaiguda amb la desaparició del grup de grallers i es queda sense portadors per als gegants. Aquell any es va haver de demanar ajuda als pobles veïns per tenir portadors, i sorgeix la idea de recuperar els originals Lluís i Maria, que es trobaven en un magatzem municipal. La valoració va ser positiva i aquell any en Lluís i na Maria originals van tornar a sortir a ballar al seu poble després de quatre anys d'inactivitat. A les festes de Sant Lluís del 2013 en Lluís i na Maria originals van estrenar una restauració a càrrec de Víctor Pons Arnau, amb uns aires renovats i una baixada de pes considerable per encarar el seu 25è aniversari, que celebraren per les festes de Sant Lluís d'aquell any fent diverses activitats i esdevenint els veritables protagonistes del programa de festes en què, amb na Tecla, van pronunciar el pregó infantil en un Pla de sa Creu ple a vessar. El dia més important va arribar la nit del pregó, quan l'Ajuntament va condecorar els dos gegants amb dues grans medalles amb l'escut de la població en agraïment per tots aquests anys i, sobretot, a totes aquelles persones que els havien fet ballar durant aquells vint-i-cinc anys. Seguidament els gegants van fer les seves tradicionals sortides a les festes i recuperaren la diana florejada, un acte únic a l'illa en el qual els gegants van repartir flors naturals durant tot el recorregut de la diana.

El mateix any 2014 van tornar a sortir del seu poble, després de molts anys, per participar en la trobada insular de gegants amb motiu dels 60è aniversari dels gegants d'Alaior. Tanmateix, durant tots els seus anys de vida, els gegants de Sant Lluís han realitzat diferents viatges fora de l'illa. El primer va ser l'any 2000, a Vallgorguina, i seguidament van visitar, en anys venidors, la barriada de la Barceloneta, Montornés del Valls, l'illa veïna de Mallorca (amb visites a Pollença i Sineu), Navarcles, Sant Joan Despí, Montmeló i Reus.

Dia 11 d'abril de 2015 es va celebrar el 50è aniversari dels capgrossos amb una gran trobada insular i el casament dels gegants de Sant Lluís, per la qual cosa actualment han de lluir un anell que recorda aquest fet. A les festes patronals de 2015 es va presentar la restauració i remodelació de na Tecla, que definitivament seria convertida en geganta, durant la nit pregonera infantil. Aquell dia també va ser un dia històric, ja que va tenir lloc l'agermanament de les colles i gegants de Sant Lluís i Llucmaçanes, mostra de la forta unió de les dues associacions. L'any 2016 marca un nou fet històric en la història dels gegants de Sant Lluís, ja que el 30 d'abril es va estrenar un nou gegant, en Joan Flametes, un personatge que representa l'esperit i la màgia de la nit de Sant Joan, apadrinat pels gegants en Toni es Saig i na Tònia de la Sala, de Llucmaçanes. Aquest personatge arreplega els desitjos de tot el poble visitant el geriàtric, les escoles i, la nit de Sant Joan, després d'un passacarrers per tot el poble en què arreplega els bujots, fa un fester i acaba fent un ball al voltant de la foguera, a la qual es llançaran tots els desitjos. Aleshores el gegant es retira fins a la pròxima primavera. Un fet destacat de l'any 2016 és que, durant la nit del pregó infantil, na Maria i en Lluís van estrenar el seu ball i la cançó de lluïment, amb lletra d'Ana Pons i música de Jordi Orell.

Durant les primeres dècades, els gegants sortien a espatlles d'uns portadors que els ajuntaments respectius contractaven per a l'ocasió. En la dècada de 1980, segurament per influència d'un context social de retorn a la vida democràtica i d'alegria generalitzada, l'activitat dels gegants experimenta un notable increment, que es reflecteix també en la participació dels gegants de Maó en les Festes de la Mercè de Barcelona, el 1986, i en la celebració de la primera trobada de gegants de l'illa, el 1988. Aquesta eclosió del fenomen geganter va dur a la creació de les primeres associacions geganteres a finals de la dècada de 1990 i a l'expansió d'aquest model en els anys següents.

Processos i preparatius: 

Una actuació gegantera requereix una llarga preparació. A banda que els gegants han d'estar en bones condicions i han de tenir els corresponents vestits i complements, per a cada ocasió cal vestir-los prèviament, una tasca que pot arribar a durar 6 hores, a les quals cal sumar un trasllat que requereix també uns preparatius importants.

Dedicació: 

Les persones que formen part de les colles i que treuen els gegants dediquen moltes hores a aquesta activitat. Lògicament, la dedicació depèn del grau d'implicació de cada persona, però en alguns casos pot superar les 15 hores setmanals durant 8 mesos.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Per a les actuacions de gegants són imprescindibles les figures, que actualment són:

  • Alaior: 4 gegants (Llorenç, Eulàlia, Xoroi i Fadrina de Biniedrís)
  • Es Castell: 5 gegants (Jaume, Roser, Xec, Homer Simpson i Marge Simpson)
  • Sant Lluís: 4 gegants (Lluís, Maria, Tecla i Joan Flametes)
  • Es Mercadal: 2 gegants (Martí i Maria)
  • Maó (ajuntament): 3 gegants (en Tomeu, na Guida i s'Àvia Corema)
  • Maó (Colla de Geganters): 3 gegants que representen els Reis Mags
  • Maó (Llucmaçanes): 19 gegants (Kikus i Kika, l'Avi Perico i s'Àvia Aguedet, Joan i Rita, Toni es Saig i Tònia de la Sala, Abú Umar, Nura i Alfons III, Rei Bernat, Reina Pili, Xisca, Gorguina i Xim (carnaval), Melcior, Gaspar i Baltasar (Reis Mags)
  • Maó (Casa del Poble, Imserso): 2 gegants, Pere i Gràcia (se n’encarrega la colla de Maó)
  • Maó (Colla Yurka): 1 gegant (Yurka)
  • Maó (Residència de Gent Gran): 1 geganta (Illa)
  • Maó (botiga Queta): 1 gegant (Mimo), actualment inactiu

 

Per a cadascuna d’aquestes figures és necessària almenys una vestimenta, a la qual cal afegir en molts casos altres vestits i un nombre molt variable de complements.

Per a guardar els gegants són necessaris uns espais amplis, i sobretot alts, que no són fàcils de trobar i sovint impliquen un cost.

Les persones que porten els gegants duen un uniforme que les identifica i que inclou una samarreta, un mocador, faixa i pantalons. La Colla de Geganters de Maó també té un equipament per a l'hivern i la Colla de Geganters i Amics de Llucmaçanes disposa d'un uniforme de gala.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Actualment les persones que porten els gegants estan organitzades en entitats jurídiques sense afany de lucre.

Participants/Executants: 

Colles de geganters. Els membres de les colles són persones de totes les edats, algunes de les quals porten molts anys vinculades als gegants. A banda de fillets molt menuts a partir de 2 anys, entre els membres n'hi ha que porten gegants ja des que tenen sis anys i les persones més grans arriben fins a setanta-vuit anys. Normalment no tots els membres de cada colla són portadors de gegants, perquè en algunes també hi ha capgrossos i músics, i perquè poden dur a terme altres funcions complementàries però igualment necessàries per a una actuació gegantera: ajuda, suport, transport, etc.

Ús i funció: 

La funció de les actuacions de gegants és eminentment lúdica, tot i que en el cas de Llucmaçanes també hi ha la intenció de transmetre uns valors relacionats amb l'esforç col·lectiu o amb el comportament responsable. Al mateix temps, la finalitat lúdica es combina amb una valoració de la tradició, en la mesura que els gegants solen representar personatges d'altres èpoques històriques.

Patrimoni relacionat: 

Les figures de gegants són considerades per alguns geganters com un patrimoni moble, tot i que oficialment no està reconegut. Les actuacions van lligades sovint a altres expressions del patrimoni cultural immaterial, especialment les festes patronals.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Les actuacions de gegants impliquen unes despeses importants derivades de la seva adquisició o construcció, la confecció del vestuari i dels complements, del seu manteniment, de trasllat, d'assegurances, etc.

D'altra banda, les actuacions de gegants poden contribuir de diverses maneres al desenvolupament sostenible. Des del punt de vista sociocultural són un element d'identitat i contribueixen a la cohesió social, unes funcions que es podrien potenciar en la mesura que reforci la implicació de la població en la seva salvaguarda i en les activitats de les colles geganteres.

Des del punt de vista ambiental, les actituds dels gegants en aquelles actuacions menys protocol·làries poden influir en el comportament, especialment dels fillets. Per altra banda, els materials amb què estan construïts podrien transmetre també un missatge de sostenibilitat.

Pel que fa al desenvolupament econòmic, els gegants són adequats per a generar objectes de marxandatge diversos. En aquest sentit la seva imatge hauria d’estar controlada per la pròpia comunitat, almenys a través de l’ajuntament, en els casos en què en sigui propietari, i de les colles de gegants.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La transmissió de la tradició dels gegants es fa principalment a través de les actuacions en què intervenen i en les quals sol participar un nombre important de població. La transmissió dels coneixements associats es produeix a través de les associacions de geganters i dels protocols existents, tant si són orals com, sobretot, si s'han plasmat en un document escrit.

Viabilitat / Riscos: 

Les actuacions de gegants són molt ben rebudes per la població i especialment per la més jove, de manera que a hores d'ara es pot considerar que es troben en bon estat i que n'està garantida la supervivència a curt termini ja que, tenint en compte que la societat actual deixa molt de temps per al lleure, el caràcter lúdic d'aquesta activitat gaudeix d’un context favorable.

Amb tot, si el caràcter lúdic s'acabés portant a l'extrem, podria implicar una certa desvirtuació de la tradició gegantera. En algunes poblacions ja s'han produït polèmiques sobre quins personatges podrien representar uns nous gegants, davant la proposta d'inspirar-se en sèries televisives americanes de dibuixos animats.

El fet que les figures siguin, en molts casos, propietat de l'ajuntament, representa un risc que els gegants es puguin fer servir com un element més dins d'un context més ampli de discussió política. Per altra part, els sectors polítics que estiguin en el govern municipal, amb la millor intenció de guanyar efectivitat o justament de sostreure els gegants del debat polític, podrien acabar imposant el seu criteri sobre la manera com cal gestionar les actuacions de gegants. En el protocol aprovat per l'Ajuntament de Sant Lluís, per exemple, diu explícitament que ell «té la darrera paraula en totes i cadascuna de les qüestions que atanyin als gegants i capgrossos». Tot i que el document, que compta amb el vistiplau de l'ajuntament, no està aprovat formalment pel Ple i es preveu que sigui aprovat per la colla de geganters, aquesta dependència del poder polític, a més de ser un risc, no encaixa bé en l'esperit de la Convenció per la salvaguarda del patrimoni immaterial, que dona el protagonisme principal, inclosa la capacitat decisòria, a la comunitat que manté viu aquell element.

Les característiques de les associacions de geganters també podrien arribar a representar un punt feble, si no són capaces de mantenir una certa estabilitat, que segurament passa per disposar d'un major nombre de socis. En aquest sentit, alguns geganters tenen la sensació que el conjunt de la societat no s'implica suficientment en el fet geganter. Aquest no és necessàriament un aspecte desvinculat de l'anterior, per tal com la manca de capacitat decisòria sobre unes figures que aquestes persones porten, podria generar un sentiment d'apatia i de desinterès.

Un altre factor de risc el constitueix la conservació dels gegants. Es tracta d'una tasca que requereix uns coneixements tècnics i disposar del material i la infraestructura necessaris, a més d'un bagatge general sobre el que signifiquen els gegants, la seva història, etc. Malgrat això, moltes vegades són els mateixos geganters els que acaben assumint aquest tipus de feines, encara que no es donin les millors condicions per a dur-la a terme. La manca d'un local prou espaiós i ben equipat per poder fer les reunions de la colla i les tasques de manteniment és una altra de les mancances.

En conjunt, i tenint també en compte que les colles geganteres només tenen vint-i-cinc anys, es considera que la situació de les actuacions geganteres no està prou consolidada ni gaudeix d'un context prou fort per a garantir-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini.

Per tant, una de les prioritats seria estabilitzar les colles, ja que de vegades no són prou gent o no prou constant. Les institucions propietàries dels gegants i les pròpies colles han de buscar les solucions.

La conservació de les figures és també un aspecte que cal tenir en compte, per tal de preveure'l amb temps i cercar el finançament necessari. En aquesta tasca és important el concurs d'experts en gegants, d’estudiosos. En alguns casos, la consideració de béns mobles catalogats per l'ajuntament pot facilitar aquesta actuació.

Cal vetllar perquè les actuacions de gegants mantenguin, més enllà de la funció purament lúdica, el seu caràcter patrimonial, identitari i simbòlic. És important escoltar l’opinió de gent coneixedora i estudiosa dels gegants abans de decidir la construcció de noves figures, la tria de noves vestimentes o els canvis en les actuacions tradicionals.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Totes les colles geganteres consideren que els gegants formen part del seu patrimoni cultural i del patrimoni cultural del seu poble. Majoritàriament pensen que els gegants tindran continuïtat perquè les seves actuacions atrauen molt de públic i gaudeixen de gran popularitat, especialment entre la població més jove. Amb tot, alguns opinen que les actuacions estan precisament massa enfocades cap a la població infantil i tenen una funció més aviat d'espectacle i entreteniment, que resta dimensió cultural al fenomen; i, al mateix temps, que hi ha un excés d'actuacions, que condueix a una certa vulgarització.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La Colla de Gegants i Capgrossos de Sant Lluís ha aprovat i segueix uns protocols per evitar que les actuacions dels gegants es decantin de la seva funció i del seu aspecte tradicionals.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
14/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
14/03/2019