Festes de Sant Bartomeu de Ferreries

Àmbit: 
Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 2/004
Nom propi de l'element: 
Festes de Sant Bartomeu de Ferreries
Altres denominacions: 
Festes de Sant Bartomeu
Breu descripció: 

Amb motiu de la festivitat de Sant Bartomeu, els dies 22, 23, 24 i 25 d'agost el poble de Ferreries celebra cada any les seves festes majors. Són unes festes que, amb els seus alts i baixos, s'han vingut celebrant de manera més o manco regular al llarg dels últims segles. El nucli de la festa és d’origen religiós, i sembla que sorgeix entorn d’una obreria, constituïda per representants dels diferents estaments socials de temps antic, vinculada a la parròquia de Sant Bartomeu, la qual tenia entre els seus objectius la realització de col·lectes per garantir el finançament ordinari i extraordinari de la mateixa obreria, del temple i del culte, i honrar el seu patró. La festa actual és una combinació d'actes religiosos, de celebracions cíviques i d'activitats lúdiques que s'han anat afegint amb el temps.

El nucli de la festa s'articula, actualment, entorn d’una sèrie d'actes predeterminats, definits entre els segles XIX i XX i que es repeteixen any rere any, que es regeixen per uns protocols redactats i aprovats oficialment per l'Ajuntament de Ferreries, la darrera versió dels quals és del 26 de setembre de 2013. La festa de Sant Bartomeu segueix un esquema festiu comú a les festes majors d'estiu de la resta de pobles de Menorca ―que en línies generals prenen com a model la celebració de les festes de sant Joan de Ciutadella, adoptant-la d’una forma simplificada i amb diferències en cada poble―, ja que els protagonistes dels actes principals són els caixers i cavallers muntats dalt del seus cavalls ―la Qualcada―, amb la participació de la comunitat, que hi assisteix i en gaudeix de manera activa.

Grup i/o comunitat: 

El poble de Ferreries. També hi participen els menorquins residents d'altres localitats de l'illa i els visitants forans.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els actes col·lectius de la festa de Sant Bartomeu se celebren als carrers més cèntrics del nucli urbà de Ferreries.

Les posades i domicilis de caixers i cavallers, així com les cotxeries d'on surten amb els seus cavalls, es troben repartits per diferents carrers del nucli urbà. Els actes més institucionals es fan a l'Ajuntament de Ferreries, i els religiosos a la parròquia de Sant Bartomeu. Els jaleos del Dissabte de Sant Bartomeu i del Dia de Sant Bartomeu, així com el Jaleo d'Ases, de dia 25 d'agost, es realitzen al Pla de l'Església. Les tradicionals voltes que fa la Qualcada després del Jaleo del Dissabte de Sant Bartomeu comencen al Pla de l'Església i continuen pel carrer de Sant Bartomeu, el carrer de sa Font, el carrer del Degà Febrer, la plaça de Menorca, el carrer de Pau Pons, el carrer de sa Font, el carrer del Degà Febrer, la plaça de Jaume II i el Pla de l'Església. El Dia de Sant Bartomeu, el recorregut de les voltes que fa la Qualcada pels carrers del centre se sol allargar un poc més que el dia anterior, i se solen fer pel carrer de Sant Bartomeu, el carrer de sa Font, el carrer de Pau Pons, la plaça d'Espanya, l'avinguda Verge del Toro, el carrer del Bisbe Sever, el carrer Fred, la plaça de Jaume II, per acabar de nou al Pla de l'Església.

Les activitats fora dels protocols pròpiament dits de la festa s'organitzen a diferents indrets del poble.

La bulla i la diversió se succeeixen en tots aquells indrets per on passa la Qualcada, en els replecs, les voltes (o caragols), i on es desenvolupen el diferents actes protocol·laris de la festa, i s'intensifiquen i es mouen de lloc en funció de l'horari i el calendari dels protocols. Malgrat tot, els actes que concentren un major nombre de gent són el Jaleo del vespre de la vigília de Sant Bartomeu i el Jaleo del migdia del dia de la festivitat, ambdós al Pla de l'Església.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Com totes les festes majors d'estiu de Menorca, les festes de Sant Bartomeu duen molts preparatius i impliquen a un ventall ampli de membres de la comunitat. Per la qual cosa, hi ha aspectes de la festa que, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans. Malgrat tot, els preparatius s'intensifiquen unes setmanes abans.

Als actes més tradicionals s'hi han anat afegint, amb el temps, activitats i esdeveniments que allarguen les festes als dies previs i posteriors al dia de la festivitat del patró. Els actes oficials de la festa, emperò, s’inicien el 22 d’agost, amb el pregó de festes que fa una persona o entitat vinculada amb el poble. El 23 d'agost comencen amb el lliurament del penó de Sant Bartomeu al caixer sobreposat i el primer toc de fabiol, i es perllonguen al llarg de la jornada. I continuen el dia de Sant Bartomeu, el 24 d'agost, acabant amb el darrer toc de fabiol. No obstant açò, les celebracions i les activitats cíviques vinculades amb la festa solen començar un parell de setmanes abans de la festivitat del patró, i solen acabar el 25 d'agost.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

El dia de Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca, a l'Ajuntament de Ferreries, es donen a conèixer els membres que integraran la Junta de Caixers i el nom del fabioler (i els suplents de tots ells), així com el pregoner d’aquell any. Durant el mes de juliol ―abans de la festivitat de Sant Jaume, que és el 25 de juliol― les persones que volen formar part de la Qualcada s'inscriuen al mateix ajuntament per poder-hi participar. A principis dels mes d’agost, l’Ajuntament de Ferreries convoca els membres de la Junta de Caixers i els cavallers que han de participar a les festes d’aquell any per enllestir els detalls i donar les darreres indicacions sobre l’organització de la Qualcada.

El capvespre del 22 d'agost les celebracions comencen amb diferents activitats cíviques destinades a fillets, famílies i públic en general. Arribat el fosquet, a les 21 h, té lloc el pregó de les festes al Pla de l'Església, al qual assisteixen l'alcalde, la resta de membres de la corporació municipal, les autoritats convidades i la comunitat. A aquest acte segueix un concert de repertori festiu de la Banda de Música de Ferreries i, seguidament, té lloc el Ball des Caixers, que organitza i patrocina l'Ajuntament de Ferreries en col·laboració amb la Junta de Caixers i amb l'acompanyament d'una agrupació musical que amenitza la vetlada. Els membres que integren la Junta de Caixers són els responsables de vendre els pins realitzats per a l'ocasió. La recapta de la venda es destina a pagar part de les despeses de la festa, entre les quals hi ha el be que se sorteja en el decurs del ball. L'animal és aportat pel caixer pagès, i és exposat ben net i adornat mentre dura l'esdeveniment.

La festa pròpiament dita comença el Dissabte de Sant Bartomeu, el 23 d'agost, al matí, amb el lliurament de la bandera i el primer toc de fabiol a l’Ajuntament. En aquest acte els caixers i el fabioler vesteixen la indumentària completa que estableixen els protocols de la festa, i els cavallers ho fan portant només una part d’aquesta indumentària, concretament calçons i camisa blanca de màniga llarga, sabates negres, calcetins blancs, guindola i fuet.

Mentre el fabioler, els caixers i els cavallers acudeixen a peu a l'Ajuntament per assistir a l'acte inaugural de la festa, el caixer casat va a cercar al caixer batle a peu al seu domicili i el caixer pagès fa el mateix amb el caixer capellà per acompanyar-los a la seu del consistori municipal per reunir-se amb la resta de components de la Qualcada i els assistents a l'acte. Mentre aquest té lloc, la col·locació dels membres de la Junta de Caixers és la següent: d’esquerra a dreta, el caixer sobreposat, el caixer casat, el caixer batle, el caixer capellà, el caixer pagès i el fabioler; els cavallers es col·loquen darrera dels membres de la Junta de Caixers, i tots ells hi assisteixen amb el cap descobert i amb la guindola en la mà.

Un cop tots reunits a la terrassa de l’Ajuntament, cap a les 12 h, i segons els protocols actualment vigents, l'alcalde ―o un regidor assignat a aquest efecte en cas que el batle presideixi la Junta de Caixers― fa el parlament protocol·lari següent: «En nom de la corporació de l'Ajuntament de Ferreries, faig entrega de la bandera de Sant Bartomeu al caixer sobreposat perquè al capdavant de la Qualcada la passegi amb honor i alegria pels carrers i places de Ferreries anunciant a tot el poble que les festes han començat», mentre lliura el penó al caixer. Seguidament, si l'alcalde no ha de participar en la Qualcada, aquest lliura el bastó de comandament al regidor assignat per substituir-lo mentre diu les paraules següents: «Caixer batle, us faig entrega d'aquest bastó perquè representeu, com a màxima autoritat de la Qualcada, l'Ajuntament de Ferreries durant les festes de Sant Bartomeu». A continuació el fabioler fa el primer toc de fabiol amb la melodia de Sa colcada. Com succeeix en tots els rituals que inauguren un procés i que són objecte d'una expectativa intensa per part del poble, aquest acte esdevé per als que hi assisteixen un moment molt emotiu, i és seguit amb un respectuós i solemne silenci. Els aplaudiments i l'alegria esclaten al so de la tonada.

D’uns anys ençà, en aquest acte tots els assistents entonen després l'Himne de Ferreries ―melodia que va compondre el mestre Gabriel Cardona Enrich (1880-1974) amb lletra de Bernardí Juanico, vicari de Ferreries en la dècada de 1910― acompanyats de la Banda de Música i la Coral Clau de Sol. En acabar, la Junta de Caixers i el fabioler es dirigeixen en formació al Geriàtric. El recorregut el fan disposats en parelles, i davant hi va el fabioler. El caixer sobreposat va amb el caixer casat, i el caixer pagès amb el caixer capellà, i entre el caixer casat i el caixer capellà hi va el caixer batle. L’objectiu d’anar al Geriàtric és el de retre homenatge a la gent grans i anunciar-los l'inici de la festa al so de la melodia de Sa colcada. En acabar aquesta visita protocol·lària, els integrants de la Junta de Caixers acompanyen el caixer batle i el caixer capellà a casa seva. Seguidament, sense deixar de sonar la melodia de Sa colcada, el fabioler, amb el caixer pagès i el caixer casat, acompanyen el caixer sobreposat al seu domicili. Mentrestant, els cavallers reparteixen en parelles les tradicionals candeles per les cases del poble mentre fan l’acapta, tot utilitzant les guindoles com contenidors de les candeles. D’uns anys ençà, en aquest mateix moment s’ofereix també l’aigua-ros amb les morratxes, un costum que abans es feia en acabar la festa.

A les 16 h repiquen les campanes i es tiren coets, i surt de l'edifici de l'Ajuntament de Ferreries la comparsa de capgrossos, que volten pels carrers acompanyats de la Banda de Música, animant l'ambient. Els capgrossos que participen actualment en la cercavila són en Tomeu Berruga, es Payaso, sa Vella, es Concu en Tolo, en Xim, sa Filleta, els dos Nanets, es Llop i s’Os.

Al capvespre, poc abans de les 17 h, el fabioler, muntat dalt del seu ase, fa un primer toc de tambor i fabiol i recull el caixer sobreposat a casa seva. El caixer sobreposat muntat dalt del seu cavall recull la bandera de Sant Bartomeu d’un familiar, el fabioler fa sonar un altre toc de tambor i fabiol i el caixer s’incorpora a la Qualcada, oferint als assistents un parell de bots amb el seu cavall tot just abans de fer-ho. Junts es dirigeixen al domicili del caixer batle per demanar-li permís per començar el replec de la Qualcada. Açò té lloc a les 17 h en punt. Aquest els espera a la portalada de casa seva. Segons els protocols actualment vigents, aquesta petició es fa de la manera següent: «Caixer batle, em donau permís per començar el replec dels caixers i cavallers de la Qualcada?», a la qual cosa l'alcalde o el regidor en qui delegui respon afirmativament.

Primer de tot, el fabioler i el caixer sobreposat van a cercar el caixer pagès i, un cop han passat per davant de l’Ajuntament, comença el replec de caixers i cavallers. Els cavallers es van incorporant i col·locant en la Qualcada en ordre de menor a major edat. Arreplegats tots els cavallers, en filera, van a recollir la resta de membres de la Junta de Caixers.

Cada vegada que un membre de la Junta de Caixers s’afegeix a la Qualcada, el fabioler ―que ve sempre per la dreta― s’atura davant casa seva i li dedica la tonada de Sa colcada. El caixer, que espera muntat a cavall davant el seu domicili, roman descobert i amb la guindola a la mà mentre saluda els caixers i cavallers que passen a recollir-lo i, una vegada han passat tots, s’incorpora a la Qualcada fent botar abans al seu cavall un parell de vegades per al gaudi dels allà presents. En el decurs del replec, els cavallers es descobreixen per saludar els caixers i cavallers que van incorporant-se ala Qualcada i també ho fan quan passen per davant l’Ajuntament, les dues esglésies del poble, els domicilis d’exalcaldes ―especialment el d’Onofre Janer Coll, que morí després de caure del seu cavall durant les festes de Sant Bartomeu de 1999―, el Geriàtric i els domicilis de tots els membres de la Junta de Caixers d’aquell any.

El primer que van a cercar és el caixer casat. Després van a recollir el caixer capellà, i quan els membres de la comitiva passen per davant ca seva, caixers i cavallers es descobreixen el cap en senyal de respecte cap a l'estament eclesiàstic. Quan arriba el torn del caixer casat, aquest convida el caixer capellà a incorporar-se a la Qualcada amb l’al·locució següent: «Caixer capellà, voleu acompanyar-nos a la Qualcada?». A la qual cosa aquest li contesta afirmativament muntat dalt el cavall mentre els caixers i cavallers romanen aturats amb la guindola en la mà.

Tot seguit ve el torn de replegar el caixer batle. La Qualcada passa per davant del seu domicili i quan hi passa el caixer capellà, que ha estat el darrer d’incorporar-se, s'atura i li demana: «Caixer batle, els caixers i cavallers i tot el poble desitgen que ens acompanyeu per presidir la Qualcada».

El replec de caixers i cavallers es realitza fent un recorregut que va pel carrer de Sant Bartomeu, el carrer de sa Font, el carrer del Degà Febrer, la plaça de Menorca, el carrer de Mallorca, l'avinguda de Son Morera, el carrer de Son Granot, el carrer del Reverend Guillem Coll, el carrer de Mestre Obrador, el carrer Fred, el carrer des Torrentet, el carrer de la Pau, el carrer de Sant Josep, el carrer de Sant Joan i el Pla de l'Església.

Així, idò, al llarg de tots els protocols es manté aquest ordre de la comitiva: el fabioler davant de tot, que indica el recorregut al so de tambor i el fabiol, seguit del caixer sobreposat ―amb el penó―, el caixer pagès, els cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer casat, el caixer capellà i, finalment, el caixer batle. Quan el caixer batle s'ha incorporat a la Qualcada es dirigeixen a l'Ajuntament, i a continuació tenen lloc les tradicionals voltes pels carrers i places del poble.

El recorregut de les voltes parteix de l'Ajuntament i continua pel carrer de Sant Bartomeu, el carrer de sa Font, el carrer Nou, la plaça de Menorca, el carrer d'Eivissa, el carrer de Maó, el carrer de Ciutadella, el carrer del Reverend Guillem Coll, el carrer del Bisbe Server, el carrer de Ciutadella, el carrer de sa Sínia, el carrer de Mallorca, l'avinguda de Son Morera, el carrer de Son Granot, el carrer del Reverend Guillem Coll, el carrer del Bisbe Sever, l'avinguda Verge del Toro, el carrer del Mestre Obrador, el carrer Fred, el carrer de sa Creu, el carrer de Dalt, el carrer de Sant Josep, el carrer de Sant Joan i el Pla de l'Església. En els recorreguts de la Qualcada, els caixers i cavallers tenen el deure de treure’s la guindola quan passen per davant edificis oficials i religiosos o davant les autoritats, en senyal de respecte i salutació.

Cap a les 19 h, quan la Qualcada arriba al carrer de Sant Bartomeu, a la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, el fabioler descavalca de l'ase i es dirigeix a peu a l'Ajuntament, on el caixer sobreposat lliura el penó al batle o al representant de l'Alcaldia. Després la comitiva entra per la plaça de l'Església tot saludant les autoritats i el poble i, en entrar els dos darrers ―el caixer capellà i el caixer batle―, la Banda de Música sona un peça musical, situada a la terrassa de l’Ajuntament al costat de les autoritats. Els darrers anys s’ha fet habitual que aquesta peça musical sigui el conegut pasdoble El gato montés (1917), de l’òpera homònima del compositor valencià Manuel Penella Moreno (1880-1939).

Seguidament, els membres de la Qualcada retornen al capdamunt del carrer de Sant Bartomeu per després entrar en parelles i començar l'acte denominat Jaleo. Per començar la primera passada la Banda de Música sona primer un sol cop el Jaleo de Sant Bartomeu (també dit Jaleo de Ferreries), adaptació feta pel mestre Gabriel Cardona Enrich de la peça musical «Jota estudiantina (A la orilla del Ebro)» de la sarsuela El Postillón de la Rioja (1856), del llibretista Luis de Olona y Gaeta (1823-1863) i amb música del compositor Cristóbal Oudrid y Segura (1825-1877). Quan s’ha acabat la interpretació d’aquesta peça particular i sense aturar es comença a interpretar el Jaleo ―també variant però d’idèntica procedència― en la seva versió més estesa avui (els protocols aprovats per l’Ajuntament de Ferreries anomenen aquesta melodía El Postillón de la Rioja per diferenciar-la del Jaleo de Sant Bartomeu). En la segona i la tercera passada sols s’interpreta el Jaleo.

En el Jaleo al Pla de l'Església la Qualcada fa tres passades per la plaça i el carrer de Sant Bartomeu, entrant de dos en dos, i a cada passada tornen al punt d’origen fent un galop controlat. L’entrada de cada parella de genets de la Qualcada en cadascuna de les tres passades reglamentàries que es fan a la plaça es realitza al so de la música, tot contribuint de manera molt intensa a l'excitació de totes les persones que s'han congregat a la plaça, ja que quan sona la música els caixers i els cavallers no es limiten a circular per la plaça sinó que, a més a més, fan aixecar els cavalls sobre les potes de darrere, fent demostracions de la seva habilitat enmig de la multitud que hi ha reunida.

Davant l’increment progressiu del nombre de cavallers que integren la Qualcada, els últims anys s’ha establert una limitació de temps per passar per la plaça al so del Jaleo. Així, cada parella té poc més d’un minut per fer la passada per la plaça al so de la música referida, l’inici de la qual implica el començament de la melodia, que es reinicia en entrar la parella següent. De la mateixa manera, el nombre de genets que integren la Qualcada també pot condicionar i fer canviar el nombre de passades reglamentàries de la Qualcada durant el Jaleo, amb l’objectiu també de limitar-ne la durada.

En qualsevol cas, els membres de la Junta de Caixers participen en el Jaleo formant les parelles següents: el caixer sobreposat surt amb el caixer pagès, el caixer casat surt amb el cavaller més vell de la Qualcada ―almanco durant la primera volta de cada jornada―, i el caixer batle surt amb el caixer capellà. Els protocols estableixen un torn de sortida als cavallers. Els cavallers més joves poden sortir junts, però els joves han d’esperar el torn del cavaller vell; és a dir, que un cavaller vell no pot sortir a la plaça en els primers torns amb un jove, sinó que és el jove el que ha d’esperar el torn del cavaller vell.

El caixer batle i el caixer capellà tenen la potestat de decidir si volen o no participar en el Jaleo, tant en un cas com en l'altre ho fan de mutu acord. Si decideixen presidir l’acte des de l'Ajuntament, aquesta decisió ha d'haver estat presa abans de començar les festes.

Quan acaba el Jaleo el penó es retorna al caixer sobreposat i es torna a formar la Qualcada, i tots passen una altra vegada per la plaça. Els darrers anys s’ha fet habitual que aquest moment es faci al ritme del pasdoble Fin de juerga, de F. Valero, que és un popurri de diferents melodies populars. Tot seguit comença un caragol de tres voltes (entre els ferreriencs és més freqüent l’ús del terme voltes enlloc de caragol) pels carrers i les places del poble. El recorregut es fa pel carrer de Sant Bartomeu, el carrer de sa Font, el carrer del Degà Febrer, la plaça de Menorca, el carrer de Pau Pons, el carrer de sa Font, el carrer del Degà Febrer, la plaça de Jaume II i el Pla de l'Església. Durant el recorregut el fabioler sona la tonada de Sa colcada. Mentrestant, a la plaça i ja sense cavalls, la Banda de Música fa una darrera sonada festiva que és celebrada, cantada i ballada per la comunitat.

Un cop acabat aquest caragol la Qualcada acompanya el caixer batle a casa seva i després el caixer capellà, seguint les formes protocol·làries pròpies del replec. A la casa del caixer batle tots els membres de la Qualcada saluden llevant-se la guindola i és acomiadat pel caixer capellà. A cal caixer capellà ―que sol sortir de la rectoria de la parròquia de Sant Bartomeu― els membres de la Qualcada rodegen el Pla de l’Església i els carrers adjacents amb el cap descobert mentre s’acomiada dels seus companys i el caixer capellà és acomiadat pel caixer casat. Desfeta la comitiva, el caixer casat i el caixer pagès acompanyen al caixer sobreposat al seu domicili en formació de tres.

Els actes del Dissabte de Sant Bartomeu acaben a la parròquia de Sant Bartomeu, amb el res de les solemnes Completes en honor de l’apòstol. Quan tots els membres de la Qualcada han deixat els cavalls als seus domicilis o posades, el fabioler, el caixer sobreposat i els cavallers es reuneixen a la casa del caixer casat. Seguidament, aquest ordena al fabioler que faci tres tocs de tambor per avisar-los que formin dues files, ordenant-se de menor a major edat i que seran presidides per caixer casat, per dirigir-se a la casa del caixer capellà. Un cop allà, el caixer casat avança fins arribar al portal del domicili de la capellana per convidar-lo que els acompanyi. El caixer capellà s’hi afegeix junt amb el caixer casat. Es fa el mateix a la casa del caixer batle. El caixer casat i el caixer capellà, passant entre les dues fileres de cavallers, conviden el caixer batle, que es troba al portal de casa seva, a assistir a Completes. Mentre se succeeix aquest trajecte i es convida els caixers, el fabioler sona la melodia de Sa colcada amb el tambor i el fabiol. Tots els membres de la comitiva, en dues fileres tancades pel caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle, prenen cap a la parròquia de Sant Bartomeu precedits de la Banda de Música ―que sona peces del seu repertori festiu― i seguits de la gent, que els acompanya i intenta returar-los en el seu recorregut.

L'entrada a l'església es fa en l’ordre següent: primer hi entra el caixer capellà, després el caixer batle i, finalment, el caixer casat. A la porta els rep el rector o capellà de la parròquia, que els acompanya fins al lloc que ocuparan durant la celebració religiosa. Seguidament, els cavallers restants, de major a menor edat, i en darrer lloc el caixer pagès, el caixer sobreposat i el fabioler, entren a l'església al so de Sa colcada, que toca el mateix fabioler amb el tambor i el fabiol. Arribats a l'altar, el caixer sobreposat, amb la bandera, fa ofrena cerimoniosament al sant patró.

En l'ofici religiós set parelles de cavallers ofereixen aigua-ros i candeles a la resta de caixers i cavallers, i també als assistents. Actualment l'aigua-ros és una barreja d'aigua i colònia continguda dintre de petits càntirs de vidre amb diversos becs, coneguts com marraixes o morratxes, que sovint van ornats amb alfàbrega i amb adorns de diferents colors, i que s'ofereix als assistents amb la finalitat de recaptar doblers per a la festa. Un de cada parella porta l'aigua-ros i la guindola en la mà per fer la col·lecta, mentre que l'altre es limita a portar les candeles dins la guindola i les reparteix. El repartiment comença per la parella de més edat, que ho fa entre els celebrants de les Completes; i continua amb els caixers i la resta de cavallers. Seguidament, les sis parelles restants n'ofereixen a la resta d'assistents. Una vegada acabat el repartiment, queden al fons de l'església i esperen la resta de cavallers que han prestat aquest servei. A continuació, les set parelles en formació porten les col·lectes a l'altar. Mentre tot açò succeeix el fabioler no deixa de sonar la melodia S'aigua-ros amb el tambor i el fabiol.

Finalitzada la celebració religiosa la comitiva surt de l'església juntament amb l'ecònom, que se situa entre el caixer capellà i el caixer batle, i es dirigeixen tots a peu cap a la rectoria per fer la Beguda. En acabar, l'ecònom s'acomiada dels membres de la Qualcada des del portal de la rectoria. Tot seguit acompanyen el caixer batle al seu domicili, on l'acomiaden el caixer casat i el caixer capellà. Després es fa el mateix amb el caixer capellà, que és acomiadat pel caixer casat. Durant aquests recorreguts el fabioler sona la tonada de Sa colcada. Es desfà la comitiva, i el caixer casat i el caixer pagès acompanyen el caixer sobreposat fins a ca seva per acomiadar-se’n fins l'endemà. Mentre tenen lloc aquests protocols se sol organitzar un concert al camp municipal de futbol.

El Dia de Sant Bartomeu, a les 8 h, es fa un toc de diana amb la Banda de Música de Ferreries i la comparsa de capgrossos, que recorren els carrers de la població. Hi participen els mateixos capgrossos de la cercavila del capvespre del dia anterior.

El dia de la festa la Qualcada es comença a replegar cap a les 9 h seguint l'ordre i els mateixos protocols que el dia anterior. El recorregut per recollir els genets parteix del Pla de l'Església i continua per la plaça de Jaume II, el carrer del Degà Febrer, la costa des Convent, el carrer de Pau Pons, la plaça de Menorca, el carrer de Mallorca, el carrer del Reverend Pare Huguet, l'avinguda Verge del Toro, el carrer del Mestre Obrador, el carrer Fred, el carrer des Torrentet, el carrer de la Pau, el carrer de Sant Josep, el carrer de Sant Joan i finalment tornen al Pla de l'Església.

Completada la Qualcada, cap a les 11 h, té lloc el Jaleo al Pla de l’Església, que es fa d’acord amb l'ordre i el reglament que estableixen els protocols, és a dir, de manera idèntica al celebrat el dia anterior, amb l’única diferència que la Qualcada fa una passada més per la plaça, passant d’un en un, per lliurar les canyes verdes amb la cullereta de plata a tots els participants, la qual cosa es fa actualment amb l’acompanyament de la melodia del pasdoble El Maniquí, de Pío Díaz Olarte, que toca la Banda de Música dalt la terrassa de la plaça. En aquest acte el batle ―si no ha participat de la Qualcada― i la resta de regidors de la corporació municipal donen a tots i cadascun dels membres de la Qualcada una canya verda amb una cullereta de plata fermada com a obsequi per haver participat en les festes. Els membres de la Junta de Caixers la reben de la mà del batle o del primer tinent de batle en cas que aquell presideixi la Qualcada.

Després del Jaleo es fa un caragol de tres voltes pels carrers i les places del poble. El recorregut passa pel carrer de sa Font, el carrer de Pau Pons, la plaça d'Espanya, l'avinguda Verge del Toro, el carrer del Bisbe Sever, el carrer Fred, la plaça de Jaume II, el carrer del Degà Febrer i el carrer de sa Font. Un dels aspectes més celebrats dels caragols és que molts cavalls entren en domicilis particulars, i mentre açò succeeix a cada casa oberta hi ha taula parada per a amics, convidats i visitants. En aquest ambient de bulla i diversió, fillets i majors aprofiten per demanar als genets que facin sa capadeta amb els cavalls des dels portals i les finestres de les cases, per acaronar-los suaument el cap quan en tenen l'oportunitat. Mentrestant, a la plaça i ja sense cavalls, la Banda de Música fa una darrera sonada festiva que és celebrada, cantada i ballada pels assistents.

Acabades aquestes voltes la Qualcada deixa el caixer batle i el caixer capellà als seus respectius domicilis seguint la normativa establerta per al dia anterior. En desfer-se la comitiva, el caixer casat i el caixer pagès acompanyen el caixer sobreposat amb la bandera a ca seva. Tot seguit, els cavallers, desfeta la comitiva i un cop han deixat els cavalls, amb la mateixa vestimenta i portant les canyes amb la cullereta en la mà, es reuneixen a la casa del caixer casat.

A continuació van a cercar el caixer capellà i el caixer batle per dirigir-se tots junts ―amb l’acompanyament de la Banda de Música― a l'Ajuntament a convidar les autoritats a la Missa de Caixers que se celebrarà a continuació a l'església de Sant Bartomeu. Els regidors que ho desitgin, convidats pel caixer capellà i acompanyats pel caixer batle i el caixer casat, es dirigeixen cap allà juntament amb els membres de la comitiva. L'entrada a l'església es fa en l’ordre següent: primer entra el caixer capellà, després el caixer batle i el caixer casat, seguits de les autoritats i els cavallers, que es col·loquen per entrar de major a menor edat. Tanquen la comitiva el caixer pagès, el caixer sobreposat i el fabioler, que entra tocant el toc de fabiol.

Durant la celebració de la missa, en l'ofertori, es torna a repartir l'aigua-ros entre els assistents a l'acte, entre els quals, com s'ha vist, hi ha la corporació municipal en ple, els caixers i cavallers de la Qualcada i les autoritats convidades. Set parelles de cavallers passen la col·lecta oferint aigua-ros a tots els assistents. La parella de més edat reparteix dalt l'altar i la segona parella de més edat n'ofereix a les autoritats. Les cinc parelles restants en reparteixen entre la resta d'assistents, tot seguint el mateix ritual que el dia anterior.

Acabada la missa, caixers, cavallers i capellans celebrants es dirigeixen a la Beguda de Caixers que se celebra a l'Ajuntament. El trajecte de l'església a l'Ajuntament es fa en aquest ordre: davant de tot el caixer batle, el caixer capellà i el caixer casat, i a continuació les autoritats i la resta de membres de la Qualcada. Si el caixer batle ha estat un regidor, retorna el bastó de comandament al batle durant la Beguda. Aquest gest es fa amb el parlament protocol·lari següent: «Senyor Batle, us retorn el bastó amb agraïment per haver pogut presidir la Qualcada de les nostres estimades festes de Sant Bartomeu». En el transcurs de la Beguda la Banda de Música interpreta diferents peces del seu repertori festiu a la terrassa de la plaça, animant la gent que espera. A continuació, caixers i cavallers acompanyen el caixer batle i el caixer capellà fins als seus domicilis per acomiadar-los. Aquest comiat segueix el mateix protocol que el dia anterior, amb l'afegit que ambdós s'acomiaden personalment de tots i cadascun dels caixers i cavallers, mentre el fabioler sona Sa tonada des ball des còssil.

Seguidament, el fabioler, el caixer sobreposat, el caixer pagès, el caixer casat i tots els cavallers retornen el penó a l'Ajuntament, que és rebut per la corporació en ple. El parlament del caixer sobreposat de lliurament diu així: «Acabats els actes protocol·laris de les festes, retorn la bandera de Sant Bartomeu a l'Ajuntament, amb la satisfacció d'haver ocupat el càrrec de sobreposat i perquè l'any que ve puguem tornar-ho a celebrar». En acabar aquest acte sona el darrer toc de fabiol, s’acomiaden els càrrecs de la Qualcada i aquesta es desfà. La jornada es completa amb festes infantils, actuacions musicals i revetles.

Dia 25 d'agost, a les 10 h, se celebra una missa a l'església de Santa Maria en record dels que han mort al llarg de l'any. Des de fa uns pocs anys ençà, s’ha incorporat a la festa un campionat de llançament de pinyols d’oliva, que comença cap allà les 9 h i que té com a principal finalitat reunir als vilatans i començar a fer ambient pel que vindrà després, que no és altra cosa que una paròdia de les mateixes festes de Sant Bartomeu. Aquesta consisteix, primer de tot, en un passacarrer amb gegants i capgrossos i una Qualcada d’ases i, en segon lloc, el Jaleo d’Ases al Pla de l’Església, que comença cap a les 11 h. Aquest és un acte paròdic carregat de bon humor que un grupet de joves de Ferreries fan muntats dalt ases. Actualment aquest Jaleo és organitzat pel Club Hípic de Ferreries amb la col·laboració de l’Ajuntament, i compta amb la participació de la Banda de Música, que exerceix un paper molt més informal que els dies anteriors. El matí finalitza avui dia amb una festa de l’escuma, i el capvespre la jornada es completa amb festes familiars, una traca de final de festes i una darrera revetla que clou les celebracions.

Val a dir que tots els actes de les festes de Sant Bartomeu es recullen en uns Protocols que es van actualitzant periòdicament per tal que quedin reflectits els canvis introduïts tant pel que fa al desenvolupament dels diferents actes de les festes de Sant Bartomeu com a la indumentària dels participants. La darrera modificació dels Protocols és del mes de setembre de 2013.

A més dels actes estrictament institucionals i religiosos que estableixen els protocols, hi ha tota una sèrie pràctiques socials que formen part de la dinàmica festiva i que afecten els diferents aspectes de la vida comunitària. Entre ells hi ha certs fenòmens específics de sociabilització, com ara el dinar familiar que se celebrava el Dia de Sant Bartomeu ―i que abans s’equiparava a la trobada familiar que es feia per Nadal―, que ha anat perdent força amb el temps en favor dels actes col·lectius al carrer al voltant dels cavalls, ja que la festa s’ha anat allargant; i els costums gastronòmics específics de les festes, entre els quals hi ha els plats típics del dinar del dia del sant, la coca bamba amb xocolata per berenar el Dia de Sant Bartomeu o la pomada com a beguda alcohòlica de consum generalitzat durant la festa, entre altres.

Història i transformacions de l'element: 

Els orígens de les festes de Sant Bartomeu no són clars, no obstant açò, els estudiosos coincideixen en l'origen medieval i religiós de la festa i, com succeeix en la majoria de festes majors d'estiu de Menorca, aquesta hauria anat experimentant canvis i afegitons al llarg del temps com a conseqüència dels canvis en les modes, els gustos i els costums de la comunitat participant. Així doncs, es pot dir que als actes religiosos inicials se n'anirien incorporant d'altres de caràcter cívic i institucional, i també de caràcter lúdic, que es fusionarien entre ells i donarien com a resultat la celebració actual.

Sebastià Rotger i Antoni Serra, en el seu treball Les festes de Sant Bartomeu de Ferreries (1993), són de l'opinió que l'origen de la festa de Sant Bartomeu es remuntaria al segle XIV, amb la conquesta catalanoaragonesa i la incorporació de l'illa al món cristià occidental. Aquests autors recorden que amb el Pariatge de 1301, que significà la reestructuració de l'Església de Menorca pel rei Jaume II de Mallorca, es crearen noves parròquies arreu de l'illa, entre les quals hi hauria la de Sant Bartomeu. I que, en aquesta època, era comú que al voltant de les parròquies hi hagués una obreria de tipus gremial, amb representants dels diferents estaments nomenats per la Universitat de la seva circumscripció ―en el cas, la Universitat des Mercadal i Castell de Santa Àgueda―, amb el vistiplau de la rectoria, que tindrien al seu càrrec, entre altres funcions, la construcció, ampliació i conservació del temple, l'organització conjunta dels actes de la parròquia i la realització de col·lectes per garantir el finançament ordinari i extraordinari de l'obreria, del temple i del culte. Als voltants d'aquestes obreries sorgirien celebracions de naturalesa religiosa per honrar el titular de la parròquia el dia de la seva festivitat i fer col·lectes per a l'assumpció dels seus objectius. La primera referència documental de l’existència d’una obreria als voltants de l’església de Sant Bartomeu data del darrer quart del segle XVI, amb el nom del primer obrer del qual es té notícia, un tal Joan Febrer, del lloc de ses Païsses, que presenta al vicari general una relació de béns de la referida església.

L'estructuració social d'època medieval i moderna de Ferreries es mantindria plenament vigent fins ben entrat el segle XIX, la qual seria la pròpia de l'organització rural de la resta de l'illa i determinaria la composició de la Qualcada. Segons Sebastià Rotger i Antoni Serra (1993), des dels seus orígens, els obrers o caixers responsables de les col·lectes havien de ser pagesos, un tret que asseguren que queda documentat ja en el segle XVII i fins a les acaballes del segle XIX entre els participants a la Qualcada. I que els cavalls entrarien en joc de la necessitat d'anar d'un lloc a un altre a fer les acaptes en un municipi històricament rural i de poblament disseminat. De ser certa aquesta teoria, l’origen del paper del cavall en les festes de Ferreries seria, doncs, diferent al de les festes majors de Ciutadella, Maó o Alaior, en què l’ús del cavall vindria condicionat per la necessitat d’anar en romiatge a una ermita de fora poble, el cas de Sant Joan de Missa a Ciutadella, Sant Joan des Vergers a Maó o Sant Llorenç de Binixems a Alaior.

Seguint amb el treball abans referit, la primera notícia escrita de l'existència d'una celebració vinculada a una obreria de la parròquia de Sant Bartomeu data de 1581. No obstant açò, els nomenaments d'obrers com a membres de l'obreria per part de la Universitat no apareixen documentats fins al 1634. Com s’ha dit, els autors abans referits opinen que l'origen de la Qualcada es trobaria en l'obligació establerta per la Universitat primer, i per l'Ajuntament després, d'anar a captar pels llocs pel manteniment de la parròquia i, consegüentment i amb el temps, de la pròpia festa. La referència escrita més antiga de l'existència d'una festa amb cavalls, amb participació d'obrers o caixers dels diferents estaments elegits per la Universitat, a Ferreries, és de 1704. Els nomenaments de la participació en la Qualcada sembla ser que no tenien límit d'anys en els seus orígens; i que no seria fins al 1831 que s'establirien per a un any. La figura del sobreposat s'enregistra oficialment en la documentació per primer cop l'any 1718, malgrat que el primer nomenament en què apareix la seva condició de fadrí és de 1790.

El finançament es completaria amb els donatius dels feligresos i amb les almoines que els fidels entregaven durant els actes religiosos de la festa, un fet que es constata en la documentació escrita per primera vegada l'any 1798. La primera notícia escrita que es té de la celebració del ball encantat ―després Ball des Caixers― és de 1842; del lliurament de canyes i culleretes ―símbols de la longevitat i l’abundància respectivament― com a recompensa i agraïment per la participació en les festes, se'n té la primera referència escrita el 1841; mentre que de la distribució de l'aigua-ros i les candeles per a la captació de donatius entre els fidels que assistien als actes religiosos no en parla cap document anterior a 1847.

La participació de l'Ajuntament a atendre les necessitats del culte religiós a la parròquia apareix documentada per primer cop el 1843. La data més antiga de la presència d'un fabioler encapçalant la Qualcada de Sant Bartomeu és de 1847, i la primera referència escrita de la celebració de la Beguda del Dia de Sant Bartomeu organitzada per la corporació municipal data de 1849.

És evident que als actes religiosos inicials se n'anirien incorporant altres de més lúdics, com les corregudes. De la celebració d'unes corregudes durant les festes de Sant Bartomeu ja se'n té constància l'any 1704. L'espectacle tindria un gran component lúdic que atrauria nombrós públic d'arreu de l'illa. Se sap que, entrat el segle XIX, es feien amb bísties de cabestre i a peu, i que hi havia premis entre els guanyadors i participants. El moment de la celebració d'aquests exhibicions dintre de la festa va anar variant amb els temps, fins que van ser suprimides l'any 1924, data que coincideix amb la implantació del futbol a Ferreries.

És a partir de mitjan segle XIX quan es disposa de més documentació relacionada amb la festa, arran de la qual Joan Janer i Carles Barber fan un minuciós estudi de la seva evolució a partir d'aquest moment i al llarg del segle XX en el seu treball Fets i gents de ses festes de Sant Bartomeu (1997). Aquests autors defensen que és en el segle XX quan la festa de Sant Bartomeu experimenta una major transformació i assoleix la configuració definitiva que té actualment.

Segons l’estudi de Joan Janer i Carles Barber (1997), fins a finals dels segle XIX l'estructura de la Qualcada estava formada pel fabioler, el sobreposat, un caixer primer i un caixer segon ―representant dels estaments major i menor, tots dos amb la condició de pagesos i casats― i un grupet de cavallers que representaven les autoritats municipals. Formant part d'aquesta representació hi havia els regidors i els macers de l'Ajuntament, que tenien l'obligació de participar-hi. A partir de l'any 1900, l'alcalde assumiria plenament la representació municipal, és quan apareix la figura en la Qualcada del caixer batle, que no havia existit fins aleshores. La referència més remota d'un eclesiàstic en la comitiva és de 1894, encara que la seva participació activa documentada és de 1912, establint-se permanentment a partir de 1917.

En aquests moments, els actes principals de la festa seguien sent els de naturalesa religiosa, acompanyats d'una part més lúdica, amb corregudes pel cos i balls populars. El principal interès de la Qualcada residia en el fet que era una mena de cercavila prèvia a les cerimònies religioses amb representació dels estaments socials del poble que assistien obligatòriament als actes religiosos. Aquests actes eren la Missa Major i les Completes en honor a l'apòstol ―moment en què els caixers repartien l'aigua-ros i les candeles a qui lliurava un donatiu―, seguides després de les corresponents begudes a la rectoria i l'Ajuntament, amb la incorporació de les Cobles de l'Apòstol, per donar major solemnitat a les celebracions religioses, i una processó amb la imatge de sant Bartomeu i el penó pels carrers del poble.

Entrat el segle XX, el nomenament dels membres de la Junta de Caixers i de la resta de la Qualcada el feia l'Ajuntament entre els mesos de juliol i agost. Per altra banda, concentrada la representació de la corporació municipal en la figura del caixer batle, la participació com a cavaller en la Qualcada no quedava sotmesa a cap requisit específic, només disposar d'un cavall, captar pels llocs del terme i acceptar la resta de normes inherents al càrrec. Fou un fet comú que la majoria de cavallers fossin pagesos, ja que eren els que podien disposar d'un cavall. Amb el temps, i per mor de les nombroses renúncies que es produïen, la Qualcada s'arribaria a formar amb cavallers que hi participaven de manera voluntària en tost d'obligatòria, adoptant-se el costum d'apuntar-se a l'Ajuntament abans de la festivitat de Sant Jaume, una data límit que no s'estableix de manera oficial fins al 1985. Val a dir, emperò, que fins a la dècada de 1950, a part del fabioler i els caixers, eren pocs els cavallers que participaven de la festa. Aquesta afirmació queda constatada en el «Glosat sobre sa festa que es va celebrar a Ferreries es dia de Sant Bartomeu de l’any 1905» de Joan Pons Pons, es Sereno Vell (1880-1954), recollida a Ses gloses d’en Joan Pons, es Sereno Vell (2003), que diu:
 
«Es dissabte va començar
una rumbosa qualcada,
sa gent anava entusiasmada
pel desig de veure qualcar,
cinc caixers que van nombrar,
dos batles i una capellana.»

 

La música del Jaleo ―nom popular de la peça musical «Jota estudiantina (A la orilla del Ebro)» de la sarsuela El Postillón de la Rioja (1856)― apareix documentada en la festa per primer cop el 1905. I és probable que s’adoptàs aquesta música per acompanyar el pas dels cavalls per la plaça per imitació del que havien fet a Ciutadella, per Sant Joan, uns anys abans. Amb el temps, donaria nom a l'acte en què els membres de la Qualcada passen amb els seus cavalls pel Pla de l'Església al so d'aquesta música. No obstant açò, aquest moment de la festa no apareix amb el nom popular de la peça musical abans de la dècada de 1930.

Durant la Segona República, l'Ajuntament convocà oficialment una festa cívica, sense connotacions religioses. No es publicà en el programa de festes cap acte tradicional religiós, l’organització dels quals es deixà a criteri dels caixers. Tampoc es designà cap representant de l'Ajuntament per formar part de la Qualcada, ni constava la participació de cap membre de la corporació a cap acte de la festa. No obstant això, les disposicions legals que així ho establien no foren en realitat acatades, i el caixer batle presidí la Qualcada els cinc anys que durà la república.

De 1936 a 1938 la festa no es va celebrar per mor de la Guerra Civil. Les celebracions es van reprendre el 1939. Durant la postguerra, les acaptes pels llocs ja no eren suficients per pagar les despeses dels caixers, per la qual cosa el 1945 es decideix organitzar la rifa d'un be. Aquesta rifa tenia lloc el diumenge abans de la festivitat de Sant Bartomeu, tot adoptant el nom del diumenge des be, i en ella hi participaven els caixers venent paperetes pels carrers acompanyats del fabioler i del so del tambor i el fabiol. Aquesta rifa es mantingué fins a la dècada de 1960.

En la dècada de 1940 es van incorporar a la festa la fira i altres entreteniments populars. Els capgrossos precedits per la banda de música s'hi afegiren en la dècada de 1950. El ritual de l'aigua-ros, que no s'havia deixat de celebrar, fou incorporat com una acte més en el programa de festes el 1955. A partir de 1956 el mitjans locals començaren a dedicar unes pàgines dels seus rotatius a les festes, una aportació periodística que ha continuat fins al dia d'avui, augmentant les seves pàgines a mesura que la festa i el poble han anat creixent.

A partir de la dècada de 1960 és quan es produeixen els canvis més substancials en les festes de Sant Bartomeu. La festa cada cop va agafant una major embranzida, fet comú a totes les festes majors d'estiu de Menorca. L'any 1964 s'estableix un nou rècord de participació, amb 15 genets a la Qualcada. En aquesta dècada s'abandona el costum d'anar a captar als llocs del terme per cobrir les despeses de la festa, i és l'Ajuntament qui les assumeix, de manera que només queda a càrrec dels caixers ―com a residus d'aquella antiga tradició― el repartiment de les candeles del dissabte de la festa, i de l'aigua-ros després de la Missa de Caixers. A partir de llavors els caixers ja no s'han de preocupar més del manteniment econòmic de la festa o de l'obreria. El caixer casat, que abans tenia la responsabilitat d'organitzar l'acapte i, una volta satisfet l'import de les despeses, fer el repartiment del sobrant entre els caixers, és rellevat d'aquesta obligació, i queda com a simple executor de les ordres del caixer batle. Aquest canvi es veu motivat per la progressiva mecanització del camp i pel fet que els pagesos cada cop més van prescindint de cavalls i altres bísties de càrrega per fer les feines del camp, la qual cosa feia que de cada vegada hi hagués manco cavalls i s'hagués d'anar a cercar cavallers d'altres municipis. Aquesta mesura incentivà la participació de pagesos a la Qualcada, ja que cobria les despeses que se'n derivaven i, a més, rebien una gratificació econòmica.

Un dels canvis més significatius de l’evolució que experimenta la festa com a reflex de l’evolució de la societat menorquina és la participació de les dones en la Qualcada, que a Ferreries es produeix per primera vegada l'any 1970 amb la figura de Consuelo Marquès Melià. Serà la primera Qualcada de l’illa que accepta la presència femenina, any en què, també per primera vegada, el caixer batle i la capellana pugen a la terrassa de l'Ajuntament per veure el Jaleo amb la resta d'autoritats. L’entrada de les dones en la Qualcada ha fet que actualment tots els càrrecs, tret del caixer capellà, prenguin la forma femenina quan són ocupats per una dona. El 1977 l'Ajuntament, conscient que els joves volen més estona amb els cavalls i més bulla després del Jaleo, agafant com a referent els costums de les festes de Sant Joan de Ciutadella, es comencen a fer caragols pels carrers de les rodalies del Pla de l'Església. Aquell any el nombre de participants a la Qualcada arribà als vint genets. És en la dècada de 1970 quan la joventut, ansiosa de fer bulla i divertir-se, comença a fer botar els cavalls i a animar els caixers enmig de la plaça, moment en què es configura el Jaleo tal com se celebra avui.

La fira i els balls van evolucionant, i les atraccions de la fira brinden al públic noves diversions. L'any 1968 els balls es traslladen al camp de futbol, i el 1975 és quan la Banda de Música incorpora la versió del Jaleo de mestre Biel Cardona Enrich ―una ampliació parcial de l'original de l'any 1920― que, des de llavors ençà, amenitza cada any les festes de Ferreries.

En la dècada de 1980, amb l'arribada de la democràcia, es planten els fonaments per a l'adequada preservació de la festa i s’elaboren uns protocols que serviran de guia i evitaran la seva degradació i decadència. Els protocols actualment vigents, aprovats el 2013, fixen ordres sobre l'organització i el comportament en la Qualcada, també es reglamenten nous elements en la vestimenta de caixers i cavallers. En aquest moment es defineix la indumentària que porten els membres, s'introdueix el pregó de les festes, l'entrega de la bandera i la revetla del Dia de Sant Bartomeu. L'entrega de la bandera s'instaura el 1986. L'any 1988 es deixa de celebrar la beguda del caixer batle, i el 1989 es restableix l'ús de les morratxes tradicionals per a la distribució de l'aigua-ros, que havien estant substituïdes per porrons de vi.

La Qualcada d'ases es va organitzar per primera vegada el 1927 a iniciativa d'un grup d'amics ferreriencs molt bullanguers. La iniciativa es va repetir alguns anys entre la dècada de 1940 i 1950, però no es torna a celebrar de manera continuada fins al 1977, amb la idea de reproduir de la manera més exacta possible el Jaleo tradicional però humorísticament, i així es continua celebrant fins als nostres dies.

Processos i preparatius: 

Les festes de Sant Bartomeu impliquen tota una sèrie de preparatius i un ventall molt ampli de membres de la comunitat i de professionals. Els diferents aspectes de la festa, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans; fins i tot, n'hi ha que necessiten de feines constants al llarg de tot l'any, especialment els que envolten el món dels cavalls. Alguns dels preparatius principals són els que s'esmenten a continuació.

Al consistori municipal correspon la preparació de tots els actes institucionals que tenen lloc a l'Ajuntament i dels relacionats amb la figura del caixer batle, així com tots els preparatius que afecten la via pública i la seguretat i la convivència ciutadanes. Nomena els membres que compondran la Junta de Caixers i el fabioler, i gestiona les sol·licituds de participació de cavallers a la Qualcada. Per la seva banda, si l'alcalde o un altre membre de la corporació municipal vol participar en la Qualcada s'ha d'entrenar i preparar bé. També és l'Ajuntament qui assumeix, a través de la corresponent partida pressupostària destinada a aquest fi, les despeses principals derivades de la celebració dels diferents actes protocol·laris de la festa i de les activitats accessòries. A Ferreries s’ha fet habitual, als darrers anys, repartir anualment el càrrec de caixer batle entre els diferents grups polítics del consistori.

Al voltant del caixer capellà hi sol haver un grup de col·laboradors, habitualment feligresos de la parròquia de Sant Bartomeu, que s'encarrega de totes les feines que hi ha darrere. Principalment, assumeix el condicionament dels espais religiosos on es desenvolupen certs actes de la festa, com ara les Completes i la Beguda a la rectoria en la vigília de la festivitat, i la Missa Major del dia de Sant Bartomeu. De la mateixa manera, aquest grup participa en la preparació de la indumentària del caixer capellà i tot el que envolta el seu cavall, entre altres coses. No obstant açò, les despeses de lloguer del cavall de sa Capellana són assumides pel propi Ajuntament de Ferreries. Per la seva banda, el caixer capellà, igual que el caixer batle, s'entrena i es prepara per dominar el cavall que cavalcarà durant les festes. De fet, moltes vegades el caixer capellà repeteix el càrrec en altres festes de poble.

El caixer sobreposat i el caixer casat també tenen molts de preparatius a fer en relació amb el càrrec que ocupen, per a la qual cosa compten amb la participació de familiars i amics. S'han d'entrenar bé i han de preparar la indumentària corresponent per a ells i per als seus cavalls. Per altra banda, el caixer casat, amb l’ajut de familiars i amics, ha de preparar casa seva per oferir una beguda als membres de la Qualcada, ja que és el punt de trobada dels cavallers, el caixer sobreposat i el fabioler un cop han deixat les seves cavalcadures per assistir als oficis religiosos.

En el cas del caixer pagès i els cavallers, les feines es multipliquen si són ells mateixos els qui aporten els cavalls que cavalcaran. En aquest cas, la cura pels animals es fa tot l'any, i les feines s'incrementen els dies previs a la festa. Els cavalls s'han d'entrenar, s'han de ferrar i s'han de fer net, també s'han de netejar els estables i s'han de fer sortides per preparar l'animal pel que vindrà. D’altra banda, s’han de repassar i preparar els guarniments, les flocadures i les buldrafes, la vestimenta dels genets i tota la infraestructura necessària per a l'estada dels animals al poble. Abans de sortir, han de fer les trunyelles als animals, que s'han d'engalanar com correspon. Els amos, amb l'ajut de les seves famílies, ho han d'organitzar tot amb previsió per tal de tenir prou provisió de menjar i tenir-ho tot a punt perquè cada acte en què participen es desenvolupi d’acord amb els protocols i, al mateix temps, perquè la seva participació en la festa no interrompi les obligacions diàries del lloc.

Cada cop és més freqüent que els caixers i cavallers que participen a la Qualcada prescindeixin de cavall propi i els lloguin directament als seus propietaris o a picadors, on els ensinistren. En aquests casos, les feines se simplifiquen, atès que la posada a punt, el transport, l'engalanament i el manteniment de l'animal, així com l'entrenament del genet, formen part dels serveis que es contracten.

La gent que té posada i obre les seves portes a familiars i amics durant les festes, a part de tots els preparatius relacionats amb la provisió de menjar i beure per a les visites, ha de fer les feines necessàries per al condicionament de la casa per rebre-les.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La relació d'eines, infraestructures, objectes i accessoris emprats en els actes protocol·laris de les festes de Sant Bartomeu és llarga, ja que la festa abraça actes de diversa naturalesa, àmbits molt diferents i implica diferents sectors de la comunitat. En qualsevol cas, els més representatius dintre de l'àmbit dels protocols de la festa són els que es detallen a continuació.

Indumentària

  • Caixer pagès o caixera pagesa i cavallers: calçons blancs, levita negra, guardapits o armilla negre i corbatí del mateix color; camisa blanca de màniga llarga, sabates negres i polaines del mateix color; calcetins blancs, esperons, guindola negra llisa amb un doble viu daurat i un fuet de verga de bou o fuet de festes.
  • Caixer/a sobreposat/ada i caixer/a casat/ada: vesteixen amb la mateixa indumentària que el caixer pagès o caixera pagesa, el/la fabioler/a i els cavallers, amb la diferència que el guardapits o armilla i el corbatí són blancs.
  • Caixer capellà o capellana: calçons negres, levita i plastró ―amb coll clerical blanc de tipus espanyol, és a dir, rodó, negre i per damunt del qual sobresurt, al voltant, una passa blanca―, guardapits o armilla negres i guants blancs. Damunt la levita duu una capa curta i es cobreix el cap amb una guindola negra amb una toca morada. També porta fuet folrat de pell negra, botes de muntar i esperons.
  • Caixer batle o caixera batlessa: calçons blancs; camisa, guardapits, corbatí i guants també en blanc i levita negra; botes de muntar amb esperons i porta fuet de festes. Porta guindola negra pelfada amb un doble viu daurat. També porta la medalla municipal al coll que l’identifica com a membre de la corporació.
  • Fabioler/a: calçons blancs, levita negra, guardapits o armilla negre i corbatí del mateix color; camisa blanca de màniga llarga, sabates negres i polaines del mateix color; calcetins blancs, esperons, guindola negra llisa amb un doble viu daurat i tambor i fabiol.

 

Els cavalls

Els cavalls que participen en la Qualcada no poden estar sanats. Porten els corresponents guarniments per poder-los muntar i, genèricament, es componen de brida ―frontal, muserola, testera i galteres―, portamòs, mos, regnes, sella de tipus menorquí, suarda i pitral. Tots els cavalls duen la gropa coberta amb la buldrafa brodada tradicional (normalment amb flors de colors), la coa va recollida i adornada amb flocs i flors confeccionades amb teles de colors, la brida s'adorna amb els mateix tipus d'ornaments que la coa a la galtera i a la nassera, i porta un mirall al front. El mirall del front de la bístia pot adoptar la forma estelada o rodona amb un mirallet al bell mig. Els renclins poden haver-se ondulat amb trunyelles.

Els cavalls dels caixer batle i del caixer capellà es diferencien de la resta de cavalls en el fet que no porten flors i flocs de teles de colors a la brida, tampoc duen mirall al front, duen la coa amollada sense cap ornament i porten els renclins al natural. La buldrafa del caixer batle presenta brodat l'escut de Ferreries a cada banda, i la del caixer capellà té el fons de color morat. El cavall del caixer sobreposat és el que porta els guarniments més diferents que la resta, ja que les peces de cuiro són més amples, estan folrades amb tela vermella brodada amb motius florals i porta picarols. L'ase del fabioler porta buldrafa, estel al front i flocs de paper a cada banda de la cabeçada, i surt amb la coa amollada.

El pitral i la gualdrapa del caixer batle i de la capellana, així com el pitral amb picarols dels caixer sobreposat, són propietat de l'Ajuntament de Ferreries.

Altres elements destacats de la festa són: el tambor i el fabiol que sona el fabioler, el penó de Sant Bartomeu que porta el caixer sobreposat obrint la comitiva (tela de color vermell avellutat amb la imatge de l’apòstol, a mig cos, al centre; l'extrem lliure de forma dentada; vorejada d'una sanefa de color blanc acabada amb un serrell vermell, i l'extrem superior del pal decorat amb cintes vermelles i grogues), les canyes i les culleretes de plata (que porten gravat al mànec l'escut de Ferreries i es lliguen a la canya amb un floquet de cinta vermella), i les marraixes de l'aigua-ros.

Terminologia de la festa:

  • Acapte: Col·lecta que es feia antigament per sufragar les despeses de l'obreria del sant patró de les festes i que actualment es manté de manera simbòlica.
  • Aigua-ros: Aigua aromatitzada que els caixers i cavallers aboquen sobre el cap dels assistents a la missa de caixers en el moment de fer l'acapte o que reparteixen per les cases després de l’entrega de la bandera, en senyal d'agraïment per la contribució a les despeses de la festa.
  • Amo: Pagès responsable d'una explotació agrícola menorquina.
  • Bandera de Sant Bartomeu / penó: Estendard portat pel caixer sobreposat que representa simbòlicament les festes de Sant Bartomeu.
  • Beguda de Caixers: Recepció que té lloc a l'Ajuntament de Ferreries després de la missa major a la parròquia de Sant Bartomeu el dia de la festivitat per agrair als caixers i als cavallers la seva participació en la Qualcada.
  • Bot: Figura que fan els cavalls en diferents moments de la festa, animats per la gent, en què s'aguanten amb les potes de darrere mentre mantenen enlaire les de davant.
  • Buldrafa / gualdrapa: Peça de roba que protegeix i adorna la gropa i les anques del cavall.
  • Caixer/a: Cavaller/a que participa en la Qualcada i en els actes rellevants de la festa i que forma part de la Junta de Caixers.
  • Caixer batle o caixera batlessa: Representant de l'administració municipal en la Junta de Caixers i que presideix la Qualcada.
  • Caixer capellà / sa capellana: Caixer que representa l'estament religiós.
  • Caixer/a casat/ada: Caixer/a que tradicionalment representa els artesans. Segons els protocols actualment vigents de la festa de Sant Bartomeu, representa la família.
  • Caixer pagès o caixera pagesa: Caixer/a que representa l'estament camperol.
  • Caixer/a sobreposat/ada: Caixer/a que representa els aprenents dins l'estructura gremial medieval, per la qual cosa no pot ser casat. Segons els protocols actualment vigents de la festa de Sant Bartomeu, representa la joventut.
  • Canya verda: Obsequi que lliuren les autoritats als genets de la Qualcada que han participat en les festes en acabar el Jaleo del dia de Sant Bartomeu.
  • Caragol: Acte festiu en què la Qualcada passa tres vegades per un circuit determinat de carrers del poble.
  • Cavaller/a: Membre que participa en la Qualcada però que no forma part de la Junta de Caixers.
  • Colcada / qualcada: Comitiva a cavall formada pel conjunt de caixers i cavallers que participen a la festa.
  • Completes: Ofici diví celebrat la vigília de la festa en la parròquia de Sant Bartomeu, presidit pel caixer capellà i en el que hi assisteixen els membres de la Qualcada.
  • Cullereta de plata: Cullera petita de plata amb què s'obsequia els membres de la Qualcada juntament amb una canya verda en acabar el Jaleo del dia de Sant Bartomeu.
  • Darrer toc: Melodia que sona el fabioler en l'acte de comiat de les festes.
  • Entregar sa bandera: Acte en què el caixer batle entrega la bandera al caixer sobreposat.
  • Esperó: Instrument de metall compost per una punxa o una rodeta amb punxes que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per ferir el ventre del cavall i estimular-lo a trotar, galopar o botar.
  • Estel: Ornament en forma d'estrella de cinc puntes o de circumferència, folrat de vellut amb adorns de diferents colors i un mirallet al mig, que els cavalls llueixen al front durant les festes.
  • Fabiol: Instrument amb el qual el fabioler sona les tonades de les festes amb l'acompanyament del tambor.
  • Fabioler/a: Figura encarregada d'obrir la Qualcada interpretant les melodies pròpies de la festa amb el tambor i el fabiol.
  • Fer entra: Animar els caixers i cavallers, durant els caragols, perquè entrin als vestíbuls de les cases, amb el cavall, per saludar les persones que hi viuen.
  • Fer sa capadeta: Tocar l'estel del front del cavall des de les finestres de les cases mentre es fa el caragol.
  • Flocadures: Adornaments en forma de llaç que es col·loquen a la cabeçada del cavall o es cusen sobre una peça de roba amb la qual s'enfunda la coa.
  • Fuet: Corretja o corda amb mànec que utilitzen els caixers i els cavallers per donar un cop al seu cavall a fi d'estimular-lo a caminar o a galopar.
  • Galtera: Peça dels guarniments del cavall que li tapa les galtes i que va adornada amb flocadures.
  • Guardapits: Armilla que forma part de la indumentària dels caixers i cavallers.
  • Guindola: Capell de dos becs que porten els components de la Qualcada.
  • Jaleo: Peça musical que sona ininterrompudament durant el Jaleo. Moment central de la festa en el qual els caixers i cavallers entren en parelles a la plaça principal i fan botar els cavalls al compàs de la música.
  • Junta de Caixers: Grup de persones format pels representants de l'antiga societat estamental menorquina que s'encarrega de presidir la Qualcada i els actes tradicionals.
  • Levita: Peça de vestir d'home, cenyida al cos, amb mànegues i amb faldons rectes que envolten les cuixes, que forma part de la indumentària dels caixers i els cavallers.
  • Madona: Pagesa responsable d'una explotació agrícola menorquina.
  • Marraixa / morratxa: Càntir de vidre amb diversos brocs i ornat amb alfàbrega que conté l'aigua-ros.
  • Missa major: Ofici religiós celebrat el dia de la festivitat en la parròquia de Sant Bartomeu en el que participen els membres de la Qualcada, les autoritats i els feligresos, i durant el qual es distribueix l'aigua-ros i les candeles.
  • Nassera: Peça dels guarniments del cavall que li tapa el nas i que va adornada amb flocadures.
  • Pellofa: Beguda alcohòlica elaborada a partir de la mescla de gin, pell de llimona i un raig de sifó, que la gent acostumava a beure durant les festes. Ha estat substituïda actualment per la pomada.
  • Pitral: Peça de cuir que va cenyida a la part anterior del cavall i que serveix per subjectar la sella i evitar que aquesta vagi cap enrere.
  • Plastró: Corbata de pales amples, de manera que cobreixen part del pit, que forma part de la indumentària pròpia del caixer capellà.
  • Polaina: Peça de tela o de cuir que cobreix la cama dels caixers, embotonada o ensivellada per la part exterior.
  • Pomada: Beguda alcohòlica elaborada a partir de la mescla de gin i llimonada que la gent acostuma a beure durant els dies de festa.
  • Posada: Casa que els pagesos menorquins tenen dins el poble per quan hi han de fer estada, especialment durant les festes.
  • Primer toc: Acte en què el fabioler toca per primera vegada el tambor i el fabiol durant l’entrega de la bandera.
  • Protocol: Conjunt de regles que regeixen el desenvolupament dels actes principals de la festa i estableixen els membres de la Junta de Caixers i la indumentària dels caixers i cavallers.
  • Replec: Acció iniciada pel fabioler i el caixer sobreposat, i autoritzada pel caixer batle, que fa un itinerari amb la finalitat de reunir tots els membres de la Qualcada.
  • Sa colcada: Melodia que sona el fabioler amb el tambor i el fabiol en diferents actes protocol·laris de la festa.
  • S'aigua-ros: Melodia que se sona amb el tambor i el fabiol durant el repartiment de l'aigua-ros i les candeles.
  • Sa tonada des ball des còssil: Melodia que sona el fabioler amb el tambor i el fabiol en diferents actes protocol·laris de la festa.
  • Somera / sa Somereta: Nom amb què es coneix l'ase que, cavalcat pel fabioler, encapçala la Qualcada.
  • Tambor: Cilindre de fusta amb una membrana de pell estesa, sovint adornat amb flors de paper de colors vistosos, que toca el fabioler amb l'acompanyament del fabiol.
  • Volta: cada una de les passades que fa la colcada per un itinerari determinat de carrers durant el Caragol.
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

La Junta de Caixers

La Junta de Caixers és la responsable del bon desenvolupament de la festa i està formada per representants de l'Ajuntament, l'Església, la pagesia i la societat civil.

La composició de la Junta de Caixers es fa pública el dia de Sant Antoni, i els seus components s'elegeixen entre les persones que van participar en la Qualcada de l'any anterior, a excepció del caixer batle i del caixer capellà, que són nomenats per l'Ajuntament de Ferreries i la parròquia de Sant Bartomeu respectivament. L’elecció dels membres de la Junta es fa a partir de les inscripcions cursades l’any anterior i de les dades que allà s’aporten. Els anys que hi ha eleccions municipals, el caixer batle és nomenat després de la constitució de la nova corporació municipal. Els cinc membres que la conformen són:

  • El caixer batle: és el batle o regidor en qui aquell delegui. Representa la corporació municipal. La seva funció és la de presidir la Junta de Caixers i la Qualcada, i és el màxim responsable de l'organització i del compliment dels protocols de la festa. Els darrers anys s’ha fet habitual que el càrrec es reparteixi durant la legislatura entre els diferents grups polítics del consistori
  • El caixer capellà o capellana: és la persona que designa la parròquia per representar-la, per tant, és el representant de l'Església en les festes. La seva funció a la Qualcada és acompanyar en tot moment al caixer batle. És responsabilitat seva presidir els actes religiosos, les Completes i la Missa de Caixers, i és el responsable de la Beguda de la vigília de Sant Bartomeu, després de les Completes. Constitueix una figura imprescindible dins la Qualcada en tant que recorda l'origen religiós de la festa.
  • El caixer casat: és el caixer que ha participat més anys a la Qualcada estant casat sense haver ocupar el càrrec mai. És requisit que sigui natural de Ferreries. Segons els protocols actualment vigents, és el representant de la família, i com a membre de la Junta de Caixers participa en l’organització de la Qualcada. Acompanya en tot moment el caixer batle i el caixer capellà, i vetla per la seva seguretat i pel bon funcionament de la Qualcada. Després del caixer batle n'és el màxim responsable.
  • El caixer pagès: és el pagès responsable de lloc que hagi participat més anys a la festa. És requisit que sigui natural de Ferreries, no haver-ho estat mai abans i estar empadronat al municipi. Si es produeix un empat d'anys, ho és el de major edat. En el cas que tots els candidats ja ho hagin estat, repeteixen en el càrrec per ordre d'antiguitat. El caixer pagès representa la pagesia. Com a membre de la Junta de Caixers participa en l'organització de la Qualcada i és el responsable d'aportar el be que es rifa durant el Ball dels Caixers.
  • El caixer sobreposat: és, d’entre els cavallers de la Qualcada, la persona que no sigui casada ni visqui en parella i que faci més anys que hi participa. Ha de ser natural de Ferreries, tenir entre 16 i 35 anys i no pot haver ocupat el càrrec abans. Segons els protocols vigents actualment és la representació del jovent, encapçala la Qualcada i és qui porta la bandera o penó de Sant Bartomeu. Com a membre de la Junta de Caixers, participa en l'organització de la Qualcada.

 

La Qualcada

La Qualcada la conformen els membres de la Junta de Caixers, el fabioler i un nombre indeterminat de cavallers.

El fabioler és el responsable de tocar el tambor i el fabiol acompanyant i encapçalant en tot moment els diversos actes de la festa. Va davant de la Qualcada, però no es considera membre de la Junta de Caixers. És un càrrec de lliure designació. Si es dona el cas que hi hagi més d'una persona candidata a exercir la funció de fabioler, s'arriba a un acord entre les persones aspirants i la Junta de Festes. En qualsevol cas, té prioritat el candidat que sigui natural de Ferreries. És requisit imprescindible que tengui més de 14 anys o que els hagi de complir dins l'any, i que sàpiga interpretar les tres tonades oficials de les festes amb el tambor i el fabiol, que són Sa colcada, S'aigua-ros i i Sa tonada des ball des còssil. El nomenament de fabioler és per un any i es fa públic el dia de Sant Antoni.

La funció dels cavallers és acompanyar la Junta de Caixers durant els actes que se celebren el Dissabte de Sant Bartomeu i el Dia de Sant Bartomeu.

Per participar a la Qualcada com a cavaller cal inscriure's a l'Ajuntament de Ferreries el mes de juliol previ a la celebració de la festa i complir els requisits que estableixen els protocols i que es recullen en el full d'inscripció. En aquest full es demanen dades molt concretes sobre la participació en les festes del sol·licitant. A part de les dades personals i l’estat civil, es demana quants anys fa que són pagesos ―entès com els responsables d’un lloc― en el cas que ho siguin; si estan o no empadronats al municipi i l’any d’empadronament; els anys que han participat com a cavallers en les festes de Sant Bartomeu; quants anys han sortit d’ençà que són casats, si no han sortit mai com a caixer casat; els càrrecs ocupats en la Junta de Caixers en anys anteriors; les tandes que volen sortir i en quin actes de l’aigua-ros volen participar, o amb quantes culleretes de plata volen ser obsequiats.

És requisit imprescindible tenir més de 14 anys o complir-los dins l'any, i estar empadronat i residir al municipi. Les persones que exerceixen de pagès o pagesa en algun lloc del terme de Ferreries, han d'estar empadronats i residir a Ferreries, mentre que els pagesos que menen un lloc de fora del terme han de ser vilatans naturals empadronats a Ferreries o bé ser-ne residents i estar empadronats al municipi. Per altra banda, els pagesos naturals d'un altre municipi que exerceixin de pagès en un lloc del terme de Ferreries tenen els mateixos drets que els naturals ferreriencs si estan empadronats a Ferreries.

Tots els membres de la Qualcada, és a dir, tant caixers com cavallers, des del moment que accepten formar-ne part, tenen el deure de seguir les normes de comportament que estableixen els protocols de la festa aprovats per l'Ajuntament de Ferreries. La primera norma és la de guardar sempre les formes per tal que els visitants i la gent que participi dels actes i les celebracions vegi que es tracta d'una festa alegre i respectuosa. També, com diuen els protocols, els genets han d'anar aclarits; açò vol dir, vestir la indumentària que correspon, dur els cabells arreglats, anar afaitats els homes que habitualment no duguin barba, no dur pírcings visibles, etc. I tampoc poden fumar, prendre begudes alcohòliques ni substàncies estupefaents mentre vesteixin la indumentària reglamentària i participin dels actes de les festes.

Altres normes que estableixen el protocols són que no han d'entrar, mentre sigui possible, als bars durant el repartiment de les candeles; han de respectar i vetlar pel benestar, la netedat i l'ornament dels cavalls que cavalquen; han de respectar la resta de companys de la Qualcada; han de saludar traient-se la guindola a l'entrada de cada cavaller o caixer a la Qualcada i en passar davant edificis emblemàtics del poble (Ajuntament, esglésies, geriàtric, etc.); han d'evitar aturar-se dins el Pla de l'Església durant el replec i donar-li de beure al cavall; han de treure's la guindola a l'entrada i la sortida de la plaça en el Jaleo per saludar les autoritats i persones jubilades i quan pugen al galop després del Jaleo; han de comunicar al caixer casat, i aquest al caixer batle, la retirada d'un caixer o cavaller i justificar la causa de la renúncia o retirada; no han de portar la canya ni el fuet dins la polaina, sinó amb la mà dreta sempre que siguin dalt el cavall; no han d'adoptar actituds impròpies ni postures incorrectes dalt el cavall, i han de ser respectuosos amb la gent i evitar que els cavalls circulin o s'aturin damunt les voravies.

Per altra banda, quan van en direcció a l'església per assistir a la Missa Major i a les Completes, caixers i cavallers han de vestir adequadament i amb la guindola llevada; quan van a peu, la filera de la dreta ha de dur el fuet i la canya amb la mà esquerra, i la filera de l'esquerra els ha de dur amb la mà dreta, de manera que els fuets i les canyes quedin sempre a la part interior de les files. No poden treure la cullereta de la canya fins que no hagin tornat el penó, ni tampoc poden rompre la canya, que han de mantenir íntegra fins al final dels actes del dia.

L'Ajuntament de Ferreries

L'Ajuntament de Ferreries du bona part del pes de l'organització i el bon desenvolupament de la festa en l'àmbit de les seves competències.

L'Administració municipal és la responsable de tots aquells elements de la festa que són de titularitat municipal, de l'equipament i els actes entorn de la figura del seu representant en la Qualcada i dels que tenen lloc a les cases consistorials. És la responsable també de l'elecció de la persona que exercirà el càrrec de fabioler i del pregoner, de nomenar els membres de la Junta de Caixers (excepte la capellana) i de gestionar i tramitar les inscripcions per participar en la Qualcada.

L'Ajuntament de Ferreries coordina la seguretat de la festes juntament amb la policia i els cossos i forces de seguretat. L'Ajuntament és l'administració que s'ocupa de tota la logística que afecta la via pública i la ciutadania. Es responsabilitza de tancar els carrers i de retirar els cotxes en les vies on transcorren els actes principals, de protegir fonts, desguassos i clavegueram, de reforçar la il·luminació, de tirar arena als carrers i de contractar els serveis de neteja viària, d'engalanar els carrers més cèntrics, d’organitzar el programa d'actes i les activitats lúdiques complementàries, i de desenvolupar tots aquelles accions informatives i de conscienciació ciutadana que siguin necessàries per al bon funcionament de les festes, bé en solitari o en col·laboració amb l'Administració insular. Així mateix, s’encarrega d’aportar i sufragar la Banda de Música.

La Junta de Festes

La Junta de Festes de Sant Bartomeu és un organisme de caràcter informatiu i consultiu que depèn de l'Ajuntament de Ferreries i es regeix per un reglament la darrera versió del qual fou aprovada el 13 de juliol de 2004. Segons aquest reglament, la seva funció principal és vetlar per la puresa i autenticitat de la celebració d'acord amb els protocols i costums que tradicionalment l'han regida; així com promoure el coneixement, la difusió i l'estudi de les festes i fer suggeriments i propostes per a la seva millora i òptim funcionament d'acord amb l'evolució de la societat i la realitat de la festa en el temps. Segons els protocols actualment vigents, totes les situacions no tingudes en compte en els protocols de la festa les ha de resoldre la Junta de Festes, que designa una comissió entre els seus membres.

Els òrgans integrants de la Junta de Festes són la Presidència, que ocupa l'alcalde o regidor en qui delegui, i el Ple. A part de l'alcalde, el Ple el conformen un grup de vocals representants de juntes i comissions, un grup d'assessors i un funcionari municipal que fa les funcions de secretari. Entre els vocals hi ha un regidor de cadascun dels grups polítics amb representació municipal, els membres de la Junta de Caixers, el fabioler o la fabiolera, dos representants del Consell Municipal de Cultura (un dels dos ha de ser de la Banda de Música) i un representant de la parròquia de Sant Bartomeu. El grup d'assessors està format per dos cavallers i una persona estudiosa de la festa.

Participants/Executants: 

Els principals executants dels protocols de la festa són la Junta de Caixers i la Qualcada.

La Junta de Caixers està formada pel caixer sobreposat, el caixer pagès, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle. Quan el càrrec és ocupat per una dona se’n feminitza el nom (caixera sobreposada, caixera pagesa, caixera casada i caixera batlessa).

La Qualcada la conformen els membres de la Junta de Caixers, el fabioler i un nombre indeterminat i variable de cavallers. En el decurs dels actes oficials, els membres de la Qualcada han de situar-se rigorosament en l’ordre següent: primer el fabioler i, seguidament, el caixer sobreposat, el caixer pagès, els cavallers de menor a major edat, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle.

Malgrat que aquests són els protagonistes de la festa, aquesta no seria possible sense la participació dels cavalls i dels seus propietaris, de les famílies dels protagonistes, de l'Ajuntament de Ferreries, de l'Església de Menorca i els seus feligresos, dels professionals responsables de les feines preparatòries i organitzatives, a més de la comunitat que prepara la festa cadascú des del seu àmbit i que participa i assisteix, de manera activa o merament d'espectadora, als actes oficials de la festa.

Ús i funció: 

La funció de les festes de Sant Bartomeu està relacionada amb les de totes les festes majors d'estiu de Menorca i, més enllà, amb les de les celebracions del solstici d’estiu i amb les festes anuals de molts llocs del món. Aquest aspecte ha estat objecte d’atenció per part de l’antropologia des de fa dècades i podem dir que, essencialment, aquestes festes tenen actualment una funció lúdica, identitària, diferenciadora i de cohesió social. Avui, a més, tenen un gran efecte d’atracció turística i propicien una activitat econòmica destacable en el poble.

Patrimoni relacionat: 

Pel que fa al patrimoni cultural immaterial, les festes de Sant Bartomeu es poden relacionar amb els elements inventariats següents: les festes de Sant Joan ―pels seus paral·lelismes evidents  i l’arrel comuna―, la fabricació i ús del fabiol, les tonades de fabiol i el Jaleo.

Tanmateix, hi ha altres coneixements o pràctiques susceptibles de ser considerats patrimoni cultural immaterial que també hi estan relacionats, la consideració patrimonial dels quals s'haurà d'establir en posteriors fases de l'inventari i d'acord amb la comunitat implicada.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbólica/socioeconòmica: 
Celebració
Festa popular
Orgull
Propi i diferenciador
Religiositat
Tradició
Transmissió de religió cristiana
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

La festa de Sant Bartomeu de Ferreries, en tant que festa major que correspon a la festa del titular de la parròquia, ha esdevingut la manifestació de la identitat local, que se significa en la confluència i juxtaposició de les tradicions religioses en honor del sant titular de la parròquia, expressades de forma específica en les completes del dia 23 d’agost, en les quals el cant dels Goigs de sant Bartomeu n’és una característica pròpia. Però, tot i no ser exclusives, el manteniment de la tradició de l’aigua-ros i el repartiment de candeles són també expressió particular de simbolismes religiosos arcaics relacionats amb la purificació ―l’aigua-ros― i amb la protecció divina de tormentes i desgràcies ―en el cas de les candeles. També pertany al nucli de la tradició religiosa la missa de caixers del Dia de Sant Bartomeu.

Al voltant d’aquesta celebració religiosa, que cal considerar el nucli original de la festa, s’hi afegeixen les pràctiques socials habituals de gairebé totes les festes majors, en les quals el elements de reafirmació familiar, expressats en el dinar del dia de la festa i l'obertura de la casa a altres familiars i amics de fora poble, són l’expressió de sociabilitat propi d’aquestes festes. Els elements de tipus gastronòmic i els de diversió social, com el ball de la vigília de la festa i, durant molt de temps, el partit de futbol del Dia de sant Bartomeu, n’eren l’expressió més neta.

Però els darrers anys el component cívic lligat a la Qualcada, és a dir, la processó de cavalls i genets pels carrers del poble i el moment culminant del Jaleo al Pla de l'Església, han anat guanyant valor simbòlic i social, en un procés que alguns han qualificat de «santjoanització», d’imitació, amb característiques pròpies i matisos prou diferenciats, de les festes ciutadellenques. En la qualcada i el Jaleo de Sant Bartomeu hi ha la pervivència de l’antiga confraria dedicada al manteniment de l'església parroquial, però no hi ha el component de tradició estamental, perquè avui hi pot participar qualsevol persona del poble, home o dona, pagès o menestral, que compleixi les condicions avui regulades en els protocols corresponents. Tanmateix, hi ha la presència simbòlica del caixer batle i de la capellana. L'increment de cavallers i la durada dels jaleos ha fet disminuir, sobretot per a la gent més jove, el pes dels components religiosos i de les tradicions familiars; és a dir, el simbolisme de la cohesió social, que s’ha traspassat en bona part a l’expressió de l’explosió festiva i catàrtica dels grups d’amics. Però tot i aquest fenomen, que és comú, avui, a la majoria de festes majors d’estiu de Menorca, en el cas de Ferreries, per la seva pròpia idiosincràsia històrica, encara és significatiu el pes de les tradicions religioses i socials.

En definitiva, les festes de Sant Bartomeu representen per als ferreriencs l'expressió d'una tradició que s'ha anat configurant al llarg de segles i per això ha esdevingut una celebració que és viscuda com a signe d'identitat local. No obstant això, avui la festa compleix a més una funció alliberadora i és un pretext per a la disbauxa, la diversió i la sociabilització dels membres que hi participen, i els actes que marquen els protocols, i la majoria dels seus simbolismes associats, esdevenen per a molts dels participants poc més que una representació de fons per assolir aquest fi.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

La transmissió es produeix de generació en generació d’una manera molt natural, perquè les festes de Sant Bartomeu són una celebració molt sentida per la població de Ferreries. La pràctica i la participació és el mode de transmissió de la festa. L'Administració municipal també juga un paper important en la transmissió de la festa.

Les festes de Sant Bartomeu es regeixen per uns protocols. Els actualment vigents van ser redactats i aprovats oficialment per l'Ajuntament de Ferreries el setembre de 2013.

Viabilitat / Riscos: 

L'essència de la festa s'ha mantingut malgrat les constants transformacions que ha patit amb el decurs del temps. La comunitat, conscient d'aquest fet, vol mantenir-les vives i vol seguir gaudint-les com ho ha fet sempre. Prova d'açò és la redacció d'un protocols basats en la tradició oral i la documentació històrica que han estat aprovats oficialment per l'Ajuntament de Ferreries, que regulen els actes principals amb l'objectiu de conservar-ne l'autenticitat i mantenir-ne les característiques essencials. Aquests protocols es revisen periòdicament amb l'objectiu d'adaptar-los als canvis i a la realitat de cada moment sense desbaratar la part més tradicional de la festa. Així, doncs, la pervivència de les festes de Sant Bartomeu està garantida.

No obstant açò, hi ha alguns aspectes negatius a tenir en compte. Malgrat que són unes festes arrelades i sentides pels ferreriencs, la vertadera revifada de la festa es produeix unes quatre dècades enrere i, des de llavors ençà, han viscut les mateixes transformacions i problemàtiques que les festes de Sant Joan de Ciutadella, encara que a una escala menor, i que la resta de festes majors d'estiu de Menorca. Les festes han passat de ser una sèrie d'actes que es van succeint l'un rere l'altre i que protagonitzen els caixers i cavallers observats per la comunitat, a ser una gran disbauxa, sobretot entorn dels actes que exerceixen una major atracció entre la gent ―els jaleos, els caragols i els moments de bulla que els succeeixen―, en els quals tothom vol jugar el seu paper i on impera el lliure albir amb l'ajut de l'alcohol, i és innegable que açò repercuteix en la festa. Actualment, els temes que desperten més polèmica són, precisament, els relacionats amb l'augment de gent en certs actes, la brutícia, el comportament del públic i l'abús de alcohol, els accidents i els perills que aquests efectes comporten, els episodis puntuals de violència de gènere o les polèmiques animalístiques.

Per altra banda, hi ha la qüestió religiosa. Malgrat que els actes religiosos de les festes són encara avui molt apreciats i seguits per una gran afluència de públic, la progressiva pèrdua de sentiment religiós entre la població podria influir a llarg termini en certs actes i a la vegada podria afectar la comprensió de la festa i propiciar la modificació d’algun dels seus fonaments.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Les festes de Sant Bartomeu són viscudes amb intensitat per bona part de la població de Ferreries i són considerades, sense cap tipus de dubte, com un element del seu patrimoni cultural.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La celebració i la recreació, any rere any, de les festes i els seus protocols, amb els diferents col·lectius que hi participen en tots els seus àmbits i la implicació indispensable de l'Ajuntament de Ferreries, són les mesures més potents que pren la comunitat per garantir la pervivència i la salvaguarda de l'element.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AUTORS DIVERSOS (2001). «Pregons de les festes de Sant Bartomeu de Ferreries (1990-2000)». Separata Revista de Ferreries, 9. Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Ferreries. Editorial Rotger. Ferreries.
  • BUENAVENTURA, Alfonso (2007). Menorca: caballos y tradición popular (I). Editorial Menorca. Maó.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • FEBRER, Llorenç (1998). «Personatges i fets de Sant Bartomeu». Separata Revista de Ferreries, 5. Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Ferreries. Editorial Rotger. Ferreries.
  • Ses gloses d’en Joan Pons, es Sereno vell (2003). Ajuntament de Ferreries i Fundació Sa Nostra. Ferreries.
  • FLORIT ALLÉS, Bartolomé (1956). Las fiestas de San Bartolomé de Ferrerías. Monografias Menorquinas, 22. Ciutadella de Menorca.
  • JANER, Joan i BARBER, Carles (1997). Fets i gents de ses festes de Sant Bartomeu. Ajuntament de Ferreries. Ferreries.
  • ROTGER, Sebastià i SERRA, Antoni (1993). Les Festes de Sant Bartomeu de Ferreries. Edicions Nura i Editorial Sicoa. Menorca.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Investigadors: 
Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca. 2a fase (2019-2020)
Data de realització: 
10/01/2020
Darrera actualització de la fitxa: 
05/02/2020