Salut, alimentació i gastronomía

Arròs de la terra

L'arròs de la terra és el resultat de sotmetre el blat a diferents procediments físics tot convertint-lo en un cereal molt digestiu i ràpid de cuinar, que s'empra com a ingredient principal per a l'elaboració d'un plat tradicional de la cuina menorquina que es coneix amb el mateix nom, i que es pot elaborar de diferents maneres i emprant diferents productes per acompanyar-lo.

Avui, la comercialització de la matèria primera per cuinar l'arròs de la terra, és a dir, el blat trencat, no està molt estesa. Els qui prefereixen l'ús del producte local, disposen de l'arròs de la terra de la variant de blat de coure, de xeixa o de canya blava que es cultiva a la finca de la Marcona, a Ferreries, i que té una producció i una distribució molt limitades. Aquest és un blat molt i granulat de les dimensions de l'arròs de ver i que té les característiques de la matèria primera tradicional. Per altra banda, el blat trencat es pot substituir per un producte similar ja preparat, el búrgul dels països del Magreb, que es pot trobar a les botigues de dietètica i a les herboristeries. També té paral·lelismes amb el cuscús, una mena de sèmola de blat molt més molta i amb el gra molt més petit que l'arròs de la terra menorquí; no debades, si la recepta es cuina amb el cuscús que es comercialitza a botigues i supermercats, el plat resultant no assoleix les característiques de l'arròs de la terra tradicional.

Oliaigua

L'oliaigua és un plat tradicional de la cuina menorquina que actualment es prepara en qualsevol època de l'any, però que antigament se solia fer preferentment a l'estiu, perquè els ingredients bàsics que s'empren per elaborar-lo són de l'estivada i perquè és costum acompanyar-lo a la taula amb figues de cristià, que es recullen en aquesta estació. El plat neix a la pagesia, en què els principis de l'autosuficiència, l'aprofitament de tots els productes alimentaris que es produïen al lloc, la mancança d'aliments i la seva optimització quan escassejaven regien la vida de l'antiga ruralia menorquina.

L'oliaigua no és altra cosa que una sopa molt fàcil i ràpida d'elaborar que es feia amb les quatre verdures bàsiques procedents del mateix hort del lloc. Tradicionalment es feia per berenar, però amb el temps ha esdevingut un primer plat del dinar. Hi ha diferents modalitats d'oliaigua, però el més popular és el que utilitza com a ingredients la ceba, el pebre verd, la tomàtiga (o tomàtic), l'all, l'oli d'oliva, la sal i l'aigua.

Recol·lecció i consum de bolets

A Menorca és tradicional la recol·lecció de determinats productes silvestres, entre els quals podem destacar els bolets. El més habitual és l'esclata-sang, que es recol·lecta principalment a la tardor, fins al punt que ha donat nom a l'activitat general d'anar a cercar bolets. Altres espècies que es cullen sovint són la cama-seca, la gírgola, el peu de rata, el fredolic, el picornell i el xampinyó salvatge. Tots ells es destinen al consum alimentari, ja sigui al propi nucli familiar o després de comercialitzar-los.

Recol·lecció i ús de la camamil·la

La camamil·la o camamil·lera és una planta que creix de manera natural a l'illa de Menorca. Concretament es tracta de la Santolina chamaecyparissus subsp. magonica (o Santolina magònica), coneguda com a camamil·la de Menorca, camamil·la de Maó o camamil·la de la Mola. Des d'antic, els menorquins han recol·lectat aquesta planta per assecar-la i fer-la servir en diferents aplicacions medicinals. És, probablement, la planta més coneguda i emprada a l'illa de Menorca per les seves propietats curatives. Aquest endemisme gimnèsic té unes qualitats medicinals que són ben conegudes fins i tot fora de l'illa. En el consum intern és digestiva, tònica, calmant, antiespasmòdica, vermífuga, emmenagoga, febrífuga i sedant. En ús extern és antifúngica, antiinflamatòria, cicatritzant i analgèsica.

Formatjades, flaons i crespells

La formatjada pròpiament dita, o formatjada de carn, és un pastís fet de pasta de seu, en forma de cassoleta redona tancada amb una tapadora que, segons la recepta tradicional, es farceixen amb carn de be o de porc (avui també es fa amb pollastre o conill) i es cou al forn. La formatjada amb brossat únicament s'elabora a Ciutadella, tot i que a la resta de pobles de l'illa equival, amb algunes diferències, al crespell de brossat. El crespell també pot ser amb suquet, i en aquest cas va farcits amb una pasta d’ametles. D’altra banda, el flaó, fet de la mateixa pasta de seu de la formatjada amb carn, es farceix de formatge i te una forma diferent, ja que no és una pasta tapada, sinó que du una bolla de formatge que sobresurt al mig. A Ciutadella, el flaó reb el nom de formatjada amb formatge.

En temps enrere, les formatjades amb brossat i els flaons es cuinaven per ser consumits el Dijous i el Divendres Sant, mentre que les formatjades amb carn es guardaven fins al Diumenge de Pasqua. Actualment les formatjades, els flaons i els crespells es consumeixen tot l'any, i es troben als forns i pastisseries de l'illa.