Festes de Sant Joan de Ciutadella

Àmbit: 
Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 2/002
Nom propi de l'element: 
Festes de Sant Joan de Ciutadella
Altres denominacions: 
Festes de Sant Joan
Breu descripció: 

Les festes més destacades de Ciutadella són les de Sant Joan, que se celebren els dies 23 i 24 de juny. Sembla ser que aquesta festa té els seus orígens en una romeria que l'Obreria de Sant Joan feia a l'ermita rural de Sant Joan de Missa per honorar el seu patró i per recaptar almoines per al seu finançament i per al manteniment del temple i del culte. Amb els afegits i les incorporacions pròpies d'una festa que s'ha anat celebrant de manera més o manco regular des del segle XIV i de manera pràcticament ininterrompuda des de finals del XVI, actualment s'articula entorn d’una sèrie d'actes i protocols que es defineixen en el segle XIX i que han arribat als nostres dies transmesos oralment generació rere generació, tot esdevenint una de les celebracions més particulars de les Illes Balears.

Avui és una festa viscuda intensament i molt sentida per la comunitat, i s'ha convertit en l'emblema de la identitat ciutadellenca. Al marge d'açò, atreu un gran nombre de visitants forans, per la qual cosa propicia una notable activitat econòmica al voltant seu. Els principals protagonistes són els caixers i cavallers muntats dalt dels seus cavalls i, també, la gran gernació de gent que hi assisteix, la qual ha passat de ser simple espectadora dels actes que es van succeint a participar-hi activament. 

Grup i/o comunitat: 

El poble de Ciutadella de Menorca. També hi participen els menorquins i residents d'altres localitats de l'illa i els visitants forans.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els preparatius i els actes previs a l'inici de la festa pròpiament dita tenen lloc a diferents indrets del municipi de Ciutadella, tant de l'àmbit rural com urbà. Els actes col·lectius que són el centre de la festa es desenvolupen en llocs molt concrets de Ciutadella. Els més destacats són els que es realitzen a l'ermita de Sant Joan de Missa i al centre històric de la ciutat.

La Vetla des Be es du a terme a la posada del caixer pagès que aporta el be, que es pot trobar en qualsevol carrer del nucli urbà de Ciutadella. Mentre que el recorregut que fa la Comitiva el Diumenge des Be (o Dia des Be) només transcorre pels carrers del nucli antic de Ciutadella, i tan sols ocasionalment es fan visites fora del nucli històric. Es considera nucli històric el sector de la ciutat que quedava dintre del recinte emmurallat, actualment circumscrit per la Contramurada (avingudes Negrete, Conqueridor, Constitució i Francesc de Borja Moll) i el port. Les tirades d'avellanes del fosquet del Dia des Be i del fosquet del Dissabte de Sant Joan es fan en un tram de les avingudes Conqueridor i Constitució (Contramurada), especialment davant la plaça d'Alfons III (o de les Palmeres).

Els festers del dia anterior al Dissabte de Sant Joan s'organitzen enmig del carrer a diferents punts de la ciutat. Aquest mateix dia s'organitzen petits concerts de carrer, i grups de músics i cantaires recorren els punts més cèntrics i concorreguts del nucli històric.

Les posades i els domicilis de caixers i cavallers i les cotxeries d'on surten amb els seus cavalls es troben repartides també per tot el nucli urbà, però els punts de replec dels cavallers per a la configuració de la Qualcada se situen en les places i avingudes dels voltants del nucli històric. Els actes que es realitzen a la casa del caixer senyor es fan en cases senyorials del nucli històric. Els actes entorn de la figura del caixer capellà es fan al seu domicili ―sempre que aquest es trobi a poca distància del nucli històric―, al Seminari Conciliar o a la parròquia de la qual el caixer capellà és rector; en els últims anys, certs actes relacionats amb la figura del caixer capellà es fan al Seminari Conciliar.

Una vegada configurada la Qualcada del Dissabte de Sant Joan, aquesta es dirigeix a la plaça de Sant Antoni ―on abans hi havia l'hospital municipal, i actualment el geriàtric―, fora del nucli històric. Allà hi fan una passada i després enfilen ja cap a la plaça des Born, on té lloc el Caragol des Born.

Acabat el Caragol des Born, la Qualcada reprèn pel carrer Major des Born cap al carrer de Sant Joan fins a la plaça d'Artrutx. Des d'allà, la Qualcada enfila cap a l'ermita de Sant Joan de Missa, on té lloc el cant de vespres. La Qualcada torna a Ciutadella pel camí de Sant Joan de Missa i fa un recorregut per diferents carrers de Ciutadella fins arribar a la plaça de la Catedral. Les Corregudes a sa Plaça del vespre del Dissabte de Sant Joan i del matí i el vespre del Dia de Sant Joan es duen a terme al carrer de Josep Maria Quadrado (ses Voltes), entre la plaça de la Catedral i la plaça Nova. El centre neuràlgic de les Corregudes és la plaça Vella.

Els caragols de Santa Clara del vespre del Dissabte de Sant Joan i del matí i del vespre del Dia de Sant Joan es realitzen pels carrers que hi ha a les rodalies del convent de Santa Clara. Els Jocs des Pla del matí i del fosquet del Dia de Sant Joan es fan al Pla de Sant Joan, i la Missa de Caixers del Dia de Sant Joan se celebra a la Catedral de Menorca.

El replec del capvespre del Dia de Sant Joan segueix el recorregut del dia anterior. La Convidada als Jocs des Pla es fa davant l'edifici de l'Ajuntament de Ciutadella. I l'escenari on el caixer senyor demana a les monges clarisses que preguin pel bon desenvolupament dels Jocs del capvespre del Dia de Sant Joan és la porxada del convent de Santa Clara.

La bulla i la diversió se succeeixen en tots aquells indrets per on passa la Qualcada i en què es desenvolupen els diferents actes protocol·laris de la festa, i s'intensifiquen i es mouen de lloc en funció de l'horari i el calendari dels protocols.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

La festes de Sant Joan se celebren el diumenge anterior al 23 de juny (Diumenge o Dia des Be), el 23 de juny (Dissabte de Sant Joan) i el 24 de juny (Dia de Sant Joan). El 22 de juny es fan els festers. Si el Dia des Be cau en 22 de juny, els festers es fan el 20 de juny, per no coincidir ni amb el Dia ni amb la Vetla del Be. El 25 de juny (Dia de Sant Joanet) es considera jornada de descans, i les celebracions es clausuren amb un espectacle de focs artificials.

Les festes de Sant Joan duen una infinitat de preparatius i impliquen un ventall molt ampli de membres de la comunitat. Per açò, hi ha aspectes de la festa que, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans; fins i tot n'hi ha que necessiten de feines constants al llarg de tot l'any, especialment els referents a la cura i al manteniment d'un dels principals protagonistes de la festa: el cavall. Malgrat tot, els preparatius s'intensifiquen unes setmanes abans. Es pot dir que la Cincogema (Cinquagesma) marca el tret de sortida, tot despertant en la major part de la comunitat la consciència de l'arribada de la festa de Sant Joan i, consegüentment, de l'inici del període estival. És per aquest motiu que, a partir d'aquest moment, i fins a la data assenyalada, és freqüent sentir arreu la melodia del toc de tambor i fabiol i les cançons i músiques associades a Sant Joan, que evoquen la proximitat de la festa.

Els actes col·lectius comencen el fosquet del dia anterior al Dia des Be, amb la Vetla des Be. El Diumenge des Be els actes se succeeixen al llarg de tota la jornada.

Els festers del fosquet previ al Dissabte de Sant Joan els promouen entitats, bars i associacions de vesins; es realitzen en punts concrets de la ciutat i enmig del carrer, i poden anar acompanyats d'altres activitat lúdiques. Durant el vespre hi ha concerts de petit format organitzats pels bars per ambientar els carrers, i diferents grups de música i cantaires recorren els carrers més cèntrics i concorreguts del nucli antic. Aquestes preàmbuls es poden perllongar fins ben entrada la matinada.

El 23 de juny els actes s'inicien oficialment amb el primer toc de fabiol, que té lloc a les 14 h a la casa del caixer senyor, i conclou també a altes hores de la matinada. Mentre que el dia 24 de juny els actes comencen ben dejorn, a les 8 h, amb molt poc temps per descansar, i solen acabar, moltes vegades, a trenc d'alba, el dia 25 de juny, amb el darrer toc de fabiol.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

La festa de Sant Joan és, possiblement, la més rellevant i arrelada de les festes que se celebren a Menorca. La seva raó de ser es perd en el temps, però tot apunta que té els seus orígens en una romeria que feia l'Obreria de Sant Joan a l'ermita rural de Sant Joan de Missa per honorar el seu patró i per recaptar almoines per al seu finançament i per al manteniment del temple i del culte. Amb els afegits i les incorporacions pròpies d'una festa que s'ha anat celebrant de manera més o manco regular des del segle XIV i de manera pràcticament ininterrompuda des de finals del XVI, actualment s'articula entorn d’una sèrie d'actes i protocols que es defineixen en el segle XIX i que han arribat als nostres dies transmesos oralment generació rere generació, tot esdevenint una de les celebracions més particulars de les Illes Balears. La festa se succeeix com es detalla a continuació.

Els dies previs

Cada dos anys, durant els actes oficials de la celebració del Nou de Juliol ―que commemora l'assalt i el saqueig turc que assolà Ciutadella l'any 1558― es donen a conèixer els membres que formaran part de la Junta de Caixers del bienni que s'iniciarà l'any següent, i l'alcalde o l’alcaldessa lliura al caixer senyor la bandera de Sant Joan, que la custodiarà fins a la celebració de les festes d'aquell bienni.

Un parell de setmanes abans del Dia des Be, habitualment a principis del mes de juny, els dos caixers pagesos de la Junta de Caixers i el fabioler, en nom del caixer senyor, fan una ronda de visites pels diferents llocs del municipi de Ciutadella per convidar els cavallers a participar en la Qualcada. Són inscrits els que volen participar-hi, tot especificant la tanda en què volen sortir, el nom i l'edat dels cavalls que trauran, i si volen o no rebre la visita de la Comitiva des Be a la posada del poble. Els amos naturals de Ciutadella dels llocs que es troben fora del terme però que són propietat de ciutadellencs i que, per tant, poden demanar sortir en la Qualcada, no són convidats personalment, sinó que van a inscriure’s al lloc del caixer pagès que aquell any posa el be del Diumenge des Be. També ho fan així els cavallers jubilats i els amos que volen participar i no han coincidit al seu lloc amb la visita de la Junta de Caixers i del fabioler.

El diumenge anterior al Dia des Be la Junta de Caixers d'aquell bienni es reuneix a la casa pairal del caixer senyor amb els cavallers que participaran en la Qualcada per donar-los les darreres instruccions sobre el desenvolupament de les festes. El Dia des Be és el pròleg de la festa, i se celebra el diumenge anterior a la festivitat de Sant Joan. La setmana prèvia a aquesta data, la família i els amics del caixer pagès que aporta el be que sortirà aquell dia el netegen unes quantes vegades perquè llueixi ben net, amb la llana blanca, ben cardada i estufada.

La Vetla des Be

La nit anterior al Dia des Be, després de la rentada definitiva, l'animal es vetla durant tota la nit a la posada que té al poble el caixer pagès que l'ha aportat aquell any, amb l'objectiu d'evitar que s'embruti durant el vespre i surti impecable ensoldemà. Si abans aquest era un acte privat, a partir de la dècada de 1980 la població el converteix en un esdeveniment més de la festa i, consegüentment, s'hi munta un pòdium per exposar el be net perquè la gernació que hi acudeix pugui veure’l i «vetlar-lo». Qui té cotxeria a prop de la posada on s'exposa l'animal, obre les seves portes per convidar a menjar, beure i fer bulla els familiars i amics que s'hi atraquin.

Per a la Vetla des Be, les carotes que es faran servir en els Jocs des Pla es pengen al vestíbul de la casa pairal del caixer senyor, que romandrà obert unes hores, fent les delícies i despertant tot tipus de comentaris entre les persones que les van a veure.

El Diumenge des Be

A trenc d'alba del Diumenge des Be els familiars i amics dels caixer pagès realitzen el cerimonial de l'engalanar l'animal. Tot seguit es reuneixen al mateix domicili, amb la indumentària corresponent, el fabioler, l'homo des be, l'ajudant de l'homo des be, el caixer pagès que aquell any no ha aportat el be, el caixer fadrí i el caixer casat. Aquesta comitiva és escortada en tot moment per dos policies municipals i dos guàrdies civils. La llista de visites que porten inclou les autoritats i els llocs i les entitats representatives de la societat ciutadellenca, tot seguint les instruccions del caixer senyor, així com les posades dels cavallers que han acceptat rebre la visita de la Comitiva quan s'inscriuen a la Qualcada. Val a dir que formen part d’aquesta llista tant les posades dels amos com les cases dels propietaris dels llocs dels quals l'amo surt a la Qualcada o dels llocs que han posat cavall per a les festes i que han sol·licitat la visita, a més de les residències de la noblesa ciutadellenca.

Des de la posada del caixer pagès que ha aportat el be, la Comitiva es dirigeix al domicili del caixer capellà i, presidits per aquest, tots junts van a la casa del caixer senyor, on aquest els espera. Poc abans de les 9 h del matí el caixer senyor lliura la bandera de la festa al caixer fadrí a la sala principal de la casa pairal i li recomana que en tengui cura. Tot seguit, els membres que configuren la Junta de Caixers ―el caixer senyor, el caixer capellà, els dos caixers pagesos, el caixer casat i el caixer fadrí amb la bandera―, acompanyats del fabioler, l'homo des be i el seu ajudant, es fan una fotografia de grup al saló principal del casal noble.

A les 9 h del matí, el fabioler, amb la conformitat del caixer senyor, sona per primera vegada la melodia del toc del tambor i fabiol de les festes de Sant Joan per començar amb la ronda de visites. Mentre se succeeixen els preàmbuls al primer toc, la multitud ha acudit en gernació a la porta de la casa noble i als carrers de les rodalies per sentir-lo en directe. En els segons previs a l'inici de la tonada regna el silenci, i al primer toc de tambor la gent esclata d'alegria i emoció, i els carrers són envaïts d'ovacions i aplaudiments.

Abans que la Comitiva des Be surti de la casa del caixer senyor, el caixer casat i el caixer pagès que no ha posat el be agafen les safres que s'empraran per recaptar els donatius que es faran al llarg del dia a les cases que es visitaran. Originàriament la recapta es destinava a l'Obreria de Sant Joan, però actualment n'és destinatari el caixer casat. Tot seguit la Comitiva es posa en marxa i comença la ronda de visites, que es perllonga al llarg de tot el dia i fins a la nit.

La primera visita protocol·lària és a l'alcalde de Ciutadella i als membres de la corporació municipal al Saló Gòtic de l'Ajuntament, i després al bisbe de Menorca al palau episcopal. A continuació segueixen les visites domiciliàries a les autoritats, els nobles, els cavallers, els propietaris de llocs amb cavall a la Qualcada que han demanat la visita, i les entitats i institucions més representatives de la societat ciutadellenca d’acord amb l'ordre de la llista que s'ha confeccionat per a la jornada segons els criteris del caixer senyor i el que estipula la tradició. L'ordre de la llista segueix un itinerari confeccionat per minimitzar les distàncies del recorregut del dia, de manera que, i sempre que es pot, la Comitiva gira cap a la seva dreta tant en entrar com en sortir de cada lloc que es visita, fent un itinerari lineal i sense tornar enrere en cap moment del seu recorregut.

Al llarg del dia els membres de la Comitiva des Be desfilen en un ordre establert. Precedeix la comitiva el fabioler, seguit de l'homo des be i el seu ajudant. A continuació, formant parella, hi van el caixer fadrí amb la bandera i el caixer casat, després els dos caixers pagesos, de major a menor, i per últim el caixer senyor i el caixer capellà. En el seu recorregut pels carrers de Ciutadella, és habitual la presència de molta gent, que acompanya la Comitiva, i l'homo des be i el be que porta sobre les espatlles esdevenen el focus de totes les atencions.

Quan la Comitiva arriba a la porta de la casa que van a visitar, es dona preferència de pas al caixer capellà seguit del caixer senyor; després hi entren els caixers pagesos, de major a menor, el caixer casat, el caixer fadrí, el fabioler, l'homo des be i el seu ajudant. Quan entren, es descobreixen el cap i el mantenen descobert a llarg de tot el temps que dura la visita, i el caixer senyor i el caixer capellà donen la mà als amfitrions que els esperen a la porta mentre que aquests donen la benvinguda als visitants i passen l'un darrere l'altre en desfilada cap a l'interior de la casa. Arribats al lloc per rebre la visita, l'homo des be descarrega l'animal amb l'ajuda del descarregador i tots els membres de la Comitiva s’asseuen i, fent honor als visitats, accepten un refrigeri. Atès que l'agenda de visites de la Comitiva des Be és molt atapeïda, cada visita sol durar molt poc temps, però per als propietaris i els convidats esdevé una autèntica satisfacció i un orgull rebre-la.

Els propietaris preparen diferents tipus de begudes i aliments que ofereixen als visitants en una safra, com ara dolços, licors, refrescos, etc., i donen per acabat el convit brindant-los un puro. No obstant això, són tantes les visites que han de fer al llarg del dia que poques vegades els membres de la Comitiva mengen qualque cosa del que se'ls ofereix. Passat el temps corresponent, el caixer senyor dona l'ordre dissimuladament ―habitualment posant-se un guant― per donar per acabada la visita. L'homo des be carrega l'animal a l'espatlla assistit per l'ajudant i la Comitiva desfila per la casa i s'acomiada entre lloances i aplaudiments dels assistents. La sortida es fa en l'ordre invers a l'entrada, i el caixer senyor i el caixer capellà s'acomiaden dels titulars de la casa visitada donant-los la mà. Al final de la visita els amfitrions fan entrega, dissimuladament, del donatiu. I després els convidats gaudeixen de tot el que han preparat els amfitrions amb motiu de l'esdeveniment.

Si una família que rep tradicionalment la visita de la Comitiva des Be aquell any té dol, ho comunica al caixer senyor i, en arribar davant la porta principal de la posada ―que en aquest cas roman tancada―, la Comitiva s'hi atura i el fabioler, en un ambient en què regna un silenci sepulcral de respecte a la família del difunt, toca el tambor i el fabiol en la modalitat coneguda com toc de dol i, tot seguit, un representant de la família surt de la casa, agraeix la visita, i la Comitiva continua el seu recorregut.

Mentre duren les visites de la Comitiva des Be el vestíbul de la casa pairal del caixer senyor torna a obrir les seves portes perquè la gent pugui veure penjades a les parets les carotes que s'empraran en els jocs del Dia de Sant Joan, as Pla ―a més de les dues que seran indultades. Les carotes solen romandre penjades allà fins al matí del Dia de Sant Joan.

Una vegada acabades les visites programades, els membres de la Comitiva des Be van al domicili del caixer casat, on aquest obsequia els seus companys amb una Beguda que es desenvolupa sota l'atenta mirada de familiars i convidats a l'esdeveniment. Aquesta beguda és un sopar amb el qual el caixer casat complimenta els seus convidats amb alguns dels millors plats de la gastronomia menorquina. Abans d'iniciar l'àpat, es recull i es recompta la recapta i es penja la bandera defora de la casa del caixer casat. En acabar, i abans d'anar-se'n, els membres de la Comitiva són obsequiats amb una aluda per endur-se, que conté dolços, confits i macarrons. Cada caixer se'n portarà l'aluda, i els caixers pagesos portaran l'aluda del caixer senyor i del caixer capellà fins als domicilis respectius en un mocador de feixina.

Acabat aquest acte, i seguint el mateix ordre en què han realitzat el recorregut al llarg del dia, acompanyen el caixer capellà al seu domicili. Tots queden defora, i aquest s'acomiada dels seus companys donant-los la mà abans d’entrar a casa seva. Seguidament, i sense rompre la formació, la comitiva acompanya el caixer senyor a casa seva. El comiat és idèntic al del caixer capellà, però el caixer senyor entra a la casa acompanyat dels dos caixer pagesos; un porta les safres de la recapta i l'altre du el mocador de feixina amb l'aluda del caixer senyor. Quan aquests dos surten del palau, es desfà la formació. En aquest moment el caixer fadrí lliura la bandera de Sant Joan, plegada, al caixer casat, que passa a ser-ne el responsable.

Paral·lelament a aquest actes protocol·laris, n'hi ha un parell més que cal esmentar. El migdia del Diumenge des Be es representa l’obra Foc i fum, una sarsuela costumista escrita per Joan Benejam l'any 1884 i musicada, un any més tard, pel mestre Francesc Roselló Sintes, ambientada a Ciutadella durant les festes de Sant Joan. Es fan diverses representacions de la sarsuela els dies anteriors, com a preludi imprescindible de la celebració, però la representació més esperada és la del Dia des Be. Tot s'organitza perquè, en l'hora acordada i en el moment precís que l'obra ho requereix, els espectadors rebin la visita de la Comitiva des Be, que puja a l'escenari com si es tractàs d'una visita més. Un cop acomiadada la Comitiva, la sarsuela continua.

El segon esdeveniment es produeix el fosquet, cap a les 20 h, mentre continuen les visites de la Comitiva des Be. En aquest moment és costum tirar-se avellanes buides en el tram de la Contramurada comprès entre la placeta d'Artrutx i el Col·legi Sant Francesc de Sales, mentre que davant del bar de Calós la banda de l'Agrupació Musical de Ciutadella sona el seu repertori de melodies festives en un ambient de bulla i diversió, essent la més esperada la del Jaleo. Les avellanes són adquirides pels participants al mateix carrer, on es comercialitzen en sacs o bosses prèviament traslladades allà i preparades per a l'ocasió. És aquesta una derivació d'un acte més tradicional consistent en el detall d’obsequiar avellanes i confits a les dones com a gest de galanteria.

Els dies que separen el Dia des Be del Dissabte de Sant Joan, cada dia, de sol a sol, la bandera de Sant Joan oneja a la façana de la casa del caixer casat, i és la seva dona qui s'ha d'encarregar de penjar-la a l'alba al balcó o la finestra de casa seva, i de despenjar-la i guardar-la quan el sol es pon. La dona del caixer casat és, també, qui lliura la bandera al caixer fadrí en cada tanda dels dies que dura la festa.

La Nit dels Festers

La Nit dels Festers se celebra el dia abans del Dissabte de Sant Joan ―normalment el 22 de juny―, sempre que no coincideixi en diumenge, que és quan s'hauria de celebrar el Dia des Be. En aquest cas els festers es celebren el divendres anterior, el 20 de juny, perquè tampoc no coincideixi amb la Vetla des Be.

Seguint la tradició secular mediterrània de celebrar l'inici del solstici d'estiu, a Menorca es fan foguerons al carrer per cremar i purificar el passat i donar pas a un nou període de l'any. Com arreu, els festers es realitzaven la nit del 23 de juny, és a dir, el Dissabte de Sant Joan, un costum que es va deixar de fer l'any 1950 i que es recuperà en la dècada de 1980, però avançant-lo un dia per no trepitjar-se amb els actes principals de les festes ciutadellenques.

Els festers animen els carrers, les places i les barriades més cèntriques del poble, i al voltant seu s'observen les més diverses manifestacions populars de bulla i alegria.

Els festers del fosquet previ al Dissabte de Sant Joan els promouen entitats culturals, bars, associacions de veïns, de comerciants i particulars. Es realitzen en punts concrets de la ciutat, enmig del carrer, i poden anar acompanyats d'altres activitat lúdiques. Els promotors demanen el permís corresponent a l'Ajuntament i aquest proporciona la fusta. A cada fester hi sol haver menjar i beure per a convidats, amics i coneguts, i també s'organitzen concerts de petit format, així com ballades populars. Grups de música i cantaires recorren els carrers més cèntrics i concorreguts del nucli antic, amenitzant la nit. Les cançons popular de l'illa, les havaneres, les jotes, els pasdobles o les cançons modernes menorquines es mesclen amb la melodia del toc de tambor i fabiol. Aquest preàmbul de la festa de Sant Joan se sol perllongar fins ben entrada la matinada.

El Dissabte de Sant Joan

El nucli central de la festa es desenvolupa els dies 23 i 24 de juny. El dia 23, els més matiners es reuneixen a l'entorn de la plaça d'Alfons III per «veure ballar el sol». Aquest costum, que a poc a poc ha anat agafant més adeptes, té els seus orígens en el fet de veure arribar els pagesos dalt cavall per participar als actes que se celebraran després. Com que açò ja no succeeix així, l'objectiu de la congregació actual deriva d’un fet recent casual que s'ha anat institucionalitzant entre els que hi assisteixen després d'una nit de bulla i beure: fer alçar la moto d’un senyor jubilat que passava per la plaça carregat amb un cove ple de julivert, com si d'un cavall amb cavaller es tractàs.

Poc abans de les 14 h, el fabioler, muntat en un ase ―popularment conegut com «sa somereta»―, va al palau del caixer senyor a demanar-li permís per començar el replec de la Qualcada que formaran els caixers i els cavallers. El fabioler descavalca davant la porta d'entrada de la casa del caixer senyor, es descobreix el cap i entra, puja l'escala i, a mitjan camí, s'atura i demana permís al caixer senyor, que l'espera al replà de l'escala, per començar el replec. El fabioler li sol demanar: «Noble caixer/senyor caixer, donau vós permís per començar el replec?», i aquell li sol contestar: «Podeu començar el replec». És aquest un moment molt especial i emotiu de la festa, com succeeix en aquells rituals que inauguren un procés i que són objecte d'una expectativa intensa per part de tot el poble. Enmig del silenci sepulcral de la multitud que s'ha anat reunint al carrer, sona el primer toc de fabiol, que provoca un esclat general, i comença el replec. Aquest primer toc és un dels actes més multitudinaris, perquè marca l'inici de dos dies seguits de festa. Immediatament, el fabioler passa a recórrer els carrers i les places de Ciutadella ―on hi ha les cases i posades de caixers i cavallers― i, a toc de tambor i fabiol, va avisant perquè es preparin per quan vagi a cercar-los per formar la Qualcada.

Una vegada feta aquesta primera passada d'avís, torna a començar el recorregut per recollir, un per un, els caixers que participaran de la Qualcada. L'ordre de recollida és molt precís: primer el caixer fadrí, després el caixer casat, segueix el caixer pagès més jove i, finalment, el caixer pagès major. Paral·lelament, els cavallers s'han anat reunint als punts de replec previstos i s'incorporen a la Qualcada quan aquesta hi passa, disposant-se per ordre d'edat de menor a major. Acabat el replec, es dirigeixen en desfilada a la casa del caixer senyor. Un cop allà, el fabioler davalla de l'ase, puja l'escala i demana permís al caixer senyor per anar a cercar la bandera al domicili del caixer casat ―aquest acte es desenvolupa amb la mateixa solemnitat amb què el fabioler demana permís al caixer senyor per començar el replec―. El caixer senyor respon afirmativament, puja al balcó després de tancar la porta de ca seva i des d’allà veu desfilar la Qualcada en direcció al domicili del caixer casat, on la dona d'aquest lliurarà la bandera al caixer fadrí.

Tot seguit la Qualcada es torna a dirigir a cal caixer senyor i, una vegada allà, el fabioler, muntat dalt l'ase, toca el tambor i el fabiol i, a mitjan tonada, s'obren les portes. Acabada la tonada, la Qualcada passa per davant de la casa del caixer senyor on aquest, muntat dalt del cavall dins l'entrada de ca seva, va saludant, guindola en mà, tots els caixers i cavallers que van desfilant per davant de la casa senyorial. Quan ha passat tota la comitiva, el cavaller de més edat, que és el darrer, s'atura, fa girar el cavall cap a la porta del palau, es descobreix el cap i avisa el caixer senyor que és el darrer. Tot seguit, el caixer senyor s'afegeix a la Qualcada i aquesta es dirigeix a la casa del caixer capellà. Aquest, alertat pel so del tambor i el fabiol que van a cercar-lo, surt del seu domicili i, davant la porta i capell en mà, contempla com desfila la Qualcada, els components de la qual el van saludant. Finalment, el caixer senyor el saluda descobrint-se el cap i espera que el caixer capellà munti al seu cavall.

Així, idò, al llarg de tots els protocols es mantindrà l’ordre següent: el fabioler davant de tot, seguit del caixer fadrí, el caixer casat, els caixers pagesos, els cavallers de menor a major edat, el caixer senyor i, finalment, el caixer capellà.

Una vegada completat el replec de la Qualcada, que sol durar unes hores, fan una passada per l'antic Hospital Municipal ―actual geriàtric― com a deferència als interns, perquè puguin gaudir d'una petita part de la festa, i seguidament enfila cap a la plaça des Born.

Arribada la Qualcada al Born, els genets, amb els seus cavalls, es van col·locant a la part dreta de la plaça mentre els músics de la Banda Municipal pugen a la tribuna que hi ha instal·lada. A les 18 h en punt el caixer senyor, seguit del caixer capellà, entren al galop a la plaça des Born des de la plaça de la Catedral. Quan entren a la plaça, ambdós saluden, guindola en mà, tot el públic allà congregat. Quan el caixer senyor arriba davant la tribuna on hi ha la banda de música, aquesta solemnitza el moment tocant la música del Jaleo. En aquest instant comença el primer caragol de les festes: el Caragol des Born.

La primera i la tercera volta del Caragol des Born s'acompanya de la música del Jaleo interpretada per la Banda Municipal de Música des d'una estrada encarada al carrer Major del Born ―per on entra la comitiva a la plaça―, tot contribuint de manera molt intensa a l'excitació general, ja que quan sona la música els caixers i els cavallers no es limiten a circular per la plaça sinó que, a més a més, fan aixecar els seus cavalls sobre les potes de darrere, fent demostracions de la seva habilitat enmig de la multitud que hi ha reunida. La música del Jaleo es va repetint una vegada rere l'altra durant tot el temps que dura la volta.

L'origen d'aquest acte es fonamenta en la salutació que feia la Qualcada davant el Palau del Governador, situat on hi ha ara l'Ajuntament de Ciutadella, amb l'objectiu de demanar permís a l'autoritat per entrar a la ciutat, traspassant la muralla pel Portal de Maó, en tornar de l'ermita de Sant Joan de Missa a sol post. És per açò que les tres voltes que es fan en el Caragol des Born no són completament circulars al voltant de la plaça, sinó que els cavalls giren coa un cop han passat davant l'edifici de l'Ajuntament, pensant en el traçat antic de la plaça i no en l'actual.

Val a dir, també, que la manera de fer botar i fer cabrioles amb els cavalls en el Caragol des Born i en altres actes tal com es fa avui dia, tan característics de la festa, és bastant recent. Originàriament els cavalls botarien de forma natural i motivats pels genets, i la gent celebraria les demostracions del caràcter del cavall quan s'aixecava i l'habilitat del genet per aguantar-s'hi. És a partir de les dècades de 1960 i 1970, emperò, quan la gent jove comença a fer-los botar i quan els genets els fan aguantar sobre les potes de darrere quan boten.

Acabat el Caragol des Born, la Qualcada, passant pel carrer Major del Born i seguint per la plaça de la Catedral i el carrer del Roser, enfila pel carrer de Sant Joan fins a la placeta d'Artrutx i, des d'allà, es dirigeix cap a l'ermita de Sant Joan de Missa ―situada a uns 5 km de Ciutadella―, on tindrà lloc l'ofici religiós de les vespres.

Una vegada allà la Qualcada desfila per davant de l'ermita, mentre el fabioler, a peu, toca el tambor i el fabiol. El primer a descavalcar és el caixer senyor, seguit dels caixers i cavallers. Passen davant la porta de la casa del donat (l'antic cuidador de l'ermita) per reunir-s'hi i, des d'allà, s'organitza la comitiva en parelles per entrar a l'ermita, en ordre de menor a major edat i precedits del fabioler.

Arribats a la porxada la formació s'atura i, formant un passadís, deixen passar al caixer capellà i al caixer senyor. Quan són a la porta, ambdós saluden les autoritats eclesiàstiques que els esperen defora i, seguidament, entren. El caixer senyor dona preferència al caixer capellà. La resta entren en l'ordre invers de la Qualcada, és a dir, primer els cavallers de major a menor edat i, finalment, els caixers. En aquest desfilar, el fabioler queda separat de la formació tocant constantment el tambor i el fabiol tot solemnitzat l’acte. Serà el darrer d’entrar.

El sacerdot responsable de Sant Joan de Missa sol oferir aigua beneïda al caixer capellà, i aquest al caixer senyor, i així successivament a la resta de components de la Comitiva, de major a menor. Mentrestant, sona el Jaleo amb l'harmònium de l'ermita. Tot just entrar, el caixer senyor s'asseu a la banda de l'Evangeli i el caixer capellà a la de l'Epístola, encara que aquest segon s'aixecarà uns minuts després per anar a l'altar des d'on dirigirà la cerimònia religiosa que se celebrarà tot seguit. La resta de la Qualcada s'asseu als bancs reservats per a l'ocasió. El fabioler rep la bandera del caixer fadrí, puja al presbiteri, fa una llarga i cerimoniosa salutació davant l'altar i col·loca la bandera en una peanya que hi ha a la banda de l'Evangeli. Els sacerdots que cantaran les Vespres s'asseuen a banda i banda de l'altar. Llavors el cantor entona el «Sigueu amb nosaltres, Déu nostre....», i el caixer capellà dirigeix la litúrgia del cant de vespres.

Els actes a l'ermita de Sant Joan de Missa cada cop aglutinen un major nombre de persones, malgrat que continua sent un dels esdeveniments col·lectius on es concentra major quantitat de locals, que hi solen anar amb temps per gaudir d'una bereneta abans que arribi la Qualcada.

L'ofici religiós a l'ermita de Sant Joan de Missa s'inicia amb el cant de vespres ―abans completes―, cantades per un grup de capellans dirigits pel caixer capellà. Abans de l'últim salm els dos caixer pagesos agafen sengles safates amb candeles, que hi ha damunt l'altar, i reparteixen dues candeles per a cada membre de la Qualcada. Una candela és per al genet, mentre que l'altra és per a la persona que té cura del cavall durant la cerimònia religiosa. Quan caixers i cavallers reben les candeles, dipositen una almoina a la safra. Els caixers pagesos se'n reserven dues per a ells. També en reparteixen una per a cada un dels capellans presents. Les candeles van a compte del caixer senyor. En acabar de repartir, els dos caixers pagesos fan una reverència de respecte davant la creu i, tot seguit, reparteixen la resta de candeles entre els fidels assistents a la cerimònia, que també fan un donatiu quan atraquen la safata.

Acabat el cant de vespres, la comitiva es dirigeix a la casa del donat, on són convidats a un got d'aigua fresca amb anisat, una dolsa i un pur, que ofereix el caixer senyor. Aquesta visita esdevé un moment de distensió i repòs per als genets, que aprofiten per recuperar forces per afrontar en òptimes condicions els actes que vindran a continuació. Acabats tots aquests protocols, la Qualcada es prepara per tornar a poble i arribar-hi a sol post.

Durant el període de temps en què es desenvolupen els actes fora de la ciutat, a la Contramurada ―a les avingudes Conqueridor i Constitució― es desenvolupa, com el capvespre del Diumenge des Be, una segona tirada lúdica d'avellanes buides. Per altra banda, bona part de domicilis i locals per on passen els caixers i cavallers de camí i de tornada de l'ermita de Sant Joan de Missa fora del nucli històric on es desenvolupen els actes principals de la festa, obren les seves portes per convidar de menjar i beure familiars i amics, i aprofitar per recuperar forces abans dels actes que tindran lloc a la nit.

A l'entrada de la Qualcada al poble, tot just davant del molí de ses Roques Llises o des Cavallitos, cada genet, excepte el caixer senyor, rep una canya verda que haurà de dur la resta del dia en la mà. La canya verda simbolitza la targeta d'invitació a la Beguda que al final de la jornada se celebrarà a cal caixer senyor. A continuació, i fins a la matinada, tenen lloc una serie de caragols. La Qualcada entra pel camí de Sant Joan de Missa i enfila en direcció cap a la plaça de la Catedral per iniciar l'acte de Córrer a sa Plaça o Corregudes a sa Plaça.

Les Corregudes a sa Plaça consisteixen a anar tots els membres de la Qualcada de la plaça de la Catedral fins a la plaça Nova i tornar, habitualment, tres vegades. A l'inici d'aquest acte, el fabioler desmunta de la seva cavalcadura i es col·loca davall la volta de la cantonada entre el carrer de Santa Clara i ses Voltes, mentre l'ase es conduït al carreró del Forn de Cal Bisbe. Durant tot aquest temps, el fabioler és l'encarregat de custodiar la bandera de Sant Joan, que ha rebut del caixer fadrí i que col·loquen part damunt seu, sostinguda per unes armelles a la paret. Allà mateix el fabioler toca la melodia del tambor i el fabiol en el curs de cada anada i tornada dels genets. Durant aquestes corregudes els genets han de dur el capell a la mà, excepte el caixer senyor i el caixer capellà. En acabar la tercera volta, el fabioler torna la bandera al caixer fadrí, i va a peu a cercar l'ase al carreró abans referit, des d'on es dirigeix cap al convent de Santa Clara, amb la Qualcada, per fer el Caragol de Santa Clara.

El Caragol de Santa Clara consisteix a fer tres voltes o passades pels carrers de les rodalies del convent de Santa Clara. La volta comença a l'inici del carrer de sa Font, continua pel pati davanter del convent de Santa Cara i segueix pel carrer de sa Font, el carrer de Santa Rosalia, el carrer de Maria Auxiliadora, l'avinguda Francesc de Borja Moll (Contramurada), la plaça de sa Font, l'inici del carrer de sa Muradeta, el carrer de ses Roques, el carrer de Sant Cristòfol i el carrer de Sant Climent. A cada volta la Qualcada desfila a l'interior del pati del convent de Santa Clara, i a cada passada els genets fan una volta, saluden i encaren el cavall amb la façana de l'edifici. Atesa l'estretor dels carrers, aquest caragol esdevé un acte d'especial simbiosi entre genets i espectadors, i uns dels aspectes més celebrats és el fet que molts de cavalls entren als domicilis particulars, un dels moments més màgics de la festa. El fet d’animar els genets a entrar a les cases per part de la gent s’anomena fer entra. Mentre això succeeix, a cada casa oberta hi ha taula parada per amics, convidats i visitants. En aquest ambient, fillets i majors aprofiten per demanar als genets que facin sa capadeta amb els cavalls des dels portals i les finestres de les cases, per tal d’acaronar-los suaument el cap quan tenen l'oportunitat.

Acabat el caragol, la Qualcada pren en direcció al domicili del caixer capellà. Arribats a la porta, el caixer senyor i el caixer capellà s'aturen, s'encaren l'un amb l'altre, se saluden cerimoniosament descobrint-se tots dos i aleshores el caixer capellà descavalca i entra a casa seva. El que resta de la Qualcada acompanya el caixer senyor al seu palau. Un cop arribats, el cavaller de més edat encara el seu cavall amb el del caixer senyor, se saluden mútuament traient-se el capell i, seguidament, el noble entra a casa seva muntat dalt del cavall. Descavalca en el vestíbul de casa seva.

A continuació, els caixers i cavallers deixen els cavalls als seus domicilis o posades i, a peu, es reuneixen al domicili del caixer capellà, des d'on es dirigeixen en comitiva a la casa del caixer senyor. El dia culmina amb una recepció al casal noble, la Beguda a Cas Caixer Senyor, en la qual participen tots els genets de la Qualcada. L'acte es desenvolupa sota l'atenta mirada de familiars, amics i convidats del caixer senyor.

Mentre la banda de música sona al vestíbul de la casa del caixer senyor algunes peces festives per amenitzar l'entrada dels cavallers, hi accedeixen els genets de major a menor edat. Hi entren descoberts, tot sostenint el capell amb la mà dreta, mentre que amb l’esquerra duen el fuet i la canya verda. A la part superior del replà de l'escala el caixer senyor, amb la seva família, rep els caixers i els cavallers i els convida a passar a la sala gran de la casa pairal. El fabioler també assisteix a la Beguda, però no roman a la mateixa sala que caixers i cavallers. Els caixers i cavallers s'asseuen, es posen un mocador blanc damunt les cames, i el servei entra a la sala per començar la Beguda tot seguint els protocols pertinents. Primer de tot, a una indicació del caixer senyor, s’ofereix als genets un got d'aigua fresca amb anisat i una dolsa per començar. Seguidament, se'ls ofereix ensaïmades i xocolata cuita. El servei comença pel caixer capellà, el caixer senyor i els cavallers, fins arribar al caixer fadrí. Mentre dura la Beguda, la canya i el fuet resten a terra, als peus del convidat. Després, seguint el mateix ordre anterior, es reparteixen els confits, quatre macarrons i quatre dolços grossos. Per acabar, se serveixen licors de rosa i menta, vi dolç i un cigar. Mentrestant, familiars i convidats de caixers i cavallers són invitats, a part dels actes oficials, a un mosset. Abans de partir, tots els caixers i cavallers reben una aluda amb tres dolços, tres macarrons i confits, a més d'un faixet de tres cigars cadascun fermats amb una cinta vermella, que s'emboliquen en el mocador. La Beguda es perllonga fins ben avançada la matinada. En ser un acte privat, la gent continua divertint-se al carrer i a les cases privades dels carrers per on es desenvolupa la festa.

Un cop acabada la Beguda, i mantenint sempre l'ordre, els membres surten del palau acompanyats de la música dels membres de la banda i del fabioler. El fabioler donarà el toc de sortida sonant el tambor i el fabiol quan li doni la indicació corresponent l'amfitrió. En formació, és a dir, formant dues fileres, parteixen cap al domicili del caixer capellà. Una vegada allà, es col·loquen en dues files fent passadís i el caixer capellà els va donant la mà, un per un, acomiadant-se amb la frase «Fins demà, si Déu vol». El comiat s'acaba quan el caixer capellà arriba al fabioler, situat al portal de la casa, que deixarà de sonar el tambor i el fabiol tot just en aquell moment. Una vegada el caixer fadrí ha passat la bandera al caixer casat, queda desfeta la comitiva.

El Dia de Sant Joan

A les 8 h del matí de dia 24 el fabioler va a la casa del caixer senyor a demanar permís per iniciar els actes, tot seguint l'ordre protocol·lari del dia anterior en la recollida de caixers i cavallers i de la bandera. Un cop reunida la Qualcada, es dirigeixen al convent de Santa Clara a fer un caragol d'una sola volta. És aquest un caragol més tranquil i sense tanta aglomeració de gent.

Després la Qualcada davalla al Pla de Sant Joan, on es fa un caragol que sol ser de tres voltes. En acabar, el caixer senyor, el caixer capellà i el fabioler desmunten de les seves cavalcadures. Els dos primers van a l'hort des Pla del caixer senyor, des d'on presenciaran l’assaig dels jocs que hi tindran lloc; mentre que el fabioler es col·loca en un punt del Pla des del qual, a toc de tambor i fabiol, dona el senyal de les sortides per a les corregudes. Aquests jocs són un assaig dels que se celebraran el capvespre amb la presència de les autoritats, per açò són coneguts com ses proves. A cada tanda dels jocs, l'avís del fabioler perquè els cavallers que han participat tornin al punt de partida es fa amb tres xiulades més llargues de fabiol.

Els jocs que s'assagen són els de córrer s'ensortilla i córrer abraçats. Aquests jocs del matí eren molt indicats per gaudir-los amb els fillets, ja que eren molt més pausats i amb manco afluència de públic, però amb el temps s'han anat massificant gairebé tant com els que es fan al capvespre-nit del mateix dia. Per acabar amb aquests assaigs es fa un altre caragol de tres voltes i, seguidament, es lliura una canya verda als caixers i cavallers, manco al caixer capellà. La canya és la targeta d'invitació que el caixer capellà fa a la Beguda que tindrà lloc a ca seva després de la Missa de Caixers.

Tot seguit la Qualcada enfila pel moll de Baixamar en direcció a la plaça de la Catedral, on hi torna a haver Corregudes a sa Plaça, durant les quals el fabioler farà el mateix que el dia anterior. A continuació fan el Caragol de les Onze o Caragol de Santa Clara pels mateixos carrers que el dia anterior, i per no retardar l'hora de la Missa de Caixers i els actes que la segueixen, solen reduir el nombre de voltes a criteri del caixer senyor.

Acabat el Caragol de Santa Clara, la Qualcada acompanya el caixer capellà i el caixer senyor als seus domicilis de la manera assenyalada anteriorment i, tot seguit, caixers i cavallers deixen les seves muntures a llurs cases o posades per, posteriorment, tornar-se a reunir, a peu i cadascú pel seu compte, a cal caixer capellà i, presidits per ell, van a cercar al caixer senyor. Arribats a la casa senyorial, el caixer capellà hi entra amb els caixers i els cavallers fent passadís, on troba ja preparat el caixer senyor i, des d'allà i precedits per la Banda Municipal de Música, es dirigeixen a la Catedral de Menorca, on se celebrarà la Missa de Caixers, l'acte religiós més important de la festa, oficiada pel caixer capellà.

En arribar a la porta de l'església, tots s'aturen, es descobreixen i entren, començant pel caixer capellà i pel caixer senyor. La resta hi entren de major a menor i de dos en dos, amb la canya verda en la mà. El fabioler és el darrer, i entra sonant, sense la guindola que li haurà llevat el caixer fadrí. Mentre entren, l'organista toca el Jaleo, i tots els assistents ―inclosos els capellans i el prelat― s'aixequen quan entra la comitiva. Quan aquesta arriba al presbiteri, tots fan una reverència a l'altar i es van acomodant als seients reservats. El caixer fadrí i el fabioler són els darrers a asseure's.

El caixer fadrí dona la bandera al fabioler, que fa una genuflexió amb molta solemnitat al presbiteri i, també amb molta cerimònia, saluda l'altar amb la bandera. Després col·loca la bandera dalt el presbiteri i ocupa el seu lloc. El bisbe assisteix a la celebració de la missa des de la seva càtedra.

Mentrestant, el caixer capellà ha passat a la sagristia a canviar-se de roba per celebrar la missa. Tot seguit es desenvolupa la cerimònia litúrgica, durant la qual, en el moment de l'elevació de la forma consagrada i en el de l'elevació del calze, el fabioler toca el tambor i el fabiol.

Finalitzada la missa, el caixer capellà torna a canviar d’indumentària i ocupa el seu lloc a la comitiva. Un cop tots reunits, el fabioler recull la bandera i, amb el mateix cerimonial de les genuflexions d’entrada, la retorna al caixer fadrí. Ordenats de menor a major edat i fent una reverència amb el cap adreçat a l’altar, surten de l’església de dos en dos, precedits pel fabioler. Mentrestant, es tornen a sentir les notes del Jaleo i del tambor i el fabiol. Durant la sortida, el públic assistent resta dret i sense moure’s dels bancs. En acabar la missa es reparteix una estampa entre els assistents, la qual porta, per una cara, un dibuix, i per l’altra, un poema; ambdós al·lusius a les festes.

La comitiva, seguida de la Banda Municipal de Música que va tocant peces festives, es dirigeix a peu a la casa del caixer capellà, on són convidats a una Beguda. En cas que el bisbe hi assisteixi, surt del temple formant part de la mateixa comitiva, col·locat entre el caixer capellà i el caixer senyor. El convit consisteix, com és habitual, en una dolsa, aigua fresca i anisat, pastissets i arrissats, una copa de vi, dolços, una aluda i un feixet de tres purs. En aquest convit també hi assisteixen els músics, que toquen algunes peces durant l'acte. Acabat aquest acte, els assistents s'acomiaden dels caixer capellà, i del bisbe si hi és, amb una restreta de mans mentre surten del lloc de menor a major. La comitiva acompanya el caixer senyor al seu domicili. Guarden la formació davant la porta i, sense entrar-hi, s'acomiaden donant-li la mà amb el ritual preceptiu. El cavaller més vell acompanya el noble, i li duu la feixina. Acte seguit, el caixer fadrí lliura la bandera al caixer casat, que la du a casa seva per exposar-la al balcó. En aquest moment queda desfeta la comitiva.

Al capvespre, el fabioler torna a demanar permís al caixer senyor i torna a arreplegar la Qualcada seguint el cerimonial descrit abans. Cap a les 18 h, quan la Qualcada torna a estar configurada, passa per davant de l'edifici de l'antic Hospital Municipal i enfila en direcció cap a la plaça des Born.

Tota la comitiva passa desfilant davant l'Ajuntament de Ciutadella tot saludant en arribar al balcó principal, on hi ha l'alcalde o alcaldessa, els regidors i dos macers. És el moment de la Convidada, que sol ser cap a les 19 h. Quan el caixer senyor arriba davant el balcó on es troba la corporació municipal, atura el cavall i, guindola en mà i sense desmuntar, els convida a presidir els Jocs des Pla. L'alcalde contesta amb un discurs d'acceptació i desitjant a tothom «sort i ventura». A continuació la Qualcada fa un caragol a les rodalies del convent de Santa Clara ―conegut com caragol des casats i que té com a finalitat mantenir la formació de la Qualcada mentre es fa la parada al convent abans de davallar tots junts al Pla de Sant Joan― passant una sola vegada pel pati del convent. En acabar de desfilar tots els genets de la Qualcada, el caixer senyor baixa del cavall davant la porxada de l'entrada i, a peu, es dirigeix a la porta principal, on l'esperen l'abadessa i la resta de monges de la congregació. El caixer senyor demana a l'abadessa que s'encomani a Déu perquè no es produeixi cap desgràcia o incident greu durant els jocs, a la qual cosa ella respon amb un breu i emotiu discurs.

Després la Qualcada davalla al Pla de Sant Joan per la costa de Sant Joan des de la plaça de sa Font. Mentre açò succeeix, la corporació municipal, precedida de la Banda Municipal de Música, baixa per la costa de Capllonc en direcció al Pla de Sant Joan. Un cop allà, s’asseuen a la tribuna que prèviament ha estat preparada per a l'ocasió seguint l'ordre i el cerimonial pertinent. L'alcalde, que és el darrer de pujar-hi, porta el bastó de comandament propi de l'autoritat que representa, i totes les autoritats municipals duen al coll la medalla de la corporació. Els macers queden a un costat de la tribuna.

Els Jocs des Pla representen el moment més espectacular de la festa. Amb els membres de l'Ajuntament en una tribuna i la banda de música en una altra, una part del públic assisteix a l'espectacle des de les terrasses dels horts que voregen l'esplanada, a manera de llotges, configurats al llarg del temps amb l'única i exclusiva finalitat de presenciar els jocs del dia de Sant Joan. Als horts hi van només les persones convidades, que gaudeixen de tot el que ofereixen els amfitrions de menjar i beure mentre contemplen els jocs. La majoria de la gent, emperò, assisteix als jocs des del mateix pla en què es mouen els cavalls.

Quan les autoritats s'han acomodat, la banda està preparada i tots els caixers i cavallers dalt cavall s'han reunit al Pla de Sant Joan, comença un primer caragol de tres voltes. El fabioler, en passar davant la tribuna, saluda fent sonar el tambor i el fabiol, i quan hi passa el caixer fadrí saluda amb la bandera i la inclina lleugerament, ambdós sense descobrir-se. Sí que ho fan la resta de caixer i cavallers, que passen capell en mà per davant les autoritats, encarant el cavall cap a ells i procurant fer caminar de costat la seva muntura. Les autoritats romanen dretes durant la primera volta, asseguts la segona, i una altra vegada drets a la tercera.

Després d'aquest primer caragol de tres voltes, durant el qual torna a sonar la música del Jaleo, el caixer senyor i el caixer capellà, com també el fabioler, descavalquen de les seves muntures, fent el mateix que en els assaigs del matí. Tot seguit, el caixer fadrí, dalt cavall i flanquejat pels dos caixers pagesos, lliura la bandera a l'alcalde, i el macer l'agafa i la col·loca dalt la tribuna en un lloc preferent. Els caixers i cavallers que no participen dels jocs es concentren a la zona més pròxima al port i, sense desmuntar dels cavalls, es disposen a presenciar-los des d'allà. Mentrestant, uns ajudants hauran disposat tots els elements necessaris per al desenvolupament dels jocs que tindran lloc tot seguit. Els Jocs des Pla són actualment tres: córrer s’ensortilla, rompre carotes i córrer abraçats.

El joc de córrer s’ensortilla consisteix a enfilar un ar de metall, penjat d'una corda, amb una llança que porta el genet al galop. En aquest joc hi prenen part els cavallers que ho hagin demanat prèviament traient-se el capell. Preval l'ordre d'edat, i té preferència el més vell. Els caixers pagesos són els encarregats del bon funcionament dels jocs i decideixen en darrera instància a quins cavallers es donaran les astes, seguint l'ordre segons l'edat. Es reparteixen dotze astes grosses i dues de petites. Comença a córrer el cavaller de més edat. Els participants fan tres carreres o tandes, sempre al galop. Aquests solen cedir la tercera tanda a altres companys que vulguin participar-hi i que encara no ho hagin fet seguint sempre l'ordre de major a menor edat. Les dues astes petites es lliuren als cavallers de menor edat que no hagin participat mai als jocs. En qualsevol cas, l'avís per començar a córrer cada carrera el dona el fabioler amb el toc del tambor i el fabiol. La col·locació de l'ensortilla va a compte del cavaller de més edat, que en mesurarà l'alçada.

Si el genet encerta l'ensortilla, la banda de música es posa a tocar qualsevol peça festiva per celebrar-ho, i la multitud salta i balla d'alegria al ritme de la música. En finalitzar cada tanda de catorze astes, els participants, que es troben al fons del Pla de Sant Joan, són cridats pel fabioler amb tres tocs aguts de fabiol. Tornen al lloc de l'inici del joc tot travessant el Pla i la multitud que allà hi ha congregada, en formació de dos, i són aplaudits fervorosament. Els cavallers que han encertat l'ensortilla porten l'asta apuntant cap al terra, mentre que la resta la porten amb la mà dreta, reposant-la sobre l'esquerra. En acabar les tres tandes, els cavallers que han endevinat l'Ensortilla es dirigeixen a cavall a la tribuna de les autoritats portant l'asta amb la mà, i allà són obsequiats per la corporació amb una cullereta d'argent fermada a una canya verda per a cada ensortilla aconseguida. Mentre açò succeeix, ja s'hauran exhibit les carotes al públic, s'hauran preparat les lladrioles i s'hauran començat a arreplegar les altres astes, que es guardaran en un hort des Pla quan hagin tornat els cavallers premiats.

Segueix després el joc de rompre carotes. Aquest consisteix en una mena de baralla al galop, en la qual un genet porta un escut de fusta i l'altre genet, al seu costat i al galop tots dos, l'ha de rompre utilitzant una lladriola de fang o a cops de puny. Aquests escuts van pintats amb caricatures, habitualment realitzades per artistes locals, i s'exposen els dies anteriors a la festa en el vestíbul de la casa pairal del caixer senyor. Quan es rompen, els cavallers les llancen, i les restes trencades són objecte de baralles, de vegades violentes, entre els joves, ja que són considerades autèntics trofeus. Es fan vuit carotes, de les quals se'n trenquen sis. De les dues que no es rompen, una la conservarà el caixer senyor i l'altra aquest la regala a l'Ajuntament. Durant el joc de rompre carotes els genets han de tenir compte de rompre-la abans que acabi la carrera i arribar al final de trajecte al galop i abraçats.

El darrer joc és el de córrer abraçats i, com diu el nom, consisteix a córrer dos genets al galop, l'un al costat de l'altra, i durant el recorregut que va de la Colàrsega al final del Pla els genets han d'aconseguir ajuntar els cavalls, córrer junts, donar-se la mà, abraçar-se i besar-se mentre els cavalls galopen a tota velocitat. Es fan tres tandes de sis parelles, tot seguint el mateix ordre que en el joc de l'ensortilla. Cada cavaller participant tria el company amb el qual vol fer parella. És especialment emotiu quan els genets són pare i fill o formen part de la mateixa família.

Finalitzats els jocs es fa un altre caragol de tres voltes seguint el mateix cerimonial que en el primer, en el qual participen tots els integrants de la Qualcada. La banda de música toca el Jaleo a la primera i a la tercera voltes.

Quan acaben els Jocs des Pla les autoritats tornen a les cases consistorials precedits pels macers, escortats per la policia municipal i acompanyats de la banda de música, que sona cançons alegres. Una vegada a l'Ajuntament, s'ofereix un refrigeri als assistents i es dona per acabada la participació de la corporació a les festes.

Reunida tota la Qualcada a la Colàrsega, se’ls lliura, excepte al caixer senyor, una canya verda que s'ha de portar fins el final de la jornada. Tot seguit agafen el moll de Baixamar, pugen a la plaça des Born i enfilen cap a la plaça de la Catedral. A partir d'aquí, la resta és una repetició dels protocols del dia anterior: el Córrer a sa Plaça i el Caragol de Santa Clara, amb tres voltes cada un.

Acabats aquests caragols, els caixers i cavallers acompanyen el caixer capellà al seu domicili i, després, el caixer senyor a casa seva, tot seguint el protocol establert per a aquests casos. Desfeta la comitiva i acomodats els cavalls, tots els caixers i cavallers es reuneixen a cal caixer capellà i, presidits per ell, van a peu a cal caixer senyor, on tindrà lloc la segona Beguda. Aquest acte se celebra de la mateixa manera que el dia anterior, però aquesta vegada sense l'acompanyament de la banda de música a l'entrada de la casa pairal. Finalitzada la Beguda, el caixer fadrí lliura la bandera al caixer senyor, que la custodiarà a ca seva en el seu bienni. Tot seguit, ja ben entrada la matinada, el caixer senyor s'acomiada de cadascun dels caixers i cavallers amb la frase «Fins l'any qui ve, si Déu vol», si correspon al primer any del bienni. En canvi, quan es tracta del darrer any del bienni el ritual és dir «Fins a una altra, si Déu vol». En cada cas, els caixers i cavallers contesten amb les mateixes paraules.

El genets acompanyen en comitiva, a peu, el caixer capellà fins a casa seva, on aquest s'acomiada de cada un d'ells. Aquest moment es fa en un intens silenci del públic, mentre va sonant repetidament el tambor i el fabiol. En acabar la melodia, el fabiol manté una nota final que es va apagant a poc a poc, en un ambient de tristesa per significar el final de la festa. Es aquest el darrer toc de fabiol.

El Dia de Sant Joanet

El 25 de juny, conegut com el Dia de Sant Joanet, a tocar de la mitjanit, se celebren uns focs artificials per acomiadar la festa.

Història i transformacions de l'element: 

Atès que l'arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella es va perdre arran del setge que patí la ciutat per part de les esquadres otomanes comandades per Pialí Paixà l'any 1558, és escassa la informació de la qual es disposa sobre quan es comencen a celebrar, i per quina raó i en quin context sorgeixen, les festes de Sant Joan. No obstant açò, els estudiosos coincideixen en l'origen medieval de la festa i que aquesta ha anat experimentant canvis i afegitons al llarg del temps, ja que es compta amb documentació que certifica que la festa se celebra de manera pràcticament ininterrompuda des de la segona meitat del segle XVI.

Entorn de l’origen de les festes de Sant Joan de Ciutadella, hi ha diferents teories. En primer lloc hi ha els estudiosos que defensen l’origen militar i cavalleresc de la festa. Un dels més destacats és l’antropòleg cubà Fernando Ortiz qui, en una conferencia que pronuncià l’any 1901 a l’Instituto Sociológico de Madrid ―i que uns anys després es va publicar amb el títol Para la agonografia española. Estudio monográfico de las fiestas menorquinas (1908)―, defensa que les festes de Sant Joan són el testimoni de la presència a l’illa dels cavallers de l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem o de Malta, tot agafant com a referent per defensar aquest postulat el penó que porta el caixer fadrí durant els actes ―amb la creu blanca de Malta sobre fons vermell―, que els representaria, i els paral·lelismes de les festes ciutadellenques amb unes altres festes que se celebraven a l’illa de Malta. Altres autors han defensat posteriorment aquesta hipòtesi, entre ells Fernando Martí Camps en el treball inèdit premiat l'any 1967 «Las fiestas de San Juan en Ciudadela. Su descripción, su historia y su sentido», o Jaume Vidal Villalonga en el seu estudi Las fiestas de San Juan en Ciudadela (1931), entre altres. Contràriament, Rafael Oleo i Quadrado, a Reseña de la fiesta de San Juan Bautista que se celebra en Ciudadela de Menorca todos los años el 23 y 24 de junio (1868), creu que serien moltes les corporacions d'arreu del món catòlic medieval que adoptarien aquest emblema com a propi atès el renom que aquests cavallers agafaren en aquell moment, de la qual cosa Menorca no restaria al marge. 

En segon lloc hi ha la teoria de l'origen religiós de la festa, la qual sembla ser la més versemblant. Un dels seus principals defensors ha estat Josep Pons Lluch, autor de diversos estudis sobre la festa. En el treball Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella (Naixement, evolució i vida) (1982) recorda que en el Pariatge de 1301, que significà la reestructuració de l'Església de Menorca pel rei Jaume II de Mallorca, se cita per primera vegada la parròquia de Sant Joan de Monestir, la qual sembla ser que al llarg del segle XVI passa a denominar-se de Sant Joan Baptista, i en el segle XV de Sant Joan d'Artrutx. El deure de fer-hi misses els dies de precepte sembla ser l'origen de l'actual nom de Sant Joan de Missa. En el segle XIV, com és comú en tots els temples de l'illa, al voltant d'aquesta parròquia hi ha organitzada una obreria, els membres de la qual representen els diferents estaments de l'època, que són nomenats per la Universitat. En formen part un obrer eclesiàstic, un obrer clavari, un menestral i un pagès, els quals tenen al seu càrrec la conservació de l'ermita, l'organització conjunta dels actes de la parròquia i la realització de les col·lectes, tant en l'àmbit urbà com rural, per garantir el finançament ordinari i extraordinari de l'obreria, del temple i del culte.

El representant de l'estament eclesiàstic és el responsable de la part religiosa i de l'organització de les col·lectes que es feien per al manteniment de l'obreria. El clavari és el representant de l'administració dels béns propis de l'obreria. El menestral fa les acaptes per les cases particulars de la població. Mentre que l'obrer pagès és el responsable de recollir les almoines, tant en espècies com en doblers, en l'àmbit de la ruralia. Aquest podria ser l'origen dels actuals càrrecs de caixer capellà, caixer senyor, caixer casat i caixer pagès respectivament. Atès que l'ermita es troba a uns cinc quilòmetres de la ciutat i que la recapta s'havia de fer pels llocs del terme, els recorreguts eren llargs i s'havien de fer dalt d'una bístia, i és aquí quan entra en joc la figura del cavall en les festes.

Seguint aquesta tendència, l'historiador Florenci Sastre Portella, en el seu treball Aportacions a la història de Sant Joan de Missa (1997), diu que «el nucli inicial de la nostra festa per antonomàsia fou una celebració religiosa gremial. A Menorca, com a tot Europa, des de l’edat mitjana, havien sorgit unes associacions de caràcter a la vegada religiós i assistencial, els gremis, i a Ciutadella un dels gremis més importants era el dels honorables pagesos. El seu caràcter assistencial, que es manifestava en una sèrie de prestacions socials per a les vídues, els invàlids, etc., anava unit inseparablement amb el religiós, que es concretava en el culte al seu patró Sant Joan, mitjançant una confraria. Les funcions religioses per honorar Sant Joan foren el punt entorn del qual anaren afegint-se els altres actes: jocs cavallerescs des Pla, caragols des Born i de Santa Clara, corregudes a sa plaça, festers, etc., són parts accessòries de la festa» (pàg. 11).

Finalment, no s'ha d'oblidar que es té constància documental que en segle XVI ja se celebren per Sant Joan certs jocs cavallerescs al Pla de Sant Joan. És evident que als actes religiosos inicials se n'anirien incorporant altres més lúdics i que es fusionarien entre ells amb el temps. Els jocs eqüestres de destresa i agilitat, com les justes i els torneigs, van ser molt corrents a l'Europa medieval i fins al segle XVII, i no seria estrany que aquests tipus d'entreteniments arribassin també a l'illa. És aquest, possiblement, l'origen dels Jocs des Pla i dels caragols que se celebren a diferents indrets de la ciutat i que formen part dels actes protocol·laris que avui regeixen les festes.

Atès que la l'Obreria de Sant Joan d'Artrutx organitzava anualment una cavalcada per a desplaçar-se en romeria fins a la seva ermita, és prou probable pensar que devien aprofitar l'esdeveniment per exercitar-se en les pràctiques a cavall, i el lloc més adient per fer-ho, per les seves característiques, possiblement va ser a la colàrsega del port de Ciutadella, un lloc orogràficament pla i molt ben situat en les immediacions del nucli urbà emmurallat.

Actualment els estudiosos coincideixen a afirmar que les festes de Sant Joan d'avui, tot i que tenen un origen clarament religiós, són un conjunt d'elements religiosos i civils que s'han anat barrejant i que han anat evolucionant amb el temps fins donar com a resultat la celebració actual.

Malgrat el buit documental dels temps més antics, sembla que la festa se celebra regularment fins a mitjan segle XVI quan, amb l'assalt turc de 1558, s'interromp durant uns anys. No és fins l'any 1564 que l'Obreria de Sant Joan es recompon per continuar amb la seva activitat. A partir de 1568 els obrers nomenats per la Universitat ocupen els seus càrrecs en períodes de tres anys, i a partir de 1589 els nomenaments passen a tenir un caràcter biennal. Se sap que el 1577, per primera vegada, s'elegeix un segon obrer pagès, i que l'acapta per l'àmbit rural se la reparteixen en dues zones: tramuntana i migjorn. És, doncs, a partir d'aquesta data que l'Obreria la formen l'obrer eclesiàstic, l'obrer clavari, l'obrer menestral i els dos obrers pagesos. La figura de l'obrer fadrí ―que durant dos anys ha de ser pagès i els dos següents menestral― no apareix documentada fins al 1611. Aquesta és la fita, idò, de la composició de l'actual Junta de Caixers. Ja el 1658, l'obrer fadrí és elegit per portar el penó que representa l'obreria a fi de donar més rellevància a les festes, penó que amb el temps és substituït per la bandera actual, amb la creu de Malta.

En ser la Qualcada un esdeveniment de caràcter públic, era necessària la presència d'algun representant de l'autoritat, càrrec que antigament exerciria un oficial de la Universitat designat com a pregoner. Aquesta figura és actualment el fabioler, que apareix documentat per primera vegada en el segle XVII.

Entre finals del segle XVII i principis del XVIII la festa viu una certa decadència. En aquest context, el noble Bernat Josep Olives i Nadal (1678-1715), elegit caixer senyor, es nega a exercir el seu càrrec en les festes, circumstància que dona lloc a un llarg procés amb la Universitat que conclou amb l’obligació que l'esmentat noble presideixi les festes tant si vol com si no. En el segle XVIII, tot i les conseqüències de les diferents dominacions estrangeres a les quals queda sotmesa l'illa, les festes de Sant Joan es continuen celebrant amb regularitat.

El 1843 l'Ajuntament de Ciutadella crea una comissió per redactar un reglament per a la correcta execució de les festes, i evitar així els abusos i els canvis substancials que aquestes havien anat patint amb el temps. Ja hi apareix la figura de l'homo des be. Sembla que el costum de la Junta de Caixers d'anar de lloc en lloc se substitueix pel d'anar a les posades que els pagesos tenen a la ciutat, tot acompanyats de l'homo des be, la imatge vivent de sant Joan Baptista, que aporta major vistositat a la festa. També s'incorpora en aquest moment la indumentària que avui duen caixers i cavallers. Del context de reafirmació de la noblesa ciutadellenca que té lloc en el segle XIX, sembla que corresponen els protocols actualment vigents, que s'han transmès oralment fins a dia d'avui. Aquests protocols han estat revisats, publicats i actualitzats diverses vegades en les últimes dècades, però sense arribar a ser protocols oficials, ja que mai han estat aprovats per l'Ajuntament de Ciutadella.

Durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) la figura del noble és substituïda per un regidor municipal, fet que dona lloc a la celebració d'unes festes paral·leles a la manera tradicional, primer a Son Granot (Ferreries) i després al lloc de Torre-saura (Ciutadella). D'aquest context sembla que sorgeixen les carotes que substituiran els escuts dels jocs cavallerescs primigenis. Després d'aquest període les festes es continuen celebrant amb normalitat, com s'havia fet abans. I a cavall entre els segles XIX i XX s'incorpora a la festa la música del Jaleo.

Durant la Segona República (1931-1936) l'Ajuntament es desvincula oficialment de l'organització de les festes i nomena una comissió a aquest efecte. Amb la Guerra Civil espanyola, la Junta de Caixers participa en les festes en el bienni 1936-1939, mentre que durant els anys 1937 i 1938 no se celebren. Aquesta és l’única interrupció que es coneix des de 1564.

El 1940 és el primer any que el bisbe i diverses autoritats civils participen de la cerimònia religiosa a l'ermita de Sant Joan de Missa. I és en aquest moment, també, quan es defineix la Junta de Caixers Senyors, que assumeix l'elecció del caixer senyor de cada bienni entre la noblesa ciutadellenca. L'any 1950 es deixen de celebrar els festers el Dissabte de Sant Joan. El 1952 es recuperen els focs artificials la nit de Sant Joan. A partir de 1958 la Missa de Caixers és oficiada pel caixer capellà. El 1966 es crea la Junta Municipal de les Festes de Sant Joan per vetlar per la puresa i l'autenticitat de la festa, que es dissol el 2013. L'any 1966 les festes de Sant Joan són declarades d'interès turístic. El 1969 es comencen a repartir estampetes recordatòries a la sortida de la Missa de Caixers, i el 1970 el cant de vespres substitueix el de completes del Dissabte de Sant Joan en l’ofici celebrat a Sant Joan de Missa, tot adaptant-se a les innovacions litúrgiques del moment. Des de 1974 es decideix restringir les visites de l'homo des be al perímetre de la ciutat determinat per la Contramurada, amb l'excepció de la visita a l'antic Hospital Municipal. Un any més tard, el 1975, s'introdueix el darrer toc de fabiol, i el 1984 es recuperen els festers. L’any 1988 l'Ajuntament de Ciutadella encarrega una revisió dels protocols, i el 2005 una segona revisió. Finalment, el 2012 s'aprova una nova ordenança municipal per a les festes.

A part d'aquestes quatre dades històriques que permeten constatar les transformacions que ha patit la festa al llarg del temps, els canvis més substancials s'observen a partir de la segona meitat del segle XX, quan la festa va més enllà dels actes protocol·laris i la població va agafant cada cop més protagonisme. Ignasi Mascaró i Eduard Delgado, en el seu treball La festa de Sant Joan. Notes i comentaris sociològics (1980), es refereixen, per una banda, al procés de carnavalització que han sofert les festes, entenent que s’han convertit en una gran disbauxa en la qual tot el poble vol ser artista, on cada ciutadà reclama el seu espai de protagonisme ―cada cop hi ha més gent que vol menar la somereta, agafar un tros de carota o posar l'ensortilla― i on impera el lliure albir amb l’ajuda de l’alcohol. En aquest aspecte, Sant Joan, igual que totes les festes alegres, compleix una funció alliberadora entre la població.

Per altra banda, els autors es refereixen a l’augment de la rellevància que han anat adquirint en els últims anys alguns actes secundaris que abans passaven pràcticament desapercebuts ―com ara rentar el be, fer les trunyelles dels cavalls i engalanar-los, anar als replecs privats que s'organitzen abans de l'inici de les festes, etc.―, que són la mostra de l'evolució i del canvi en la mentalitat de la comunitat, que cada cop més vol conèixer i participar en altres parts més íntimes del ritual, atesa la massificació que han experimentat els actes principals. Finalment, destaquen la transformació de la festa a causa de la dessacralització de la societat, tot observant com la religió ha cedit protagonisme a actes pròpiament civils, lluny del que podia succeir en temps antics.

En aquest context canviant, són freqüents els debats i la discussió, sigui a través dels mitjans de comunicació, els fòrums d'Internet o les converses de carrer o en el si de famílies i amics, de com s'està transformant la festa ―sempre al voltant de la idea de desvirtuació i de reconversió en tot allò que sembla que no hauria de ser― o com aquesta s'ha d'adaptar als temps presents tot conservant la seva essència. Si al llarg de la història han estat freqüents les desavinences entre els obrers nomenats i les autoritats civils i religioses, ara són més motiu de polèmica temes al voltant de l'encotillament dels protocols, la representació i el protagonisme que adquireixen certs càrrecs davant una realitat socioeconòmica que poc té a veure amb la representada a les festes, la possible participació de les dones en els actes, la massificació i l'abús de l'alcohol, els perills i els abusos que aquests duen implícits, la conversió de la festa en un espectacle, el tractament que reben els animals, i moltes altres qüestions.

Processos i preparatius: 

Les festes de Sant Joan impliquen una infinitat de preparatius i a un ventall molt ampli de membres de la comunitat i de professionals. Els diferents aspectes de la festa, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans; fins i tot, n'hi ha que necessiten de feines constants al llarg de tot l'any, especialment els que envolten el món dels cavalls. Alguns dels preparatius principals són els que s'esmenten a continuació.

La noblesa ciutadellenca, a través de la Junta de Caixers Senyors, escull el càrrec de caixer senyor del bienni que vindrà, el qual, després, escollirà els membres que formaran part de la Junta de Caixers. Atès que el caixer senyor és qui presideix la festa, ha d'estar ben informat i ha de conèixer amb detall tots els protocols, així com el seu significat, i s'ha de preparar perquè els actes se succeeixin com estableix la tradició i complint els horaris que pertoquen. Per açò, entrena amb temps suficient per familiaritzar-se i dominar el cavall que cavalcarà, i també preveu i coordina tots els preparatius que du implícit el seu càrrec. Atès que els preparatius són molts, el caixer senyor compta amb la participació de diferents professionals i col·laboradors, cada un dels quals s'encarrega d'emprendre satisfactòriament les indicacions seves en l'aspecte de la festa que li pertoqui. Entre ells hi ha tot el que envolta la preparació, l'equipament i l'engalanament del seu cavall, el condicionament de la casa pairal per al correcte desenvolupament dels actes que hi tindran lloc, l'elaboració de les carotes i la coordinació de les Begudes a ca seva, entre altres. En la realització de tots aquests preparatius entren en joc moltes persones d'àmbits molt diferents, que van des de familiars i amics a tot tipus de professionals especialitzats.

Al voltant del caixer capellà també hi sol haver un equip de col·laboradors, habitualment feligresos de la  parròquia de la qual és rector, que s'encarrega de totes les feines que hi ha darrere. Aquest equip assumeix el condicionament dels espais religiosos on es desenvolupen certs actes de la festa ―com ara el cant de vespres a Sant Joan de Missa, la Missa de Caixers a la Catedral de Menorca o la Beguda del caixer capellà al Seminari Conciliar, on atén els convidats. De la mateixa manera, participa en la preparació de la indumentària del caixer capellà i tot el que envolta al seu cavall, entre moltes altres coses. Per la seva banda, el caixer capellà, igual que el caixer senyor, s'entrena i es prepara bé i amb suficient antelació per dominar el cavall que cavalcarà durant les festes.

El caixer fadrí i el caixer casat també tenen molts de preparatius a fer pel càrrec que ocupen, per la qual cosa també compten amb la participació de familiars i amics. S'han d'entrenar bé, han de preparar la indumentària corresponent per a ells i per als seus cavalls i, en el cas del caixer casat, ha de condicionar la casa i tot el que es consumirà en la Beguda que s’hi celebrarà el Diumenge des Be.

En el cas dels caixers pagesos i els cavallers, les feines es multipliquen si són ells mateixos els que aporten els cavalls que cavalcaran. En aquest cas, la cura pels animals es fa tot l'any, i les feines s'incrementen els dies previs a la festa. Els cavalls s'han d'entrenar, s'han de ferrar i s'han de fer net, també s'han de netejar els estables i s'han de fer sortides els fosquets amb altres cavallers per preparar l'animal pel que vindrà. Per altra banda, s’han de repassar i preparar els guarniments, les flocadures i les buldrafes, la vestimenta dels genets i tota la infraestructura necessària per a l'estada dels animals al poble durant els dies que duren les festes si els cavallers surten en diferents tandes. Abans de sortir, han de fer les trunyelles als animals i engalanar-los com correspon. Atesa la intensa agenda de les festes, els amos, amb l'ajut de les seves famílies, ho han d'organitzar tot amb previsió per tenir provisió de menjar, per tenir-ho tot a punt perquè cada acte en què participen es desenvolupi tot seguint els protocols i, al mateix temps, perquè la seva participació en la festa no interrompi les obligacions diàries del lloc.

Cada cop és més freqüent que els cavallers que participen en la Qualcada prescindeixin de cavall propi i els lloguin a picadors, on els ensinistren. En aquests casos les feines se simplifiquen, atès que la posada a punt, el transport, l'engalanament i el manteniment de l'animal formen part dels serveis que es contracten.

Per la seva banda, tant l'homo des be com el seu ajudant s'han d'entrenar molt i amb prou temps per la dura feina que els espera el Dia des Be. I, a més a més, s’han de tenir en compte tots els preparatius que envolten la tria, la cria, la neteja i l'engalanament del be.

A l'Ajuntament de Ciutadella corresponen tots els preparatius que afecten la via pública ―encara que n'hi ha que les realitzen col·laboradors voluntaris― i a la seguretat i convivència ciutadanes. També és l'Ajuntament qui posa a disposició del caixer senyor la figura del fabioler. Aquest s'ha de preparar per cavalcar i, les setmanes prèvies a l'inici de les festes, ha de passar pels llocs amb els caixers pagesos per convidar els pagesos del terme de Ciutadella que vulguin formar part de la Qualcada com a cavallers i inscriure'ls.

Finalment, per a la gent que té posada i obre les seves portes a familiars i amics durant les festes, a part de tots els preparatius relacionats amb la provisió de menjar i beure per a les visites, hi ha el treball de condicionar la casa per rebre-les. Moltes de les cases que obren situades en el recorregut dels cavalls durant els caragols de Santa Clara, protegeixen convenientment l'enrajolat del terra per rebre els cavallers que hi entren amb el seu cavall. Cada vegada és més freqüent el lloguer de cases que es troben en aquest circuit per gaudir de les festes amb més intensitat, amb tot el que comporta de preparatius i de bulla previs. I els qui tenen hort al Pla de Sant Joan, els emblanquinen i els equipen convenientment per rebre familiars i amics i poder gaudir amb bona companyia dels jocs eqüestres.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La relació d'eines, infraestructures, objectes i accessoris emprats per a totes i cadascuna de les activitats i els actes protocol·laris de les festes de Sant Joan és llarga, ja que la festa abraça actes de diversa naturalesa, àmbits molt diferents i implica diferents sectors de la comunitat. En qualsevol cas, els més representatius dintre de l'àmbit dels protocols de la festa són els que es detallen a continuació.

Indumentària

  • Caixer senyor: calçons curts de mitja cama, guardapits o armilla, camisa, corbatí i guants de pell, en blanc; levita de frac, guindola i botes de cavalcar amb esperons i sense ornaments ni pompó, en negre. També porta fuet i espasa amb poms de plata ornamentats.
  • Caixer capellà: calçons curts de mitja cama, guardapits o armilla, plastró ―amb coll clerical blanc de tipus espanyol, és a dir, rodó, negre i per damunt del qual sobresurt, al voltant, una passa blanca―, guindola, botes de cavalcar amb esperons i sense ornaments ni pompó i capeta curta recollida a la cintura en la part dreta, en negre; guants de pell blancs i fuet amb pom de plata. No porta espasa ni espasí.
  • Caixers pagesos i cavallers: calçons curts de mitja cama amb sivella, levita de frac, guardapits o armilla, corbatí, capell de teula, calces i sabates amb polaines amb pompó i esperons, en negre, i camisa blanca. Sense guants. Espasí corbat de fusta, tal com una daga, a la cintura. També duen un fuet de verga de bou o de cuiro entorxat, adornat en un extrem amb un floc de cinta vermella i, a l’altre, amb un passamà de la mateixa cinta que serveix per penjar-se'l al braó dret.
  • Caixer casat: calçons curts de mitja cama, guardapits o armilla, camisa i corbatí, en blanc; levita de frac, guindola i botes de cavalcar amb esperons i pompó, en negre. Sense guants. Espasí corbat de fusta a la cintura. Porta també fuet amb pom de plata.
  • Caixer fadrí: la mateixa indumentària que els caixers pagesos, si és pagès; i la del caixer casat, si és artesà. Sense fuet, perquè no li queden mans lliures.
  • Fabioler: calçons curts de mitja cama, guardapits o armilla, camisa, corbatí, en blanc; levita de frac, guindola i botes de cavalcar amb esperons i pompó, en negre. No porta fuet ni guants. El tambor que toca està adornat amb flors i cintes de colors, el porta penjat del braç esquerre i el fa sonar amb la maça amb la mà dreta. Al mateix temps, fa sonar el fabiol amb la mà esquerra. A diferència dels caixers i els cavallers, va muntat dalt d'un ase.
  • L’homo des be: vestit fet amb dues pells de be assaonades que el cobreixen fins als genolls i aurèola al cap amb el signe de l'Agnus Dei brodat. Porta els braços i les cames nues i va descalç. Du pintades una creu vermella al front, una a cada braç i una més a cada peu. El be va adornat amb flocs de colors i altres ornaments sobre l'esquena, i al front dur una corona com la que porten els cavalls; les banyes se solen pintar amb purpurina.
  • Ajudant de l'homo des be o descarregador: no du una indumentària específica, però sol anar mudat, amb calçons llargs, americana i camisa.
  • Criats del caixer senyor i del caixer capellà: americana, calçons llargs i sabates, en negre; camisa, corbatí i guants, en blanc.
  • Sacerdots que participen en el cant de vespres i en la Missa de Caixers: vesteixen convenientment segons la seva condició eclesiàstica.
  • Macers de l'Ajuntament de Ciutadella: porten la indumentària corresponent al seu càrrec durant la celebració dels Jocs des Pla del Dia de Sant Joan. Es compon del vestit de macer, coll blanc i capell de macer. Porten recolzada a l'espatlla la maça d'argent de l'Ajuntament de Ciutadella.

 

Els cavalls

Els cavalls que participen en la Qualcada són sementals. Porten els guarniments corresponents per poder-los muntar i, genèricament, es componen de brida ―frontal, muserola, testera i galteres―, portamòs, mos, regnes, sella de tipus menorquí, suarda i pitral. El trets distintius dels cavalls de cada genet són els següents:

  • Cavall del caixer senyor: sella de muntar de tipus menorquí, buldrafa, pistoleres ―amb dues pistoles antigues ornamentades― i guarniments. La buldrafa i les pistoleres són peces de vellut de color granat, carmesí, verd o blau segons el gust del portador, i estan brodades amb fil d'or o plata. A la buldrafa hi sol haver l'escut d'armes de la casa pairal del caixer senyor. Els guarniments són de xarol negre i estan ornats amb peces decoratives de plata abrillantada. El cavall no porta corona ―o estel― al frontal de la brida, ni ornaments a les galteres ni a la coa. Porta la coa llarga i amollada, ben pentinada, però sense arrissar.
  • Cavall del caixer capellà: sella de muntar de tipus menorquí, buldrafa i guarniments. La buldrafa és de vellut violat, brodada amb fils de colors i or, emmarcada amb un galó i un serrell de plata. Tampoc dur ornaments de flors a les galteres ni a la coa, ni estel al frontal de la brida.
  • Cavalls dels caixers pagesos i dels cavallers: sella de muntar de tipus menorquí, buldrafa brodada i guarniments. Al frontal de la brida duen l'estel o corona ―de forma circular o estrellada, amb un mirallet al mig i unes cintes penjant de la seva part inferior― i ornament de flors de roba de colors a les galteres (les flocadures). Duen la coa recollida i ornada amb flors de roba a joc amb les galteres.
  • Cavall del caixer casat: sella de muntar de tipus menorquí, buldrafa i guarniments. El cavall no porta corona al frontal de la brida ni flocadures a les galteres. Dur la coa amollada sense ornaments. Els renclins del cavall s'han de veure aclarits, però sense arrissar.
  • Cavall del caixer fadrí: porta els mateixos guarniments i peces que el caixer menestral, si és artesà, o els dels caixers pagesos, si és pagès.
  • L'ase del fabioler (sa somereta): sella de muntar d'estil menorquí de cuiro guarnida amb claus de llautó, buldrafa i guarniments. Les galteres de la brida estan ornamentades amb flocadures de colors. No porta corona a la testera i du la coa sense adornar. Tampoc porta regnes, perquè el fabioler té les mans ocupades amb el tambor i el fabiol, i l'ase és regit per la gent.

 

Altres elements importants a la festa i amb un fort component simbòlic per a la comunitat són: el tambor i el fabiol del fabioler, la bandera de Sant Joan ―de color vermell granat amb la creu de Malta al mig― que porta el caixer fadrí, i els diferents estris utilitzats en els Jocs des Pla. Aquest són: l'ensortilla, les astes, les carotes, les lladrioles, les canyes i les culleretes de plata.

Terminologia de la festa

  • Acapte: Col·lecta que es feia antigament per sufragar les despeses de l'obreria del sant patró de les festes i que actualment es manté de manera simbòlica.
  • Aluda: Recipient de forma cònica, que es fa caragolant un paper sobre ell mateix, que conté confits i altres dolços amb què el caixer senyor i el caixer capellà obsequien els participants en la qualcada de les festes de Sant Joan durant la beguda que ofereixen.
  • Amo: Pagès responsable d'una explotació agrícola menorquina.
  • Arronsada: Moviment que fa el cavall, per fer recular la gent que el fa botar o que contempla la festa com a públic, especialment mentre sona el Jaleo durant els caragols des Born i des Pla.
  • Asta: Llança de fusta, amb un extrem acabat en punta de ferro, que s'utilitza en el joc de l'ensortilla.
  • Bandera de Sant Joan / penó: Estendard que du el caixer fadrí i que representa simbòlicament les festes de Sant Joan.
  • Beguda de Caixers: Recepció que té lloc al final de cada jornada de les festes al palau del caixer senyor per agrair als caixers i als cavallers la seva participació en la qualcada.
  • Bot: Figura que fan els cavalls en diferents moments de la festa, animats per la gent, en què s'aguanten amb les potes de darrere mentre mantenen enlaire les de davant.
  • Buldrafa: Peça de roba que protegeix i adorna la gropa i les anques del cavall.
  • Caixer: Cavaller que participa en la qualcada i en els actes rellevants de la festa i que forma part de la Junta de Caixers.
  • Caixer capellà / Capellana, sa: Caixer que representa l'estament religiós.
  • Caixer casat: Caixer que representa els artesans.
  • Caixer fadrí: Caixer que representa els aprenents dins l'estructura gremial medieval, per la qual cosa no pot ser casat.
  • Caixer menestral: Caixer que representa els artesans.
  • Caixer pagès: Caixer que representa l'estament camperol i que té cura del replec de la qualcada.
  • Caixer senyor: Representant de l'estament noble en la Junta de Caixers i que presideix la colcada.
  • Cant de vespres: Ofici religiós celebrat el Dissabte de Sant Joan a l'ermita de Sant Joan de Missa.
  • Canya verda: Targeta d'invitació que reben caixers i cavallers per a la Beguda que tindrà lloc a la casa del caixer senyor. Obsequi que lliuren les autoritats als qui han encertat l'ensortilla en els Jocs de Pla.
  • Caragol: Acte festiu en què la Qualcada passa tres vegades per un circuit determinat de carrers del poble.
  • Caragol de Santa Clara: Acte de les festes de Sant Joan en què la Qualcada fa tres voltes per un itinerari que comprèn els carrers que envolten el convent de Santa Clara.
  • Caragol des Born: Acte festiu en què la Qualcada fa tres voltes a la plaça del Born, on el caixer senyor i el caixer capellà han d'entrar al galop amb el seu cavall.
  • Caragol des Casats: Acte festiu en què la Qualcada fa una volta per certs carrers de Ciutadella entre la Convidada i l'inici dels Jocs des Pla el dia de Sant Joan.
  • Carota: Peça de fusta de forma ovalada, semblant a un escut, que en un costat duu pintada la caricatura d'algun personatge i en l'altre té una ansa per subjectar-la, utilitzada en el joc de rompre carotes de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
  • Cavaller: Membre que participa en la colcada però que no forma part de la Junta de Caixers.
  • Colcada / qualcada: Comitiva a cavall formada pel conjunt de caixers i cavallers que participen a la festa.
  • Comitiva des Be: Grup format pel fabioler, l'homo des be i els membres de la Junta de Caixers que, a peu, surten el Diumenge des Be a fer diferents visites per convidar a la població a participar de les festes de Sant Joan.
  • Confit: Porció petita de sucre endurit, de formes i colors diferents, que forma part del contingut de l'aluda que es reparteix als caixer i cavallers en la Beguda de Caixers.
  • Convidada: Acte amb el qual el caixer senyor convida la corporació de Ciutadella a assistir als Jocs des Pla.
  • Corona: Ornament en forma d'estrella de cinc puntes o de circumferència, folrat de vellut amb adorns de diferents colors i un mirallet al mig, que els cavalls llueixen al front durant les festes.
  • Corregudes a sa plaça: Acte en què la Qualcada recorre tres vegades el tram entre la plaça Nova i la Catedral, i viceversa.
  • Córrer abraçats: Sortir dos cavallers a l'hora des del mateix punt i, al galop, intentar abraçar-se i besar-se a la galta. És una de les proves que forma part dels Jocs des Pla.
  • Córrer s'ensortilla: Intentar encertar l'ensortilla amb l'asta, amb el cavall al galop. És una de les proves que forma part dels Jocs des Pla.
  • Criat: Persona que companya i assisteix el caixer senyor o el caixer capellà, a peu.
  • Cullereta de plata: Cullera petita de plata amb què s'obsequia els cavallers que guanyen alguna prova en els Jocs des Pla.
  • Darrer toc: 1. Melodia que sona el fabioler en l'acte de comiat de les festes, similar a la que sona durant el replec de la Qualcada però amb un ritme més pausat, repetida sense interrupció fins que s'acaba l'acte. 2. Acte que clou les festes, en què la comitiva de caixers i cavallers, encapçalada pel caixer senyor, acompanya el caixer capellà fins a la porta del seu domicili i se n'acomiada.
  • Dia des Be / Diumenge des Be: Diumenge anterior a la festa de Sant Joan durant el qual la Junta de Caixers, acompanyada de l'homo des be, visita les institucions de Ciutadella i els domicilis dels cavallers que participaran en la qualcada per fer un acapte.
  • Dolsa: Peça llarga de sucre esponjat que es menja durant els dies de festa sucant-la amb aigua i grosella.
  • Ensaïmada de Sant Joan: Pasta circular i inflada elaborada amb farina, sucre, saïm i ous, que se sol menjar acompanyada d'una tassa de xocolata durant el berenar del dia de la festa.
  • Ensortilla: Anella de ferro penjada d'una corda a certa alçada que els cavallers, al galop, han d'encertar amb l'asta en els Jocs des Pla.
  • Entregar sa bandera: Acte en què el caixer senyor entrega la bandera al caixer fadrí el Dia des Be. Durant les festes és la dona del caixer casat qui lliura la bandera al caixer fadrí en cada tanda dels dies que dura la festa.
  • Espasí: Espasa curta i prima que forma part de la indumentària d'alguns caixers i cavallers.
  • Esperó: Instrument de metall compost per una punxa o una rodeta amb punxes que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per ferir el ventre del cavall i estimular-lo a trotar, galopar o botar.
  • Estel: Ornament en forma d'estrella de cinc puntes o de circumferència, folrat de vellut amb adorns de diferents colors i un mirallet al mig, que els cavalls llueixen al front durant les festes.
  • Fabiol: Canó de canya tallat obliquament en un extrem i amb dos forats melòdics que sona el fabioler amb l'acompanyament del tambor.
  • Fabioler: Encarregat d'obrir la Qualcada interpretant la melodia pròpia de la festa amb el fabiol i el tambor.
  • Faldes / levita: Peça de vestir d'home, cenyida al cos, amb mànigues i amb faldons rectes que envolten les cuixes, que forma part de la indumentària dels caixers i els cavallers.
  • Fer entra: Animar els caixers i cavallers, durant els caragols, perquè entrin als vestíbuls de les cases, amb el cavall, per saludar les persones que hi viuen.
  • Fer sa capadeta: Tocar l'estel del front del cavall des de les finestres de les cases mentre es fa el caragol.
  • Fester: Cadascuna de les fogueres que s'encenen la vigília del Dissabte de Sant Joan al voltant de les quals els veïns organitzen ballades i torrades.
  • Flocadures: Adornaments en forma de llaç que es col·loquen a la cabeçada del cavall o es cusen sobre una peça de roba amb la qual s'enfunda la coa.
  • Foc i fum: Sarsuela costumista ambientada en les festes de Sant Joan, amb text de Joan Benejam i música de Bartomeu Rosselló, que cada any es representa els dies previs a la festa.
  • Fuet: Corretja o corda amb mànec que utilitzen els caixers i els cavallers per donar un cop al cavall a fi d'estimular-lo a caminar o a galopar.
  • Galtera: Peça dels guarniments del cavall que li tapa les galtes i que va adornada amb flocadures. 
  • Gin amb llimonada: Beguda alcohòlica elaborada a partir de la mescla de gin Xoriguer i llimonada que la gent acostuma a beure durant els dies de festa.
  • Guardapits: Armilla que forma part de la indumentària dels caixers i cavallers.
  • Guindola: Capell de dos becs que porten el caixer senyor, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer fadrí (quan és menestral) durant la festa.
  • Homo des Be: Símbol de la figura de sant Joan Baptista, representat per un home vestit amb pells de be, amb creus de mangra pintades al front, als peus descalços i als braços, que carrega un anyell sobre les espatlles.
  • Jaleo: Peça musical que sona ininterrompudament en diferents actes de la festa.
  • Jocs des Pla: Proves eqüestres d'origen medieval que es duen a terme a la colàrsega del port de Ciutadella.
  • Junta de Caixers: Grup de persones format pels representants de l'antiga societat estamental menorquina que s'encarrega de presidir la Qualcada i els actes tradicionals.
  • Junta de Caixers Senyors: Grup de nobles que han estat caixers senyors i que nomenen al caixer senyor de cada bienni.
  • Lladriola: Gerra petita de fang vermell, de secció circular que es va estrenyent fins a la boca, que es fa servir en els Jocs des Pla per rompre les carotes.
  • Macarró: Peça de confiteria en forma d'estrella amb les puntes arrodonides, feta de sucre cuit amb líquids aromàtics, que forma part del contingut de l'aluda que es reparteix als caixers i cavallers en la beguda que té lloc al palau del caixer senyor.
  • Menjar blanc: Crema feta amb llet, farina de midó o d'arròs, sucre, llimona i canyella, que es deixa refredar i quallar, i forma part de la gastronomia pròpia de les festes de Menorca.
  • Missa de Caixers: Ofici religiós celebrat el diumenge de la festa a la Catedral de Menorca.
  • Pastisset: Peça de rebosteria feta de farina, seu, sucre, ratlladura de llimona i vermell d'ou, que té forma de flor amb les puntes arrodonides i està ensucrada, habitual a les taules menorquines durant les festes.
  • Pellofa: Beguda alcohòlica elaborada a partir de la mescla de gin Xoriguer, pell de llimona i un raig de sifó, que la gent acostuma a beure durant les festes.
  • Pitral: Peça que serveix per a amagar les corretges damunt les potes del davant del cavall, folrada de roba impermeable i amb un adorn en forma de cor o de creu al punt on s'uneixen les corretges.
  • Plastró: Corbata de pales amples, de manera que cobreixen part del pit, que forma part de la indumentària pròpia del caixer capellà.
  • Polaina: Peça de tela o de cuir que cobreix la cama dels caixers, embotonada o ensivellada per la part exterior.
  • Posada: Casa que els pagesos menorquins tenen dins el poble per quan hi han de fer estada, especialment durant les festes.
  • Primer toc: Acte en què el fabioler demana permís al caixer senyor per iniciar el replec de la Qualcada.
  • Protocol: Conjunt de regles que regeixen el desenvolupament dels actes principals de la festa i estableixen els membres de la Junta de Caixers i la indumentària dels caixers i cavallers.
  • Qualcada: Colcada.
  • Replec: Acció iniciada pel fabioler, que fa un itinerari amb la finalitat de reunir tots els membres de la Qualcada.
  • Rompre ses carotes: Intentar trencar amb la lladriola, un cavaller, la carota que porta un altre cavaller, amb els cavalls al galop. És una de les proves que forma part dels Jocs des Pla.
  • Somera, sa / Somereta, sa: Nom amb què es coneix l'ase que, cavalcat pel fabioler, encapçala la Qualcada.
  • Tambor: Cilindre de fusta amb una membrana de pell estesa, sovint adornat amb flors de paper de colors vistosos, que toca el fabioler amb l'acompanyament del fabiol.
  • Tanda: 1. Cadascuna de les divisions de la festa, en dies o parts del dia, en què els cavallers que no formen part de la Junta de Caixers poden decidir de participar. Les tandes són el dissabte de la festa, el dia de la festa al matí o el dia de la festa a la tarda. 2. Cadascuna de les vegades que es repeteix una de les proves en els Jocs des Pla.
  • Teula: Capell amb les ventalles dels dos costats arquejades cap amunt, fent canal, que forma part de la indumentària dels caixers pagesos i els cavallers de les festes de Sant Joan.
  • Tirar avellanes: Llançar-se avellanes els uns als altres, de manera afectuosa, per fer més entretinguda l'espera mentre els caixers i cavallers són a l'ermita de Sant Joan de Missa de Ciutadella.
  • Toc d'avís: Tonada que fa el fabioler de Ciutadella en els Jocs des Pla per avisar els cavallers que hi participen que tornin al lloc de sortida, consistent en una nota llarga i aguda que emet amb els dos forats del fabiol destapats.
  • Toc de dol: Tonada lenta i planyívola que sona el fabioler quan la comitiva s'atura a la porta d'una casa on paren dol i aquell any no participen en la festa.
  • Toc de tambor i fabiol / toc de fabiol: Melodia que sona el fabioler amb el fabiol i el tambor durant tot el recorregut que fa la Qualcada.
  • Toc de replec: Tonada que fa el fabioler, amb el tambor i el fabiol, per avisar els caixers i cavallers que ja ha començat el replec de la Qualcada.
  • Tot l'amo!: Expressió que es fa servir per animar els cavallers a entrar dins les cases amb el cavall durant els caragols.
  • Vetla des be: Costum de la vigília del Diumenge des Be en què la família de l'homo des be vetlla l'anyell, ben net i preparat per sortir l'endemà, a la posada o casa que tenen dins el poble.
  • Volta: Cada una de les passades que fa la Colcada per un itinerari determinat de carrers durant els caragols.

 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Junta de Caixers Senyors

La Junta de Caixers Senyors està formada per les persones que han exercit el càrrec de caixer senyor en biennis anteriors. La presideix el degà, és a dir, la persona més antiga que en forma part. Aquesta junta designa la persona que ha de presidir les festes com a caixer senyor durant el bienni que ve i l'escull entre la noblesa ciutadellenca. Les famílies entre les quals s'escull el càrrec de caixer senyor són aquelles que gaudeixen de títol nobiliari o que descendeixen de cavallers; la determinació de candidats en funció de la vinculació amb alguna d'aquestes famílies ho interpreta actualment la Junta de Caixers Senyors.

Una vegada nomenat el caixer senyor, és aquest el responsable d'elegir els membres de la Junta de Caixers del seu bienni. Conformada la llista, el degà de la Junta de Caixers Senyors la remetrà a l'Alcalde uns dies abans de la celebració del Nou de Juliol, data en la qual es fa pública la composició de la Junta de Caixers del bienni següent.

Comitiva des Be

La Comitiva des Be està formada per l'homo des be i els membres de la Junta de Caixers. Davant de tot hi va el fabioler, i és escortada per la Policia Local i per la Guàrdia Civil.

L'homo des be vesteix la indumentària característica del seu càrrec i és el responsable de dur el be damunt les espatlles durant les visites del Diumenge des Be. És la representació vivent de Sant Joan Baptista portant l'Anyell de Déu. El seu càrrec només és d'un any, és a dir, que hi ha dos homos des be per bienni, i és escollit pel caixer pagès que posa el be aquell any. És requisit imprescindible que sigui natural de Ciutadella i que treballi de pagès en un lloc d'aquest terme. Quan acaben les visites l'animal passa a ser de la seva propietat. Antigament sacrificaven el be per celebrar un bon dinar, però actualment se sol deixar com a semental, ja que el caixer pagès l’ha triat per la seva bellesa i bona morfologia.

L'homo des be va acompanyat en tot moment per una persona que l'ajuda a carregar i descarregar el be a cada lloc que visiten durant el recorregut que fa la Comitiva. L'ajudant de l'homo des be és escollit també pel caixer pagès que posa el be, i és requisit imprescindible que sigui pagès. Tradicionalment, rep per la seva ajuda un quarta part de l'animal o del seu valor, i la meitat dels cigars que els han regalat durant les visites.

El fabioler és el responsable de tocar el tambor i el fabiol acompanyant i encapçalant en tot moment els diversos actes de la festa. Va davant la Comitiva des Be i també de la Qualcada, però no es considera membre de la Junta de Caixers. Tradicionalment ha d’exercir la funció d’algutzir notificador de l’Ajuntament de Ciutadella, o ha de ser designat per aquest previ acord amb el caixer senyor. Si el càrrec de notificador municipal l’ocupen dues o més persones, es poden alternar en el càrrec, en el benentès que prevaldrà l’antiguitat com a funcionari municipal. Abans del 28 de febrer ha de comunicar al caixer senyor la seva voluntat d'exercir la funció de fabioler personalment i es posarà a disposició del caixer senyor del bienni per a la bona organització de les festes i dels seus actes.

Setmanes abans de les festes, el fabioler, acompanyat dels caixers pagesos, passa pels llocs del terme i convida els pagesos, en nom del caixer senyor, a formar part de la Qualcada com a cavallers. Encetada la festa, a més de tocar el tambor i el fabiol, és l'encarregat de posar la bandera a la peanya disposada expressament en el presbiteri de l'ermita de Sant Joan de Missa el Dissabte de Sant Joan i a la Catedral de Menorca quan s’hi celebren els oficis religiosos propis de la festa, Un cop acabats els actes, la torna al caixer fadrí.

Junta de Caixers

La Junta de Caixers és la responsable del bon desenvolupament de la festa i està formada per representants dels antics estaments medievals: el clergat, la noblesa, la menestralia i la pagesia. La Junta de Caixers es fa pública cada dos anys en un acte protocol·lari que té lloc al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella amb motiu de la celebració de la festa del Nou de Juliol.

Els sis membres que la conformen són:

  • Caixer senyor: representa l'estament de la noblesa. Presideix i dirigeix oficialment els actes i vetla pel bon funcionament i la seguretat d'aquests. Escull els caixers de la Junta de Caixers del seu bienni, excepte el caixer capellà. El caixer senyor és elegit entre les famílies de la noblesa de Ciutadella per la Junta de Caixers Senyors; el càrrec passa dels caps de família als primogènits i no es poden elegir els fills segons, llevat que hagin format una nova família. No obstant això, els fills segons poden representar el primogènit en tots o en alguns dels actes de la festa; també pot ser representat per un substitut que no sigui familiar seu, amb la condició que pertanyi a la noblesa ciutadellenca. Durant els actes el caixer senyor va assistit per un criat. En cas que el caixer senyor pateixi algun accident o indisposició que no li permeti continuar en la festa, els actes s’han de desenvolupar amb normalitat, moment en el qual la responsabilitat de dirigir-los recau en el cavaller de més edat que en aquell moment participa en la Qualcada.
  • Caixer capellà (popularment anomenat sa capellana): representa l'estament clerical. Té cura de l'aspecte religiós de la festa, de manera que presideix el cant de vespres a l'ermita de Sant Joan de Missa i celebra la Missa de Caixers el Dia de Sant Joan. És designat pel rector de la parròquia de la Catedral de Menorca a petició de l’alcalde. És requisit imprescindible que el caixer capellà sigui natural de Ciutadella o hi tengui la residència habitual per exercir-hi la tasca pastoral. Si és membre d’un orde religiós, ha de ser ciutadellenc de naixement i de residència. Va a compte seu la Beguda del Dia de Sant Joan que ofereix als membres de la Qualcada que han assistit als actes celebrats durant el matí a la Missa de Caixers. Aquesta Beguda l'ha de fer preferentment a casa seva, com més a prop millor del centre històric de la ciutat. Si viu als afores, es fa a les dependències del Seminari Conciliar. Durant els actes va assistit per un criat.
  • Caixer menestral o casat: representa la menestralia. És el responsable de custodiar la bandera quan no la du el caixer fadrí. És escollit pel caixer senyor del bienni corresponent. És requisit imprescindible que sigui un home casat natural de Ciutadella, fill de menestral i que exerceixi un ofici manual artesà considerat tradicional ―com ara manobre, trencador, ferrer, arader, lampista, barber, argenter, sabater, forner, etc.― i que no hagi sortit abans com a cavaller a les festes. El límit en relació amb els oficis que pot exercir el caixer casat és obert en funció de com aquests evolucionen en el temps, encara que, en principi, no el poden ocupar aquelles persones que fan una feina clarament moderna. Corre a compte del caixer casat la Beguda que ofereix en el seu domicili el Dia des Be, una vegada finalitzades les visites de rigor.
  • Caixers pagesos: són dos i representen l'estament de la pagesia. A ells correspon vetlar pel bon ordre i l'actitud dels participants de la Qualcada i també regalar, un d’ells cada any, el be que es porta el Diumenge des Be. El primer any el posa el caixer pagès de més edat, mentre que l’altre ha de portar una safra que rep del caixer senyor per recaptar donatius que ajudin a sufragar les despeses de la Beguda que ofereix el caixer casat. El caixer pagès escull la persona que el durà a collibè el Diumenge des Be. La família del caixer pagès que posa el be és l'encarregada de netejar i embellir convenientment l'animal per a l’ocasió. És requisit imprescindible que els dos caixers pagesos siguin l'amos i no missatges, siguin fills de pagesos, naturals de Ciutadella, casats i tenir la seva residència habitual al lloc que regenten, igual que la seva família. Un ha de ser de la banda de migjorn i l'altre de tramuntana ―en la demarcació de Ciutadella ambdós sectors queden limitats pel camí Vell―. Un altre requisit és que siguin l'amos d'algun dels llocs del caixer senyor del bienni, i en el cas que aquest no disposi de llocs en ambdues bandes del terme de Ciutadella, es nomena l'amo d'una de les seves finques, mentre que l'altre ha de treballar en una finca de la zona oposada que pertanyi a algun dels seus parents o a un amic.
  • Caixer fadrí: aquest és un càrrec que correspon alternativament a un menestral o a un pagès i és qui porta la bandera durant els actes oficials una vegada configurada la Qualcada. Durant dos anys ha de ser menestral, i els dos anys següents ha de ser pagès. És requisit que sigui natural de Ciutadella, fadrí i fill de pagès o de menestral en funció de l'estament que representi. Durant els dos anys que ocupa el càrrec ha de trobar-se en edat laboral legal. En el bienni en el qual el caixer fadrí és menestral, ha de tenir els mateixos requisits que el caixer casat pel que afecta a l'ofici. Quan és pagès regeixen les condicions dels caixers pagesos. Rep oficialment la bandera el Diumenge des Be de la mà del caixer senyor abans de sortir del palau per anar a fer les visites. La bandera l’ha de dur amb la mà dreta i agafada per la part central de l'asta. Per saludar les autoritats, les esglésies, el palau del caixer senyor i altres edificis d'autoritats oficials, ho ha de fer inclinant la punta cap al terra, posant l'asta en posició horitzontal. Quan no porta la bandera s'ha de descobrir el cap per fer la salutació, com la resta de membres de la comitiva. Si en el decurs dels actes pateix alguna malaltia o indisposició, la festa continua i la bandera passa a mans del caixer casat si és menestral. Si es pagès, la bandera passa a un dels cavallers més joves, segons el criteri del caixer senyor.

 

Qualcada (també Colcada)

La Qualcada la formen els membres de la Junta de Caixers i un nombre indeterminat de cavallers. Els cavallers representen l'estament pagès. S'hi han d'inscriure prèviament i són acceptats pel caixer senyor. La funció principal dels cavallers és la d'acompanyar la Junta de Caixers durant els actes que se celebren el Dissabte de Sant Joan i el Dia de Sant Joan. La seva participació és voluntària, per la qual cosa s'han d'atendre a les normes i els protocols establerts, de manera que quan van dalt cavall no poden fumar, ni beure ni menjar durant els actes oficials. Tampoc es poden separar de la resta de la Qualcada ni retirar-se’n sense el permís del caixer senyor, que els l’ha de transmetre mitjançant un dels caixers pagesos de la Junta de Caixers. Estan obligats a complir totes les indicacions i instruccions que doni el caixer senyor. A més a més, tenen el deure de descobrir-se el cap llevant-se el capell per saludar en passar davant les esglésies i capelletes de carrer, l'edifici de l'Ajuntament de Ciutadella, les cases del caixer senyor i del caixer capellà i el domicili del caixer casat quan hi hagi la bandera exposada, entre altres edificis.

Per poder ser cavaller és requisit imprescindible ser l’amo, de qualsevol procedència, d'un lloc, fills d'amos o missatges de les explotacions agrícoles i ramaderes del terme municipal de Ciutadella. També poden formar part d'aquest grup els pagesos de Ciutadella que treballen en un lloc de fora del terme i els pagesos que estiguin en llocs de fora del municipi de Ciutadella però que siguin propietat de ciutadellencs. A aquest efecte, hi ha una llista de llocs d'on poden sortir cavallers a la Qualcada. La condició de fill de l'amo s'entén vàlida fins que aquest compleix el límit de l'edat d'escolarització obligatòria. A més, s'entén que no ha de tenir cap altra ocupació, a part de les obligacions escolars, més que ajudar son seu pare en les feines pròpies del lloc. Com a missatge s'entén aquella persona que, havent sobrepassat l'edat escolar obligatòria, té com a únic mitjà de vida sigui la seva feina al camp.

Ajuntament de Ciutadella

Per altra banda, l'Ajuntament de Ciutadella té un pes molt important en l'organització i l'òptim desenvolupament de les festes, i els seus representants tenen un protagonisme puntual en certs actes. Segons la tradició, el fabioler és l'algutzir municipal, per la qual cosa el seu càrrec forma part de les seves obligacions laborals amb l'Ajuntament i és remunerat. Ha d'anar entrenat per cavalcar dalt d'un ase, ha de saber sonar la melodia santjoanera del tambor i el fabiol i és el responsable de fer la llista de participants a la Qualcada, tot seguint l'ordre d'inscripcions per formar-ne part i amb el beneplàcit del caixer senyor.

L'Ajuntament de Ciutadella coordina la seguretat de la festes juntament amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Local, la Creu Roja i els voluntaris de Protecció Civil a través de la Junta Local de Seguretat de les Festes de Sant Joan. A aquest efecte, els representants d'aquests cossos es reuneixen abans de la festa per organitzar els dispositius de seguretat, i es tornen a reunir en acabar a fi d'avaluar els resultats de les mesures preses i millorar-les, si escau, els anys venidors. A causa de la gran quantitat de gent que assisteix a les festes, les plantilles dels diferents cossos se solen incrementar amb reforços procedents d'altres parts de l'illa o de Mallorca. En els Jocs des Pla, l'acte més conflictiu i perillós, l'Ajuntament de Ciutadella, a través de la seva regidoria de festes, ha anat incorporant millores substancials per a la seguretat de les persones. La instal·lació d'altaveus, la col·locació d'una tarima perquè el fabioler hi vegi millor, la instal·lació d'un semàfor i d'una sirena de reforç, la delimitació al terra de l'espai per on passaran els cavalls durant els jocs, la implementació d'un servei d'avís en diferents idiomes, la creació del cos de voluntaris pels Jocs des Pla o la col·locació d'una gran pantalla alternativa a la plaça des Born, han contribuït considerablement a reduir els accidents en aquest moment de la festa.

A banda d'aquestes responsabilitats, l'Ajuntament de Ciutadella també és l'administració que s'ocupa de tota aquella altra logística que afecta la via pública i la ciutadania. Es responsabilitza de tancar els carrers i retirar els cotxes a les vies on transcorren els actes principals, de protegir fonts, desguassos i clavegueram, d'emblanquinar parets i voreres de la costa de Sant Joan, de reforçar la il·luminació, de tirar arena als carrers, de contractar els serveis de neteja viària, i de tots aquelles accions informatives i de conscienciació ciutadana que es duen a terme. Algunes d'aquestes actuacions són l'edició i difusió de material informatiu sobre els actes oficials de la festa, la instal·lació de senyalística específica amb recomanacions i amb indicacions a diferents punts de la ciutat, la col·locació de grans pancartes en punts estratègics per a un millor gaudi dels Jocs des Pla i per evitar accidents, la conscienciació a través del web de l'Ajuntament, l'elaboració de material didàctic sobre les festes destinats als fillets, la creació i coordinació d'un cos de voluntaris per al bon desenvolupament dels Jocs des Pla, etc. En el marc de les seves competències, el 2012 l'Ajuntament de Ciutadella va aprovar una ordenança per garantir el bon funcionament de la festa. En trets generals, aquesta ordenança regula l’organització dels festers, els permisos per a la instal·lació dels taulells exteriors als bars, la participació en la fira i la venda ambulant, el tancament dels carrers al trànsit, la seguretat i la convivència ciutadana.

Actualment existeix l'Associació de Voluntaris de Sant Joan, fundada l’any 2012 i formada per persones que senten molt seva aquesta tradició i la volen transmetre a les generacions futures. Durant les festes, aquestes persones intenten preservar-ne l'essència i els valors, i que tothom les pugui viure i gaudir sense perjudicar el conjunt, sense alterar la celebració dels actes ni dels protocols, i sense perdre el respecte als grans protagonistes que són els caixers, els cavallers i els cavalls. Pot ser membre d'aquest col·lectiu qualsevol persona que vulgui col·laborar per la pervivència de la festa, encara que no sigui nascuda a Ciutadella. Tenen un paper especialment important en els Jocs des Pla, on ajuden a deixar lliure el corredor quan es el moment per al bon desenvolupament de les curses i per evitar accidents.

Participants/Executants: 

Els principals executants dels protocols de la festa són els membres de la Comitiva des Be, la Junta de Caixers i la Qualcada.

La Comitiva des Be està formada pel fabioler, l'homo des be, l'ajudant de l'homo des be i els membres de la Junta de Caixers. Durant el Dia des Be se situen en l'ordre següent: primer el fabioler, seguit de l'homo des be i el seu ajudant, el caixer fadrí i el caixer casat formant parella, els dos caixers pagesos, el caixer senyor i, finalment el caixer capellà. Acompanyen a la Comitiva des Be dos policies municipals i dos guàrdies civils.

La Junta de Caixers està formada pel caixer senyor, el caixer capellà, el caixer casat, el caixer fadrí i els dos caixers pagesos.

La Qualcada la conformen els membres de la Junta de Caixers i un nombre indeterminat i variable de cavallers. En el decurs dels actes oficials els membres de la Qualcada s'han de situar rigorosament en l’ordre següent: primer el fabioler i, seguidament, el caixer fadrí, el caixer casat, el caixer pagès més jove, el caixer pagès més gran, els cavallers de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà. Aquests dos últims van assistits en tot moment pels respectius criats.

Malgrat que aquest són els protagonistes de la festa, aquesta no seria possible sense la participació dels cavalls i dels seus propietaris, les famílies dels protagonistes, l'Ajuntament de Ciutadella, l'Església de Menorca i els seus feligresos, els professionals responsables de les feines preparatòries i organitzatives, a més de la comunitat que prepara la festa, cadascú des del seu àmbit, i que participa i assisteix, de manera activa o merament d'espectadora, als actes oficials de la festa.

Ús i funció: 

La funció de les festes de Sant Joan està relacionada amb la de totes les festes majors estiuenques de Menorca i, més enllà, amb la de les celebracions del solstici d’estiu i les festes anuals de molts llocs del món. Aquest aspecte ha estat objecte d’atenció per part de l’antropologia des de fa dècades i podem dir que, essencialment, aquestes festes tenen actualment una funció lúdica, identitària, diferenciadora i de cohesió social. Avui, a més, és innegable que tenen un gran efecte d’atracció turística i, per tant, propicien una notable activitat econòmica.

Patrimoni relacionat: 

Els principals escenaris de la festa se situen al nucli històric de Ciutadella, que gaudeix de la consideració de bé d'interès cultural en la categoria de conjunt històric.

Pel que fa al patrimoni cultural immaterial, dels elements inventariats podem relacionar amb les festes de Sant Joan la fabricació i ús del fabiol, i el Jaleo. Tanmateix, hi ha altres coneixements o pràctiques susceptibles de ser considerats patrimoni cultural immaterial que també hi estan relacionats, la consideració patrimonial dels quals s'haurà d'establir en posteriors fases de l'inventari i d'acord amb la comunitat implicada.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbólica/socioeconòmica: 
Celebració
Festa popular
Orgull
Propi i diferenciador
Religiositat
Tradició
Transmissió de religió cristiana
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Les festes de Sant Joan representen per als ciutadellencs l'expressió d'una tradició que s'ha anat configurant al llarg de segles i per això ha esdevingut una celebració que és viscuda com a signe d'identitat local, fins al punt que una manera d'expressar el sentiment de pertinença local és dir d'algú que «és molt sanjoaner».

Des de la perspectiva interna, la significació de Sant Joan és la de l'exaltació de la tradició, que es manifesta en el fet que el nucli simbòlic de les festes és la reviviscència de l'estructura estamental de l'antic règim: senyor, capellà, pagesos, menestrals… És el que l'antropòleg cubà Fernando Ortiz va anomenar en el seu estudi de les festes, el 1901 (però publicat el 1908), «un precioso fósil social». El sentit d'aquesta reivindicació simbòlica de la tradició, tot i que en algun moment va tenir implicacions ideologicopolítiques, avui és l'expressió del valor identitari i de la capacitat de mantenir el respecte per la història pròpia, però també la reivindicació del record de les èpoques en què la ciutat exercia de cap de tota l'illa, la qual cosa encara es manifesta en el fet que totes les festes majors de l'estiu dels altres pobles mantenen profundes similituds amb les de Sant Joan de Ciutadella. El fet que el nucli originari de la festa estigui en una romeria de l’obreria de Sant Joan, en època medieval, no fa més que reafirmar el valor de tradició antiga mantinguda i reviscuda. Però en la forma actual la festa és derivació directa de la construcció tradicionalista de meitat del segle XIX, moment en què també s'estableix la «tradició» de celebrar el Nou de Juliol, com a commemoració cívica de la resistència a l'assalt dels turcs el 1558 i la posterior destrucció de la ciutat. Tal vegada no és casual que el nomenament públic de la Junta de Caixers es faci, cada bienni, en la celebració del Nou de Juliol.

Des d’una perspectiva exterior, és a dir, des de la mirada d’un observador extern, la festa inclou també altres simbolismes, dels quals no sempre el participants locals poden ser conscients. El més clar és el que va associat a tota l’àrea mediterrània amb la celebració dels solstici d’estiu, que és la festa de la celebració de les collites en les societats agràries i del triomf del sol i la llum. A Ciutadella, associats a la celebració de Sant Joan, trobam aquests elements simbòlics en els festers, però també en el fet que la festa ha acabat donant una presència especial als pagesos, que esdevenen amb els seus cavalls el vertaders protagonistes de la festa. Simbolismes menors, però interessants, són també el fet que els cavalls que hi participen han de ser sementals, símbol de la potència reproductiva; la canyes verdes que es donen als caixers i que serveixen com a passi per participar en les begudes, però que solen associar-se al simbolisme de la fecunditat i la productivitat de la terra; els estels amb mirall que guarneixen el front dels cavalls, amb clara referèncial solar; s’homo des be, representació icònica de sant Joan Baptista, però que també remet a la tradicional ramaderia menorquina…

No obstant això, i com a qualsevol festa que té els seus orígens en la celebració del solstici d’estiu, avui la festa compleix a més una funció alliberadora i catàrtica i és un pretext per a la disbauxa, la diversió i la sociabilització dels membres que hi participen, i els actes que marquen els protocols, i la majoria dels seus simbolismes associats, esdevenen per a molts dels participants poc més que una representació de fons per assolir aquest fi.

Les festes de Sant Joan són una de les tradicions populars més conegudes fora de l’illa, si no la que més. Açò, afegit a la vistositat de molts dels actes, especialment els caragols i els Jocs des Pla, la diversió i l'alliberament que mostra i la publicitat que se'n fa, atreu molts de visitants, l'arribada dels quals es veu afavorida per les companyies aèries i navilieres que reforcen i augmenten les rutes amb destinació a l'illa durant aquests dies. Si dels preparatius i dels actes de la festa ja deriva una activitat econòmica destacada, que implica els professionals i genera tot tipus de negocis, l'afluència turística l'amplia cap a altres sectors, tot repercutint no només a Ciutadella, sinó més enllà del propi municipi i de l'illa.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La transmissió es produeix de generació en generació d’una manera molt natural, perquè les festes de Sant Joan són una celebració molt sentida per la població ciutadellenca. La pràctica i la participació és la forma de transmissió de la festa.

Per altra banda, existeixen els protocols, que en la versió actual prenen com a base la regulació feta el 1843, a través dels quals es desenvolupen els diferents actes de la festa. Aquests es basen en la tradició oral, transmesos de pares a fills, i van ser recollits, revisats i publicats per primera vegada per Josep Pons Lluch l'any 1977. La publicació ha estat reeditada, i els protocols revisats i actualitzats en diverses ocasions al llarg dels últims anys.

Viabilitat / Riscos: 

L'essència de la festa s'ha mantingut malgrat les constants transformacions que ha experimentat amb el decurs del temps, i la comunitat, conscient d'aquest fet, vol mantenir-les vives i vol seguir gaudint-les com ho ha fet sempre. La necessitat d'aprofundir en les arrels més tradicionals i íntimes d'una festa cada cop més massificada ha donat com a resultat que no només se segueixin els actes principals, sinó que els actes secundaris que abans passaven desapercebuts hagin anat adquirint cada cop més protagonisme entre la comunitat local, allargant-les i reforçant-les encara més. Així les coses, la pervivència de les festes de Sant Joan està garantida.

No obstant això, els debats sobre la desvirtuació de la festa o la necessitat d'adaptar els protocols als temps presents no són una novetat. Les festes han passat de ser una sèrie d'actes que es van succeint l'un darrere l'altre i que protagonitzen els caixers i cavallers observats per la comunitat, a ser una gran disbauxa, en la qual tothom vol jugar el seu paper i on impera el lliure albir amb l'ajuda de l'alcohol, i és innegable que açò repercuteix en la festa. Actualment els temes que desperten més polèmica són, precisament, els relacionats amb la massificació, la brutícia, el comportament del públic i l'abús de alcohol, els accidents i els perills que aquests efectes comporten, els episodis de violència puntuals o d’abusos sexuals, els retards d'horari del programa d'actes per les dimensions de la Qualcada i l'afluència de públic, el suposat maltractament que reben els cavalls o la possibilitat que les dones participin en la Qualcada.

Per altra banda, hi ha la qüestió religiosa. Malgrat que els actes religiosos de les festes continuen sent encara avui molt apreciats i seguits per una gran afluència de públic, la progressiva pèrdua de sentiment religiós entre la població pot influir en certs actes, alhora que pot afectar la comprensió de la festa i propiciar la modificació d’algun dels seus fonaments.

La intervenció de l’Ajuntament de Ciutadella és també un factor que pot acabar repercutint sobre la festa. L’increment del nombre de població, l’extensió del nucli urbanitzat i el gran increment del nombre de visitants, entre altres, obliguen indubtablement a una intervenció municipal per organitzar de la millor manera tots aquestes aspectes de la vida pública, però al mateix temps totes aquestes decisions poden acabar afectant un gran nombre d’aspectes de les festes.

Finalment, una altra qüestió que s’ha de tenir en compte és que Sant Joan és, eminentment, una festa pagesa, i que el camp fa dècades que pateix un procés de debilitament progressiu en trobar-se sotmès a les directrius econòmiques europees, que no l'afavoreixen. Aquesta transformació també pot tenir uns efectes decisius en el desenvolupament de les festes de Sant Joan del futur.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Les festes de Sant Joan són viscudes amb molta intensitat per bona part de la població de Ciutadella i són considerades, sense cap tipus de dubte, com un element del seu patrimoni cultural i símbol d'identitat ciutadellenca.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La celebració i la reproducció any darrere any de les festes i els seus protocols, i la implicació dels diferents col·lectius que hi participen en tots els seus àmbits, inclosa la recentment creada Associació de Voluntaris de Sant Joan i la indispensable implicació de l'Ajuntament de Ciutadella, són les mesures més potents que pren la comunitat per garantir la pervivència i la salvaguarda de l'element.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

L’any 1966 Sant Joan fou declarada festa d’interès turístic, però perd la declaració amb la resolució de la Secretaria d’Estat de Turisme de les festes d'interès turístic d’Espanya de 1980.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella no van ser declarades com a festa d’interès cultural amb la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears. Per això, i atesa la disposició addicional segona de la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, no passen a tenir la consideració de bé d'interès cultural immaterial (BICIM).

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió: 

La promoció de les Festes de Sant Joan és molt gran i, des del punt de vista institucional, és equiparable a la d’altres festes majors d'estiu de l’illa. Però la difusió que se’n fa és sens dubte més elevada, perquè la vistositat i espectacularitat de les imatges que ofereixen els jocs dels cavalls les fa enormement atractives en un món en què la imatge té una presència destacada en els mitjans de comunicació.

A la difusió de l'element també hi contribueix la televisió autonòmica balear que, des de fa uns anys, desenvolupa tot un desplegament informatiu en la seva programació i emet alguns dels actes en directe.

La idea de crear un museu o un centre d'interpretació entorn de les festes de Sant Joan s'ha posat damunt la taula moltíssimes vegades en els últims trenta anys, una idea que freqüentment s'inclou en els programes electorals dels diferents partits polítics.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AL·LÈS SALVÀ, Josep (2010). Petit receptari de cuina de ses festes de Sant Joan. Setmanaris i Reviste,s SL. Ciutadella de Menorca.
  • AMADES, Joan (1982). Costumari català. Salvat Editores SA. Barcelona.
  • ANGLADA GELABERT, Miquel (1995). Festa. Records intranscendents d'una capellana. Quaderns de Menorca, 27. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • ANGLADA MARQUÈS, Miquel (2009). «Les festes de Sant Joan dins el cronicó de D. Antoni Cavaller Nin de Cardona. La festa de Sant Joan de l'any 1859». Revista extraordinària El Iris 2009. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • ANGLADA MARQUÈS, Miquel (2009). Les festes de Sant Joan durant el bienni 1908-1909. Páginas Menorquinas, 9. Setmanaris i Revistes SL. Ciutadella de Menorca.
  • AUTORS DIVERSOS (1976). Fiestas de interés turístico 1976. Ministerio de Información y Turismo. Madrid.
  • AUTORS DIVERSOS (2001). Ses festes de Sant Joan, ses festes de Ciutadella. Setmanaris i Revistes SL. Ciutadella de Menorca.
  • AUTORS DIVERSOS (1989). Funcions de l’Ajuntament de Ciutadella en les festes de Sant Joan. Editorial Menorca. Maó.
  • BAULIES, Jordi (1967). L’Illa de Menorca. Editorial Barcino. Barcelona.
  • BENEJAM SAURA, Juan (1897). Historia de Menorca. Imprenta de Salvador Fàbregues. Ciutadella de Menorca.
  • BOSCH Y ANGLADA, José (1932). La fiesta de San Juan en Ciudadela. Apuntes Histórico-Descriptivos. Tip. y Libr. del S.C. de Jesús. Ciutadella de Menorca.
  • BOSCH CARDONA, Catalina (2009). Les festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, un estudi de la festa. El centre d'interpretació com a proposta de gestió patrimonial. Treball fi de Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió. Universitat de les Illes Balears. Palma.
  • BUENAVENTURA, Alfonso (2008). Ciutadella de Menorca: las fiestas de Sant Joan. Editorial Menorca. Maó.
  • BUENAVENTURA, Alfonso (2007). Menorca: caballos y tradición popular (I). Editorial Menorca. Maó.
  • CAMPS I MERCADAL, Francesc (1921). «Generalitats del Folklorisme Menorquí». Revista de Menorca. Ateneu Científic, Literari i Artístic. Maó.
  • CARRERAS, Francesc (2010). Els llocs de Ciutadella i la festa de Sant Joan, 1960-2010 (I). Pàgines Menorquines núm. 18. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • CARRERAS, Francesc (2010). Els llocs de Ciutadella i la festa de Sant Joan, 1960-2010 (i II). Pàgines Menorquines núm. 19. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • CAVALLER PIRIS, José (1927). Alcaldes de Ciudadela. 1868-1923. Ed. La Económica. Es Castell.
  • CAVALLER PIRIS, José (1936). Fiestas de San Juan. Ciutadella de Menorca.
  • CORBERA, Amadeu (2013). Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder. Lleonard Muntaner editor. Palma.
  • COTRINA, José (1917). «La Cabalgata». Revista de Menorca. Ateneu Científic, Literari i Artístic. Maó.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • DELGADO, Eduard i MASCARÓ, Ignasi (1980). La festa de Sant Joan: notes i comentaris sociològics. Quaders de Folklore, 3. Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • GORNÉS, Josep. «Les festes de Sant Joan a Ciutadella». Inèdit premiat el 2007.
  • GONZÁLEZ MORALES, F. (1956). «Los festejos de San Juan en Ciudadela de Menorca». Boletín Grupo Comercio y Calzado de Barcelona y Província, 4. Barcelona.
  • HERNÁNDEZ SANZ, Francisco (1908). Geografía e Historia de Menorca. Imprenta de B. Fàbregues. Maó.
  • IBÁÑEZ GUTIÉRREZ, Diego (1987). Sant Joan! La festa gran. Editorial Menorca SA. Maó.
  • JULIÀ SEGUÍ, Gabriel (1989). Retalls santjoanencs. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • LAFUENTE VANRELL, Lorenzo (1907). Geografia e historia de Menorca. Revista Científico-Militar. Barcelona. 
  • LIMÓN PONS, Miquel Àngel (1989. Anar a Sant Joan en vapor en temps de revolució (Les festes de Ciutadella del Sexenni Revolucionari vistes per la premsa de Maó). Quaderns de Menorca, 10. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • LLOMPART, Gabriel (1977). «La fiesta de San Juan en Ciudadela en el siglo XVIII». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 35. Palma de Mallorca.
  • MARTÍ I BELLA, Gabriel (1955). Del origen de las Fiestas de San Juan en Ciudadela. Monografías Menorquinas, 14. Ciutadella de Menorca.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando (1974). Vint caires d'un mateix Sant Joan. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando (1973). Iniciació a la història de Menorca. Biblioteca Les Illes d’Or 107-108. Editorial Moll. Palma.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando (1971). Breve introducción a la historia de Menorca. Barcelona.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando (1971). Ciutadella de Menorca en text i en imatge. Barcelona.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando (1967). «Iniciación a la Historia de Ciudadela». Revista de Menorca. Ateneu Científic, Literari i Artístic. Maó.
  • MARTÍ I CAMPS, Fernando. «Las fiestas de San Juan en Ciudadela. Su descripción, su historia y su sentido». Inèdit premiat el 1967.
  • MASCARÓ, Jaume (2006). «Tradición y catarsis». Revista Narria Estudios de Artes y Costumbres Populares, 109-110-111-112. Museo de Artes y Tradiciones Populares i Universidad Autónoma de Madrid. Madrid. Pàg. 67-80.
  • MESQUIDA CAVALLER, Antonio (1955). La fiesta de San Juan en Ciudadela. Panorama Balear, 47. Palma de Mallorca.
  • MIR, Miguel Ángel i SASTRE PORTELLA, Florenci (1999). Les Festes de Sant Joan durant la primera dominació anglesa (1708-1756). Sa Nostra Caixa de Balears. Ciutadella de Menorca.
  • OLEO I QUADRADO, Rafael (1874-1876). Historia de la isla de Menorca. Tipografia de Salvador Fábregues. Ciutadella de Menorca.
  • OLEO QUADRADO, Rafael (1873). Reseña de la Fiesta de San Juan Bautista que se celebra en Ciudadela de Menorca todos los años el 23 y 24 de junio (de un inédito del año 1868). Tipografia de Salvador Fábregues. Ciutadella de Menorca.
  • ORTIZ FERNÁNDEZ, Fernando (1908). Para la agonografía española: estudio monográfico de las fiestas menorquinas. Conferencias pronunciadas en el Instituto Sociológico de Madrid, en las sesiones de 23 de noviembre y 7 de diciembre de 1901. La Universal de Joaquín Ruiz. L’Havana.
  • PONS FRAGA, Josep (2005). Àlbum de les festes de Sant Joan. Ciutadella de Menorca. Medis Menorquins de Comunicació. Ferreries.
  • PONS LLUCH, Josep (1982). Extraordinàries festes celebrades a Ciutadella els dies 24, 25 i 26 de juliol de 1833. Estudis Històrics Menorquins, 1. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • PONS LLUCH, José i CATANY, Toni (1980). Las fiestas de San Juan de Ciutadella. Bankunión. Barcelona.
  • PONS LLUCH, Josep (1982). Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella (Naixement, evolució i vida). Col·lecció Solcs, 1. EDIM. Ciutadella de Menorca.
  • PONS LLUCH, Josep (1977). Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella. Imprenta Cardona. Ciutadella de Menorca.
  • PONS LLUCH, Josep (1980). La fiesta de San juan en Ciudadela. General Gràfic SA. Barcelona.
  • PONS LLUCH, Josep (1989). Sis anys sense caixer senyor a les festes de Sant Joan: Apunts per a la història de les nostres festes de Sant Joan Baptista. Ajuntament de Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • PONS LLUCH, Josep (2019). Les festes de Sant Joan durant la dominació francesa. Premi d'Investigació Històrica en la X Biennal Literària i Artística (1985) de l'Ajuntament de Ciutadella. Col·lecció Jamma, 16. Miquel A. Anglada Marquès editor. Ciutadella de Menorca.
  • RIUDAVETS TRUYOL, Siscu (2010). Foc i fum: sa nostra sarsuela 1885-2010. Setmanaris i Revistes, SL. Ciutadella de Menorca.
  • RIUDAVETS TUDURÍ, Pedro (1888). Historia de la isla de Menorca. Imprenta de Bernardo Fábregues. Maó.
  • SASTRE PORTELLA, Florenci (1997). Aportacions a la història de Sant Joan de Missa. Quaderns de Menorca, 31. Edicions Nura. Ciutadella de Menorca.
  • VIDAL VILLALONGA, Jaime (1931). Las fiestas de San Juan en Ciudadela. Estación Tipográfica de M. Sintes Rotger. Maó.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
13/09/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
13/09/2019