Festes de Sant Antoni de Fornells

Àmbit: 
Creences, festes, rituals i cerimònies
Imatge de presentació: 
IDENTIFICACIÓ: 
Codi: 
IPCIME 2/006
Nom propi de l'element: 
Festes de Sant Antoni de Fornells
Altres denominacions: 
Festes de Sant Antoni, Festes de Fornells
Breu descripció: 

Les festes majors de Fornells se celebren en honor a Sant Antoni Abat, i tenen lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Com la resta de festes majors d'estiu de Menorca, els seus orígens són religiosos, i sorgeixen al voltant d'una obreria vinculada a l'església de Fornells, construïda sota l'advocació del sant patró. L'obreria recolliria almoines i donacions per a l'església i el culte, i organitzaria els actes religiosos en honor al sant que serien el punt de partida de les actuals festes del poble. El pas de la celebració del dia de l'onomàstica del sant a l'estiu es produiria probablement a finals del segle XVIII, tot coincidint amb el nomenament de l'església com a vicaria sufragània de la parròquia de Sant Martí des Mercadal.

Actualment, les festes de Sant Antoni de Fornells mantenen l'esquema festiu de les festes majors estiuenques de la resta de pobles de l'illa, i són una combinació d'actes religiosos i cívics que tenen en la Qualcada el component més visible i característic, i en el Jaleo l'acte més multitudinari. Els fornellers viuen les festes com la manifestació de la tradició i la identitat del poble. Per a la resta de menorquins que les gaudeixen són el context de socialització i gresca que caracteritza els estius menorquins.

Grup i/o comunitat: 

El poble de Fornells. També hi participen els menorquins residents d'altres localitats de l'illa i els visitants forans.

Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
LOCALITZACIÓ: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

Els actes col·lectius tenen lloc als carrers més cèntrics de Fornells, per on desfila la Qualcada. Els domicilis de caixers i cavallers, així com les cotxeries d'on surten amb els seus cavalls, es troben repartits pels diferents carrers del nucli urbà, i no són localitzacions fixes perquè els genets van canviant al llarg dels anys. Els actes més institucionals es realitzen al Local Social de l'Ajuntament des Mercadal i al castell de Sant Antoni, i els religiosos a la parròquia de Sant Antoni Abat.

La bulla i la diversió se succeeixen en tots aquells indrets per on passa la Qualcada, en els replecs, les voltes, i on es desenvolupen el diferents actes protocol·laris de la festa, i s'intensifiquen i es mouen de lloc en funció de l'horari i el calendari dels protocols. Malgrat tot, els actes que concentren un major nombre de gent són el Jaleo del vespre de la vigília de la festa i el Jaleo del Dia de Sant Antoni. Ambdós actes es fan a la plaça de s'Algaret.

DATACIÓ: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

El quart cap de setmana del mes de juliol.

El dia de Sant Antoni Abat, patró de Fornells, és el 17 de gener. Aquest dia es donen a conèixer els noms dels integrants de la Junta de Caixers del bienni que vindrà. El dia de Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, s'aproven i es fan públiques les dates i el programa de festes.

Com totes les festes majors d'estiu de Menorca, les festes de Sant Antoni de Fornells s'han de preparar amb antelació i impliquen un ventall ampli de membres de la comunitat, per la qual cosa hi ha aspectes de la festa que, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans. Malgrat tot, els preparatius s'intensifiquen unes setmanes abans, amb l'elaboració dels menjars típics, la posada a punt de cavalls i guarniments, l'engalanament dels carrers del poble i la preparació de tota la infraestructura necessària per al correcte desenvolupament dels actes festius principals.

Als actes més tradicionals s'hi han anat afegint, amb el temps, activitats i esdeveniments que allarguen les festes els dies previs a la festa pròpiament dita. El nucli de la festa és el quart cap de setmana de juliol, però el tret de sortida el marca el sopar de veïns que té lloc el dimecres anterior. Els actes principals comencen el divendres següent, al fosquet, amb la lectura del pregó, i acaben el dilluns següent, a la nit, amb un espectacle de focs artificials i una revetla. Els actes en què participa la Qualcada i que es recullen en els protocols es realitzen el dissabte i el diumenge.

DESCRIPCIÓ: 
Descripció general: 

El 17 de gener, onomàstica de Sant Antoni Abat i Diada del Poble de Menorca, es donen a conèixer en un acte públic presidit per l'alcalde des Mercadal els membres que integraran la Junta de Caixers i el nom del fabioler. El mes de juny s'obre el termini d'inscripció per formar part de la Qualcada. El nombre de participants el decideixen la Junta de Caixers i la Junta de Protocols, i l'elecció dels aspirants en fa d'acord amb els requisits que estableixen els protocols de la festa i amb l'ordre de participació en la Qualcada. La primera setmana del mes de juliol, la Junta de Caixers i la Junta de Protocols preparen, i convoquen després, tots els participants per enllestir els detalls i donar les indicacions pertinents sobre l'organització de la Qualcada. El 29 de juny, festivitat de Sant Pere i San Pau, el Ple de l'Ajuntament des Mercadal acorda i fa públics les dates i el programa de festes.

El programa oficial de les festes de Sant Antoni Abat de Fornells inclou activitats lúdiques, socials, esportives i culturals. Comencen a principis del mes de juliol i es desenvolupen pràcticament al llarg de tot el mes. Les activitats principals dels últims anys han estat els mercats d'estiu, les activitats infantils i familiars, els concerts de grups musicals o de la Banda de Música des Mercadal, els sopars de vesins, etc. Aquestes activitats accessòries varien d'uns anys a uns altres.

La part central de la festa de Sant Antoni és el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el divendres i acaba el dilluns següent, però els actes en els quals participen els caixers i els cavallers de la Qualcada tenen lloc el dissabte i el diumenge. El divendres fosquet, devers les 20.30 h, té lloc el pregó de les festes al castell de Sant Antoni, al qual assisteixen l'alcalde, la resta d'autoritats i la comunitat fornellera. Acabat l'acte, els assistents són convidats a un refresc o a una pomada al so de les tonades festives que sona la Banda de Música des Mercadal. Cap a les 23 h, hi ha una revetla a la plaça des Forn.

El dissabte capvespre, cap a les 16.45 h, repiquen les campanes i es tiren coets, moment en el qual s'inicia un cercavila pels carrers del poble en què participen la Banda de Música des Mercadal amb la comparsa de capgrossos i gegants. A les 17 h, el fabioler, vestit amb la indumentària corresponent i muntat dalt un ase convenientment guarnit, es dirigeix al Local Social de l'Ajuntament des Mercadal a Fornells, on s'escenifica la protocol·lària petició a les autoritats municipals de començar la festa i el replec de la Qualcada. Una vegada obtinguda la conformitat, sona cerimoniosament la melodia de Sa colcada amb el tambor i el fabiol. Mentre sona, la gent que s'ha reunit al carrer l'escolta amb un respectuós silenci, esclatant en aplaudiments i alegria en acabar la tonada. Tot seguit, s'inicia el replec de caixers i cavallers pels carrers del poble.

El primer dels caixers que replega el fabioler és el caixer sobreposat. Aquest l'espera en el portal del seu domicili convenientment vestit i amb el cavall a punt. Un cop recollit, tots dos junts tornen al Local Social de l'Ajuntament i allà l'alcalde ―o el regidor que el representa si aquest ocupa el càrrec de caixer batle― lliura al caixer sobreposat la bandera de la festa. A partir d'aquest moment, i amb l'alegria i els aplaudiments dels allà presents, el fabioler, seguit del caixer sobreposat, comença el replec dels caixers i els cavallers que participaran en la Qualcada als seus domicilis. En arribar a cada domicili on espera un genet, el caixer sobreposat el saluda amb la guindola, i aquest torna la salutació de la mateixa manera i s'afegeix a la Qualcada ocupant el lloc que li pertoca per edat. Mentre es forma la comitiva de caixers i cavallers passant pels carrers del poble, el fabioler va avisant del seu pas sonant amb el tambor i el fabiol la melodia de Sa colcada.

Arreplegats els cavallers, en filera, van a recollir la resta de membres de la Junta de Caixers. El caixer pagès i el caixer casat, en aquest ordre, són els següents d'afegir-se a la comitiva. Aquests esperen muntats dalt cavall davant els seus respectius domicilis, amb el cap descobert i amb la guindola a la mà mentre saluden els caixers i cavallers que passen a recollir-los i, una vegada han passat tots, s'incorporen a la Qualcada.

Una volta configurada la Qualcada, es dirigeixen a la plaça de l'Església per recollir al caixer capellà, que els espera al portal de la rectoria. En arribar, el fabioler s'atura i fa un toc de tambor i fabiol amb la melodia de Sa colcada com a salutació i, seguidament, els membres de la comitiva van passant per davant de la rectoria en filera descobrint-se el cap en senyal de respecte i salutació. Els darrers de desfilar són el caixer pagès i el caixer casat, que també saluden el caixer capellà llevant-se la guindola, el qual els torna la salutació. Tot seguit, el caixer capellà cavalca el seu cavall i s'incorpora a la Qualcada.

Seguidament ve el torn de replegar el caixer batle, que també espera la comitiva al portal de casa seva. En arribar-hi, el fabioler el saluda amb un toc complet de tambor i fabiol, és a dir, amb la tonada de Sa colcada, i tot seguit, en filera, hi passen la resta de membres de la Qualcada, els quals el saluden a mesura que passen amb la guindola en la mà mentre ell fa el mateix amb cadascun dels genets. En arribar el caixer capellà, el caixer batle és rebut per aquest, munta dalt del seu cavall i s'incorpora a la Qualcada, amb la qual cosa la comitiva resta completada.

Així, idò, al llarg de tots els protocols es manté aquest ordre de la comitiva: el fabioler davant de tot, que indica el recorregut al so de tambor i fabiol; seguit del sobreposat o caixer fadrí, els cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer pagès, el caixer casat, el caixer capellà i, finalment, el caixer batle. Quan el caixer batle s'ha incorporat a la Qualcada, tots junts en filera es dirigeixen al Local Social de l'Ajuntament, on els esperen l'alcalde ―o el regidor que el representa si aquest ocupa el càrrec de caixer batle―, els membres de la corporació municipal i la Junta Local de Fornells. Quan els membres de la Qualcada passen en filera per davant de l'edifici del Local Social de l'Ajuntament, es lleven la guindola com a senyal de respecte cap a les autoritats civils. En passar tota la comitiva, l'alcalde o el seu representant lliuren el bastó de comandament al darrer, que és el caixer que actua en nom seu i que l'acredita com a màxima autoritat de la Qualcada. L'acte de lliurament del bastó de comandament al caixer batle sol tenir lloc devers les 18.30 h.

A continuació la Qualcada recorre els carrers més cèntrics del poble, mentre la gent aprofita per animar els caixers i els cavallers a fer botar els seus cavalls. Tot seguit la Qualcada s'arreplega fent un cercle a la plaça de l'Església. En arribar-hi el caixer batle i el caixer capellà, que són els darrers, baixen de les seves muntures i, seguidament, ho fan la resta de caixers i cavallers. Al cap d'uns minuts el caixer batle avisa el fabioler perquè, amb uns tocs de tambor, convoqui caixers i cavallers, els quals es disposaran en dues fileres en ordre de menor a major edat, per dirigir-se a peu de la plaça fins al Local Social de l'Ajuntament per anar a cercar les autoritats. En arribar-hi, el caixer batle i el caixer capellà, acompanyats del caixer pagès i del caixer casat, passen per enmig del passadís que formen les dues fileres de cavallers i entren al local per saludar les autoritats i recollir-les. Tot seguit els cavallers que esperen defora giren passant pel mig del passadís que ells mateixos han format i queden en la mateixa disposició, però en l'altra direcció. Les autoritats s'afegeixen darrere dels components de la Qualcada i, tot junts, prenen direcció cap a la parròquia per assistir al cant de Completes dedicat a sant Antoni Abat.

Per entrar a l'església se segueix un protocol ben definit. L'entrada es fa, passant pel mig del passadís que han format les dues fileres de cavallers, en l'ordre següent: primer hi entra l'alcalde, acompanyat del caixer batle i el caixer capellà; seguidament les autoritats; en tercer lloc el fabioler, sonant el tambor i el fabiol, i el caixer sobreposat; després els cavallers que han participat en la Qualcada i, en darrer terme tancant la desfilada, el caixer pagès i el caixer casat. Una vegada tots dins, el caixer sobreposat, després de saludar amb la bandera als peus del presbiteri posant el genoll dret en terra, puja a l'altar i deixa la bandera al suport que hi ha allà col·locat per a aquest fi. Mentrestant, les autoritats s'han anat acomodant als seus seients. El caixer capellà és l'encarregat de presidir l'acte religiós, en el transcurs del qual els sis cavallers de més edat reparteixen les tradicionals candeletes entre els assistents. En acabar les Completes, el caixer sobreposat torna a saludar amb la bandera als peus del presbiteri posant el genoll dret en terra i, tot seguit, el fabioler, sonant el tambor i el fabiol, encapçala la comitiva de caixers i cavaller, que acompanyaran a les autoritats fins al Local Social de l'Ajuntament.

Mentre açò ha tingut lloc, els cavalls són adequadament vigilats i atesos als voltants de la plaça de l'Església. En deixar les autoritats, els caixers i els cavallers tornen a muntar els seus cavalls i es col·loquen en l'ordre que determinen els protocols. Després d’aquest parèntesi en què la festa ha agafat un to més seriós, tornen la gresca i l'ambient festiu al poble, ja que l'acte següent és l'animat Jaleo. La Qualcada fa una voltera fent un recorregut pel carrer de Sant Antoni, la plaça des Forn, el carrer del Governador, els carrer des Vivers, el carrer des Castell, el carrer de les Escoles, la plaça de l'Església i el carrer Major, en direcció a la plaça s'Algaret, on tindrà lloc aquest acte. A la plaça hi ha instal·lat un cadafal on es disposen les autoritats, així com els músics de la Banda de Música des Mercadal per animar el Jaleo amb les seves melodies festives.

La Qualcada entra a la plaça davallant pel carrer Major. Els primers d'entrar-hi, encapçalant la comitiva, són el fabioler i el caixer sobreposat. El fabioler descavalca de l'ase i puja al cadafal; per la seva banda, el caixer sobreposat lliura la bandera a l'alcalde o al seu representant, el qual la col·loca en un lloc visible. Una vegada ha deixat la bandera, el sobreposat es reincorpora al seu lloc en la Qualcada i, seguidament, tota la comitiva passa per la plaça sense que soni la música per col·locar-se al carrer de la Mar.

Els dos darrers genets d'entrar a la plaça són el caixer capellà i el caixer batle, que ho fan amb la guindola posada. En arribar als peus del cadafal saluden les autoritats llevant-se la guindola, moment en què la Banda de Música sona un pasdoble ―que és El gato montés, de Manuel Penella (1880-1939)― mentre aquests fan aixecar els cavalls sobre les potes de darrere i van fent voltes, remolins i arronsades, i la gent que hi ha congregada fa bulla al voltant seu i inciten els genets a fer-los botar més. Acabada la música, el caixer capellà i el caixer batle s'incorporen a la Qualcada per participar en el Jaleo con un caixer més. Quan aquests surten, els primers cavallers de la Qualcada estaran tot just preparats per entrar a la plaça pel carrer Major al so de la música.

Els caixers i els cavallers van entrant a la plaça de s'Algaret pel carrer Major en l'ordre que els correspon dintre de la Qualcada per començar el Jaleo pròpiament dit. Entren a la plaça en parelles, i surten també de dos en dos pel carrer de la Mar, per voltar i tornar-se a col·locar al carrer Major i entrar de nou a la plaça. Cada parella passa tres vegades per la plaça i, consegüentment, tots els membres de la Qualcada fan tres passades, tot saludant les autoritats llevant-se la guindola en entrar i en sortir de l'esplanada. L'entrada de cada parella de genets de la Qualcada en cadascuna de les tres passades reglamentàries que es fan a la plaça sol durar uns pocs minuts i es realitza al so de la música del Jaleo ―la peça musical «Jota estudiantina (A la orilla del Ebro)» de la sarsuela El Postillón de la Rioja (1856), del llibretista Luis de Olona y Gaeta (1823-1863) i amb música del compositor Cristóbal Oudrid y Segura (1825-1877)―, que la Banda de Música va repetint una vegada rere l'altra, tot contribuint de manera molt intensa a l'excitació de totes les persones que s'han congregat a la plaça, ja que mentre sona la música els caixers i els cavallers no es limiten a circular per la plaça, sinó que, a més a més, fan aixecar els cavalls sobre les potes de darrere i fan voltes i arronsen, fent demostracions de la seva habilitat i lluint-se enmig de la multitud que hi ha reunida allà, la qual, a més, els incita i els anima a fer més bots amb els cavalls.

En acabar l'acte, el fabioler cavalca l'ase i s'afegeix a la Qualcada, els membres de la qual esperen al carrer Major. El fabioler entra a la plaça muntant la somereta, seguit del caixer sobreposat, el qual es dirigeix al cadafal per recollir la bandera de mans de l'alcalde o del seu representant i es reincorpora al seu lloc en la Qualcada. La comitiva fa una darrera passada per la plaça, entrant per carrer Major i sortint pel carrer de la Mar, al so d'un pasdoble que interpreta la Banda de Música. Seguidament la Qualcada fa un darrer recorregut pels carrers del poble. Mentrestant, a la plaça i ja sense cavalls, la Banda de Música fa una darrera sonada festiva amb tres o quatre peces musicals més ―pasdobles, cançons populars i alguna peça musical de moda― que són celebrades, cantades i ballades per tota la gent que s'hi ha congregat per gaudir de la bulla del Jaleo.

Acabat el recorregut, els membres de la Qualcada, encara muntats dalt els cavalls, acompanyen el caixer batle a ca seva per acomiadar-lo. A cal caixer batle tots els membres de la Qualcada saluden llevant-se la guindola, i és acomiadat pel caixer capellà. Després la comitiva es dirigeix a la rectoria de la parròquia de Sant Antoni per deixar al caixer capellà; rodegen la plaça de l'Església amb el cap descobert mentre s'acomiada dels seus companys i el caixer capellà és acomiadat pel caixer pagès i pel caixer casat. Una vegada fet açò, es desfà la comitiva i els genets deixen ràpidament els cavalls cadascun al seu lloc. Amb la màxima rapidesa, els caixers i els cavallers es dirigeixen a peu al domicili del sobreposat, per anar tots junts a cercar al caixer capellà, que els espera a la rectoria. En arribar-hi, i disposada la comitiva en dues fileres en l'ordre que estableixen els protocols, el fabioler sona la tonada de Sa colcada, mentre el caixer casat i el caixer pagès passen pel mig del passadís format pels membres de la Qualcada, i entren a la rectoria per sortir-ne al cap d'una estona acompanyats del caixer capella, el qual, fent un senyal, dona ordre de partir en direcció a cal caixer batle. Per fer la volta, els membres de la comitiva ho fan tot passant en parelles per enmig del passadís.

Quan arriben a cal caixer batle, seguint un ordre rigorós, el caixer capellà i el caixer casat entren a cercar-lo passant pel mig del passadís. Una vegada configurada de nou la comitiva, tots es dirigeixen cap al castell de Sant Antoni acompanyats de la Banda de Música que sona peces festives, on les autoritats i els convidats els esperen a l'entrada per convidar-los a una recepció. En acabar, la comitiva acompanya el caixer batle i al caixer capellà als seus domicilis respectius per acomiadar-los. Després, el fabioler, el caixer pagès i el caixer casat acompanyen el caixer sobreposat al seu domicili. El caixer sobreposat guardarà la bandera a ca seva fins l'endemà, i el mateix farà el caixer batle amb el bastó de comandament.

Mentre tenen lloc aquests protocols, l'ambient i la disbauxa continuen al carrer. La bulla es concentra a la plaça de s'Algaret, el carrer de la Mar i la plaça des Forn, on s’organitza una actuació musical. La gresca pels carrers i bars del centre es perllonga fins ben entrada la matinada.

El dia gran de la festa, el Diumenge de Sant Antoni, el primer acte que té lloc és de nou el replec de la Qualcada, que comença cap allà les 9 h. Una mitja hora abans se sol fer un toc de diana amb la Banda de Tambors i Cornetes, que recorren els carrers de la població. El fabioler i el caixer sobreposat, amb les seves vestidures i dalt les seves respectives muntures i amb la bandera en mà el segon, inicien el replec seguint l'ordre i els protocols del dia anterior. Una vegada formada tota la comitiva, té lloc, a les 11 h, una missa solemne a l'església parroquial de Fornells, tot seguint el mateix patró que les Completes del capvespre del dia anterior. Els caixers i cavallers descavalquen de les muntures, van a recollir a peu a les autoritats al Local Social de l'Ajuntament i tots junts van a la cerimònia religiosa. Un cop dintre de l'església, el sobreposat torna a col·locar la bandera en un lloc preferent de l'altar. Durant el ritual de la Consagració, el sobreposat agafa la bandera i, amb el genoll a terra, la inclina davant l'altar mentre el fabioler sona la melodia de Sa colcada amb el tambor i el fabiol. Després, la bandera es torna a col·locar al seu lloc i la missa continua. En l'Ofertori, es reparteix l'aigua-ros entre els assistents. Actualment l'aigua-ros és una barreja d'aigua i colònia continguda dintre d'un porró de vidre, que sovint va ornat amb alfàbrega i amb adorns de diferents colors, i que s'ofereix als assistents amb la finalitat simbòlica de recaptar doblers per a la festa i també per aromatitzar l'ambient. El repartiment el fan els sis membres més joves de la Qualcada, els quals fan una reverència davant l'altar abans d'iniciar el ritual, el qual es realitza cerimoniosament al so de la tonada de S'aigua-ros que sona el mateix fabioler. Aquest peça es toca només amb el fabiol, sense el tambor, ja que es necessiten les dues mans per treure totes les notes de la melodia.

Acabada la missa, els actes se succeeixen d'acord amb l'ordre dels protocols; és a dir, de manera idèntica al dia anterior. L'única diferència respecte al dia d'abans és que en concloure el Jaleo els membres de la Qualcada fan una passada més per la plaça, d'un en un, per rebre cadascun de mans dels representants de la corporació municipal les canyes verdes amb la cullereta de plata, la qual cosa es fa al so d'un pasdoble ―El Maniquí, de Pío Díaz Olarte (1905-1993)― que toca la Banda de Música des Mercadal dalt el cadafal. La canya verda amb una cullereta de plata fermada a ella és un obsequi que fa el consistori a tots els genets de la Qualcada per haver participat en les festes, i el lliurament el fa l'alcalde, o el seu representant si aquest ocupa el càrrec de caixer batle, en representació de la corporació municipal des de dalt el cadafal i sense que els genets baixin de les seves muntures. A mesura que els membres de la Qualcada entren a la plaça i reben la canya verda amb la cullereta es van col·locant a la plaça fent un cercle, tot esperant que entrin els darrers de la comitiva, que són el caixer capellà i el caixer batle, que també reben l'obsequi de mans de l'alcalde o de qui el representa. Una vegada lliurades les canyes verdes, la banda sol obsequiar als congregats a la plaça amb algun pasdoble, alguna cançó menorquina i alguna peça musical de moda. I de la plaça de s'Algaret, la comitiva, en l'ordre que pertoca, enfila pel carrer de la Mar i fa les darreres voltes per la vila. Mentre açò succeeix, a cada casa oberta hi ha taula parada per a amics, convidats i visitants. A part del Jaleo, és un dels moments de la festa més concorreguts i viscuts amb més intensitat per la gent del poble i en què participen de manera molt activa persones de totes les edats. En aquest ambient, fillets i majors aprofiten per demanar als cavallers que facin sa capadeta des dels portals i les finestres per acaronar suaument el cap dels cavalls quan en tenen l'oportunitat, o bé els inciten a fer un bot allà mateix.

Acabades aquestes voltes, la Qualcada deixa el caixer batle i el caixer capellà als seus respectius domicilis seguint el mateix ordre que el dia abans. En desfer-se la comitiva, els genets deixen el cavall al seu lloc i, a peu, amb la canya verda i la cullera en la mà, es troben al domicili del caixer sobreposat. A continuació, acompanyats de la Banda de Música des Mercadal que sona peces festives, van a cercar el caixer capellà i el caixer batle per dirigir-se tots junts al castell de Sant Antoni, on els esperen les autoritats, que convidaran la comitiva i el poble a una recepció. Durant aquest acte els membres de la Qualcada ocupen un lloc preferent, i quan arriba el caixer batle, aquest torna a l'alcalde o al seu representant el bastó de comandament. En acabar la recepció, caixers i cavallers, en perfecte ordre, acompanyen el caixer batle i el caixer capellà fins als seus domicilis respectius per acomiadar-los, seguint el mateix protocol que el dia anterior. Seguidament la comitiva acompanya el caixer sobreposat una altra vegada al castell de Sant Antoni, on aquest lliura la bandera i, per acabar, el fabioler sona el darrer toc de fabiol amb la melodia de Sa colcada i, seguidament, la comitiva es desfà. Al capvespre, uns quants cavallers reparteixen l'aigua-ros pels carrers del poble. I la jornada es completa amb jocs infantils i familiars, i amb una revetla a la nit.

Ensoldemà, a les 11 h, se celebra una missa a l'església de Sant Antoni en record dels fornellers i els vesins del poble que han mort al llarg de l'any. Des de fa uns pocs anys ençà s'han anat incorporant al programa de festes algunes activitats més per a aquest dia. El migdia i el capvespre es fan activitats infantils i familiars. Devers les 23 h es conclouen les celebracions amb un espectacle aquàtic de focs artificials seguit d'una revetla.

A més dels actes estrictament institucionals i religiosos que estableixen els protocols, hi ha tota una sèrie de pràctiques socials que formen part de la dinàmica festiva i que afecten els diferents aspectes de la vida comunitària. Hi ha certs fenòmens específics de socialització, com els berenars i dinars dels dies de festa, i els costums gastronòmics, de menjar i beure, propis d'aquests dies.

Història i transformacions de l'element: 

Les repetides amenaces exteriors que va patir Menorca al llarg dels segles XVI i XVII ―les incursions otomanes primer, i el perill d'invasió de les potències europees enemigues de la Monarquia hispànica després―, van fer que durant aquest període la fortificació de l'illa fos una de les principals preocupacions de les autoritats menorquines. Una Reial instrucció del 15 de desembre de 1614 especificava quines normes s'havien de seguir per a la construcció de les noves muralles de Ciutadella ―que havien quedat molt malmeses després de l'assalt otomà que patí la ciutat l'any 1558― i decretava la construcció d'un fort al port de Fornells. L'emplaçament elegit per a la construcció d'aquesta nova fortificació va ser la bocana oest del port, en les immediacions del lloc on actualment s'aixeca la torre de Fornells. La primera pedra es va posar l'any 1625, i la construcció es va posar sota la advocació de sant Jordi. No obstant açò, el projecte no reeixí, i ben prest es va abandonar i va caure en l'oblit.

Els primers fonaments de l'actual castell de Sant Antoni es van començar a aixecar l'any 1637. El projecte preveia la construcció d'una fortificació de planta quadrada, amb un bastió a cada cantó, dintre de la qual hi hauria una capella, magatzems i habitacions per allotjar una quarantena de soldats distribuïdes al voltant d'una petita plaça d'armes. Com totes les altres fortificacions menorquines, les obres es van perllongar durant dècades, ja que depenien de la disponibilitat dels recursos econòmics de la hisenda reial i de la Universitat General de Menorca que, generalment, en aquest darrer cas era escassa, així com de l'interès dels governadors i la resta d'autoritats de l'illa. Des del principi hi va haver militars encarregats de vigilar i dirigir les obres, que, juntament amb els manobres i els artesans que intervenien en la construcció, s'hi traslladarien amb les seves famílies. És possible que l'església de Sant Antoni i les primeres cases vora el castell les manés fer l'autoritat militar amb l'objectiu de fixar-hi una població permanent de professionals i familiars vinculats amb la construcció del fort.

El 1671 s'establí oficialment al castell la primera guarnició militar, i el 1677 les obres exteriors estaven pràcticament llestes, però no les interiors, que no es donarien per acabades fins uns quants anys després. De fet, la capella del castell no entraria en ús abans de 1688.

No se sap amb exactitud quan es va començar a construir un primer oratori fora del castell, però els estudiosos coincideixen que el 1647 l'obra estava bastant avançada i que, des del primer moment, es va aixecar sota l'advocació de sant Antoni Abat. Aquesta església, que formava part de la demarcació de la parròquia de Sant Martí des Mercadal, va estar en ús de manera continuada al llarg dels segles XVII i XVIII, període durant el qual la feligresia del raval del castell de Sant Antoni era atesa pels capellans castrenses assignats a la guarnició militar de la fortalesa. El fet que el bisbe Llorenç Despuig Cotoner, que va visitar l'illa l'any 1755, encomanés la custòdia dels béns de l'església a un obrer o caixer ―un tal Diego Sans, el primer caixer vinculat a l'església de Sant Antoni del qual es té notícia―, deixa en evidència que en aquell moment el temple estava mancat d'un clergue propi que es fes càrrec de les responsabilitats que en una parròquia tenia el rector o l'ecònom; és a dir, tenir cura del seu patrimoni. Talment, eren els mateixos obrers de l'església els que recollien i administraven els doblers de les almoines, feien les acaptes per al manteniment del temple i eren el que s'encarregaven de cercar un capellà que hi digués missa. Tot sembla indicar, que la petita església de Sant Antoni no tenia altra funció que facilitar el compliment del precepte d'anar a missa els diumenges i les festes, i que la resta de serveis religiosos els prestava la parròquia de Sant Martí des Mercadal.

El desmantellament del castell de Sant Antoni decretat pel rei Carles III el 1782 i la consegüent anul·lació de la guarnició amb el seu capellà castrense, va obligar a nomenar un eclesiàstic permanent que tingués cura de l'església i de la feligresia de Fornells. El nomenament d'un primer vicari al front de l'església de Sant Antoni ―com a vicaria sufragània de la rectoria des Mercadal―, amb llicència per celebrar misses, predicar, impartir els sagraments del baptisme i del matrimoni, i enterrar dintre de l'església, va ser l'any 1783. El càrrec va recaure en Pere Rèurer, d'Alaior. Atès que l'església de Sant Antoni va arribar a ser insuficient per atendre una població que, a poc a poc, havia anat creixent, es van iniciar diferents obres d'ampliació i millora que, després de diferents etapes i d'una construcció lenta marcada pel gran esforç que significava l'aixecament de l'edifici en un poble de pocs habitants, donarien lloc a l'església actual, que no es completaria fins al segle XIX. De fet, les obres que han donat a l'església la fesomia que té avui dia s'executaren entre 1782 i 1808. En temps del bisbe Pere Antoni Juano (1803-1814), el càrrec de vicari deixaria de ser responsabilitat del rector des Mercadal i passaria a ser vitalici, nomenat pel mateix bisbe. L'església no esdevindria parròquia fins al 1877, en temps del bisbe Manuel Mercader (1876-1890).

La destrucció del castell de Sant Antoni no va significar la fi de Fornells, sinó l'inici d'una nova etapa. La seva situació geogràfica, allunyada de les ciutats més grans on es van anar desenvolupant alguns sectors industrials en el segle XIX, com la bijuteria i el calçat, va fer que la seva població es mantingués demogràficament estancada durant dècades i que els fornellers es dedicassin als sectors més a l'abast: l'activitat marinera i pesquera, en primer lloc, i l'agrària. No seria fins a la dècada de 1860 quan es començaria a produir un creixement continuat de la població. Si al 1800 Fornells tenia uns 300 habitants, a finals d'aquell segle havia duplicat la població. En aquell moment Fornells ja s'havia convertit en un poble pintoresc per als estiuejants de Maó i Alaior i s'havien obert les primeres fondes per allotjar estiuejants i excursionistes. En la dècada de 1930 la reputació de Fornells com a lloc per anar a passar el dia i menjar peix fresc o caldereta es consolidava. En la dècada de 1960 rebia els primers turistes, molts dels quals hi instal·larien les seves segones residències. A partir d'aquest moment l'economia de Fornells es transformà, i passà de ser fonamentalment pesquera a sustentar-se majoritàriament dels serveis prestats als turistes i a la pesca del peix i la llagosta que es consumia als restaurants del poble, un procés que s'accelerà a partir de finals de la dècada de 1970. La puixança econòmica que s'inicià en la dècada de 1960, i l'entrada de la democràcia en la dècada següent, serien determinants en la realitat de Fornells i en les manifestacions culturals del poble, entre les quals cal considerar les festes de Sant Antoni.

L'estudi de Joan Pons Sant Antoni de Fornells: d'església de castell a parròquia (2007) aporta dades béns interessants sobre l'origen de la festa de Sant Antoni i la seva evolució en el temps. L'autor exposa que l'església del raval del castell va estar des del seus orígens sota el patronatge de sant Antoni Abat, i opina que el dia del sant, el 17 de gener, s'hi devia oficiar una missa, més o manco solemne, i cant de Completes en honor al sant al fosquet de la vigília, segons l'antic costum que se seguia a la resta de l'illa de celebrar aquestes festes titulars. Joan Pons assegura que la celebració d'una festa civicoreligiosa en ple estiu apareix documentada el 1802. El document en qüestió (la sessió del 27 de juny de 1802 del Llibre de Determinacions conservat a l'Arxiu Municipal des Mercadal) fa referència a la necessitat de celebrar la festa de Sant Martí el primer diumenge de juliol per poder celebrar la festa de Sant Cristòfol abans de Sant Jaume, atès que l'Obreria de Sant Antoni de Fornells tenia per costum celebrar la festa en honor del seu patró el segon diumenge del mes. L'autor és de l'opinió que si l'església del Roser des Castell té com a copatrons sant Jordi i sant Jaume apòstol des de 1777, la festa en honor a sant Jaume hauria de ser posterior a aquesta data; és a dir, s'hauria de situar ja en temps de la dominació espanyola del segle XVIII, i és del parer que la festa estiuenca de Sant Antoni també es començaria a celebrar en aquest mateix moment, durant el vicariat de Pere Rèurer; és a dir, entre 1783 i 1802, tot coincidint amb l'inici de la celebració de les festes d'estiu de Sant Martí des Mercadal. Tot i que el document referit dona com a data de la festa de Sant Antoni el segon diumenge de juliol, al llarg del segle XIX el dia de la celebració aniria fluctuant, però en qualsevol cas s'evitaria que coincidís amb la festa de Sant Jaume.

Si aquesta hipòtesi és certa, l'inici de la celebració de les festes de Sant Antoni de Fornells se situaria cap a finals del segle XVIII, i més concretament entre 1782 i 1798, en el període espanyol comprès entre la segona i la tercera dominació britànica de l'illa. En els seus orígens, la festa de Sant Antoni sembla que repetia l'esquema festiu d'aquest tipus de celebracions. En la vigília se celebrava el cant de Completes i el dia de la festa es deia una missa, uns actes religiosos als quals assistien els obrers o caixers de l'Obreria de Sant Antoni ―de la qual, com s'ha vist, ja es té notícia en el segle XVIII a través de la figura de Diego Sans― i les autoritats. La part més lúdica serien els balls encantats de la nit, les corregudes d'animals i les carreres de barques de rem. De fet, és així com la revista Menorca Artística (1905) descriu les festes de Sant Antoni de 1873. L'Obreria de Sant Antoni seria la responsable d'organitzar els actes, i és per açò que una setmana abans els obrers o caixers arreplegaven els doblers necessaris per cobrir les despeses que se'n derivaven a través de l'acapte per les cases i els llocs propers al poble, i a través del ball encantat, la rifa d'un be i les almoines i els donatius que els feligresos entregaven durant els actes religiosos de la festa.

Es té constància que en la dècada de 1810 hi havia set obreries vinculades a l'església de Sant Antoni de Fornells, les quals cuidaven de les seves respectives capelles i honraven els seus sants. Però al llarg del segle XIX aquestes obreries, inclosa la de Sant Antoni, es van extingir, i a finals d'aquest segle seria l'Ajuntament des Mercadal qui assumiria l'organització de les festes, el pagament de les despeses i el nomenament dels caixers. De fet, la primera referència del nomenament per part de l'Ajuntament dels mayordomos (el terme castellà utilitzat a l'època per referir-se als caixers) és de 1885.

La celebració de les festes de Sant Antoni va viure alts i baixos al llarg de les dècades següents. La presència dels cavalls era intermitent, i la participació de genets sempre va ser baixa. L'any 1965 s'hi van reincorporar els cavalls, i des de llavors ençà les festes de Sant Antoni de Fornells s'han celebrat any rere any de manera ininterrompuda fins als nostres dies.

Si s'observen els programes de festa de les dècades de 1960 i 1970, es constata que els actes del dissabte eren un repic de campanes, acompanyat d'una tirada de coets i una cercavila; que continuaven amb una desfilada de genets, les Completes, el Jaleo i una revetla; mentre que el diumenge començava amb un toc de diana, una altra desfilada de caixers i cavallers pels carrers del poble, el Jaleo i la missa. A tot açò s'hi afegien activitats lúdiques de tota mena per completar el programa de festes, els quals variaven d'uns anys a uns altres segons els gustos i les modes de cada moment. L'ordre dels actes tampoc seguia un protocol massa definit, i també variava segons els anys. Hi ha anys en què les Completes es feien abans del Jaleo, i en altres després, o anys en què la recepció municipal coincidia amb una beguda de caixers en la rectoria. L'embranzida de la festa es produeix en la dècada de 1980, moment en què evolucionarà de la mateixa manera que ho faran les festes majors d'estiu de la resta de pobles de l'illa. El 1981 s'incorpora l'actual bandera de Fornells, tot agafant com a referència una fotografia dels cincs membres que formaven la Qualcada de l'any 1942. El 2008 es redacten els primers protocols, la darrera revisió dels quals és de 2013. A partir de 2009, un cop finalitzades les obres de rehabilitació de les runes del castell de Sant Antoni (2003-2008), les recepcions municipals es fan en aquest lloc, incorporant-se també el pregó de festes seguit d'un concert de la Banda de Música. D'incorporació recent són també la Junta de Caixers, el nomenament dels seus membres en una acte públic, l'acte institucional que dona fe de les dates i el programa festiu o el darrer toc que clou les festes, entre altres afegitons.

Processos i preparatius: 

Les festes de Sant Antoni impliquen diversos preparatius i un ventall ampli de membres de la comunitat i de professionals. Els diferents aspectes de la festa, en els seus diferents àmbits, s'han de preparar unes hores, uns dies, unes setmanes o un mesos abans; fins i tot, n'hi ha que necessiten de feines constants al llarg de tot l'any, especialment els que envolten el món dels cavalls, un dels protagonistes principals de les festes major d'estiu de tots els pobles de Menorca.

A l'Ajuntament des Mercadal i a la Junta Local de Fornells correspon la preparació de tots els actes institucionals que tenen lloc al Local Social de l'Ajuntament i al castell de Sant Antoni, així com els relacionats amb la figura del caixer batle i tots els preparatius que afecten la via pública i la seguretat i la convivència ciutadanes. En col·laboració amb el Consell Insular de Menorca, la Guàrdia Civil i la Creu Roja, l'Ajuntament des Mercadal organitza un dispositiu per garantir la seguretat ciutadana i prendre les mesures que corresponen davant les incidències que es puguin anar produint durant les festes. Per la seva banda, el representant de la corporació municipal en la Qualcada, sigui l'alcalde o qualsevol altre regidor del consistori, s'ha d'entrenar i preparar bé per fer-ho, a més de dominar el cavall que cavalcarà. També és l'Ajuntament qui assumeix, a través de la corresponent partida pressupostària destinada a aquest fi, les despeses derivades de la celebració dels diferents actes protocol·laris de la festa i les activitats accessòries. I en col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i la resta d'ajuntaments de l'illa, promou el Jaleo Bus com a alternativa de transport entre pobles per evitar els sinistres a la carretera.

Al voltant del caixer capellà hi sol haver un grup de col·laboradors, habitualment feligresos de la parròquia de Sant Antoni, que s'encarrega de les feines que hi ha darrere. Principalment, assumeix el condicionament de la parròquia de Sant Antoni per a la celebració de les Completes de la vigília de la festivitat i la Missa de Caixers del Dia de Sant Antoni. De la mateixa manera, aquest grup participa en la preparació de la indumentària del caixer capellà i tot el que envolta el seu cavall, entre altres coses. Per la seva banda, el caixer capellà, igual que el caixer batle, s'entrena i es prepara per dominar el cavall que cavalcarà durant les festes. No obstant açò, el religiós escollit per la rectoria sol estar-hi avesat, de fet, sol repetir el càrrec amb regularitat i, en molts casos, també ho fa en festes majors d'altres pobles.

El caixer sobreposat i el caixer casat també tenen preparatius a fer en relació amb el càrrec que ocupen, per a la qual cosa compten amb la participació de familiars i amics. S'han d'entrenar bé i han de preparar la indumentària corresponent per a ells i per als seus cavalls.

En el cas del caixer pagès i els cavallers, les feines es multipliquen si són ells mateixos els qui aporten els cavalls que cavalcaran. En aquest cas, la cura pels animals es fa tot l'any, i les feines s'incrementen els dies previs a la festa. Els cavalls s'han d'entrenar, s'han de ferrar i s'han de fer net, també s'han de netejar els estables i s'han de fer sortides per preparar l'animal per al que vindrà. D'altra banda, s'han de repassar i preparar els guarniments, les flocadures i les buldrafes. I abans de sortir s'han d'engalanar com correspon. Els amos, amb l'ajut de les seves famílies, ho han d'organitzar amb previsió per tenir-ho tot a punt perquè tot es desenvolupi d’acord amb el que estableixen els protocols. Atès que de cada vegada són més els participants en la Qualcada que no tenen relació directa amb el camp i que no disposen de cavall propi, els lloguen als seus propietaris o a picadors o clubs hípics, on ja els tenen ensinistrats. En aquests casos les feines se simplifiquen, atès que la posada a punt, el transport, l'engalanament i el manteniment de l'animal, així com l'entrenament del genet, formen part dels serveis que es contracten als corresponents professionals.

També el fabioler ha d'estar entrenat per cavalcar la somereta, tenir preparada la indumentària que correspon al càrrec que ocupa, i conèixer i dominar les melodies que ha de sonar reglamentàriament amb el tambor i el fabiol en cada moment de la festa.

La gent que té posada i obre les seves portes a familiars i amics durant les festes, a part de tots els preparatius relacionats amb la provisió de menjar i beure per a les visites, ha de fer les feines necessàries per al condicionament de la casa per rebre-les. També hi ha les feines preparatòries de tots els negocis que ofereixen els seus serveis, com ara bars, restaurants i allotjaments.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les eines, les infraestructures, els objectes i els accessoris necessaris per al desenvolupament de les festes són variats i afecten diferents àmbits, des dels relacionats amb la preparació dels cavalls i la vestimenta dels caixers i cavallers fins al condicionament dels carrers del poble. Els imprescindibles per al compliments dels protocols i el desenvolupament dels actes principals de la festa són els que detallam a continuació.

En primer lloc, la indumentària de cada un dels membres de la Qualcada ha de complir unes determinades especificacions depenent del càrrec que ocupa cadascun d'ells. El fabioler i tots els cavallers de la Qualcada porten la mateixa vestimenta; açò és, calçons, camisa de màniga llarga i guardapits blancs; corbatí, levita de frac, calcetins i cinturó negres; i sabates negres i polaines negres amb bolla de llana del mateix color. Porten guindola llisa de color negre amb un galó daurat aproximadament d’un o dos centímetres d'amplària, col·locat en diagonal a la banda dreta i en posició inclinada, esperons i fuet de festa amb una veta vermella a l'extrem i la baga per passar-hi el braó de color negre. El caixer fadrí o sobreposat, el caixer casat i el caixer pagès vesteixen la mateixa indumentària que la resta de cavallers de la Qualcada, amb l'única diferència que el corbatí, en tost de ser negre, és blanc.

El caixer capellà (o capellana) vesteix calçons, camisa, guardapits i levita de frac negres, i guants blancs. La levita porta plastró amb coll clerical blanc de tipus espanyol; és a dir, rodó, negre i per damunt del qual sobresurt, al voltant, una passa blanca. Damunt la levita du una capa curta de color negre recollida a la cintura. La guindola és negra o morada. També porta botes de muntar negres amb esperons i fuet de festa.

El caixer batle vesteix calçons, camisa, guardapit, corbatí i guants de color blanc; levita i cinturó negres; botes altes de muntar de color negre i amb esperons, i duu un fuet. La guindola que porta és també de color negre, però amb una franja de color groc a la banda dreta. També porta la medalla municipal al coll i el bastó de comandament de batle que l'identifica com a membre de la corporació.

Els cavalls que participen en la Qualcada són guarnits de diferents manera segons el càrrec del genet. Els guarniments genèrics per muntar-los es componen de la brida ―frontal, muserola, testera i galteres―, el portamòs, el mos, les regnes, la sella de tipus menorquí, la suarda i el pitral. A tot açò, s'afegeixen els ornaments propis de la festa, que són la buldrafa, les flocadures i l'estel o mirall.

Tots els cavalls duen la gropa coberta amb la buldrafa brodada tradicional. Aquesta és una peça de tela de vellut amb decoració habitualment de tipus floral brodada amb fils de colors; la part interior de la buldrafa va folrada d'escai o d'algun altre material impermeable a fi que la suor del cavall no taqui ni embruti el vellut, i tota la vorera es remata amb un serrell cosit de color daurat o platejat. El negre i el vermell són els colors més freqüents en els velluts de les buldrafes, encara que la de la capellana és morada, i la de la somereta de color verd.

L'altre element ornamental del cavall propi de la festa són les flocadures, que són flocs i flors confeccionats amb teles de colors, normalment setí, ras, tul o altres, complementats amb galons daurats i platejats. La coa del cavall va recollida en una mena de funda de tela adornada amb flocadures de colors que solen anar a joc amb les que ornamenten les galteres de la brida. I l'altra peça destacada del cavall és el mirall o estel que llueix al front; es tracta d'una peça rodona o en forma d'estrella de cinc puntes folrada de vellut i amb adorns daurats i de diferents colors, amb un mirallet al mig.

Els cavalls del caixer batle i del caixer capellà es diferencien de la resta de cavalls en el fet que no porten flocadures a les galteres de la brida ni mirall al front i duen la coa amollada sense cap ornament. El cavall del caixer sobreposat porta els mateixos guarniments que la resta de caixers de la Qualcada, amb l'afegit que porta picarols al pitral, el qual és propietat de l'Ajuntament des Mercadal. El pitral del cavall del caixer batle porta l'escut de Fornells gravat en plata. L'ase del fabioler porta buldrafa, estel al front i flocadures a les galteres, i surt amb la coa amollada.

Altres elements significatius de la festa són: el tambor i el fabiol que sona el fabioler, el penó de Sant Antoni que porta el sobreposat obrint la comitiva, les canyes i les culleretes de plata i els porrons amb l'aigua-ros.

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

La Junta de Caixers

La Junta de Caixers està formada pels representants de l'Ajuntament, l'Església, la pagesia i la societat civil. Els càrrecs es designen per a dos anys, i són nomenats el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, en un acte públic que presideix l'alcalde. Els membres que integren la Junta de Caixers són els següents:

  • El fabioler/la fabiolera: és nomenat cada dos anys i el seu nom es fa públic el dia de Sant Antoni en el mes de gener. És requisit imprescindible que el candidat soni les melodies pròpies de la festa amb el tambor i el fabiol; en el cas que dos o més aspirants es presentin al càrrec, la Junta de Protocols i els aspirants han d'arribar a un acord, i sempre té prioritat el que és natural de Fornells. El fabioler encapçala la Qualcada i va anunciant els actes que tenen lloc cada moment amb el tambor i el fabiol. És designat per la Junta de Protocols a proposta del caixer batle.
  • El caixer sobreposat/la caixera sobreposada o caixer/a fadrí/ina: és, d'entre els cavallers de la Qualcada, la persona que no està casada, no viu en parella i no ha format una família, i que fa més anys que participa a la Qualcada. Tenen prioritat els cavallers que no han ocupat el càrrec mai. És requisit que sigui natural de Fornells i que tengui entre 14 i 35 anys. Segons els protocols actualment vigents és la representació del jovent, encapçala la Qualcada i és l'encarregat de portar el penó de les festes. És designant per la Junta de Protocols a proposta del caixer batle.
  • El caixer pagès/la caixera pagesa: representa la pagesia del terme eclesiàstic de Fornells i la seva funció és la d’acompanyar en tot moment el caixer batle i el caixer capellà, així com vetlar per la seguretat d'aquests dos i pel bon funcionament de la Qualcada. És nomenat fent una roda segons la proximitat al poble de Fornells i seguint l'ordre d'acord amb els requisits que s'estableixen per als cavallers de la Qualcada.
  • El caixer casat/la caixera casada: el càrrec és proposat per la Junta de Protocols a proposta del caixer batle, i ha de respondre a una persona casada natural de Fornells. Com en el cas del caixer pagès, acompanya en tot moment el caixer batle i el caixer capellà i vetla per la seguretat i el bon funcionament de la Qualcada.
  • El caixer capellà o capellana: és la persona que designa la parròquia de Sant Antoni de Fornells per representar-la, per tant, és el representant de l'Església a les festes. El càrrec pot recaure sobre el mateix rector de la parròquia o en un altre prevere designat pel rector perquè el representi. Com a representant de l'estament eclesiàstic, el caixer capellà és qui presideix els actes religiosos de la festa, que són les Completes de la vigília de la festa i la Missa de Caixers del Dia de Sant Antoni.
  • El caixer batle/la caixera batlessa: el càrrec el designa l'alcalde des Mercadal, i pot recaure en ell mateix o pot delegar aquesta funció en qualsevol regidor/a que formi part de la corporació municipal des Mercadal o de la Junta Local de Fornells. Representa l'autoritat civil, presideix la Junta de Caixers i la Qualcada, i és el màxim responsable del bon funcionament de la festa i del compliment dels protocols.
 

La Junta de Caixers, juntament amb la Junta de Protocols, decideixen el nombre de participants de la Qualcada i són els òrgans responsables de convocar abans de l'inici de la festa tots els cavallers per ultimar els preparatius. Aquests dos òrgans tenen també la potestat de canviar, afegir o llevar qualsevol cosa que creguin convenient pel bé de la festa, i tenen l'obligació de vigilar que els cavallers acatin les normes de comportament que s'estableixen en els protocols i, en cas contrari, prendre les mesures que considerin oportunes.

Altrament, la Junta de Caixer té la potestat de poder convidar cavallers d'altres municipis, concretament un de Maó, un de Sant Lluís i un des Castell. En cas que hi hagi més candidats que nombre de cavallers convidats, es fa un sorteig, tenint en compte l'ordre de participació en la Qualcada. En algun cas especial, tant el batle com la Junta de Caixers es reserven el dret de convidar un cavaller que creguin oportú perquè formi part de la Qualcada.

La Qualcada

La Qualcada la conformen els membres de la Junta de Caixers i un nombre indeterminat de cavallers, que sol variar d'uns anys a uns altres. És responsabilitat de la Junta de Caixers i de la Junta de Protocols decidir el nombre de cavallers que en formaran part. L'Ajuntament estableix un període de temps perquè tothom que vulgui formar part de la Qualcada s'hi pugui inscriure. El termini d'inscripcions se sol establir de l'1 al 29 de juny.

En la Qualcada hi pot participar com a cavaller qualsevol persona, sense distinció de sexe, religió, raça o opinió, sempre que accepti els protocols que regeixen les festes i acati les normes de comportament de caixers i cavallers durant la celebració dels actes. No obstant açò, la participació en la Qualcada de qui ho sol·liciti és, en darrera instància, potestat de la Junta de Caixers i de la Junta de Protocols i s'autoritza d'acord amb el següent ordre de requisits: ser forneller i viure a Fornells, ser forneller i viure en un altre poble, ser d'un altre poble però ser fill de fornellers, ser pagès del terme municipal des Mercadal, ser d'un altre poble però casat amb un forneller i viure a Fornells, i estar empadronat al terme municipal des Mercadal i viure-hi tot l'any. En qualsevol cas, si el candidat a participar en la Qualcada no és natural de Fornells, és requisit que per ser considerat forneller com a mínim ha de fer tres anys que hi està empadronat i ha de viure tot l'any al poble. Altrament, els propietaris de cavalls que participin en la Qualcada han de ser fornellers. I, per altra banda, el batle i la Junta de Caixers es reserven el dret de convidar excepcionalment caixers i cavallers que no compleixin aquests requisits, i és potestat de la Junta de Caixers decidir sobre qualsevol qüestió que pugui sorgir i que no estigui prevista en els protocols de la festa, sent inapel·lable la decisió que prengui al respecte.

Segons els protocols aprovats per l'Ajuntament des Mercadal, és norma fonamental guardar en tot moment les formes per tal que els visitants i la gent que participi dels actes i les celebracions vegi que es tracta d'una festa alegre i respectuosa, per la qual cosa tots els actes s'han de fer amb pulcritud i seriositat. Han d'anar aclarits i amb la vestimenta adequada, i no poden fumar, prendre begudes alcohòliques ni menjar mentre vesteixen la indumentària reglamentària i participen dels actes.

Altres formalitats de comportament i d'actitud que els caixers i cavallers han de seguir són saludar traient-se la guindola a l'entrada de cada cavaller o caixer a la Qualcada i en passar davant llocs emblemàtics del poble (el Local Social de l'Ajuntament des Mercadal, la parròquia, el domicili del batle, etc.) i davant el caixer batle i el caixer capellà en tots els actes d'anar-los a cercar i acomiadar-los (el sobreposat no es treu la guindola, sinó que inclina la bandera en horitzontal) com a senyal de respecte; no desmuntar dels cavalls si no és per un motiu justificat, ni tampoc deixar pujar ningú a les seves muntures; comunicar al caixer casat o al caixer pagès, i aquest al caixer batle, la retirada d'un caixer o cavaller i justificar la causa de la renúncia o retirada, i esperar al portal de casa durant els replecs per incorporar-se tot seguit a la Qualcada quan els recullin. Per altra banda, sempre que no hi ha hagi una força major que ho impedeixi, el caixer sobreposat, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle tenen el deure de sortir a la Qualcada els dos dies que dura la festa. I si el caixer batle es veu obligat a retirar-se, és substituït pel caixer casat.

El compliment del reglament i de les normes de comportament per part del cavallers és responsabilitat de la Junta de Caixers i de la Junta de Protocols. Si es detecta un incompliment per part d'algun cavaller, aquests dos òrgans tenen la potestat d’adoptar les mesures que creguin convenients. Per altra banda, els cavallers es comprometen a participar en les dues tandes de la festa; és a dir, que han de sortir tant el dissabte com el diumenge. Si no ser possible, el cavaller es compromet a cercar un substitut per cobrir la tanda a la qual no pot assistir.

L'ordre de la Qualcada és el següent: l'encapçala el fabioler, que indica el recorregut amb el so del tambor i el fabiol; segueixen el caixer fadrí o sobreposat i el caixer pagès, encarregats de fer el replec de la resta de cavallers i caixers de la Qualcada; els cavallers, que es col·loquen de menor a major, i finalment, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle, en aquest ordre.

L'Ajuntament des Mercadal i la Junta Local de Fornells

L'Ajuntament des Mercadal i la Junta Local de Fornells duen bona part del pes de l'organització i el bon desenvolupament de la festa en l'àmbit de les seves competències. L'Administració municipal és la responsable de tots aquells elements de la festa que són de titularitat municipal, de l'equipament i els actes entorn de la figura del seu representant en la Qualcada i dels que tenen lloc al Local Social de l'Ajuntament des Mercadal i al castell de Sant Antoni de Fornells. És responsabilitat municipal nomenar els membres de la Junta de Caixers, gestionar les inscripcions dels cavallers i tot el que es refereix als protocols de la festa a través de la Junta de Protocols.

L'Ajuntament des Mercadal coordina la seguretat de la festes juntament amb la policia i els cossos i forces de seguretat. L'Ajuntament és l'Administració que s'ocupa de tota la logística que afecta la via pública i la ciutadania. Es responsabilitza de tancar els carrers i de retirar els cotxes en les vies on transcorren els actes principals, de protegir fonts, desguassos i clavegueram, de reforçar la il·luminació, de tirar arena als carrers i de contractar els serveis de neteja viària, d'engalanar els carrers més cèntrics, d'organitzar el programa d'actes i les activitats lúdiques complementàries, i de desenvolupar tots aquelles accions informatives i de conscienciació ciutadana que siguin necessàries per al bon funcionament de les festes, bé en solitari o en col·laboració amb l'Administració insular. Així mateix, s'encarrega d'aportar i sufragar la Banda de Música.

La Junta de Protocols

La Junta de Protocols és un òrgan depenent de l'Ajuntament des Mercadal que té la funció de vetlar pel correcte desenvolupament i compliment de les festes de Sant Antoni de Fornells i de fer la revisió periòdica dels protocols de la festa. Està integrada per un president, que és l'alcalde del municipi o regidor en qui delegui; un vicepresident, càrrec que ocupa el regidor de festes del municipi; tres membres elegits per unanimitat entre tots els grup polítics amb presència a l'Ajuntament des Mercadal, sense que açò impliqui afinitat a cap dels grups; el rector de la parròquia de Sant Antoni; una persona del municipi escollida per consens de la resta de membres de la Junta de Protocols, i el caixer casat del bienni en representació de la Junta de Caixers en vigor. La funció del president és convocar les reunions i ordenar els debats; mentre que la del vicepresident és substituir i assumir la funció del president en cas d'absència d'aquest. Per la seva part, tots els membres de la Junta de Protocols tenen veu i vot.

La Junta de Protocols és responsable del nomenament dels membres de la Junta de Caixers a proposta de l'alcaldia, juntament amb la qual decideixen el nombre de participants de la Qualcada i convoquen abans de l'inici de la festa tots la cavallers per ultimar els preparatius. Aquests dos òrgans tenen també la potestat de canviar, afegir o llevar qualsevol aspecte dels protocols que creguin convenient pel bé de la festa, i tenen el deure de vigilar que els cavallers acatin les normes de comportament que s'hi estableixen i, en cas contrari, prendre les mesures oportunes.

Participants/Executants: 

Els principals protagonistes de les festes de Sant Antoni de Fornells són els membres que integren la Junta de Caixers i la Qualcada. La Junta de Caixers està formada pel caixer fadrí o sobreposat, el caixer pagès, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle. Quan el càrrec és ocupat per una dona se’n feminitza el nom (caixera sobreposada o fadrina, caixera pagesa, caixera casada, caixera batlessa i cavalleres).

En el decurs dels actes oficials, els membres de la Qualcada han de situar-se rigorosament en l’ordre següent: primer el fabioler i, seguidament, el caixer fadrí o sobreposat, el caixer pagès, els cavallers de menor a major edat, el caixer casat, el caixer capellà i el caixer batle.

De totes maneres, els membres de la Junta de Caixers i de la Qualcada no són els únics que participen directament dels actes oficials de la festa. Aquesta no seria possible sense la implicació de l'Ajuntament des Mercadal i la Junta Local de Fornells, l’Església de Menorca a través de la parròquia de Sant Antoni i els seus feligresos, dels professionals responsables de les feines preparatòries i organitzatives, dels professionals sanitaris i dels cossos de seguretat. La Banda de Música des Mercadal és també una altra entitat que pren un rol protagonista a les festes, ja que és l'encarregada d'animar els Jaleos i altres actes amb el seu repertori festiu.

La festa tampoc seria possible sense el caliu dels familiars del membres de la Qualcada, els propietaris dels cavalls d'aquells caixers i cavallers que no disposen de cavall propi i, en definitiva, de tota la comunitat de Fornells que prepara la festa cadascú des del seu àmbit i que participa i assisteix, de manera activa o merament d'espectadora, als actes oficials de la festa. Finalment, cal esmentar la participació dels menorquins dels pobles d'arreu de l'illa i dels visitants, sense el calor dels quals la festa no prendria les dimensions de les quals gaudeix actualment.

Ús i funció: 

Com en la resta de festes majors d’estiu de Menorca, les festes de Sant Antoni de Fornells tenen avui en dia una funció de caràcter lúdic i festiu que contribueix a la cohesió social de la comunitat fornellera. Atès que les festes de Sant Antoni se celebren en plena temporada turística i en el pic de l'estiu, atreuen un gran nombre de persones d'altres pobles de l'illa i hi assisteixen nombrosos turistes i molts estiuejants amb casa a Fornells o a les urbanitzacions properes, per la qual cosa tenen un efecte econòmic en bars i restaurants del poble.

Patrimoni relacionat: 

Pel que fa al patrimoni cultural immaterial, les festes de Sant Antoni es poden relacionar amb els elements inventariats següents: les festes de Sant Joan de Ciutadella, les festes de Sant Bartomeu de Ferreries i les festes de Sant Martí des Mercadal ―pels seus paral·lelismes evidents i l'arrel comuna―, la fabricació i ús del fabiol, les tonades de fabiol i el Jaleo.

INTERPRETACIÓ: 
Significació simbólica/socioeconòmica: 
Celebració
Festa popular
Orgull
Promoció local
Propi i diferenciador
Religiositat
Tradició
Transmissió de religió cristiana
Significació simbòlica/socioeconòmica: 

Les festes de Sant Antoni es fonamenten en les tradicions religioses en honor del sant titular de la parròquia, que s'expressen de manera específica en el cant de Completes de la vigília del dia de la festivitat pròpiament dita i la missa solemne o Missa de Caixers del Dia de Sant Antoni. No obstant açò, es contenen d'elements comuns a les festes majors d'estiu de la resta de pobles de Menorca que, en molts casos, són la manifestació de la pervivència de simbolismes religiosos més primitius, els quals passen desapercebuts per a la majoria de la comunitat participant. És el cas, per exemple, dels rituals de l'aigua-ros i la repartició de candeles, el primer com a símbol de purificació i el segon com a protecció divina davant tempestes i desgràcies. En els aspectes més lúdics també hi trobam simbolismes ocults, per exemple, la presència de cavalls sementals com a símbol de la potència reproductiva; les canyes verdes i les culleretes de plata, que es poden associar a la fecunditat, la productivitat de la terra i l'abundància; o el mirall frontal dels cavalls, amb clara referència solar.

Al voltant de les celebracions religioses, que cal considerar el nucli original de la festa, s'hi afegeixen les pràctiques socials habituals de gairebé totes les festes majors de Menorca, en les quals el elements de reafirmació familiar, l'obertura de la casa a altres parents i amics de fora poble, la presència d'una gastronomia específicament festiva i els actes de diversió comunitària ―com ara el ball encantat o les corregudes de temps enrere, substituïts ara per les revetles, la fira o l'ambient en bars i restaurants―, han estat la manifestació més neta del component de cohesió social que ha caracteritzat les festes majors dels pobles de Menorca.

Amb tot, les festes de Sant Antoni de Fornells han sofert transformacions en les últimes dècades quant a la seva significació primigènia, i han evolucionat cap a una secularització evident. El component cívic lligat a la Qualcada i els jaleos han anat guanyat protagonisme, tant simbòlic com social, en un procés d'imitació i contagi amb les festes ciutadellenques de Sant Joan i entre les festes majors dels diferents pobles de l'illa. Si la Qualcada és la pervivència de l'antiga obreria dedicada al manteniment de l'església, ara ja ha perdut aquest significat original, perquè avui hi pot participar qualsevol persona que compleixi les condicions regulades en els protocols que regeixen la festa. Tanmateix, es manté el paper simbòlic que representen les figures del caixer batle i del caixer capellà, que no és altre que les autoritats civil i religiosa respectivament. Per altra banda, el Jaleo, que s'ha convertit en l'epicentre de la festa, ha fet disminuir, sobretot entre la gent més jove, la rellevància dels components mes tradicionals; és a dir, que el simbolisme de la cohesió social a través de la família i les creences religioses s'ha traspassat en bona mesura al grup d'amics, expressió màxima de socialització en clau festiva.

Avui les festes tenen un component identitari i de cohesió social per a la comunitat fornellera en els seus diferents vessants. Tanmateix, els jaleos i els moments que els segueixen són els que atreuen la major part de menorquins d'altres pobles, tot esdevenint un teló de fons per a la diversió i la disbauxa.

El motor econòmic de Fornells és el turisme i el sector serveis, que centra la seva activitat en els mesos de juliol i agost, quan hi ha màxima ocupació hotelera i de segones residències. El cap de setmana de Sant Antoni el flux de visitants augmenta amb els menorquins i residents d'altres poblacions de l'illa que van a les festes, de la qual cosa deriva una notable activitat econòmica que reverteix, especialment, en els comerços, bars i restaurants del poble.

SALVAGUARDA: 
Transmissió: 

Els actes i costums relacionats amb les festes de Sant Antoni de Fornells s'han transmès oralment i a través de la pràctica de generació en generació. Tot i que no eren escrits, sí que hi havia una sèrie de rituals i protocols que regien el desenvolupament de les festes i als quals es va donar forma de document per tal de recollir les regles que calia observar pel que feia al desplegament dels actes principals. D'aquesta manera, la transmissió de la festa s'ha fet de manera natural de pares a fills, i de la pràctica i la participació, perquè és sentida i viscuda per la comunitat; però la intervenció de l'Administració local ha estat decisòria en la transmissió de les festes tal com es desenvolupen avui dia.

La Junta de Protocols ha actualitzat diverses vegades el reglament que regeix les festes, sense variar substancialment el seu significat i contingut, i fent-hi només les modificacions que ha considerat necessàries per a la millora de la seguretat i per adaptar-lo als canvis de la societat i del temps. La darrer versió dels protocols és de 2013.

Viabilitat / Riscos: 

Les festes de Sant Antoni de Fornells compten amb un alt grau de participació, tant de membres de la Qualcada com d'assistents als diferents actes. Per als vilatans representen la tradició i la identitat del poble i, per aquest motiu, són viscudes amb intensitat i alegria. La implicació de l'Administració local i l'aprovació d'uns protocols basats en estudis de caràcter històric i fonamentats també en la tradició oral garanteixen la correcta organització de la festa any rere any. Aquestes són algunes de les manifestacions que les festes de Sant Antoni de Fornells viuen un moment òptim pel que fa a la seva permanència.

Cal afegir, també, que la major part de les festes majors dels pobles de Menorca se celebren els mesos de juliol i agost, i açò fa que durant aquest període pràcticament hi hagi una festa major en algun poble de l'illa cada cap de setmana. Aquests mesos coincideixen amb les vacances d'estiu, és el moment de màxima ocupació turística i és quan molts menorquins que resideixen habitualment fora de l'illa tornen a passar les vacances; en definitiva, és el moment de l'any en què hi ha més població a Menorca, el clima és favorable i el context vacacional predisposa al gaudi, la relaxació i l'esbarjo. Tot açò contribueix a incrementar l'afluència de gent a les festes majors, que han esdevingut un dels elements de diversió i socialització que millor identifiquen i caracteritzen els estius menorquins d'avui dia. Aquest fenomen, que té un gran poder de convocatòria ―sobretot entre la gent jove―, afavoreix l'assistència a les diferents festes majors no només de visitants forans sinó també de públic d'arreu de l'illa, sobrepassant així el seu caràcter estrictament veïnal i afavorint que es continuïn celebrant any rere any. Per altra banda, la mobilitat entre pobles, l'intercanvi i l'arrel comuna de les festes majors menorquines, d'alguna manera, contribueixen a la cohesió i al sentiment de pertinença a la comunitat i a les tradicions que la identifiquen. La bonança econòmica, la societat de l'oci i un turisme que, ara per ara, gaudeix de bona salut, són factors que també participen en la pervivència de les festes.

Malgrat la bona salut de les festes de Sant Antoni de Fornells, no estan exemptes de riscos. Els vilatans les senten i les gaudeixen, però una part important de la gent que hi acudeix anteposa la disbauxa i la carnavalització al sentiment religiós o solemne de les celebracions. L'excessiva transformació de la concepció de la festa pot provocar, a llarg termini, la pèrdua de la seva significació primigènia i del seu valor patrimonial. La progressiva pèrdua de sentiment religiós entre la població pot influir a llarg termini en certs actes i a la vegada pot afectar la comprensió d'una festa d'arrel eminentment religiosa i propiciar la seva banalització o la modificació d’algun dels fonaments en què se sustenta.

Les preocupacions dels fornellers entorn de la preservació de la idiosincràsia de les seves festes passa per fer front a problemes com l'augment del consum d’alcohol, la massificació de certs actes, la brutícia i els accidents derivats d’aquestes circumstàncies.

En el cas de Fornells, a més, és paradigmàtica la controvèrsia que va sorgir fa uns anys entorn de certs moments de la festa. Atès que la plaça de s'Algaret s'obre al moll, va arribar a ser un costum llançar la gent a l'aigua entre la bulla dels jaleos. Per mor de la poca fondària que hi ha, és un acte perillós, i quan es va produir un accident greu la Junta de Caixers i l'Ajuntament des Mercadal va haver d'intervenir perquè la comunitat abandonàs aquesta pràctica. Aquest costum es troba avui pràcticament desaparegut i, en qualsevol cas, no ha arribat a suposar un risc per a la supervivència de la festa.

Valoració de l'individu / grup / comunitat: 

Les festes de Sant Antoni de Fornells gaudeixen d'una gran estima, sobretot entre fornellers i mercadalencs i, en general, per part de la societat menorquina que gaudeix de les festes d'estiu de l'illa. Les festes majors d'estiu, en general, i les festes de Sant Antoni en particular, esdevenen també un atractiu per als turistes i visitants forans, per la qual cosa resulten interessants també als empresaris i professionals del sector turístic.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

La preparació i la posada en pràctica, any rere any, de les festes i els seus protocols per part de la comunitat que hi participa en tots els seus àmbits, així com la implicació de l'Ajuntament des Mercadal i la Junta Local de Fornells, són les mesures més potents que es prenen per garantir la pervivència i la salvaguarda de l'element.

Ha començat a haver-hi una certa promoció de totes les festes majors d'estiu de Menorca a través de la televisió autonòmica balear. Des d'un temps ençà, el desplegament informatiu i la retransmissió en directe de certs actes festius no s'han limitat a les festes de Sant Joan de Ciutadella, les més populars, sinó que s'han fet extensius a la resta de festes majors, especialment amb la retransmissió en directe dels Jaleos.

Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 

No n'hi ha.

RECURSOS ASSOCIATS: 
Bibliografia: 
  • AUTORS DIVERSOS (2004). «Història de l'Art I». Enciclopèdia de Menorca. Tom XVI. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • BUENAVENTURA, Alfonso (2007). Menorca: caballos y tradición popular (I). Editorial Menorca. Maó.
  • CASASNOVAS, Miquel Àngel; FLORIT, Maria del Pilar (1995). Una societat pagesa en una època de transició. Col·lecció Cova de Pala, 8. Institut Menorquí d'Estudis i Ajuntament des Mercadal. Menorca.
  • CASASNOVAS, Miquel Àngel (2000). «Història II. De la conquesta cristiana a la Guerra de Successió». Enciclopèdia de Menorca. Tom X. Obra Cultural de Menorca. Menorca.
  • D'ÀUSTRIA, Lluís Salvador (1890-1891). Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. Die Inseln Menorca. 2 vol. Leipzig. [Hi ha una traducció al castellà de la Caixa de Balears “Sa Nostra” de 1980, i una traducció al català, del Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra” i Grup Serra, de 2003 (8. vol.)].
  • ENRICH, Enric (1992). 50 anys de Jaleo. Fullet editat a càrrec de l'autor. Fornells.
  • ENRICH, Enric (2001). «Inicis i evolució de la celebració de Sant Antoni Abat». Suplement del diari Menorca, de 20 de juliol de 2001.
  • FORNALS, Francisco (1978). «El castillo de San Antonio de Fornells». Revista de Menorca. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Maó.
  • FORNALS, Francisco (1988). «Los ingenieros y las fortificaciones de Menorca. Siglos XVI y XVII». Meloussa, 1. Institut Menorquí d'Estudis. Maó. Pàg. 101-140.
  • GORNÉS, F. Xavier (2005). «El castell de Sant Antoni de Fornells, una fortificació per descobrir». Revista Àmbit, 2. Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca. Menorca.
  • HERNÁNDEZ SANZ, Francisco (1908). Compendio de Geografia e Historia de la isla de Menorca. Maó.
  • JUAN, Montserrat (1999). Personatges de Fornells i els seus oficis. Canvi social i turisme. Institut Menorquí d'Estudis. Menorca.
  • MARQUÈS, Miquel Àngel (2003). «Pregó de les festes de Sant Antoni Abat de Fornells de l'any 2002». Ventet de Fornells, 28. Fornells.
  • MARTÍNEZ, Esteban (1994). Vies de comunicació i poblament rural del terme des Mercadal. Col·lecció Cova de Pala, 6. Institut Menorquí d'Estudis i Ajuntament des Mercadal. Menorca.
  • MATA, Micaela (1890). Menorca, ingleses, franceses y la Guerra de Sucesión. Ateneu de Maó. Maó.
  • PONS, Joan (2004). «L'Església de Sant Antoni». Programa de festes de Sant Antoni Abat de 2004. Ajuntament des Mercadal. Menorca.
  • PONS, Joan (2007). Sant Antoni de Fornells: d'església de Castell a parròquia. Col·lecció Cova de Pala, 21. Ajuntament des Mercadal i Institut Menorquí d'Estudis. Menorca.
  • PONS, Joan (2005). «Els castells de Fornells». Ventet de Fornells, 30. Fornells.
  • RAMIS, Antoni (1832). Fortificaciones antiguas de Menorca. Imp. de Pedro Antonio Serra. Maó.
  • SANS, Natalia (1988). «El castillo de San Antonio». Programa de festes de Sant Antoni de Fornells de 1988. Alcaldia Pedania de Fornells. Ferreries.
  • TERRÓN PONCE, José L. (2005). El fuerte de San Antonio de Fornells. Estudio arquitectónico y análisis táctico. Consorcio Museo Militar de Menorca. Menorca.
  • VILLALONGA, Miquel (2007). Música per a una festa. La música a les festes. Quaderns de Folklore, 84. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Ciutadella de Menorca.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). 2a fase (2019-2020). Consell Insular de Menorca, Institut Menorquí d'Estudis i Agència Menorca Reserva de Biosfera.
Data de realització: 
18/12/2020
Darrera actualització de la fitxa: 
18/12/2020