Formatjades, flaons i crespells

Àmbit: 
Salut, alimentació i gastronomía
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 6/005
Nom propi de l'element: 
Formatjades, flaons i crespells
Altres denominacions: 
Formatjada amb/de carn; formatjada amb/de formatge o flaó; formatjada amb/de brossat; crespell
Breu descripció: 

La formatjada pròpiament dita, o formatjada de carn, és un pastís fet de pasta de seu, en forma de cassoleta redona tancada amb una tapadora que, segons la recepta tradicional, es farceixen amb carn de be o de porc (avui també es fa amb pollastre o conill) i es cou al forn. La formatjada amb brossat únicament s'elabora a Ciutadella, tot i que a la resta de pobles de l'illa equival, amb algunes diferències, al crespell de brossat. El crespell també pot ser amb suquet, i en aquest cas va farcits amb una pasta d’ametles. D’altra banda, el flaó, fet de la mateixa pasta de seu de la formatjada amb carn, es farceix de formatge i te una forma diferent, ja que no és una pasta tapada, sinó que du una bolla de formatge que sobresurt al mig. A Ciutadella, el flaó reb el nom de formatjada amb formatge.

En temps enrere, les formatjades amb brossat i els flaons es cuinaven per ser consumits el Dijous i el Divendres Sant, mentre que les formatjades amb carn es guardaven fins al Diumenge de Pasqua. Actualment les formatjades, els flaons i els crespells es consumeixen tot l'any, i es troben als forns i pastisseries de l'illa.

Grup i/o comunitat: 

Àmbit domèstic i sector de la pastisseria i rebosteria de Menorca

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

L'elaboració de formatjades, flaons i crespells, en les seves diferents modalitats, s'estén tota l'illa de Menorca

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Tradicionalment els flaons, els crespells i les formatjades amb brossat es menjaven el Dijous Sant i el Divendres Sant, quan no es podia menjar carn, mentre que les formatjades amb carn de be es consumien el Diumenge de Pasqua. Actualment es consumeixen formatjades, flaons i crespells en qualsevol època de l’any, i es troben als forns i pastisseries de l'illa, però per Setmana Santa són més habituals i és quan s’elaboren en l'àmbit domèstic. Es consumeixen, sobretot, per berenar o per fer la bereneta.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

Els productes gastronòmics més característics de la Pasqua a Menorca són, possiblement, la formatjada, el flaó i el crespell.

La formatjada és un petit pastís fet de pasta de seu, en forma de cassoleta redona tancada amb una tapadora, que es farceix amb carn de be, xulla, sobrassada i diferents espècies, que es cou al forn i que, malgrat el seu nom, no conté gens de formatge entre els seus ingredient. Aquesta és la denominada formatjada amb carn, nom amb el qual es coneix a tots els pobles de Menorca. Cada casa, cada forn i cada poble té les seves particularitats a l'hora d’elaborar-les, encara que amb molt poques diferències.

A part de la formatjada amb carn, hi ha la formatjada amb brossat, que únicament s'elabora a Ciutadella i que a la resta de pobles de l'illa equival, amb algunes diferències, al crespell amb brossat. De crespells, però, també se'n fan amb suquet, farcits en aquest cas de pasta d'ametla. A la tapadora dels crespells i de les formatjades amb brossat, es practiquen unes obertures que fan que el farciment surti una mica en coure'ls al forn, de manera que aquestes pastes no estan del tot tancades, a diferència de les formatjades amb carn.

I l'altre producte característic de la Pasqua a Menorca és el flaó, que a Ciutadella rep el nom de formatjada amb formatge. Aquest producte tampoc té la forma de cassoleta tapada, sinó que consisteix en una base fet de la mateixa pasta de seu que la resta d'elaboracions, enmig de la qual es col·loca una bolla feta de formatge tendre, ou, oli i farina de força, i després es cobreix amb una tapadora en la qual es practiquen uns adorns en forma de creu que fan que, en coure'ls al forn, la bolla de formatge sobresurti del tot.

Història i transformacions de l'element: 

El consum de carn per la Pasqua sembla que té un origen judaic, com la pròpia celebració, però no hi ha cap prova que les formatjades tenguin aquesta procedència, com sostenen alguns autors. S'especula també amb un possible origen talaiòtic relacionat amb la cultura nuràgica, atesa l'existència de preparacions similars a Sardenya, però tampoc no disposam de dades que puguin acompanyar aquesta hipòtesi.

En el receptari de cuina del frare franciscà Francesc Roger (1704-1764), recollit en el llibre Art de la cuina (editat per l'Institut Menorquí d'Estudis l'any 1993), no apareixen esmentades les formatjades, malgrat que recull un parell de pastissos de be, però amb un farciment força diferent al de les formatjades actuals. En canvi, és curiós descobrir que a la ciutat de Saint Augustine (Florida, EUA), on s’establí el 1777 una colonia de menorquins que emigrà a Amèrica del Nord per  treballar en la plantació de l’escocès Andrew Turnbull el 1768, mantigueren viu durant molt de temps el costum de cantar el Deixem lo dol el Dissabte Sant pels carrers del poble, i que es coneixia amb el nom de Cançó de les formatjades. En la data assenyalada, els joves menorquins de Saint Augustine recorrien els carrers de la ciutat tocant les finestres de les cases. Si rebien resposta de l'interior, volia dir que eren ben rebuts i cantaven, acompanyats de guitarres, i al final rebien algun obsequi dels homenatjats en forma de formatjades, ous, pastissos, etc. El 1848 aquesta tradició encara era viva, i va ser recollida per l'escriptor i periodista Willliam Cullen Bryant després de visitar aquesta població. En el seu llibre editat a Nova York Letters of a Traveler, or Notes of Things seen in Europe and America (1850) recull la següent lletra:

Aquesta casa esta empedrada.
Bien halla que la empedro:
Sun amo de aquesta casa
Baldira duna un do.
Furmaigada o empanada.
Cucuctta o flao:
Cual se vol cosa me grada.
Sol que no me digas que no.
 
Sembla que aquesta cançó correspon a la que recull a principis del segle XX Francesc Camps i Mercadal amb el títol de «Comiat» al seu treball Folklore menorquí. De la pagesia (1918), i que diu així:
 
[...]
Madona, obriu sa pastera
i dau-mos un flaonet.
Formatjada o panada,
o coqueta o flaó;
quantsevol cosa ens agrada,
sol que no ens diguis que no.
Vós, l'amo d'aquestes cases,
Déu faixi que estigueu bons:
si no heu fet ses formatjades
donau-mos quatre o cinc ous.
An esta casa empedrada
no sabrem si hi està gent:
si no heu fet ses formatjades,
convidau-mos d'aigoardent.
[...]
 

Sigui com sigui, tot això sembla indicar-nos que a finals del segle XVIII existia ja algun tipus de formatjada, i que fou exportada a Amèrica. Avui a Saint Augustine es segueix fent un tipus de pastís per Pasqua que sembla ser l’hereu de les antigues formatjades. Segons una recepta que es va publicar el 2008 a The Beaches Leader, es tracta d’un pastís semblant al flaó. Cal dir que entre els ingredients no apareix el seu, sinó un greix alimentari vegetal de la marca Crisco, i la forma és una bola a la qual es fa una creu al damunt abans d'enfornar-la; aquests detalls fan pensar en una evolució o adaptació de la recepta que devien portar els menorquins al segle XVIII.

En la segona meitat del segle XIX, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, en el seu Die Inseln Menorca (1890-1891) del Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891), ja recull «formatjades amb carn de be, cabrit i porc». Així mateix recull, en la seva relació de productes de rebosteria menorquina, els «flaons amb formatge», que diu que es mengen de Nadal a la Quaresma principalment en els pobles petits i en el camp, i les «formatjades amb formatge», de les quals diu que es consumeixen de Pasqua a Cinquagesma (pàg. 244, tom VI, de la versió en català de 2003).

Bàrbara Soler i Bàrbara Oliver, en el seu treball Llibretes de cuina del segle XIX (2016), reculen un receptari de cuina d'una família burgesa de Maó de finals dels segle XIX en el qual es parla de formatjades amb formatge, amb carn i amb suquet, la qual cosa fa pensar que el nom de flaons aplicat a les formatjades de formatge podria ser posterior, una deducció que la recepta de Saint Augustine sembla corroborar. En aquest sentit, Pere Ballester, en el llibre De re cibaria. Cocina, pastelería, repostería menorquinas (1923), recull una recepta de «flaó amb formatge» que, per la descripció, correspon als actuals flaons o formatjades amb formatge, i que fa pensar que en aquella època hi havia altres tipus de flaons (pàg. 157 de l’edició de 1973).

Temps enrere, quan a les cases dels pobles no hi havia forn i les formatjades es duien a coure als forns de pa, les dones tenien uns motllos de llenya que servien per marcar-les (normalment amb les inicials de la família) i, d'aquesta manera, poder-les identificar fàcilment quan les anaven a recollir ja cuites. Com que avui totes les cases tenen forn, és un costum que s'ha perdut i, consegüentment, aquests motllos de llenya ja no tenen la mateixa funció i, quan s’utilitzen, és més per tradició familiar.

Processos i preparatius: 

Les receptes d'elaboració de formatjades amb carn, de flaons o formatjades amb formatge, de formatjades de brossat i de crespell de brossat i suquet, són les següents:

Formatjada amb carn

Primer de tot s'ha de trempar la carn tallada a trossets amb oli, sal, pebre negre molt, safrà (que prèviament s'haurà posat en un got amb aigua calenta perquè amolli tota la seva aroma) i un poc de suc de llimona. Actualment ja es comercialitza una mescla d'espècies en uns paperets que contenen els ingredients necessaris per trempar la carn. El tremp es pot fer el dia anterior, ja que la carn ha de reposar unes hores. Per preparar la massa, es dilueix el llevat en un poc d'aigua calenta, s'hi afegeix el seu de porc i, quan aquest s'hagi ben incorporat a la mescla, s'hi aboca la farina i s'amassa bé, fins aconseguir una massa fina i consistent. Després de deixar-la reposar una estona, entre mitja hora i tres quarts, dintre d'un ribell tapat amb un cànyom de cuina, de la massa es fan bolles un poc més petites que un ou. Seguidament, cada bolla s'allisa amb una aprimadora damunt de la taula o d'una post on s'haurà tirat un poc de farina abans, i es fa un disc amb el motllo circular. Amb l'ajut del mateix motllo, s'aixequen les voreres verticalment fent una cassoleta, i a dintre es posen els trossets de carn trempada, la xulla i els trossets de sobrassada. Després es tapa amb un altre disc de pasta per donar-li la forma tancada de la formatjada, tot pitjant bé les dues masses contra el motlle perquè la cassoleta quedi ben tancada. La massa que sobri a les voreres es talla amb una rodeta de llautó. Es pica la tapadora amb una forquilla en diferents punts i, si es vol, es pinta amb rovell d'ou batut. Es deixen reposar les formatjades i, tot seguit, s'enfornen. A una temperatura mitjana, les formatjades quedaran cuites en més o manco mitja hora.

Flaó o formatjada amb formatge

Per a la preparació de la massa, es dilueix el llevat en un poc d'aigua calenta, s'hi afegeix el seu de porc i la farina, per aquest ordre, i s'amassa be fins aconseguir una massa ben fina i forta. A continuació es posa la massa dins un ribell, es tapa amb un cànyom de cuina i es deixa tovar entre mitja hora i tres quarts d'hora. Mentrestant, es talla el formatge tendre a daus, s'eixuga ben bé amb un pedaç de cuina perquè tregui tota la humitat, i després es pica bé. Quan està picat es mescla amb un ou batut, una cullerada d'oli d'oliva i una cullerada de farina de força (opcionalment, s’hi pot posar un polsim de sal). Una vegada la barreja està feta i els ingredients estan ben barrejats i amassats, es fan bolles més o manco de la mida d'un ou per a cada formatjada. Amb la massa també es fan bolles. Cada bolla de pasta s'allisa amb una aprimadora damunt de la taula o d'una post on s'haurà tirat un poc de farina abans i es fa un disc amb un motllo circular dentat. Enmig de cada cercle de massa s'hi posa una bolla de la barreja de formatge tendre, ou, oli i farina de força. Per altra banda, es prepara un altre cercle de massa enmig del qual, amb l'ajut d'una rodeta, es fan tres ratlles amb la forma d'una estrella de sis puntes. Aquesta segona massa es posa damunt la primera, de manera que la part estrellada quedi damunt de la bolla de formatge i aquesta sobresurti tot obrint l'estrella. Es pitgen bé les dues masses perquè els extrems de les voreres quedin ben tancats i, finalment, es lleva la massa sobrant de les voreres amb el motllo circular dentat de llauna per a flaons per tal d’aconseguir la forma tradicional. Abans d'enfornar-les, es deixen tovar una estona. A una temperatura mitjana, queden cuites entre mitja hora i tres quarts d'hora.

Formatjada amb brossat

Per començar, es prepara la massa tot seguint el mateix procediment que als altres productes, s'amassa bé fins que quedi fina i forta i es deixa tovar de mitja hora a tres quarts dins un ribell tapat amb un cànyom de cuina. Tot seguit, es prepara el farciment. Es piquen les ratlladures de la pell de llimona amb una cullerada de sucre i es reserven. S'agafa un ribell i es mescla el brossat, els vermells d'ou, el sucre i la pell de llimona ratllada i es remena bé. S'hi afegeixen els blancs d'ou muntats i a punt de neu, canyella en pols i un parell de cullerades de farina de força. Quan està tot ben barrejat ha de quedar una pasta resultant ben esponjosa, i si fa falta, s'hi afegeix més farina de força fins que agafi la consistència adequada. Per a cada formatjada es fan dues bolles de massa de seu de la mida d'una nou i s'allisen amb una aprimadora damunt la taula o d'una post on, prèviament, s'haurà tirat una mica de farina perquè no s'aferrin. Una s'emprarà per fer la base damunt de la qual s'hi posen un parell de cullerades de la pasta de brossat, i l'altra serà per a la tapadora. La massa per a la tapadora, abans de col·locar-la al damunt del brossat, es ratlla amb la rodeta o motllo de fer formatjades de brossat, tot fent diferents ratlles paral·leles perquè el farciment respiri durant la cuita. Les voreres de les dues masses s'apreten bé amb els dits, i la pasta sobrant es talla amb el corresponent motllo que, per a les formatjades de brossat, sol ser ovalat i dentat. Es deixen tovar una mica i s'enfornen. Els temps de cocció dependrà del forn, però a una temperatura mitjana en mitja hora poden quedar llestes.

Crespells amb brossat i amb suquet

La massa dels crespells és la mateixa que la de les formatjades i els flaons, de manera que, per fer-la, se segueix el mateix procediment i es deixa tovar el mateix temps dins un ribell tapat amb un cànyom de cuina. Els crespells més tradicionals són els de brossat i els de suquet.

La diferència entre una formatjada amb brossat i un crespell amb brossat és que aquest darrer no té la forma ovalada, sinó circular i amb les puntes més grosses i arrodonides; de manera que el motllo que s’utilitza és diferent. El farciment és el mateix que per a les formatjades, i el procés d'elaboració és gairebé idèntic. La massa per a la tapadora dels crespells, però, es ratlla amb un motlle en forma d'estrella i, a més, els crespells s'ensucren per damunt amb sucre de llustre.  

El farciment dels crespells amb suquet, que també van ensucrats i són circulars, és una barreja de sucre, ametles crues picades, ous i pell de llimona ratllada. Primer es mesclen els vermells d'ou amb la meitat del sucre. A part, es munten els blancs d'ou a punt de neu amb la resta del sucre i després s'hi afegeix l’ametla picada i la mescla dels vermells d'ou amb sucre. Es ben remena tot i s'obté la pasta amb la qual es farciran els crespells amb suquet.  

Ingredients / Matèria primera: 

Formatjades amb carn. Per a la massa: farina, seu de porc, llevat i aigua calenta. Per al farciment: carn de be o porc (encara que avui també es fan amb pollastre o conill), safrà (o mescla d’espècies), sobrassada tendra, xulla, sal, oli i pebre negre molt. Opcionalment, rovell d'ou.

Flaons o formatjades amb formatge. Per a la massa: farina, seu de porc, llevat i aigua calenta. Per al farciment: formatge tendre sense sal, ou, oli d'oliva i farina de força. Opcionalment, un polsim de sal.

Formatjades i crespells amb brossat. Per a la massa: farina, seu de porc, llevat i aigua calenta. Per al farciment: brossat, ous, sucre, pell de llimona ratllada, canyella i farina de força. Per als crespell: sucre de llustre per adornar.

Crespells amb suquet: Per a la massa: farina, seu de porc, llevat i aigua calenta. Per al farciment: ous, ametla crua picada, sucre i pell de llimona ratllada. Sucre de llustre per adornar.

Ofici/Coneixements tècnics: 

Per a l'elaboració de les formatjades, els flaons i els crespells es requereix una certa habilitat i pràctica, especialment per aconseguir una massa amb la consistència adequada. Això, juntament amb el temps que es necessita, fa que actualment la tendència sigui deixar-les de fer a casa i comprar-les als forns o les pastisseries, on les fan persones professionals.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Formatjades amb carn: ribell, cànyom de cuina, ganivet, aprimadora, taulell, motllo de fer formatjades amb carn, rodeta, pinzell, plat, forquilla i forn. Opcionalment, motllo de llenya per a la tapadora.

Flaons o formatjades amb formatge: ribell, cànyom de cuina, ganivet, aprimadora, taulell, motllo de fer formatjades amb formatge o flaons, rodeta, forquilla i forn.

Formatjades de brossat: ribell, cànyom de cuina, ganivet, rallador, aprimadora, taulell, motllo de fer formatjades amb brossat, rodeta, cullera i forn.

Crespells: ribell, cànyom de cuina, ganivet, rallador, aprimadora, taulell, motllo de fer crespells, rodeta, cullera i forn.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Les formatjades s'han elaborat tradicionalment en en l'àmbit domèstic, i encara s’hi elaboren en el marc de les celebracions de Setmana Santa i Pasqua, però actualment sobretot als forns i les pastisseries de l'illa.

Ús i funció: 

Culinària, gastronòmica, alimentària

Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat: 

Les formatjades són, encara, una tradició associada a la Setmana Santa, tot i que el seu consum s'hagi estès també a la resta de l'any. Aquesta relació queda palesa en la cançó Deixem lo dol.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

El be de les formatjades amb carn originàries remet a l'anyell Pasqual, i els crespells, les formatjades amb brossat i els flaons recorden els temps en què l'Església catòlica establia dejunis i abstinències durant alguns dies de la Setmana Santa. Tots aquests productes, en la mesura que tendeixen a elaborar-se manco a les cases particulars i més als forns i les pastisseries, i que es consumeixen més fora del temps de Pasqua al qual es limitaven antany, poden representar un producte comercial original, amb valor local i tradicional, dos aspectes que avui els consumidors valoren.

A través de la cuina tradicional en general, i de les formatjades i els flaons en particulars, es pot potenciar una producció agrícola i ramadera més respectuosa amb el medi. També es pot fomentar la producció local, que contribueix al manteniment d'unes explotacions que permetin l'explotació sostenible dels recursos.

Aquests productes també contribueixen al desenvolupament econòmic, en la mesura que són elaborades i venudes per locals comercials com els forns. Es podrien buscar també altres formes de perfeccionar-ne la comercialització ja que, pels ingredients que contenen i amb les formes de conservació actuals, fins i tot podrien convertir-se en un producte envasat, encara que aquesta evolució podria afectar el seu valor patrimonial. D'altra banda, l'existència d'una cuina autòctona és un element que cada cop més turistes valoren a l'hora de triar la seva destinació. En relació amb això, a més, un receptari de cuina tradicional que inclogués aquest plat, traduït als idiomes corresponents, seria un producte que podria interessar els visitants més gastrònoms, fins i tot com a regal per endur-se de retorn.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

Essencialment s'ha transmès fins avui a les cases particulars, abans principalment de mares a filles i ara sense restriccions de gènere. La transmissió oral i presencial d'aprendre a fer formatjades, flaons i crespells en l'àmbit domèstic, com un motiu per reunir-se, compatir coneixements i mantenir una tradició fortament arrelada a l'illa, es manté avui dia encara en l'àmbit de la celebració de la Pasqua. Així i tot, amb la consolidació de la societat del benestar, que ens ha ha permès de disposar còmodament de qualsevol producte alimentari en qualsevol moment, ha fet que puguem gaudir d’aquests productes durant tot l’any a través de forns i pastisseries. S'ha de recordar que són elaboracions que duen molta feina, i avui dia continuen sent productes molt arrelats i molt sol·licitats entre els menorquins. Els nombrosos llibres de receptes de cuina menorquina i Internet també col·laboren avui en la transmissió del saber de fer formatjades, flaons i crespells.

Viabilitat / Riscos: 

La pervivència d'aquests tres elements està garantida a mitjà i llarg termini, tot i que la tendència actual de cuinar cada vegada menys a casa, o fer-ho amb poc temps i més deveres, els pot representar una amenaça seriosa com a elaboracions casolanes i, per tant, com a patrimoni més íntim, més directament viscut. Formatjades, flaons i crespells segueixen receptes que actualment duen molt feina, quan hi ha poc temps per cuinar; així i tot, la introducció dels robots de cuina i el fet que les botigues cada cop més faciliten la preparació dels ingredients base per poder cuinar plats elaborats amb menys temps, poden afavorir la salvaguarda d’aquests elements de la rebosteria menorquina. La gran demanda que tenen, especialment les formatjades i els flaons, i les facilitats esmentades han afavorit, de moment, la seva perpetuació en certes famílies durant la Pasqua i, de manera, generalitzada a forns i pastisseries.

Igualment, el pas d’aquests productes de la casa a la botiga (forn o pastisseria) pot evitar-ne la desaparició a curt termini, fins i tot a llarg termini, però això és més difícil d'avaluar. En tot cas, aquest fet suposa un allunyament sentimental de la tradició en perdre's unes vivències tan properes com fer o veure fer les formatjades i els flaons a casa, amb el que representa de transmissió d'un coneixement ancestral; un coneixement que pot arribar a deixar de ser de domini públic per passar a un àmbit econòmic, que té unes altres dinàmiques. El consum d'aquestes pastes durant tot l'any també resta simbolisme a aquest menjar i, per tant, el situa en un àmbit més quotidià, allunyat del caràcter extraordinari original.

Un altre risc per a les formatjades i els flaons és la gran quantitat de rebosteria estàndard disponible avui a les botigues en qualsevol hora i en qualsevol moment de l'any, a més a més de la brioixeria industrial, que poden arribar a substituir la rebosteria tradicional.

Convindria, per tant, identificar quina és la comunitat que manté vius aquests productes, en la qual en tot cas caldria tenir en compte almenys els professionals que el preparen, l'associació Fra Roger i alguna representació de les persones que els elaboren en l'àmbit domèstic. Aquesta comunitat s'hauria d’integrar en un òrgan encarregat de salvaguardar-los, ja sigui un òrgan específic o un òrgan general destinat a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. A més, aquests productes s'haurien d’incloure en un pla per a salvaguardar la cuina tradicional menorquina, que difongui el receptari tradicional menorquí entre la comunitat.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Formatjades, flaons i crespells són productes molt preuats pels menorquins i les menorquines, uns productes que no solen faltar a les cases durant la Setmana Santa i la Pasqua especialment; però també en el marc d’altres celebracions, com ara les festes patronals; els convits d'aniversaris, bateigs i festes familiars, o en les berenetes d'estiu al camp o a la platja.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

L'associació Fra Roger, en col·laboració amb el setmanari El Iris, ha duit a terme durant els últims anys la campanya «Per Pasqua, formatjades i flaons», per a mantenir aquesta tradició. La campanya ha consistit en el repartiment de fullets amb la recepta i imatges de les formatjades i els flaons, fent-ne difusió també a les xarxes socials i posant-los com a objecte del concurs de cuina en l'Alternachef de l’Institut de la Joventut de Menorca.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió: 

Es tracta d'un producte gastronòmic que apareix sovint en les informacions adreçades als visitants forans sobre la gastronomia local. Per tant, és un producte que el visitant pot demanar quan arriba a l'illa. També el creixent sector de persones aficionades a la gastronomia es fa ressò d'aquests productes i de la manera d'elaborar-los a través de blocs o notícies a les xarxes socials.

Les formatjades es podrien introduir en el món de la restauració, bé en plats bé com a peça de consum en esmorzars.

Tanmateix, per a una major valoració del producte seria positiu pensar en altres mesures de salvaguarda, com ara introduir-los en el món de la restauració com a peça de consum en els berenars; aconseguir que en parlin persones mediàtiques, cuineres o no, als mitjans de comunicació i les xarxes socials, o bé organitzar cursos i concursos d'aquests elaboracions.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • ALCOVER, Antoni Maria i MOLL, Francesc de Borja (1932-1962). Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). 10 vols. Palma de Mallorca.
  • AL·LÈS, Josep (2014). Sa cuina des poble de Menorca. Rebosteria i pastisseria. La cuina del dolç i del salat a Menorca. Setmanaris i Revistes, SL., Institut d'Estudis Baleàrics i Govern de les Illes Balears. Ciutadella de Menorca.
  • AL·LÈS, Josep (2014). La cuina de la Corema a Menorca. Setmanaris i Revistes SL. Ciutadella de Menorca.
  • AL·LÈS, Josep (2016). Sa cuina des poble de Menorca. 120 receptes essencials. Col·lecció Confit d'Ametlla, 2. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • AL·LÈS, Josep i SASTRE, Jaume (2016). La cuina medieval menorquina. La cuina – El menjar blanc – La cuina jueva. Quaderns de Gastronomia Menorquina, 2. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • AL·LES, Josep (s.d.). «La gastronomia pasqual a l'illa de Menorca. Formatjades i panades, semblances i diferències». Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca.
  • BALLESTER, Pedro (1973). De re cibaria. Cocina, pastelería, repostería menorquinas. Editorial Sintes, SA. Barcelona. [Original publicat el 1923]
  • BORRÀS, Josep i BORRÀS, Damià (2000). La cuina dels menorquins. Columna Edicions, SA. Barcelona.
  • BORRÀS, Josep i BORRÀS, Damià (2004). La cuina de Menorca. Columna Edicions, SA. Barcelona.
  • BRYANT, William Cullen (1850). Letters of a traveller; or, Notes of things seen in Europe and America. George P. Putnam. Nova York.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1918). Folklore Menorquí. De la pagesia. Impremta d’M. Sintes Rotger. Maó. [hi ha una reedició del Consell Insular de Menorca de 1986]
  • CAVALLER, Ramon (1985). «La cuina menorquina (II). Rebosteria (I)». Quaderns de Folklore, 21. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • D’ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8 vol.)]
  • FÀBREGA, Jaume i PUIVERT, Carme (1995). La cuina de Menorca. Col·lecció Pèl de Ploma, 10. Edicions de la Magrana. Barcelona.
  • PELFORT, Pep (2014). «Talaiots i formatjades: apunts per a una història de la gastronomia de Menorca». Quaderns de Folklore, 101. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • SOLER, Bàrbara i OLIVER, Bàrbara (2016). Llibretes de cuina del segle XIX. Col·lecció Capcer, 32. Institut Menorquí d'Estudis i Consell Insular de Menorca. Menorca.

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
15/03/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
28/04/2019