Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Ball des còssil

Les músiques i els balls que actualment s'emmarquen en el context menorquí han estat una expressió d'alegria, diversió i seducció, com passa arreu del món, que han acompanyat esdeveniments de caire festiu, com ara noces, porquejades, mesurades, festes patronals, etc. Un dels balls tradicionals que es conserven a la nostra illa, a part del fandango, la jota i el bolero, és una dansa del llevant menorquí anomenada ball des còssil.

Aquest ball, també denominat “ball d’Escòcia”, s’ha de considerar d'una manera molt especial, perquè és una dansa molt arrelada al poble des Castell i de la qual, durant molt de temps, s'ha dit que va ser introduïda a Menorca amb les dominacions estrangeres de l'illa del segle XVIII, teoria que descarten estudis més recents que el relacionen amb altres danses rituals religioses medievals pròpies de la cultura catalana arribades entre els segles XIII i XVIII, com el ball des cossiers de Mallorca.

Joc de la bolla

El joc de la bolla és un joc popular amb el qual s'entretenien i passaven el temps molts de menorquins en temps antic. Es jugava arreu de l'illa, però actualment només es practica a Sant Lluís. Té moltes similituds amb el joc de la petanca, però amb les seves particularitats. És un joc clarament urbà, competitiu i masculí. El joc de la bolla es juga a terra i, en trets generals, consisteix a llançar i apropar les bolles al màxim a un objectiu que s'anomena boll.

La Sentència

Temps enrere, el Diumenge de Rams se celebrava un acte que revivia un dels episodis de la passió i la mort de Jesucrist: la lectura de la sentència de Ponç Pilat, vinculada a la immediata processó de la Via Dolorosa o del Viacrucis però que mantenia un desenvolupament dramàtic propi en les cerimònies del dia. Aquest acte es va celebrar a les principals poblacions de Menorca fins a principis del segle XX. Actualment La Sentència, nom amb el qual es coneix, es representa as Mercadal, es Migjorn Gran, Fornells i Maó, on, en la data referida, se celebra aquesta cerimònia que és fruit de la fusió entre la litúrgia cristiana, el folklore popular i l’antiga música religiosa. As Mercadal, a més, també s'interpreta el Dijous dels Dolors, en la representació del Davallament de la Creu.

Ball del fandango

El fandango és el més conegut dels balls populars que han acompanyat tradicionalment a Menorca els esdeveniments de caire festiu, com ara noces, porquejades, festes patronals, etc., així com el més estès entre els grups de ball menorquins que avui mantenen ben vius els balls tradicionals de l'illa.

Com en qualsevol procés de traspàs d’informació oral, a Menorca hi ha hagut músiques i balls que han perdurat en el temps, i mentre que uns han caigut en l'oblit pels canvis de gustos i modes, altres s'han adaptat als usos i costums populars i avui es continuen ballant en molts esdeveniments i actes festius. Aquest és el cas del fandango, les jotes, el bolero i una dansa del llevant menorquí anomenada ball des còssil, tots ells importats de l'àrea peninsular o de la conca de la Mediterrània occidental però adaptats a la idiosincràsia illenca. D’aquests, el fandango és el més conegut, fins al punt que avui dia els menorquins diuen que van a 'ballar fandango' quan es troben per fer una ballada popular tradicional.

Les actuacions de gegants

Els gegants i els capgrossos són figures de grans dimensions que són portades per una persona situada al seu interior que les fa moure i ballar. Els gegants i els capgrossos, introduïts a l’illa a partir de l'any 1900, participen en els esdeveniments festius d'alguns pobles de Menorca, especialment durant les festes patronals.