Festa de Sant Antoni

Àmbit: 
Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 2/003
Nom propi de l'element: 
Festa de Sant Antoni
Altres denominacions: 
Festa del Disset de Gener, Disset de Gener, Diada del Poble de Menorca
Breu descripció: 

La festa del dia 17 de gener, dia de Sant Antoni, és una festa tradicional en la qual se celebra la conquesta de Menorca per part del rei Alfons el Liberal, l'alliberament de l'illa del domini sarraí i la seva reincorporació al món cristià, que suposà la seva integració a la cultura catalana i l’adopció del català com a llengua pròpia de Menorca fins als nostres dies. Els actes amb un major recorregut històric se celebren a Ciutadella el 17 de gener, i són una missa solemne a la Catedral de Menorca dedicada a sant Antoni Abat i la processó dels Tres Tocs, un cerimonial que escenifica l'entrada de les tropes catalanoaragoneses a la ciutat. Als actes hi participen les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, acompanyades del poble, i estan envoltats d'una gran solemnitat.

Amb l'adveniment de la democràcia i l'establiment de les autonomies és quan la festa agafa una nova dimensió. Amb el nom de Diada del Poble de Menorca, deixa de ser una festa exclusivament religiosa focalitzada a Ciutadella i passa a ser jornada festiva a tots els pobles de l'illa i, al voltant seu, s'organitzen tota una sèrie d'activitats amb l'objectiu de commemorar l'efemèride de la conquesta en clau d'exaltació i reafirmació de la identitat històrica i cultural menorquina. En contraposició a les festes d’estiu, Sant Antoni és la festa cívica més important de l’hivern a Menorca.

Grup i/o comunitat: 

Tota la població de Menorca

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Descripció de la localització: 

Els actes més institucionals i amb major arrelament històric tenen lloc a Ciutadella. La missa solemne del dia de Sant Antoni se celebra a la Catedral de Menorca. La processó del Tres Tocs transcorre per diferents carrers del nucli antic de Ciutadella. S'inicia a la plaça de la Catedral, segueix per carrer del Roser, i continua pels carrers del Santíssim i del Portal d'Artrutx, la placeta d'Artrutx, les avingudes Conqueridor i Constitució (Contramurada) fins a la plaça d'Alfons III, on té lloc el cerimonial dels Tres Tocs. La processó continua després pels carrers de Maó, Sant Antoni, Sant Josep, Sant Cristòfol, Sant Sebastià i de Cal Bisbe. La processó dels Tres Tocs comença i acaba a la Catedral de Menorca. El mercat tradicional de Sant Antoni es fa a la plaça de Sant Antoni de Ciutadella.

Els actes institucionals de la Diada del Poble de Menorca tenen lloc a l'Ajuntament de Ciutadella i a la seu central del Consell Insular de Menorca, a Maó.

Pel que fa als oficis religiosos del dia de Sant Antoni, se’n fan a la parròquia de Sant Martí des Mercadal, a la parròquia de Sant Antoni de Fornells, a la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran, a la parròquia de Sant Lluís del poble del mateix nom, a la parròquia del Roser des Castell i a la parròquia de Sant Antoni de Maó. La benedicció d'animals se sol realitzar davant les mateixes parròquies. A Maó es fa al carrer de ses Moreres, i a Ciutadella a la parròquia de Sant Francesc.

La resta d'activitats del programa d'actes amb motiu de la celebració de la Diada del Poble de Menorca tenen lloc a diverses localitzacions de Menorca.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

L'acte institucional de la celebració de la festa de Sant Antoni de l'Ajuntament de Ciutadella té lloc el 16 de gener. La missa solemne a la Catedral de Menorca, la processó dels Tres Tocs de Ciutadella, el mercat tradicional de Sant Antoni de Ciutadella, les misses de Sant Antoni a les diferents parròquies de l'illa, la beneïda d'animals i la sessió extraordinària del Ple de la Diada del Consell Insular de Menorca es fan dia 17 de gener. Una part important de les activitats del programa de Sant Antoni es duen a terme aquest mateix dia, però també es programen activitats els dies previs i posteriors al 17 de gener.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

La processó dels Tres Tocs de Ciutadella, l'acte més significatiu de la festa de Sant Antoni, representa l'arribada i l'entrada d'Alfons el Liberal a l'antiga Medina Minurqa, el centre polític i administratiu de la Menorca andalusina, el 22 de gener de 1287, alliberant-la del domini sarraí. Segons la tradició, fou el 17 de gener, la festivitat catòlica de Sant Antoni, quan es produí la victòria militar de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Alfons, als voltants del port de Maó i després del setge de Santa Àgueda, que comportaria el domini i la incorporació de la totalitat de l’illa de Menorca als territoris de la Corona d’Aragó. Aquest episodi de caràcter militar arrelaria i esdevindria un fet històric motiu de celebració en significar la incorporació de l'illa a la cristiandat.

A partir de la dècada de 1980, amb l'arribada de la democràcia i l'establiment del règim autonòmic de l’organització administrativa espanyola actual, la festa agafa una nova dimensió. Amb el nom de Diada del Poble de Menorca, deixa de ser una festa exclusivament religiosa focalitzada a Ciutadella i passa a ser jornada festiva a tots els pobles de l'illa i, al voltant seu, s'organitzen tota una sèrie d'activitats amb l'objectiu de celebrar l'efemèride de la conquesta en clau d'exaltació de la identitat històrica i cultural menorquina i de la incorporació de l’illa a la cultura catalana.

Al marge de tot el programa d'actes paral·lels que s’organitzen a tots els pobles a iniciativa de les administracions insular i municipals i de les entitats socials i culturals de l'illa, els més institucionals i arrelats són els que se celebren el mateix 17 de gener a Ciutadella. Aquests són una missa solemne a la Catedral de Menorca i, especialment, la processó dels Tres Tocs, un acte que escenifica el fet històric abans esmentat i en el qual participen la jerarquia eclesiàstica i les autoritats institucionals, acompanyades de la comunitat que hi assisteix com a espectadora.

La vigília del dia de Sant Antoni al capvespre, cap a les 19 h, té lloc un acte institucional al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella obert a tothom. L'obertura de l'acte va a càrrec de l'alcalde per, tot seguit, donar pas al pregó que pronunciarà un personatge destacat o de reconegut prestigi de l'àmbit social i cultural de l'illa. El pregó és de temàtica lliure, però al·lusiva a la història i a les tradicions de la Menorca cristiana que inaugurà la conquesta del rei Alfons.

A Maó, els actes religiosos i les activitats cíviques s'incorporen a la vigília de Sant Antoni amb la institucionalització de la Diada. Des de fa molt pocs anys se celebra un acte religiós més o manco estable i continuat a iniciativa dels actuals preveres de la ciutat, consistent en el trasllat d'una imatge del sant patró de l'antiga església de Sant Antoni, situada a s'Arraval i propietat d'una entitat bancària, a la moderna parròquia de Sant Antoni, situada al carrer de Vives Llull. La imatge és transportada en una calessa estirada per cavalls. Atès que es tracta d'un acte molt recent, la composició de la comitiva que l'acompanya en el seu recorregut pels carrers de la ciutat ha variat d'uns anys a uns altres des que se celebra. Ens els darrers anys hi han participat genets, colles de geganters, i la banda de cornetes i tambors de Maó, entre altres. Després s'organitzen diferents activitats lúdiques, entre les quals no hi manquen les torrades populars. Les torrades, acompanyades d'altres activitats d'entreteniment, també se solen realitzar en la vigília de Sant Antoni en altres poblacions, com Ferreries, es Mercadal, Fornells, Alaior, Sant Lluís i es Castell.

El matí del dia 17 de gener la corporació municipal ciutadellenca, acompanyada de les autoritats institucionals, surten de l'Ajuntament de Ciutadella amb el penó de Sant Antoni en direcció a la Catedral de Menorca, enmig d'una gran solemnitat, sota maces i escortats per guàrdies de gran gala. Encapçalen la comitiva dos macers i dos policies municipals, seguits dels membres de la corporació municipal disposats de menor a major edat; a continuació hi ha l'alcalde, a banda i banda del qual hi ha les persones que ocupen els càrrecs polítics de primer i segon tinent de batle de l'Ajuntament de Ciutadella, i seguidament tots els representants dels ajuntaments de l'illa, les autoritats de l'executiu autonòmic, els representants del Consell Insular de Menorca i les autoritats militars, en aquest ordre. L'encarregat de dur el penó és el regidor més jove de la corporació. L'alcalde i els regidors de la corporació municipal exhibeixen els atributs que estableixen els protocols segons els càrrecs que ocupen, i vesteixen d'acord amb la solemnitat que exigeixen els actes que se succeiran. L'alcalde du el bastó de comandament, la medalla corporativa municipal al coll i la insignia de plata. Els regidors porten els mateixos atributs però sense el bastó de comandament, que és exclusiu de l'alcalde. La processó que tindrà lloc després de la missa a la Catedral serà encapçalada per tres regidors, elegits entre els membres de la corporació municipal unes setmanes abans ―amb representació dels diferents partits polítics que constitueixen l'equip de govern i l'oposició―, muntats dalt cavall i vestits amb frac i guindola.

Les altes jerarquies eclesiàstiques han convidat les autoritats civils i militars dels àmbits municipal, insular i autonòmic a una missa solemne dedicada a sant Antoni Abat, patró de la Diòcesi de Menorca, que és oficiada pel bisbe a la Catedral de Menorca, i que també és oberta a la població en general. La missa comença a les 11 h, i es fa amb l'acompanyament de l'orgue, la banda de música i la coral de la Capella Davídica. Durant la celebració de l'ofici religiós el penó de sant Antoni roman a la banda de l'Evangeli de l'altar. Al costat oposat, a la banda de l'Epístola, s'hi col·loca la imatge de sant Antoni Abat damunt el pas, preparada per sortir en processó tot just finalitzi la missa. L'altar ha estat convenientment ornamentat i preparat per a l'ocasió, és a dir, quasi exclusivament amb fulles de palma, dàtils i garballons. Les autoritats civils i militars seuen als bancs davanters de la banda de l'Evangeli segons l'ordre i la jerarquia dels càrrecs que ocupen, mentre que els membres de la corporació municipal ho fan en uns seients situats oportunament en un lloc preferent del temple. La disposició dels membres de la corporació municipal durant la missa ve determinada per l'edat de cadascun d'ells, ja que es disposen de menor a major edat, i sempre encapçalats per l'alcalde. Els darrers d’entrar són els membres del clergat i les autoritats eclesiàstiques, que ho fan per la portada major de la Catedral quan tots els assistents han ocupat els seus seients.

Acabada la missa, s'organitza immediatament la processó. Del portal de la Llum de la Catedral surten els preveres que porten la creu processional amb els cirials, un a cada banda, i seguidament el clergat i la imatge de sant Antoni Abat sobre la peanya. Després surt el bisbe, que es col·loca darrere del pas, i tot seguit els regidors, presidits per la primera autoritat municipal, portant el penó sobre l'espatlla i en posició horitzontal. Un temps ençà, quan la punta de l'asta del penó sortia per l'escala, la banda de música, disposada ja a la plaça, sonava l'himne nacional espanyol, però avui l'acte es fa en silenci.

Tot seguit, els tres regidors que faran de «cavallers» munten els cavalls mentre la resta de la comitiva i la gent que hi assisteix esperen davant la portada del temple. Els genets es disposen en ordre de major a menor edat, i el major d’ells rep de la mà del regidor més jove el penó per dur-lo durant el recorregut que la processó farà pels carrers de Ciutadella. Quan els genets parteixen cap al carrer del Roser s'acaba de formar la comitiva de la processó en l'ordre rigorós que estableixen els protocols. Aquesta és una comitiva mixta conformada per les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, i que és acompanyada de la imatge de sant Antoni portada a les espatlles per quatre feligresos.

L'ordre que s'estableix en la processó és el següent: davant de tot hi van els genets de major a menor edat en fila, acompanyats dels respectius ajudants, que van a peu al costat seu; els segueix a certa distància la banda de música, que fa el recorregut tocant diferents peces musicals; després es disposa el clergat presidit per la creu processional amb els cirials a banda i banda; a continuació hi ha la imatge de sant Antoni Abat portada a les espatlles i, darrere seu, el bisbe, el vicari general i l'arxipreste de la ciutat seguits dels diaques; tot seguit es col·loquen dos efectius de la Policia Local vestits de gala, i dos macers amb la indumentària corresponent i les maces, de manera que el macer major es col·loca a la dreta i el menor a l'esquerra i el primer, a part de la maça, porta la cullera; després segueixen tots els membres de la corporació municipal per ordre de menor a major d'edat i fent cordó (disposats en parelles); darrere hi va l'alcalde amb les persones que ocupen els càrrecs polítics de primer i segon tinent de batle a banda i banda ―en un nombre variable de components segons la composició de l'equip de govern, que canvia cada quatre anys―, els representants del Consell Insular de Menorca i les autoritats de l'executiu autonòmic i, finalment, les autoritats institucionals civils i militars convidades. El pas el tanquen dos policies locals vestits d'ordinari seguits de la població que s'hi afegeix.

Des de la plaça de la Catedral es fa un recorregut molt precís pels carrers de la ciutat. Enfilen pel carrer del Roser en direcció a la plaça d'Artrutx, sortint de la ciutat antiga i, des d'allà, prenen per l'avinguda del Conqueridor en direcció a la plaça d'Alfons III. Aquest recorregut coincideix amb un sector sobre el qual s'aixecava part de la muralla medieval, fins arribar a la plaça referida on, segons la tradició, hi havia la porta d'entrada a l'antiga medina i per on es creu que va entrar el rei a la ciutat. Allà es reprodueix el cerimonial central de la processó, i és allà on la gernació que hi acudeix manté un silenci sepulcral mentre es desenvolupa l'acte.

Arribada la comitiva a la plaça, els dos macers van a cercar el regidor més jove de la corporació municipal i l'acompanyen a la capçalera de la processó, on hi ha els tres genets. El genet que porta el penó, sense baixar del cavall, dona l'estendard al regidor i aquest, escortat pels macers, es dirigeix cap el punt exacte de la plaça on tindran lloc els Tres Tocs. El ritual dels Tres Tocs se sol realitzar entre les 12 i les 12.30 h, i consisteix que el referit regidor, escortat pels macers i els guàrdies de gala, dona tres cops amb la part inferior de pal del penó sobre una rajola encastada al paviment de la plaça on hi ha representada la Tau de sant Antoni. El cerimonial té com a objectiu proclamar el triomf de les tropes del rei cristià i la seva entrada a la ciutat que era la capital de l’illa.

Una vegada fets els Tres Tocs, la banda de música torna a sonar, el regidor que ha donat els tocs lliura l'estendard al genet de major edat i continua la processó en direcció a la Catedral. El recorregut de tornada es fa pel carrer de Maó, la plaça Nova i el carrer de Sant Antoni, passa per davant de l'antiga església de Sant Josep ―abans dedicada a sant Antoni― i continua pels carrers de Sant Josep, Sant Cristòfol, Sant Sebastià i de Cal Bisbe, fins a la Catedral.

Un cop allà, els genets descavalquen de les seves muntures i, seguits del clergat i les autoritats, entren per la portada major del temple. Amb la mateixa disposició que durant la processó, la comitiva se situa a la via sacra de l'església, mirant cap a l'altar i fent cordó i, seguidament, el clergat canta el tedèum d'acció gràcies al peu de l'altar. En acabar, el bisbe es gira i, començant per la dreta, dona la mà a tots i cadascun dels presents donant-los les gràcies. Torna després a l'altar, dona la benedicció i es dona per acabada la processó. El clergat es retira a la sagristia, i la corporació municipal formada torna a l'edifici de l'Ajuntament de Ciutadella precedits de la banda de música, que sona diferents peces musicals per solemnitzar el retorn del penó a l'Ajuntament. Una volta a la porta de l'edifici, la banda de música fa passadís, i la corporació i altres autoritats entren a l'edifici i pugen fins a la porta del despatx de l'Alcaldia, i allà es desfà el cordó mentre l'alcalde exposa l'estendard al balcó principal, en el qual també s'haurà col·locat al matí el retrat institucional del rei Alfons. En el moment que açò succeeix, la banda de música interpreta una peça musical. Tant el penó com el retrat del rei es retiraran en acabar la jornada i es tornaran a posar al seu lloc.

Des de primera hora del matí, a la plaça de Sant Antoni de Ciutadella, davant l'antic hospital municipal i actual geriàtric ―l'immoble ocupa el mateix emplaçament on hi havia el convent de l'orde dels antonians―, se celebra un mercat tradicional en el qual es venen taronges, dàtils i garballons ―els simbòlics fruits amb els quals, segons la tradició, sant Antoni s'alimentà durant les seves retirades penitencials al desert de la Tebaida― i s'hi rifa un porcellet.

Acabada la processó dels Tres Tocs, els assistents acudeixen en gernació al mercat esmentat, i la banda de música toca algunes peces musicals mentre esperen l’arribada de les autoritats. Quan han deixat el penó al balcó principal de l'Ajuntament, els membres de la corporació municipal, sense formació, es retroben al mercat de Sant Antoni. Cap a les 14 h, l'alcalde i la resta de membres de la corporació visiten la gent gran resident al geriàtric municipal i prenen una escudella de brou de gallina ben calent (el brou de Sant Antoni), acte que es considera una reminiscència dels temps en què aquest menjar es considerava tot un luxe per a la gent menys afavorida. En el seu conjunt, tots aquests actes celebren la cohesió de la comunitat i l'ordre constituït per a conservar la idiosincràsia i les arrels de la identitat històrica menorquina.

Paral·lelament a la celebració del mercat tradicional de Sant Antoni, des de fa uns anys l'Ajuntament de Ciutadella organitza una fira que dura diversos dies en el tram de l'avinguda de la Constitució (Contramurada) comprès entre el carrer de Pere Martorell i el carrer de Vila Juaneda. Hi participen fabricants, venedors i artesans locals i forans que venen les seves especialitats en les respectives paradetes.

Des que el dia de Sant Antoni ha esdevingut Diada del Poble de Menorca al matí també se celebra una eucaristia en honor al sant patró de la diòcesi menorquina als diferents pobles de l'illa, la qual sol anar seguida o precedida de la beneïda d'animals. Se'n fan as Mercadal, Fornells, es Migjorn Gran, Sant Lluís, es Castell i Maó en les respectives parròquies. Un cop finalitzada la missa, davant la mateixa església se sol col·locar un petit cadafal des del qual el prevere fa la benedicció. A Ciutadella la beneïda d'animals sol tenir lloc el capvespre del dia de Sant Antoni. Aquestes cerimònies no es fan a Alaior, a Sant Climent ni a Llucmaçanes.

A Maó la missa té lloc al matí de la Diada a la parròquia de Sant Antoni, i en acabar l'ofici religiós les persones que volen que els seus animals siguin beneïts es reuneixen davant l'església i fan una processó per diferents carrers de la ciutat fins al carrer de ses Moreres. Allà hi ha preparat un entarimat en el qual es col·loca la imatge de sant Antoni i, al costat seu, el prevere beneeix els animals. En acabar, la imatge regressa a la parròquia de Sant Antoni per, després, ser retornada al seu emplaçament original.

El mateix capvespre del dia de Sant Antoni, el Consell Insular de Menorca, en el marc dels actes institucionals que organitza amb motiu de la celebració de la Diada del Poble de Menorca, convoca una sessió de Ple de caràcter extraordinari, el Ple de la Diada, a la seu de Maó, seguit d'una al·locució sobre algun tema al·lusiu a la diada, de temàtica social o política, d'interès general per als menorquins.

En els dies anteriors i posteriors a Sant Antoni, a tots els pobles de l’illa s’organitzen infinitat d'actes socials i culturals, molts dels quals estan relacionats amb diversos aspectes de la cultura menorquina, especialment del patrimoni immaterial. S'organitzen concerts, ballades populars, glosats, fires de petit format d'exhibició d'animals i d'oficis artesans i de venda de productes tradicionals, cercaviles, jocs i esports autòctons ―com ara les demostracions de tir de fona i doma menorquina, els campionats del joc de la bolla o les trobades d'embarcacions de vela llatina―, jocs i tallers de tota mena, xerrades, representacions teatrals, projecció de pel·lícules, exposicions, visites i rutes guiades, etc.

Història i transformacions de l'element: 

L'orde dels antonians es va fundar a França en el segle XI amb la missió d'establir hospitals per a recollir als malalts en un temps en què la llebrosia estava molt estesa. Sota l'advocació de sant Antoni, protector dels animals domèstics i de cabestre i intercessor dels malalts i els empestats, s'estengueren pel món cristià obrint nombrosos hospitals de llebrosos arreu. La devoció per sant Antoni es mantingué plenament vigent en la baixa edat mitjana gràcies a aquest orde monacal, i Menorca no en quedà al marge un cop s'incorporà a la Corona d'Aragó el 1287.

En la festivitat de Sant Antoni que se celebra a Menorca, emperò, hi conflueixen dos elements. Per una banda, la devoció i el culte a sant Antoni, un aspecte comú en tot el mon cristià, i per l’altra la conquesta de les tropes del rei Alfons com a element propi de Menorca, com un fet de caràcter politicomilitar però amb un fort component cívic i religiós, perquè l'empresa es feia en nom de la cristiandat. De fet, coincideix que el 17 de gener és el dia que morí sant Antoni, l'any 356, i és la data en què la tradició diu que es va produir la victòria militar sobre les tropes sarraïnes al voltant del port de Maó, mentre que l'entrada del rei a Ciutadella fou dia 22 de gener de 1287, no el 17, que es quan se celebra la processó dels Tres Tocs.

Pel que fa al primer aspecte, la festa menorquina es conté d'elements i cerimonials que ja se celebraven a molts altres indrets abans de tenir lloc la conquesta de l'illa. En relació amb el segon aspecte, el vessant històric de la celebració, la festa menorquina presenta clars paral·lelismes amb altres celebracions de l'entorn geogràfic i cultural dels territoris de parla catalana que conformaven la corona catalanoaragonesa, com la Festa de l'Estendard de Palma –declarada el 2007 bé d'interès cultural immaterial–, la commemoració de la conquesta de la ciutat de València –l'actual Diada de la Comunitat Valenciana– o les Festes de la Terra d'Eivissa, pel fet que en totes elles es commemora la fi del domini musulmà i la incorporació a l'orbe cristià com a inici de la identitat cultural present.

Josep Portella, en el seu treball divulgatiu Les festes de Menorca (I): La Festa de Sant Antoni (1988), diu que hi ha constància escrita de la celebració de la festivitat de Sant Antoni a Ciutadella almanco des de 1575, a través d’una instància dirigida per la Universitat General de Menorca al vicari general i paborde de l'illa Marc Martí Totxó (1531-1617) en què se li demanava que fos declarada de precepte (de «colenda», si s'utilitza el terme d'aquella època). En qualsevol cas, el document revela que la festa ja se celebrava abans d’aquesta data, però la destrucció de la documentació anterior a l'assalt otomà de la ciutat de 1558 no permet corroborar-ho, tot i que la majoria d’estudiosos coincideixen que la celebració es remuntaria al segle XIV, poc després de la conquesta de l’illa. De fet, es té constància que ja en aquell segle hi havia a la ciutat de ponent una església dedicada a sant Antoni i, al voltant seu, una obreria que unia diversos professionals de l'àmbit de la construcció.

Aquest mateix autor assegura que, d'ençà de la conquesta, la commemoració civicoreligiosa d'aquest esdeveniment se celebrava amb gran solemnitat i que, ja des de llavors, es feia una processó que sortia de l'església parroquial de Santa Maria ―l'actual Catedral de Menorca―, entrava pel carrer del Roser, passava pels carrers de ses Amargures ―actual carrer del Santíssim― i d'Artrutx i, sortint d'intramurs pel portal d'Artrutx, continuava cap a llevant en direcció al portal de Maó on, novament, entrava a la ciutat emmurallada per dirigir-se a l'antiga església de Sant Antoni ―que es trobaria on ara hi ha l'antiga església de Sant Josep.

Per altra banda, alguns autors defensen que sant Antoni fou proclamat patró de Menorca ja en el segle XIV, però no va ser fins l'any 1643 quan el papa Urbà VIII ho reconfirmà a petició de la Universitat General de Menorca, moment a partir del qual el dia de Sant Antoni fou declarat festa a tota l'illa i es refermà el cerimonial que, amb poques variacions en el temps, s'ha anat representant de manera continuada fins als nostres dies a Ciutadella en la festivitat del sant patró.

No obstant açò, la presència de l'orde de Sant Antoni Abat a l'illa no està documentada fins a finals dels segle XVII. El 1696, un frare antonià procedent de Mallorca sol·licità a la Universitat General de Menorca el permís per a la fundació d’un convent hospitalari a Ciutadella. El 1700 arribà l'autorització per fundar una casa de canonges regulars de Sant Antoni Abat, amb l'objectiu de formar-hi religiosos menorquins. A aquest efecte, se'ls cedí un terreny immediat a l'oratori públic de Santa Rosalia, extramurs. El convent es va concloure el 1709, i del 1715 correspon el primer testimoni documental de la participació dels antonians en la processó de Sant Antoni de Ciutadella.

Segons s'extreu del treball Festes de Sant Antoni del segles XVIII al XXI (2015), un detallat estudi de Florenci Sastre Portella sobre la història i l'evolució de la celebració, l'establiment de l'orde dels antonians a Ciutadella tingué una gran repercussió en la celebració de la festa de Sant Antoni i entre la població. L'obreria de Sant Antoni va reactivar la seva activitat pocs anys després del saqueig otomà de Ciutadella de 1558, tot contribuint al manteniment de la celebració de la festa. A petició dels antonians, l'obreria perdé el dret d'acaptar en nom del sant, d'acord amb una butlla del papa Lleó X, de 1517, segons la qual calia una llicència del comanador antonià per a recollir les almoines. Ja hi havia hagut un plet en relació amb aquest tema el 1615, sense èxit, però en aquesta ocasió el litigi el guanyaren els religiosos. Les desavinences entre els antonians i la Universitat s’agreujaren per altres fets i es perllongaren durant unes quantes dècades. Amb tot, se sap que l’obreria de Sant Antoni de Ciutadella sobrevisqué i continuà participant en alguns aspectes de la festa, malgrat que hagué de canviar l'advocació de la seva església per la de Sant Josep, no debades, els oficis celebrats amb motiu de Sant Antoni es feien a l'església adjacent al convent antonià extramurs. Finalment, l'orde antonià fou extingit el 1791 arran d'una butlla de Pius VI i d'una reial cèdula de Carles IV, i a Ciutadella es va dissoldre en morir els seus integrants.

En el segle XVIII l'enginyer anglès John Armstrong, en el seu The History of the Island of Minorca (1752), descriu la festa de Sant Antoni amb aquestes paraules:

«El 17 de enero, por lo tanto, es la fecha de la conquista de Menorca, y se observa aquí como una gran fiesta en honor del rey Alfonso, como el 31 de diciembre también lo es en commemoració de haber tomado por asalto el rey Jaime I en la Ciudad de Palma de Mallorca, a consecuencia de lo cual los moros fueron echados de la isla. En ambas se celebran solemnes procesiones, se hace gran ostentación, con gran satisfacción de los menorquines, que son extremadamente aficionados a deleitarse con toda clase de espectáculos y manifestaciones. Las personas que representan a esos Reyes conquistadores y a sus guerreros, siempre me traen a la memoria aquellos que tan dignamente representan a nuestro rey Juan y a sus cortesanos, todos los años en la feria de Horn.» (reedició en castellà de 1978, pàg. 100).

D'aquesta descripció es dedueix que la festa estava constituïda per alguna cosa més que una processó. En relació amb aquest assumpte, Florenci Sastre (2015) suggereix que el que es descriu són les representacions de la conquesta ―referint-se a l'escenificació de la Representació de la tant noble reial i valerosa conquesta del segle XVI, i del Misteri de la Presa de la Terra o Representació de la Conquista de esta isla de Menorca del segle XVII―, amb figuracions d'enfrontaments entre moros i cristians, que se celebraven de tant en tant amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, i que no necessàriament coincidien amb el dia en qüestió i al marge de les processons religioses pròpiament dites. En relació amb aquest tipus de representacions, Joan Mas i Vives, en el Diccionari del teatre de les Illes Balears (2003-2006), diu que «Està ben documentat que les commemoracions fastuoses, com les que festejaven victòries o les que s'organitzaven amb motiu de les visites reials a una ciutat o altra, eren d'una teatralitat espectacular, similar a la que podien tenir les representacions religioses a l'interior del temple, o la de processons urbanes com la del Corpus Christi», i en relació amb la representació del dia de Sant Antoni que «Servia de complement o s'integrava en la processó del dia de Sant Antoni, essencial en les celebracions que es feien tant a Maó com a Ciutadella el 17 de gener» (tom II, pàg. 78), i defensa que l'escenificació de la conquesta de Menorca per part del rei de la Corona d'Aragó aquest dia va estar vigent fins a principis del segle XVIII, moment a partir del qual deixà de representar-se.

Es té constància que a la Ciutadella de finals dels segle XVIII, per Sant Antoni, es feien corregudes d'animals, i també les beneïdes hi eren presents. En relació amb aquesta qüestió, Joan Amades, en el seu Costumari català (1950), conclou que la beneïda d'animals de la festa de Sant Antoni podria respondre al procés de cristianització de velles cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats pastorals protectores del bestiar, sobretot porcí i de peu rodó. Antigament, per Sant Antoni la gent que tenia bestiar de cabestre el portava a beneir, i era un fet molt comú a l'illa, malgrat que es va anar perdent a molts de pobles. Al llarg del segle XX aquests costum es va anar extingint progressivament, tot vivint una revifada en les últimes dècades. D’altra banda, la rifa del porc de Ciutadella està documentada almenys des de l'any 1781.

Josep Portella (1988) assegura que la celebració de Sant Antoni està documentada a Maó almenys des de l’any 1534, en un document que es refereix a la processó que s'hi feia i durant la qual es portava l’estendard reial. A Maó, la història de la festa de Sant Antoni no ha estat tan estudiada com a Ciutadella, però sembla que la processó i les escenificacions de la conquesta es van continuar celebrant de manera regular fins al segle XIX. Aquest mateix autor diu que en aquest segle «la marxa sortia de la parròquia de Santa Maria i es dirigia a l'església del sant per realitzar-hi els oficis religiosos, als quals assistia l'autoritat civil i el clergat davant davant. Per fer més feruma, al cap sonava un conjunt de trompetes i pífons. El poble també participava de l'espectacle i ho feia amb una representació de la lluita entre moros i cristians, i perquè fos més real es llençaven uns a altres tronxos de col, i taronges» (pàg. 12). En relació amb aquest detall, l'arxiduc Lluís Salvador, en el tom Die Inseln Menorca (1890-1891) de la seva obra Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (1869-1891), diu que se celebraven processons amb una reliquia del sant o una imatge en cada terme i que «Per la festa de l’abat sant Antoni recorre alguns carrers de Maó una processó que antigament obria un tambor que tocava marxes de combat en els llocs on se suposava que l’any 1287 el rei Alfonso d’Aragó havia vençut els moros. Durant la processó alguna gent del poble, per fer present la resistència dels moros, tirava tronxos de col i coses semblants a les persones que formaven la processó i de vegades feria els jurats, el governador i àdhuc els capellans; afortunadament aquest mal costum ja no s’usa» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 188). Sembla que aquest costum fou prohibit el 1820, però encara en el 1887, amb motiu del sisè centenari de la conquesta, s'il·luminaren moltes cases i tots els edificis públics de Maó.

No obstant açò, tot apunta que en la segona meitat del segle XIX la celebració de Sant Antoni a Maó entrà en decadència, fet que sembla que també succeí a Ciutadella. De la ciutat de ponent l'Arxiduc diu que se celebrava una «processó que surt de la ciutat i antigament no hi tornava entrar fins que un membre del consell municipal hagués pegat tres cops a una de les portes de la ciutat amb el pal de la bandera que encara es creu que era la d’Alfons III. Però des de l’enderrocament de les muralles s’ha suprimit també aquesta tradició» (edició en català de 2003, tom VI, pàg. 188).

Entre els efectes de la mentalitat liberal que considerava que les festes majors i les celebracions populars eren manifestacions pròpies de l'antic règim i que, com a tal, s'havien de superar, hi ha la progressiva desaparició de les celebracions vinculades amb la festivitat de Sant Antoni a Maó, mentre que a Ciutadella la proclamació de la Segona República comportà un reviscolament de la festa, un fet que alguns autors atribueixen a la circumstància que els sectors més conservadors i tradicionalistes s'apropiaren de la seva significació i simbologia: la feia i la preparava una comissió ciutadana de la qual era cap visible l’historiador ciutadellenc Josep Cavaller Piris, amb la inhibició municipal. Un fet significatiu del valor de tradició assignat a la festa és que el sermó que es feia durant la missa del dia de Sant Antoni s'encarregava a un orador especialment significat i, fins i tot durant la dictadura, era l’únic dia en què es feia en català. En qualsevol cas la festa es mantingué amb certa vitalitat a Ciutadella durant la dictadura i inicià una nova etapa a partir de la recuperació democràtica. El 1981 s’institucionalitzà com a Diada del Poble de Menorca, amb la voluntat de recuperar com a propis els valors que identifiquen la commemoració com a reafirmació de la identitat històrica i cultural de l’illa. És a partir d'aquesta data quan s'hi van afegint progressivament tot tipus d'activitats per engreixar el programa d'actes i emfatitzar, així, la vessant més lúdica i social de la celebració.

Processos i preparatius: 

A Ciutadella els preparatius se centren, principalment, en la col·locació de gallardets i domassos a la façana de l'Ajuntament de Ciutadella i en l'engalanament de l'interior de la Catedral de Menorca per a la missa solemne del dia de Sant Antoni. També l’edifici de l’hospital geriàtric —on antigament hi havia l’antic convent de l'orde antonià— s’engalana amb domassos als balcons i s'exhibeixen les banderes oficials —d'Espanya, de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de Menorca i de Ciutadella— als pals de davant la façana.

També hi ha tots els preparatius que es deriven de l'organització de les fires i els mercats que s'organitzen a Ciutadella i als diferents pobles de l'illa, així com del programa d'activitats i actes dels dies previs i posteriors amb motiu de la celebració de la Diada del Poble de Menorca.

Dedicació: 

Tradicionalment, la festivitat de Sant Antoni celebra la devoció per aquest sant, patró de la Diòcesi de Menorca, i la conquesta de l'illa per part de la Corona d'Aragó i, per tant, la seva incorporació a la cristiandat. Com a Diada del Poble de Menorca es referma la cultura i la identitat menorquines.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Un dels elements que adquireix major protagonisme en la festa de Sant Antoni és el penó de sant Antoni o penó reial amb el qual es fan els Tres Tocs. L'estendard, de pany granat fosc i corbata groga, representa la corporació de l'antiga Universitat General de Menorca. El pany original és de 1604, i es conserva tot l'any en una vitrina de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Ciutadella com una relíquia. La part superior del pal del penó es remata amb una asta punxeguda que, segons la tradició, és l'autèntica punta de llança del penó del rei Alfons. Aquesta punta presenta una corona de plata soldada a ella amb una inscripció que l'atribueix al rei. En la processó dels Tres Tocs es treu un pany confeccionant l'any 1989 com a rèplica exacta de l'antic.

L'acte principal de la processó dels Tres Tocs es desenvolupa en la plaça d'Alfons III, en un indret en què hi ha encastada en el paviment la simbòlica rajola amb la representació de la Tau de sant Antoni de color blanc sobre fons morat. Aquesta rajola en substitueix una altra de més antiga que es va recuperar a sota seu i que es custodia a l'Ajuntament de Ciutadella com a part del fons del Museu Municipal. Aquesta rajola s'ubica al lloc on hi havia el portal de Maó de l'antiga muralla de Ciutadella i on, segons la tradició, hi havia la porta que donava accés a la medina andalusina. Antigament els Tres Tocs es feien a la mateixa porta, i a partir de 1869, després de l'enderrocament del tram de la muralla, es va començar a fer en una rajola al terra.

L'altre element destacat de la festa és la representació del sant. La imatge que es treu en la processó és una imatge massissa de guix policromat d'Olot, adquirida per la diòcesi menorquina l'any 1940. Sant Antoni vesteix d'eremita, porta a la mà dreta el bàcul amb la campaneta i a la mà esquerra el llibre que representa la seva saviesa, i el porquet als peus. Aquesta imatge s'ubica habitualment a la capella del campanar de la Catedral de Menorca. La imatge de sant Antoni que es treu a Maó és una talla policromada d'una certa antiguitat que té el seu emplaçament habitual a la parròquia de Sant Climent. Tanmateix, tot l’any, a la parròquia de Santa Maria de Maó, hi ha una segona imatge del sant situada a la fornícula de la porta que dona a la plaça de la Conquesta.

La indumentària dels participants principals en la missa a la Catedral de Menorca i en la processó dels Tres Tocs de Ciutadella es regeix per un estricte protocol. Els membres de la corporació municipal i la resta d'autoritats institucionals no porten una indumentària específica, però van mudats. Els vint-i-un membres de la corporació porten la medalla corporativa al coll ―una medalla d'or amb l'escut heràldic de Ciutadella― i la insígnia de plata ―una agulla o pin amb l'escut de Ciutadella―. L'alcalde, a més, porta el bastó de comandament. Els regidors que surten dalt cavall en la processó dels Tres Tocs porten una indumentària concreta. Es compon de calçons negres, guardapits o armilla, camisa, corbatí, levita de frac, guindola i sabates de vestir; és una indumentària que s'imposa en la primera meitat del segle XIX i és una simbiosi entre la de caixer i la d'ajust, més aviat inspirada en la moda napoleònica. Els cavalls porten la coa amollada, sella de muntar de tipus menorquí, buldrafa ―de vellut negre amb l'escut de Ciutadella― i guarniments que, genèricament, es componen de brida ―frontal, muserola, testera i galteres―, portamos, mos, regnes, suarda i pitral. Els ajudants dels genets vesteixen americana i calçons negres, sabates de vestir, guants blancs i corbatí.

Els guardes porten vestidura de gala i capell de plomes (el popular llorón a la prussiana), i els macers porten la indumentària corresponent al seu càrrec, que es compon de vestidura de talar de macer, gorgera (o coll blanc) i capell rodó de macer, tot portant recolzada a l'espatlla la maça d'argent de l'Ajuntament de Ciutadella. El macer major porta també la cullera, que serveix per donar l'aigua beneita a tots els membres de la corporació municipal quan entren a la Catedral de Menorca per assistir a la missa solemne del dia de Sant Antoni. Les maces i la cullera són peces de plata que, amb tota probabilitat, daten del segle XVII. El retrat del rei Alfons que s'exposa al balcó principal de l'Ajuntament es guarda tot l'any al mateix edifici; és un retrat a l'oli sobre llenç de l’artista català Josep Portusach, del segle XIX, de 81,5 x 71,5 cm, comprat a Barcelona per 694 rals el 1863. El retrat va ser exhibit per damunt del balcó principal de la casa consistorial durant la celebració del Disset de Gener de 1864.

El bisbe, el vicari general, l'arxipreste i el clergat vesteixen durant la missa a la Catedral de Menorca i la processó dels Tres Tocs segons la condició eclesiàstica de cadascun. En la processó són precedits per la creu processional i dos cirials. Tant a la missa com a la processó el clergat vesteix amb casulla, mentre que el bisbe, el vicari i l'arxipreste porten la capa pluvial. Les autoritats militars convidades a l'acte vesteixen l'uniforme del seu rang.

Participants/Executants: 

En la processó dels Tres Tocs i en la missa solemne del dia de Sant Antoni hi participen la corporació municipal de Ciutadella, els representants de la resta de municipis de l'illa i del Consell Insular de Menorca, les autoritats de l'executiu autonòmic, les autoritats militars, quatre efectius de la Policia Local, dos macers, el bisbe de Menorca, el vicari general, l'arxipreste de Ciutadella, el rector de la Catedral de Menorca, el clergat i els feligresos que porten la imatge de sant Antoni. En els diferents actes i activitats de la festa de Ciutadella també hi participa la comunitat.

El programa d'actes i activitats paral·leles que s'organitzen als diferents pobles de l'illa es destina a la totalitat de la població menorquina.

Ús i funció: 

La funció d’aquesta festa és principalment la de reforçar la identitat i el sentiment col·lectiu de la població de Menorca. Al mateix temps, comparteix amb molts altres llocs la funció de la beneïda dels animals, especialment significativa per a les persones creients. Finalment, com qualsevol festa té també un caràcter popular i de celebració, malgrat que aquest aspecte ha tingut més alts i baixos al llarg dels anys.

Patrimoni relacionat: 

Com a patrimoni arquitectònic caldria esmentar la Catedral de Menorca, on es fa la missa solemne, i el nucli històric de Ciutadella, per on transcorre bona part de la processó dels Tres Tocs. Dins el patrimoni moble, el penó de sant Antoni. Entre el patrimoni cultural immaterial podem citar les actuacions de gegants, ja que des de fa uns anys és costum que els gegants de Llucmaçanes facin a Maó una representació sobre la conquesta de l’illa. En la mesura que al voltant d’aquesta diada s’organitzen nombroses activitats culturals, aquestes poden referir-se a altres elements del patrimoni immaterial com la glosa, els jocs tradicionals o els balls populars, entre d'altres.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Per una banda la festa simbolitza el naixement de la societat menorquina que ha arribat fins avui i de la seva cultura. Per altra banda, a través de la figura del sant i de les beneïdes, significa un reconeixement del valor dels animals domèstics en la nostra societat. El mercat de Sant Antoni i la rifa del porc són dues activitats de marcat contingut econòmic i que tenen una llarga tradició. Més recentment, a Maó, Ciutadella, es Castell i Sant Lluís s’organitzen fires amb motiu de la Diada.

La denominació de la processó dels Tres Tocs, més enllà del fet que en l’acte que simbolitza l’entrada a la ciutat del rei Alfons, el 1287, es donin tres tocs sobre la rajola que marca simbòlicament el lloc de la porta d’entrada a la ciutat, té una clara relació amb la tradició catalana de les processons dels Tres Tombs, que en les mateixes dates es celebren a moltes llocs de Catalunya per celebrar la festa de les beneïdes d’animals, dels quals Sant Antoni és el patró. El nom dels Tres Tocs és una adaptació local que, per altra banda inclou la referència simbòlica al caràcter màgic del tres, que en el cas dels tres tombs fa referència a les tres voltes al voltant de l'església, amb la mateixa significació simbòlica que té el mateix nombre en les tres voltes que es fan als caragols de les festes de sant Joan de Ciutadella de Menorca.

La festa de Sant Antoni ha demostrat ja que pot contribuir a l’activitat econòmica, de manera complementària als actes més institucionals. Primer va ser a través del tradicional Mercat de Sant Antoni de Ciutadella i més recentment amb les fires de diversos pobles. Seria interessant que aquestes fires posessin un èmfasi especial en aquells productes més relacionats amb les tradicions i que alhora són més garants de desenvolupament sostenible.

Aquesta festa és, igualment, una mostra de la contribució de la tradició al manteniment de la identitat i de la cohesió social. Caldria reforçar especialment el segon aspecte, amb mesures encaminades a buscar una major implicació de la població nouvinguda, perquè no hem d’oblidar que en molts casos els seus fills també són menorquins i per tant influiran en com evolucionarà la festa. Per posar només un exemple de com es podria concretar aquesta idea, si en les torrades populars que s’organitzen, a més de sobrassada i botifarrons es preparen també altres aliments adequats a altres cultures o creences, segurament la festa no perdrà la seva essència i es facilitarà la integració social.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La transmissió s'ha realitzat tradicionalment en la pràctica i de manera oral. En el cas dels actes més formals de la festa la transmissió és institucional.

Viabilitat / Riscos: 

L’estat actual de la festa de Sant Antoni es pot considerar molt bo, especialment si el comparam amb el de fa algunes dècades. És evident que hi ha hagut un procés de recuperació que s’inicia amb la institucionalització de la Diada del Poble de Menorca, i que encara avui manté una certa expansió.

La salvaguarda de la festa passa en gran mesura per mantenir l’equilibri entre els diversos vessants que implica, especialment el religiós, el polític i el popular. Malgrat la progressiva laïcització de la societat, els aspectes religiosos es mantenen i fins i tot en alguns casos es recuperen, com les misses en honor al sant patró i les beneïdes d’animals. En l’àmbit polític és potser on cal anar amb més cura perquè la ideologia o el partidisme no afectin una celebració tan transversal. I el vessant popular va reforçant-se de manera força natural, però dins d’aquest caldria vetllar especialment per la continuïtat del Mercat de Sant Antoni de Ciutadella.

Caldria estudiar més l’evolució d’aquesta festa al llarg dels segles, per tal de disposar d’elements suficients que permetin prendre les decisions adequades sobre els aspectes que es vagin plantejant.

Caldria emprendre accions per garantir o reforçar la transmissió d'un missatge de convivència, de diàleg intercultural i de cohesió social, malgrat uns orígens relacionats amb la confrontació entre dues cultures.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

La celebració tradicional de la festivitat de Sant Antoni de Ciutadella és sentida i seguida per la comunitat, com demostra la gran quantitat de gent que cada any acompanya la processó dels Tres Tocs, així com la gran quantitat d’activitats socials i culturals que s’organitzen al voltant d’aquesta data arreu de Menorca, moltes de les quals tenen relació amb la cultura popular menorquina.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 

 

  • AMADES, Joan (1950). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA. Barcelona.
  • ARMSTRONG, John (1752). The History of the Island of Minorca. C. Davors. Londres. [Hi ha una traducció de J. Vidal y Sapiña de 1930 reeditada per edicions Nura el 1978].
  • BONET, Antoni (1985). «La festa de Sant Antoni a Ciutadella i els seus diferents aspectes». Menorca Diari Insular de 17 de gener de 1983. Menorca.
  • COLL AL·LÈS, Damià (1957). La festa de Sant Antoni. Monografies Menorquines, 30. Ciutadella de Menorca.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • HERNÁNDEZ SANZ, Francesc (1908). Compendio de Geografía e Historia de la isla de Menorca. Maó.
  • LIMÓN PONS, Miquel Àngel (2006). «Historia y ritual de la fiesta de San Antonio Abad en la isla de Menorca». Narria. Estudios de artes y costumbres populares, 109-110-111-112. Museo de Artes y Tradiciones Populares i Universidad Autónoma de Madrid. Madrid. Pàg. 59-66.
  • MAS I VIVES, Joan (dir.) (2003-2006). Diccionari del teatre de les Illes Balears. 2 vol. Govern de les Illes Balears, Institut d'Estudis Baleàrics i “Sa Nostra” Caixa de Balears. Palma-Barcelona.
  • ORTIZ, Fernando (1908). Estudio monográfico de las fiestas menorquinas. Imprenta La Universal. La Habana.
  • OLÉO I QUADRADO, Rafael (1864). Noticias histórico-topográficas de la isla de Menorca. Ciutadella de Menorca.
  • PORTELLA COLL, Josep (1988). Les festes de Menorca (I): la Festa de Sant Antoni. Quaderns de Folklore, 32. Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
  • SASTRE PORTELLA, Florenci (1994). La festa de Sant Antoni als segles XVI i XVII. Monografies Menorquines, 71. El Iris. Ciutadella de Menorca.
  • SASTRE PORTELLA, Florenci (2015). Festes de Sant Antoni, del segle XVIII al XXI. Col·lecció Jamma,7. Miquel Àngel Anglada Marquès editor. Ciutadella de Menorca.

 

Recursos web:

 

 

INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Servei de Protocol de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 1a fase (2017-2018)
Data de realització: 
16/09/2019
Darrera actualització de la fitxa: 
19/01/2020