Tradició oral i particularitats lingüístiques

Anglicismes de Menorca

Menorca va viure bona part del segle XVIII sota domini de la corona britànica, i durant uns trenta anys del segle XIX els nord-americans van establir al port de Maó la seva primera base naval a l'estranger. La presència permanent a l'illa d'una comunitat de parla anglesa en certs períodes de la història va fer que la població menorquina anés incorporant a poc a poc en el seu lèxic habitual paraules i expressions d'aquesta llengua, els anomenats anglicismes del menorquí. Així doncs, els anglicismes que formen part de la variant dialectal del català de Menorca són, bàsicament, les paraules i expressions que romangueren a l'illa com a seqüela de les dominacions britàniques que visqué Menorca en el segle XVIII i de la presència nord-americana a l'illa en la primera meitat del segle XIX i que són exclusives del català de Menorca.

Atès que el context en el qual s'incorporaren moltes de les paraules de l'anglès en la parla menorquina ha canviat, i que molts dels mots fan referència a elements o objectes que actualment ja no s'utilitzen –especialment les paraules que formaven part del lèxic de certs oficis que visqueren un gran impuls en aquella època, com ara el de fuster o el de la construcció–, la majoria de les paraules i expressions preses de l'anglès s'han deixat d'emprar amb el temps i han desaparegut del vocabulari habitual. No obstant això, alguns d'aquests anglicismes encara es mantenen vius avui dia i, fins i tot, s'han adaptat normativament a la grafia de la llengua catalana.

Gloses i glosats

La glosa cantada menorquina és una composició oral improvisada, d'entre sis i dotze mots (o versos) heptasil·làbics de rima que sol ser consonant, tot i que també s'admet asonant, amb una rima que habitualment és ab-ab o ab-ba, sent lliure l'ordenació en les interiors (sempre conservant les a i b), estenent-se actualment l'ús de la dècima espinela abbaaccddc. La glosa cantada va, gairebé sempre, amb un acompanyament musical de guitarra, normalment una o dues, i ocasionalment també hi poden intervenir el violí i el llaüt.

El glosat és l’acte públic en què un nombre d’entre dos i cinc glosadors es van alternant per a cantar les gloses que van improvisant, normalment amb un cert esperit competitiu. Quant a l'estructura del glosat, avui dia és habitual que l'ordre d'intervenció dels glosadors es mantengui invariable al llarg de la vetllada. I, pel que fa a l'espai, la glosa cantada es desenvolupa actualment en escenaris i actuacions públiques o formals, cases particulars i de lloc en esdeveniments familiars, i en tavernes o bars.